El nostre error fonamental

GRANGES D'ESCLAUS

«Gairebé tot el que pensem sobre com tractem els animals està malament, i no simplement malament d'una forma menor i col·lateral, sinó fonamentalment malament, de la mateixa manera que, per exemple, el que es pensava sobre els afroamericans a Mississipí a 1820 estava fonamentalment malament. [...] Hauríem de fer un gir dràstic a la manera com pensem sobre els animals; hauríem de començar a acceptar que no tenim cap dret a emprar-los com un mitjà per als nostres fins solament perquè ens convé fer-ho.» Peter Singer [«Alliberament Animal», tercera edició, 2009, apèndix]

La quasi totalitat de les iniciatives que denuncien l'explotació dels animals no humans, i fins i tot aquelles que en demanen l'abolició, se centren a denunciar sistemàticament el "patiment", la "tortura" o la "crueltat" que pateixen els no-humans esclavitzats per nosaltres —els humans.

Tanmateix, la mera existència de patiment, tortura i crueltat a l'explotació animal no és la raó fonamental per la qual podem jutjar moralment que està malament explotar altres animals. La raó és que els altres animals són individus que senten i tenen interessos propis. Ells són éssers conscients; són subjectes, no pas objectes. Són éssers sensibles que valoren la seva pròpia existència i benestar.

Centrar-nos a condemnar el "patiment", la "tortura" o la "crueltat" que pateixen els animals sotmesos a explotació promou la idea que el que hauríem de fer és "reduir el patiment" que els causem, ignorant així l'error fonamental de cosificar individus com a mers recursos per al nostre benefici.

En aquest vídeo es pot veure un exemple de com els animals esclavitzats no han de portar sempre necessàriament una horrible vida de constant i terrible patiment.

[N.delT.] Vídeo no disponible en el web original.

Per descomptat que infligir patiment deliberadament a altres animals sempre està malament quan no es pot justificar d'acord amb els principis ètics, i això és una cosa que passa de manera inherent i sistemàtica a l'explotació animal. Però la pròpia existència de la nostra explotació sobre els animals no està malament en si mateixa perquè causi patiment sinó perquè és una activitat que viola el principi d'igualtat —ja que supedita injustament els interessos dels animals en benefici dels nostres— i també perquè vulnera el valor inherent dels animals —reduint-los a un valor instrumental de mer recurs per a satisfer les necessitats humanes.

Quan un ésser humà és esclavitzat, la raó moral per la qual està malament esclavitzar-lo no té a veure en primer lloc amb el fet que pateixi sinó amb el fet que se l'està forçant a ser una cosa que no és: una cosa. Un individu esclavitzat és tractat com si fos un objecte, és a dir, com si fos un ésser sense voluntat ni interessos propis, o la voluntat i interessos del qual són ignorats pel seu propietari. Aquest és en realitat el nostre error fonamental en la relació que hem establert i institucionalitzat amb els altres animals que no són humans. Així ho explica el professor Tom Regan:

«El nostre error fonamental no rau en el fet que tanquem els animals, causant-los solitud i angoixa, en què els provoquem patiment, o en què ignorem els seus desitjos. És clar que tot això està malament, però no és l'error fonamental. Són conseqüències del nostre fonamental error moral, que consisteix a veure els animals com a éssers que no tenen valor intrínsec, com a recursos per al nostre benefici».

És per això que l'esclavatge sobre éssers humans no pot ser moralment justificat en cap cas i és la mateixa raó per la qual és erroni esclavitzar individus no humans.

D'aquesta manera, una campanya a favor dels Drets Animals hauria de centrar-se a explicar i reivindicar a la societat la idea que tots els animals sentents hauríem de tenir moralment i legalment reconegut, almenys, un dret absolut: el dret a no ser considerats com propietat.

Qualsevol ésser dotat amb la capacitat per sentir posseeix un interès a continuar vivint i en no ser sotmès al caprici dels altres. La seva individualitat i els seus interessos no haurien de ser ignorats i menyspreats pel fet que no siguin humans. Actuar així comportaria cometre una discriminació arbitrària; seria especisme. Discriminar altres individus segons l'espècie a què pertanyin no és més raonable que discriminar-los per pertànyer a una determinada raça o sexe.

Quan es tracta d'éssers humans, per actuar èticament en relació amb ells, sempre partirem de la base fonamental que no els hem d'usar com a mers recursos per a satisfer les nostres necessitats ni tractar-los com si fossin la nostra propietat, mentre que els éssers humans són individus que tenen un interès fonamental a conservar la seva existència i protegir la seva autonomia i integritat i no ser forçats contra la seva voluntat. No hi ha una raó que justifiqui no estendre aquest principi bàsic als altres animals, atès que ells tenen els mateixos interessos bàsics que nosaltres. 

Per a cada ésser sentent, la seva pròpia supervivència i benestar és important i aquest valor intrínsec que té la seva vida individual mereix un obligat respecte moral. No és rellevant quin pugui ser el seu grau d'intel·ligència. No és rellevant tampoc el grau d'utilitat per als humans, o si són capaços de tenir obligacions envers altres. L'únic criteri rellevant per reconèixer un ésser com a subjecte de consideració moral és que pot sentir.  

Així, reconèixer els altres animals com a subjectes de consideració moral implica necessàriament deixar de considerar-los i tractar-los com a propietat —com a objectes/recursos/mercaderies per a fins humans. Aquest principi ètic de conducta és a allò que anomenem veganisme.