La no-violència com a filosofia i com a estratègia

NO-VIOLÈNCIA

En aquesta ocasió voldria compartir un text que em sembla important i que fa referència a la perspectiva ètica en el problema de la violència. L'autor és el teòric i activista Jean-Marie Muller i el títol és "La no-violència com a filosofia i estratègia". A continuació selecciono alguns paràgrafs de mostra:

«Cal reconèixer que la no-violència és estranya a les nostres cultures. Aquestes han atorgat un lloc ampli a la violència mentre que no n'han atorgat pràcticament cap a la no-violència. La mateixa paraula de la no-violència planteja una qüestió a la qual no estem segurs de saber respondre. Per a la majoria dels nostres contemporanis la no-violència és percebuda a través de confusions i malentesos i es veu desacreditada abans que es pugui plantejar el debat. Per això és important abans de res superar aquests malentesos i confusions per a establir el veritable significat de la no-violència"

"Podem assenyalar des d'ara que la violència no ofereix cap solució al conflicte. La violència apareix no com un arranjament del conflicte sinó com un desacord del mateix. Però cal desacreditar la violència i rehabilitar el conflicte. Hi ha una confusió inicial que cal aclarir: la no-violència no pressuposa un món sense conflictes, no proposa fugir dels conflictes. La no-violència no té les arrels en el somni d'un món on tots serien bells, on tots serien amables, on tots serien bons. Té les arrels, al contrari, en la presa de consciència de la nostra realitat del món que és no sols un món de conflictes, sinó un món de violències."

"A partir d'aquesta mirada sobre la violència, som conduïts a rebutjar qualsevol justificació de la violència. La violència no es pot justificar mai perquè mai no és justa."

"Hauríem de posar-nos tots d'acord sobre algunes propostes tan simples com elementals. Si la no-violència és possible, és preferible -no és cert?- I si la no-violència és preferible, n'hem d'estudiar les possibilitats -no és lògic, això? Ara bé, precisament és això el que fins ara no hem fet. La meva proposta és, per tant, humil i modesta: estudiem les possibilitats de la no-violència començant pel començament. No es tracta de situar-nos en una problemàtica de tot o res, però reconeguem que, pel que fa a la no-violència, estem més a prop de res que de tot.»

Articles relacionats:

- Principis de la no-violència

- No-violència activa

- Estratègies no-violentes per al canvi social