Fa unes quantes setmanes s'anunciava l'entrada en vigor d'una llei a nivell europeu que suposadament prohibia l'ús d'animals per a dur a terme proves amb productes usats per a finalitats d'higiene, cosmètica o neteja. Per descomptat, la mesura era celebrada per la majoria d'animalistes, i demostraven així ni haver-se llegit el text de la legislació ni haver analitzat amb un mínim de profunditat el que havia passat.
Els defensors de l'especisme i l'explotació animal celebren aquesta llei. Per què? Perquè ajuda a reforçar el prejudici de l'especisme i l'explotació animal.
En primer lloc, resulta que la llei en qüestió falla en els seus propis termes.
Algunes associacions que han donat suport a aquesta llei reconeixen que la seva aplicació resulta molt problemàtica i no hi ha cap garantia que es compleixi:
Com es pot veure, el contingut concret de la llei és ple d'excepcions i ambigüitats que de cap manera garanteixen ni tan sols que realment es deixaran d'emprar animals en experiments per a productes d'higiene, neteja i cosmètica.
De fet, el més probable és que a partir d'ara augmenti el consum de productes d'origen animal, ja que organitzacions com Anima Naturalis i altres anuncien arreu que els animals no-humans ja no es faran servir en experiments de cosmètica i higiene. I com que tan sols són els vegans els que es preocupen que els ingredients no siguin d'origen animal, la conseqüència és que molta gent no vegana que comprava deliberadament a empreses que de debò no testen ni usen ingredients d'origen animal a partir d'ara simplement comprarà qualsevol producte del mercat.
A diferència del que podria semblar en un primer moment, el cert és que tota aquesta mesura legislativa és un exemple representatiu del que predomina a l'àmbit animalista. Ens trobem que es tracta de [1] una mesura injusta -discrimina injustament entre les víctimes de l'explotació animal- [2] una mesura inútil -no evita les víctimes- i a més és [3] una mesura perjudicial -enganya quan fa creure falsament que hi ha un avenç cap al respecte pels altres animals.
A més, aquest tipus d'iniciatives ajuden a augmentar i reforçar l'explotació animal. D'una banda, distreuen completament l'atenció del veritable problema: l'especisme i la violència sistemàtica que exercim contra els altres animals que usem. Aquestes campanyes ajuden a reforçar la idea que és acceptable mantenir la situació actual de dominació especista reformant l'esclavitud perquè sigui més "humanitària" amb els no-humans esclavitzats i no se'ls esclavitzi per a fins "innecessaris".
Exposo una analogia per il·lustrar el que els animalistes avui celebren: seria com anunciar que les gallines ja no seran explotades a la Unió Europea per fer servir els seus ous en l'elaboració d'aliments. Però continuaran essent explotades per fer servir els seus ous en medicines o experiments científics i mèdics. En aquest cas, l'únic que hauran de fer les empreses d'alimentació per aconseguir ous és comprar-los a altres empreses que es dediquin a la fabricació de medicines o a dur a terme experiments, o que tinguin els seus propis centres d'explotació de gallines. O també poden importar ous que provinguin de fora la Unió Europea. La llei això no ho prohibeix.
D'altra banda, què passa amb els ingredients? Aquesta mesura no diu res sobre l'origen dels ingredients. Gran part dels productes d'higiene i cosmètica porten substàncies d'origen animal: glicerina, cera d'abelles, lanolina... Fins i tot productes que porten el segell de “no testat”.
Molta gent que no vol participar en l'explotació dels animals consumeix productes no testats que porten ingredients d'origen animal. Amb la qual cosa estan consumint directament explotació animal.
En definitiva, no hem avançat amb l'aprovació d'aquesta llei. Continua l'explotació dels altres animals a través dels ingredients que consumim, encara que suposadament siguin productes "no testats". Això és el que passa quan donem suport a campanyes que no es basen en el veganisme.
El que ha passat no és res més que un altre episodi successiu de la col·laboració entre els explotadors d'animals i els explotadors de l'explotació —els animalistes que creen un negoci per lucrar-se amb l'excusa de defensar els animals. El moviment animalista majoritàriament forma part de la pròpia explotació animal. Són col·laboradors de l'explotació animal; no adversaris. Això val per a gairebé totes les organitzacions animalistes, les quals promouen una esclavitud més “humanitària”.
Poques vegades un frau ha estat tan manifest com aquest. Únicament la manca d'interès o la manca de criteri pot fer que algú faci costat a aquest tipus d'iniciatives, si realment el que pretén és abolir l'explotació animal. Però si el seu objectiu real és un altre, això també explicaria que participi en aquest tipus de campanyes especistes i lleis fraudulentes.
No es tracta de donar suport a una cosa que sigui “millor” que la situació actual. Potser és "millor" donar una sola fuetada a un esclau que donar-li cent fuetades. Però això no vol dir que estigui bé agredir-lo o esclavitzar-lo. El que és important no és fer una cosa "millor". El que és important és fer el que és correcte.
Els animals continuaran essent esclavitzats en experiments i per a molts altres propòsits. Aquesta prohibició és merament cosmètica. Les empreses podran continuar l'experimentació amb no-humans al·legant raons de salubritat o faran els experiments a altres països fora de la Unió Europea.
Suposem que tot aquest temps, diners i energia que s'han gastat en intentar prohibir els experiments amb cosmètics s'haguessin fet servir per difondre el veganisme: probablement avui hi hauria molts més vegans i, en conseqüència, moltes menys víctimes de l'explotació animal. Si ens prenem seriosament els altres animals i els seus interessos, aleshores deixarem d'explotar-los, d'usar-los, sense importar-ne les condicions o la finalitat.
Recapitulant, aquestes són algunes de les conseqüències del que ha passat:
[1] L'experimentació dels productes de neteja i cosmètica continuarà, per part de les empreses, fora de les fronteres de la Unió Europea. Unes fronteres que potser en el futur siguin cada cop més petites si l'actual crisi econòmica i política continua empitjorant.
[2] La gent augmentarà el consum de productes "no testats" però que porten ingredients d'origen animal. Ningú no es preocupa pels ingredients —a excepció dels vegans— com si aquests ingredients no provinguessin també de l'explotació animal.
[3] Aquest tipus de campanyes i prohibicions, a més de ser inútils, no qüestionen l'especisme, i no impliquen cap abolició de l'ús d'animals. Al contrari, reforcen la idea que està bé fer servir els altres animals sempre que a l'usar-los s'eviti causar-los patiment "innecessari".
Això passa per la nostra manca de criteri a l'hora d'entendre i afrontar el problema essencial en la nostra relació actual amb els altres animals.
La qüestió que faria als activistes seria: si sabem que el que és just és el veganisme, aleshores per què no som coherents i apliquem també el principi del veganisme a la nostra manera de fer activisme i d'ajudar els altres animals en comptes de donar suport a campanyes i activitats que ajuden i reforcen la situació actual?
Els defensors de l'especisme i l'explotació animal celebren aquesta llei. Per què? Perquè ajuda a reforçar el prejudici de l'especisme i l'explotació animal.
En primer lloc, resulta que la llei en qüestió falla en els seus propis termes.
Algunes associacions que han donat suport a aquesta llei reconeixen que la seva aplicació resulta molt problemàtica i no hi ha cap garantia que es compleixi:
«En aquest context, malgrat que ANDA aplaudeix la prohibició, subratlla que aquests ingredients no podran entrar a la Unió Europea per a "fins cosmètics", però sí amb fins terapèutics, i per això adverteix que la importació podrien continuar amb una altra nomenclatura.
Què fer si un ingredient per a altres fins provat en animals entra a Europa i acaba essent emprat per la indústria cosmètica?”, es demana Díez, que lamenta que aquesta prohibició “no es garanteix, i per això la Directiva Europea podria quedar “buida” de contingut.»
Com es pot veure, el contingut concret de la llei és ple d'excepcions i ambigüitats que de cap manera garanteixen ni tan sols que realment es deixaran d'emprar animals en experiments per a productes d'higiene, neteja i cosmètica.
De fet, el més probable és que a partir d'ara augmenti el consum de productes d'origen animal, ja que organitzacions com Anima Naturalis i altres anuncien arreu que els animals no-humans ja no es faran servir en experiments de cosmètica i higiene. I com que tan sols són els vegans els que es preocupen que els ingredients no siguin d'origen animal, la conseqüència és que molta gent no vegana que comprava deliberadament a empreses que de debò no testen ni usen ingredients d'origen animal a partir d'ara simplement comprarà qualsevol producte del mercat.
A diferència del que podria semblar en un primer moment, el cert és que tota aquesta mesura legislativa és un exemple representatiu del que predomina a l'àmbit animalista. Ens trobem que es tracta de [1] una mesura injusta -discrimina injustament entre les víctimes de l'explotació animal- [2] una mesura inútil -no evita les víctimes- i a més és [3] una mesura perjudicial -enganya quan fa creure falsament que hi ha un avenç cap al respecte pels altres animals.
A més, aquest tipus d'iniciatives ajuden a augmentar i reforçar l'explotació animal. D'una banda, distreuen completament l'atenció del veritable problema: l'especisme i la violència sistemàtica que exercim contra els altres animals que usem. Aquestes campanyes ajuden a reforçar la idea que és acceptable mantenir la situació actual de dominació especista reformant l'esclavitud perquè sigui més "humanitària" amb els no-humans esclavitzats i no se'ls esclavitzi per a fins "innecessaris".
Exposo una analogia per il·lustrar el que els animalistes avui celebren: seria com anunciar que les gallines ja no seran explotades a la Unió Europea per fer servir els seus ous en l'elaboració d'aliments. Però continuaran essent explotades per fer servir els seus ous en medicines o experiments científics i mèdics. En aquest cas, l'únic que hauran de fer les empreses d'alimentació per aconseguir ous és comprar-los a altres empreses que es dediquin a la fabricació de medicines o a dur a terme experiments, o que tinguin els seus propis centres d'explotació de gallines. O també poden importar ous que provinguin de fora la Unió Europea. La llei això no ho prohibeix.
D'altra banda, què passa amb els ingredients? Aquesta mesura no diu res sobre l'origen dels ingredients. Gran part dels productes d'higiene i cosmètica porten substàncies d'origen animal: glicerina, cera d'abelles, lanolina... Fins i tot productes que porten el segell de “no testat”.
Molta gent que no vol participar en l'explotació dels animals consumeix productes no testats que porten ingredients d'origen animal. Amb la qual cosa estan consumint directament explotació animal.
En definitiva, no hem avançat amb l'aprovació d'aquesta llei. Continua l'explotació dels altres animals a través dels ingredients que consumim, encara que suposadament siguin productes "no testats". Això és el que passa quan donem suport a campanyes que no es basen en el veganisme.
El que ha passat no és res més que un altre episodi successiu de la col·laboració entre els explotadors d'animals i els explotadors de l'explotació —els animalistes que creen un negoci per lucrar-se amb l'excusa de defensar els animals. El moviment animalista majoritàriament forma part de la pròpia explotació animal. Són col·laboradors de l'explotació animal; no adversaris. Això val per a gairebé totes les organitzacions animalistes, les quals promouen una esclavitud més “humanitària”.
Poques vegades un frau ha estat tan manifest com aquest. Únicament la manca d'interès o la manca de criteri pot fer que algú faci costat a aquest tipus d'iniciatives, si realment el que pretén és abolir l'explotació animal. Però si el seu objectiu real és un altre, això també explicaria que participi en aquest tipus de campanyes especistes i lleis fraudulentes.
No es tracta de donar suport a una cosa que sigui “millor” que la situació actual. Potser és "millor" donar una sola fuetada a un esclau que donar-li cent fuetades. Però això no vol dir que estigui bé agredir-lo o esclavitzar-lo. El que és important no és fer una cosa "millor". El que és important és fer el que és correcte.
Els animals continuaran essent esclavitzats en experiments i per a molts altres propòsits. Aquesta prohibició és merament cosmètica. Les empreses podran continuar l'experimentació amb no-humans al·legant raons de salubritat o faran els experiments a altres països fora de la Unió Europea.
Suposem que tot aquest temps, diners i energia que s'han gastat en intentar prohibir els experiments amb cosmètics s'haguessin fet servir per difondre el veganisme: probablement avui hi hauria molts més vegans i, en conseqüència, moltes menys víctimes de l'explotació animal. Si ens prenem seriosament els altres animals i els seus interessos, aleshores deixarem d'explotar-los, d'usar-los, sense importar-ne les condicions o la finalitat.
Recapitulant, aquestes són algunes de les conseqüències del que ha passat:
[1] L'experimentació dels productes de neteja i cosmètica continuarà, per part de les empreses, fora de les fronteres de la Unió Europea. Unes fronteres que potser en el futur siguin cada cop més petites si l'actual crisi econòmica i política continua empitjorant.
[2] La gent augmentarà el consum de productes "no testats" però que porten ingredients d'origen animal. Ningú no es preocupa pels ingredients —a excepció dels vegans— com si aquests ingredients no provinguessin també de l'explotació animal.
[3] Aquest tipus de campanyes i prohibicions, a més de ser inútils, no qüestionen l'especisme, i no impliquen cap abolició de l'ús d'animals. Al contrari, reforcen la idea que està bé fer servir els altres animals sempre que a l'usar-los s'eviti causar-los patiment "innecessari".
Això passa per la nostra manca de criteri a l'hora d'entendre i afrontar el problema essencial en la nostra relació actual amb els altres animals.
La qüestió que faria als activistes seria: si sabem que el que és just és el veganisme, aleshores per què no som coherents i apliquem també el principi del veganisme a la nostra manera de fer activisme i d'ajudar els altres animals en comptes de donar suport a campanyes i activitats que ajuden i reforcen la situació actual?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada