Ser vegà

Ser vegà no consisteix en no consumir productes d’origen animal, ja sigui en l’alimentació, vestimenta o qualsevol altre àmbit, i alimentar-se de vegetals, i no assistir a espectacles on s’emprin animals no humans, i rebutjar productes experimentats en animals.

Vull dir que ser vegà no consisteix solament en això. Ser vegà significa comprendre que els altres animals tenen el mateix dret a la vida i a la llibertat que nosaltres i que per aquesta raó mereixen el mateix respecte. Significa que els nostres interessos han de ser considerats d’igual manera sense discriminar per motiu d’espècie. Per això un vegà rebutja qualsevol tipus d’ús d’altres animals, en refusa l’esclavisme i la condició de propietat. Per aquest motiu s’oposa  a qualsevol producte o activitat que es lucra amb activitats que suposin fer servir animals.

Ser vegà és proposar un estil de vida lliure de qualsevol tipus d’explotació animal. És ser exemple davant d’un mateix i els altres que es pot dur aquest tipus de vida perfectament. El veganisme és una filosofia de vida que exigeix respecte a tots els animals sense discriminació d’espècie. Aquest respecte el portem a la nostra vida personal i social tant com podem, i tractem de difondre’l a la resta de la societat.

 
 

Ser suposadament vegà per motius de salut, mediambientals o religiosos no és ser vegà. Donald Watson exigia el mateix respecte per a tots els animals i per això refusava qualsevol producte fruit de l’explotació animal,i no solament la carn com feien i fan els anomenats vegetarians. El fonament del veganisme és ètic i està recolzat per evidències científiques i per arguments filosòfics racionals i lògics.
Entenc que veganisme implica abolicionisme i el rebuig a l’especisme. No puc concebre-ho d’altra manera. 

Entenc que el veganisme es fonamenta en la motivació que l’ésser humà respecti de veritat els animals d’altres espècies a part de la pròpia i coexisteixi amb ells en lloc de sotmetre’ls. Entenc que el veganisme exigeix rebutjar l’esclavisme en qualsevol de les seves formes. 

Em sembla adequat replantejar-se i reafirmar-se en les pròpies conviccions. També crec que ser vegà també implica saber per què s’és vegà. Com? Que potser no ho sap tothom? Doncs no sempre!