“Animals domèstics, falders i semblants – Hi ha res més menyspreable que el sentimentalisme cap a plantes i animals per part d’una criatura que, des del seu mateix origen, ha causat estralls en el món vegetal i animal com si fos el seu pitjor enemic i que a la fi reclama a les debilitades i mutilades víctimes que li professin afecte i sentiments de tendresa? Davant d’aquestes coses convé que l’home sigui seriós, sobretot si és un home pensador.”
Friedrich Nietzche; Aurora, 286
Aquells mateixos humans que consideren aquest planeta com la seva propietat, el medi ambient com el seu jardí i tots els que hi habiten (els animals) com a animals de companyia, joguines o bufons, segons els convingui, de tant en tant s’apiaden dels esclaus i es regalen a sí mateixos reformes i lleis. Que bé que se senten per això, i que fantàstic que res d’això alteri gens ni mica les seves vides basades en l’explotació dels altres i en el saqueig dels recursos del planeta.
Volem fets i no sols paraules. Volem canvis radicals en els estils de vida i no pas discursos pomposos. Volem animals lliures i no domesticats. Volem un planeta viu i no un cementiri de deixalles. Sense un estil de vida vegà, l’espècie humana acabarà destruint totes les espècies animals d’aquest planeta, incloent-hi la seva pròpia. Ara, més que mai, cal el veganisme, i ens cal ja. Prou d’excuses i de retòrica buida. Perquè és ara o mai.
El futur comença avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada