Empatia animal

 

 

«Després d'omplir pàgines senceres, prestatgeries amb els llibres confeccionats amb elles, biblioteques farcides d'aquests llibres per demostrar les coses fonamentals que ens diferenciaven de la resta dels animals, hem hagut de renunciar una a una a gairebé totes les suposadament inamovibles veritats. » ~ Eduard Punset

És un fet comprovat que els altres animals no solament són capaços de sentir, igual que nosaltres, sinó que també són capaços d'empatitzar, és a dir, de posar-se imaginadament al lloc d'altres individus que senten i pateixen.

El primatòleg Frans de Waal ha parlat força sobre aquest tema a partir de la seva experiència professional. També podeu trobar notícies que tracten sobre l'origen biològic de l'empatia i l'altruisme.

Tot i les evidències amb què comptem també ens podem trobar amb els qui fan una defensa especista de l'altruisme com a qualitat singular de l'ésser humà, afirmant que l'altruisme és un tret únic de l'espècie humana.

Però com passa amb totes aquelles postures que tracten de trobar alguna diferència radical entre els humans i la resta d'animals, aquest argument incorre en dos errors fonamentals.

     Primer, aquesta capacitat no correspon a tots els éssers humans. Podem comprovar fàcilment que hi ha molts éssers humans que per algun motiu no senten cap desig d'ajudar un desconegut, o ni tan sols d'ajudar ningú. Hi ha éssers humans que no tenen aquesta capacitat a causa d'una manca de desenvolupament [per exemple, els nadons humans] o alguna deficiència [com passa amb persones que pateixen algun trastorn cerebral] com pot ser la psicopatia.

     Segon, hi ha evidències que demostren que els animals no humans senten empatia i es preocupen per altres animals encara que els siguin completament desconeguts. Al bloc «Som Primates» (NdT: blog desaparegut, però podeu llegir aquesta notícia actual) es parla sobre la tendència a ajudar altres individus [altruisme], incloent-hi també individus d'altres espècies, com seria el famós cas de les balenes geperudes que salven a foques dels atacs d'orques.

No hi ha cap característica que sigui pròpia i solament humana. Les nostres diferències amb altres animals són, en tot cas, de grau, no de qualitat. Per exemple, al vídeo que apareix més amunt, Frans de Waal diu que el llenguatge és una característica única de l'ésser humà. Però després ha de reconèixer que el llenguatge —el llenguatge simbòlic en realitat— no és res més que una forma concreta de comunicació, i la comunicació és una capacitat que compartim igualment amb la resta d'animals.

L'empatia no és doncs una característica específicament humana, sinó animal.

Els humans ens vanagloriem de ser els únics animals que tenen capacitat moral, la qual cosa és pot matisar, però després ens comportem en la nostra relació amb altres animals de forma totalment immoral, violant principis ètics bàsics com la igualtat, i els tractem de la mateixa manera que tractàvem altres humans considerats esclaus, és a dir, els considerem com a mers objectes o recursos que existeixen per ser utilitzats en el nostre benefici.

Per acabar, m'agradaria aclarir que sovint s'al·lega que els vegans pretenen desafiar alguna mena de “cicle natural” en proposar que tots els éssers sentents mereixen el mateix respecte bàsic; però aquesta acusació és molt desenfocada.

Quan postulem el veganisme com a imperatiu moral no és a conseqüència de “rebutjar la naturalesa” o de “creure'ns especials” sinó d'aplicar precisament aquesta empatia que forma part de la nostra naturalesa i que ens permet tenir consideració moral pels altres individus.

El veganisme no és "contra natura" —si és que aquesta expressió té algun sentit— sinó que és l'extensió i el desenvolupament coherent d'una cosa tan natural com l'empatia.