«Que una acció 'calgui' per a aconseguir un objectiu, fins i tot un objectiu molt valuós, no implica en si mateix que sigui permissible.» — Nathan Nobis
En aquesta anàlisi, dividida en diverses parts, pretenc exposar una concisa refutació d'un dels principals arguments que se solen usar per a intentar justificar l'ús d'animals nohumans per a fins científics i, per extensió, qualsevol ús de nohumans que fem per als nostres fins.
Generalment, en totes les argumentacions que pretenen defensar l'ús d'animals no humans en experiments científics sempre s'al·lega la mateixa raó principal: es diu que cal fer-ho; que cal fer servir els animals nohumans per tal de progressar en ciència, medicina i altres camps.
El que aquí pretenc plantejar és si aquest argument justifica moralment que fem servir els altres animals. No solament en investigació científica sinó en qualsevol altre àmbit o per a qualsevol altre propòsit. Aquest el prenc com a exemple representatiu però val igualment per a qualsevol context.
Alguns aclariments
En primer lloc, recalquem que estar a favor dels Drets Animals no significa en cap cas estar en contra de l'experimentació mèdica o científica, ni en contra del progrés de la ciència ni de la medicina. Tot i que moltes vegades s'intenta presentar com una postura contrària a la pròpia ciència, quan en cap cas no és així.
No estem en contra de l'experimentació científica o mèdica. L'oposició solament és en contra d'usar altres individus sense el seu consentiment, en contra de la seva voluntat, i a expenses de violar els seus interessos.
Així que és una falsedat manifesta dir que estar en contra de l'ús de nohumans és el mateix que estar en contra de la ciència. De la mateixa manera que estar en contra d'emprar éssers humans sense el seu consentiment explícit i informat no vol dir òbviament estar en contra de la ciència i el seu progrés.
La necessitat no genera legitimitat moral
El fet que "calgui" fer servir animals nohumans en investigació és ja de per si una qüestió força discutible a diversos nivells.
Per exemple, avui en dia ja no cal, com passava en el passat, l'ús d'altres animals per a fabricar insulina. De la mateixa manera, és impossible saber si realment cal emprar-los per a altres fins sense haver provat abans noves línies de recerca.
En qualsevol cas, si realment calgués fer servir animals no humans per a beneficiar els humans, aleshores per què no s'usen de la mateixa manera també altres humans? Per què no fer amb éssers humans el mateix que fem amb altres animals —emmalaltir-los a propòsit, inocular-los substàncies tòxiques, amputar-los membres— sense tenir en compte la seva voluntat ni el seu consentiment, per així beneficiar altres humans? De fet, aquest tipus de recerca científica amb éssers humans és una cosa que ha succeït moltes vegades.
La raó per la qual no fem això amb éssers humans és que la necessitat no justifica moralment cap acció. Podria caldre per a l'avenç de la ciència i la medicina, i el benestar humà general, fer servir éssers humans de la mateixa manera que fem servir els altres animals, però aquesta necessitat no justifica moralment fer-ho. Igual que si a mi em calgués un òrgan per a sobreviure i solament el pogués aconseguir assassinant algú per a treure-li no estaria bé que ho fes, per molt que fos uns necessitat. O sí que creiem que seria correcte actuar d'aquesta manera?
Certament l'àrea de recerca científica en general és l'únic àmbit —a diferència d'altres com l'alimentació o la vestimenta— on potser es pot pretendre amb un mínim de serietat que actualment hi hagi alguna necessitat rellevant d'usar altres animals. De tota manera, la necessitat per si mateixa no pot justificar moralment cap acció. De fet, si atenem merament el criteri de necessitat, aleshores podríem també justificar l'ús forçat d'uns éssers humans per a beneficiar-ne d'altres. Tota mena de crims s'han comès apel·lant a una suposada necessitat.
Si a mi em calgués un trasplantament d'òrgans per a poder continuar vivint i no pogués aconseguir-lo mitjançant una donació, justificaria això que fes servir altres humans sense el seu consentiment per a treure'ls els seus òrgans? Òbviament no. Aleshores per què és diferent quan es tracta d'altres animals? Per què no considerem els interessos dels altres animals de la mateixa manera? Aquest és el punt central de la qüestió.
En definitiva, la necessitat no té res a veure amb l'ètica, ni és un criteri que pugui aclarir si una cosa està moralment ben feta o no. A mi em pot caldre urgentment un òrgan per a poder viure, però aquesta necessitat no em legitima a fer servir sense el seu consentiment altres persones per al meu benefici i treure'ls els òrgans a canvi de la seva salut i la seva vida. La necessitat mai no justifica moralment cap acció.
Si la necessitat fos un criteri acceptable també es podria considerar necessari emprar lliurement altres éssers humans —sense el seu consentiment, i a expenses de la seva vida i la seva salut— per avançar en el coneixement mèdic i científic.
L'ètica no fa referència a la necessitat sinó a la dignitat, és a dir, al valor intrínsec de cada persona que ha de ser respectat. El respecte moral implica no usar ningú sense el seu consentiment, no fer-lo servir com si fos un objecte o un simple recurs. Però precisament això és el que fem amb els altres animals cada dia, ignorant-ne la voluntat i els interessos propis. Els tractem com les nostres propietats, com els nostres esclaus, els releguem a la categoria d'objectes, malgrat que ells no ho són pas, d'objectes; són individus que senten, pateixen i volen viure i que no els facin mal.
L'especisme no es basa en cap justificació racional
Algunes postures especistes diuen que els humans tenim drets perquè les nostres lleis així ho reconeixen. Però i si les lleis no ho reconeguessin? Les lleis poden diferir molt d'un país a un altre i d'una època a una altra.
Es podria assenyalar el mateix respecte l'opinió de la gent. Tenim drets solament perquè la gent així ho creu? Aleshores si la gent creu que un déu existeix això vol dir que efectivament déu existeix, oi? Doncs no. Aquesta afirmació incorre en la recurrent fal·làcia lògica d'apel·lació a la majoria (argumentum ad populum) —que afirma que una cosa és certa simplement perquè molta gent així ho creu. I els raonaments morals no estan exempts de respectar la lògica igual que qualsevol altre raonament.
De fet, la base del mètode científic pot emprar-se també per a qüestions morals. No hi ha cap altra manera racional d'enfocar l'assumpte. Encara que quan dic "mètode científic" em refereixo a la seva versió bàsica d'atenir-se a les evidències i els principis bàsics de la lògica. Quan deixem de banda aquest mètode racional, aleshores ja solament ens queda basar-nos en meres creences, prejudicis i interessos particulars. Precisament això és el que diferencia la ciència de la pseudo-ciència o de la mala ciència. I és el que també hauria de diferenciar l'ètica racional de la pseudoètica i de la mala ètica.
Per què les persones tenim drets, més enllà del que la gent pensi o del que les lleis diguin? Considero que les persones tenim drets precisament pel fet de ser persones.
Ara bé, la qüestió és que no solament els humans som persones, ni tampoc som persones pel fet de ser humans —perquè aleshores els embrions o els cadàvers humans serien persones. Qualsevol individu que tingui capacitat de sentir, és a dir, que experimenti sensacions i tingui interessos i voluntat pròpia, és una persona. Allò que diferencia una persona d'una cosa [un objecte inert o un vegetal] és precisament la facultat de sentir.
La raó per la qual no és acceptable experimentar amb éssers humans sense el seu consentiment és perquè els éssers humans, igual que els altres animals, no són coses sinó persones, és a dir, éssers amb capacitat de sentir i consciència de si mateixos, i això vol dir que tenen un interès fonamental en conservar la vida i en no ser danyats. De la mateixa manera, altres animals tenen igualment la capacitat de sentir i l'interès a conservar la seva pròpia vida i que no els facin mal. És per això que la mateixa raó que justifica respectar els éssers humans —tractar-los com a persones, no com a propietats o recursos— val també per als altres animals.
L'explotació sobre altres animals tan sols es pot defensar apel·lant que ens beneficia. Però llavors, també està bé explotar altres humans si això ens beneficia?
L´ètica racional es basa en la consideració dels interessos de tots els implicats o afectats per una acció. L'ètica racional segueix criteris fonamentats en la lògica, en fets empíricament demostrables i que siguin moralment rellevants; no en els prejudicis i la irracionalitat. I és un prejudici creure que solament els humans mereixen consideració moral, i ser tractats com a persones i no com a mers mitjans per a aconseguir una finalitat. Aquesta discriminació especista és una cosa que no es pot defensar racionalment, i per tant és una creença irracional.
El problema de fons rau en creure que el respecte pels altres animals ha d'estar supeditat a la necessitat que nosaltres tinguem de satisfer els nostres interessos. Però l'ètica implica tot el contrari: viure la nostra vida d'acord amb el respecte per les vides de les altres persones. Així és generalment com actuem —o com hauríem d'actuar— quan es refereix a éssers humans. I no hi ha cap raó vàlida que justifiqui excloure els altres animals del mateix àmbit de consideració moral.
La suposada necessitat ni tan sols és rellevant
No entraré a debatre si a la ciència i a la medicina realment els cal l'experimentació amb altres animals. Aquest és no el lloc apropiat. Tan sols voldria assenyalar que hi ha molts científics i metges que almenys en qüestionen seriosament la utilitat. Tot i així, s'afirma que cal que es dugui a terme aquest tipus d'experimentació, però mai no queda clar per quin motiu. Encara que sovint es diu que no ens podem arriscar a provar la mateixa substància en humans si hi ha la possibilitat que morissin a causa d'això. I jo em pregunto si aquesta reticència per part dels que es dediquen a la investigació és deguda a una sincera preocupació i respecte per les vides dels éssers humans o més aviat a la por de ser demandats judicialment o castigats.
Tot i això, ningú amb ús de raó sosté que els investigadors que empren animals no humans ho fan merament per gust o per plaer. Si ho fan és perquè estan convençuts que les vides dels éssers humans tenen més valor que la dels altres animals. Però aquesta creença no és moralment acceptable. Com tampoc no ho és creure que les vides dels blancs valen més que la dels negres o que la vida dels homes valen més que les de les dones. Les vides de tots aquells éssers que tenen capacitat de sentir tenen el mateix valor moral, ja que tots són individus que tenen un interès fonamental a conservar la seva pròpia vida i a no ser danyats. Ells no es limiten a viure sinó que valoren la pròpia vida, la seva existència; per això tenen un valor intrínsec en si mateixos.
Quan els defensors de l'especisme afirmen que, malgrat tot, un investigador que experimenta amb animals no humans es preocupa pel "benestar" d'aquests animals que fa servir, els motius sobre això aclareixen que aquest interès és merament utilitari. És a dir, li interessa fomentar el benestar dels animals esclavitzats però no perquè estigui preocupat per l'individu mateix sobre el que experimenta, sinó solament perquè li convé que li duri més temps sense morir-se o sense degradar-se massa la seva salut. Això és el mateix que dir que tenim un interès pel "benestar" del nostre cotxe, o de casa nostra, perquè procurem que no es facin malbé durant el major temps possible.
Com ja he assenyalat abans, el fet que suposadament ens calgués fer servir altres animals no justifica moralment aquest ús. Però realment tenim aquesta necessitat? En ciència i medicina ja hi ha models informàtics i investigació amb cèl·lules mare, que demostren que prescindir de l'ús d'altres animals no suposa prescindir de l'avenç científic. I si visquéssim en un món on es respectessin els drets dels altres animals hi hauria una major pressió i inversió per innovar amb noves tècniques i teràpies que no requerissin l'ús d'animals no humans.
La veritat és que la investigació científica pot funcionar i progressar sense haver d'usar altres animals. Hi ha evidències que ho demostren.
El problema de fons realment no és, doncs, de tipus tècnic, sinó que té una causa moral. És el prejudici de l'especisme el que motiva que els no-humans continuïn essent usats. Aquesta és la veritable causa. Com passa amb l'alimentació i altres àmbits.
A part d'això, encara que fos cert que ens calgués experimentar amb animals no humans —fet que, malgrat tot, no convertiria l'experimentació en una cosa moralment acceptable— el que sí que és de fet una veritat comprovada és que no ens cal emprar animals per a alimentar-nos, ni per a vestir-nos, ni per a entretenir-nos.
Si tenim això en compte i seguim aquell criteri de necessitat, el més coherent seria que no mengéssim animals, ni ens vestíssim amb trossos dels seus cossos ni que tampoc assistíssim a esdeveniments on se'ls usi com a entreteniment.
No és acceptable el criteri de necessitat com a moralment vàlid, però fins i tot qui l'acceptés com a tal no tindrà justificació basada en la necessitat per a menjar animals ni vestir-se amb els seus trossos. I si es dedica a la ciència, en l'àmbit de l'experimentació, crec que allò coherent seria centrar tots els seus esforços, si és que veritablement el preocupen els altres animals, a desenvolupar alternatives que evitin la suposada necessitat de fer servir animals no humans.
Per cert, també és habitual al·legar que la nostra esperança de vida ha augmentat considerablement gràcies a l'experimentació amb animals no humans; ignorant completament altres factors rellevants [higiene, transport, agricultura, nutrició...] que han influït decisivament en aquest aspecte. Això demostra un biaix parcial en els arguments a favor de l'explotació animal.
Si eventualment no hi hagués opcions als experiments en animals no humans continuaria essent injustificable experimentar amb ells, però el què passa és que sí que hi ha opcions que no impliquen l'ús d'animals i una part de l'enorme despesa econòmica que costa anualment l'experimentació en animals es podria invertir en cercar i desenvolupar les opcions que no fan servir-los.
Per tant, no s'ha demostrat objectivament que calgui fer els experiments amb animals no humans, ja que no tenim un altre món sense experimentació per a comparar si hauríem avançat més o menys sense experimentar amb ells.
L'ètica de Drets Animals
És important ressaltar que l'ètica de Drets Animals no denuncia l'experimentació amb animals no humans —o qualsevol altre ús que en fem— solament perquè causi patiment als altres animals.
L'ètica de Drets Animals s'oposa a fer servir altres animals per als nostres fins independentment del propòsit i de la manera com es faci. La raó és exactament la mateixa que es pot al·legar per al cas d'usar altres éssers humans: mai no és just emprar algú sense el seu consentiment per al nostre propi benefici; encara més quan aquest ús els causa algun tipus de dany o perjudici. Com que els altres animals no ens poden donar el seu consentiment, explícit i informat, perquè els fem servir, llavors no és ètic usar-los per als nostres propòsits.
Assenyalo aquest punt important pel fet que un altre error habitual dels arguments especistes el trobem en el fet de prendre una part pel tot. Es basen en allò que alguns determinats activistes o col·lectius animalistes hagin dit sobre el tema de l'experimentació amb animals no humans -per exemple, denunciar les condicions en què es realitza l'explotació- per després atribuir els seus arguments en general a tot el moviment a favor dels drets dels animals. Això és una fal·làcia clara, perquè la postura de Drets Animals no se centra en les condicions de l'explotació, ni en la crueltat de les pràctiques o la crueltat els explotadors, ni en el fet que hi hagi alternatives a l'ús d'animals no humans.
Convé no confondre la postura utilitarista amb l'ètica de Drets. Dins de l'àmbit animalista hi ha una gran preponderància de partidaris de l'utilitarisme, però la postura ètica dels drets no té res a veure amb l'utilitarisme.
L'argument central de l'ètica de Drets Animals és que els altres animals mereixen el mateix respecte bàsic que desitgem per a nosaltres i que no es justifica discriminar-los pel fet de no pertànyer a la nostra espècie.
Discriminar altres individus per no ser humans —ignorant que tots igualment sentim i tenim interessos propis— és igual que discriminar-los per no ser blancs o per no ser homes. Vet aquí l'error en què es basa l'especisme i que l'equipara a altres prejudicis com el racisme i el sexisme.
La qüestió és que nosaltres mai no voldríem que ens fessin servir en un experiment en contra de la nostra voluntat i a expenses de la nostra salut. Els altres animals tenen el mateix interès que nosaltres en continuar vivint i evitar que els facin mal. Així que discriminar-los del mateix respecte bàsic que desitgem per a nosaltres és injust i inacceptable. Això és especisme.
La nostra coherència personal
És important aclarir un punt que sovint sorgeix en aquest debat: no té rellevància moral allò que fem o deixem de fer a nivell personal per a demostrar si alguna cosa està bé o malament.
Una persona pot raonar perfectament que, per exemple, l'assassinat o la violació sexual són actes immorals, i per això presentar els fets i els arguments apropiats. Si aquest algú després practica allò que demostra que està malament aleshores es tractaria sens dubte d'un problema de coherència, però que no afectaria la validesa dels arguments exposats.
Per descomptat, no dic que aquest sigui el meu cas o en general dels defensors dels Drets Animals. Tot al contrari. Tan sols vull deixar clar que el que faci cadascú a la seva vida personal és una qüestió a part de la validesa moral de les nostres idees i raonaments. Tot i que el que fem a la nostra vida personal òbviament té rellevància moral i hauria d'estar supeditat a l'ètica.
Que en algun moment de la nostra vida no prenguem un medicament que originalment fos provat en algun animal no humà no canviarà res; no provaran en més individus el medicament si jo el consumeixo ara i no significa que jo accepti que ho hagin fet. Han provat en animals no humans fins i tot l'aigua que surt de l'aixeta. Però siguem justos i deixem d'usar els altres animals d'ara endavant. Una altra cosa seria que el medicament portés ingredients d'origen animal, en aquest cas sí que hauríem de cercar alternatives.
Experimentant amb éssers humans, sense el seu consentiment, els nazis van aconseguir grans avenços, per exemple en el camp de la genètica. Sabent que el mal que es va causar a les víctimes no es pot reparar, hauríem d'haver cremat aquesta informació? No. El que hem de fer és, a partir d'ara, no permetre que succeeixi res de semblant.
Conclusió
Una cosa és clara: no ens cal usar altres animals per a menjar, vestir-nos o entretenir-nos. Però malgrat això ho continuem fent. Perquè en el fons la suposada necessitat no és la causa real per la qual emprem els altres animals.
La veritable causa que explotem altres animals resideix en aquest prejudici especista que ens fa considerar-nos «superiors» als altres animals i amb dret a usar-los per a satisfer els nostres fins; en comptes de respectar-los com a persones, com a individus que tenen un valor intrínsec pel fet mateix que poden sentir, experimentar sensacions, tenir voluntat pròpia i interessos.
Aquesta característica —la sentença— és l'única que hauria d'importar per a respectar algú, per a respectar-lo igual que nosaltres volem ser respectats; i no la mida, l'aspecte, ni l'espècie o la raça de la persona. Si els altres animals són éssers conscients han de ser tractats com a tals —com a subjectes i no com a objectes— i no ser exclosos de la nostra consideració moral pel simple fet que no siguin humans.
Prescindir d'usar els altres animals com a menjar, i altres fins, és perfectament realitzable a la pràctica. Som milions de persones al món que vivim cada dia de manera vegana. Tan sols és qüestió d'informar-se i de voler fer-ho. Res més que això. No suposa cap mena de sacrifici ni d'esforç addicional.
Ara, la veritable qüestió rau precisament en sortir d'aquesta falsa dicotomia especista de “o ells o nosaltres” que ens han inculcat des de la infància basada en creure que som superiors i que tenim dret a explotar els altres animals per al nostre benefici.
Referències:
- Michael Allen Fox; «The Case Against Animal Experimentation»
- Tom Regan; Empty Cages: «Animal Rights and Vivisection»
- Gary Francione; «Use of Nonhuman Animals in Biomedical Research: Necessity and Justification»
- Fabiola Leyton; «Problemes bioètics de l'experimentació amb animals no humans»
Gabriel Domènech; «Experimentar amb animals: Problemes ètics i jurídics»
- Nathan Nobis; «The harmful, nontherapeutic use of animals in research is morally wrong»
- Christiane Bailey; «Arguments no especistes contra l'experimentació animal»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada