L'any 1949 el filòsof anglès Gilbert Ryle publicava un llibre titulat «El concepte del mental» en què tractava diversos temes sobre filosofia de la ment i en què específicament criticava un dogma tradicional del pensament filosòfic, basat en la idea que les nocions de cos i de ment fan referència a dues entitats diferents i separades. El que Ryle explicava, bàsicament, és que aquest dualisme era erroni i una conseqüència del que anomenaria error categorial.
Ryle assenyala que pensar que quan parlem de cossos i ments ens referim a entitats distants i singulars és el mateix que creure que quan parlem de ciència i quan parlem de química ens referim a coses totalment diferents. Òbviament no és així. La química forma part de la ciència i la ciència no es pot entendre sense la disciplina que estudia les propietats de la matèria. De la mateixa manera, la ment és una activitat del cos —situada concretament al cervell— i, alhora, el nostre cos no es pot sostenir per si mateix sense l'existència de la ment.
En què consisteix l'error aleshores? L'error és creure que els conceptes de ment i cos —o els de ciència i química— pertanyen a la mateixa categoria. Quan equiparem nocions que pertanyen a categories diferents incorrem en l'error categorial.
No és un error dir, per exemple, que nosaltres som humans, o que som animals, o que som ens, o que som persones, o que som catalans —si ho fóssim. L'error seria en el fet de creure que totes aquestes nocions, encara que es refereixin a una mateixa entitat material, s'identifiquen també dins d'una mateixa categoria. Totes aquestes categories es poden trobar en un mateix individu, però sens dubte no són la mateixa categoria ni són conceptes sinònims.
En tot cas, no és la meva intenció explicar detalladament o comentar aquests arguments de Ryle, amb què essencialment estic d'acord, sinó solament esmentar-los per, a partir d'ells, assenyalar certs errors categorials que es produeixen contínuament quan parlem de veganisme. Us recomano llegir el llibre de Ryle si voleu aprofundir en aquests temes.
Què té a veure tot això amb el veganisme? En la situació actual hi té molt a veure. Encara que per notar-ho hauríem de tenir mitjanament clar què és el veganisme.
El veganisme és un principi moral que afirma que els altres animals han de ser lliures de la nostra dominació i, per tant, condemna i rebutja que els usem per a les nostres finalitats. Aquesta és la raó per la qual el veganisme implica no consumir o participar en cap activitat o producte que impliqui emprar animals no humans.
Si assumim el principi del veganisme llavors se'n deriven una sèrie de pràctiques. Igual que si assumim el principi bàsic del feminisme haurem de deixar de donar suport o participar en qualsevol acció que impliqui forçar o sotmetre les dones a la voluntat dels homes i rebutjar aquesta opressió sexista.
Si tenim clar aquest punt aleshores ens resultarà relativament clar veure el següent. Però si algú pensa que el concepte de veganisme pot significar allò que a cadascú li sembli arbitràriament, llavors probablement no coincidirà amb res del que jo digui aquí; llevat que canviï de parer.
Intentant ser el més concís possible: si efectivament el veganisme és el reconeixement moral que els altres animals són persones no humanes i el rebuig de la nostra opressió especista sobre ells, aleshores no té cap sentit que diguem que el veganisme té a veure amb preservar el medi ambient o millorar la nostra salut humana o amb l'explotació d'éssers humans, o amb qualsevol altra qüestió que no sigui en si mateixa l'explotació d'animals —incorreríem en un error categorial. Confondríem temes que, encara que poguessin tenir alguna relació circumstancial entre ells, no pertanyen a la mateixa categoria.
Si veganisme significa la doctrina que els humans no hem d'explotar els animals aleshores aquest principi ètic no es pot justificar argumentant sobre la nostra salut personal, el medi ambient o la injustícia contra éssers humans.
És dolent per a la nostra salut assistir a un circ on es fan servir animals? És perjudicial per al medi ambient organitzar baralles de gossos? Seria contrari al respecte que mereixen els éssers humans el fet d'escorxar altres animals per vestir-nos amb trossos dels seus cossos? La resposta és un evident i rotund no en tots els casos. I per a altres de similars. El veganisme no existeix per beneficiar la nostra salut, per preservar el medi ambient o per fomentar el respecte pels éssers humans. Encara que el veganisme no és incompatible amb aquestes i altres qüestions morals, ni exclou preocupar-se'n també, però podem entendre que es tracta de qüestions categorialment diferents.
Per exemple, l'esclavatge d'éssers humans és un problema específic. Aquesta esclavitud no té com a causa, ni com a conseqüència inherent, la contaminació del medi ambient o un perjudici de salut als qui exerceixen aquesta esclavitud. Es tracta de situacions categorialment diferents. Podem esclavitzar éssers humans i alhora respectar el medi ambient o la nostra pròpia salut. Passa el mateix quan es tracta de l'opressió sobre els altres animals.
El veganisme solament es pot justificar racionalment tenint en compte el fet científicament comprovat que els altres animals són éssers sentents: són individus que tenen voluntat i interessos propis. Ells són subjectes; no són objectes i, per tant, no està justificat lògicament que els tractem com si fossin objectes, sotmetent-los a la nostra voluntat, reduint-los a la condició de recursos per al nostre benefici.
Hi ha un problema específic i peculiar a la nostra societat, a la nostra cultura: l'especisme. Més concretament: la creença que els altres animals existeixen per servir els interessos dels humans —el supremacisme humà. Aquest problema concret existeix a banda del perjudici al medi ambient, la preocupació per la nostra salut personal o la violència intraespecífica entre éssers humans. No comprendre que es tracta de qüestions diferents, o pensar que tot s'hi redueix, és un exemple d'error categorial. Podem respectar el medi ambient i explotar els altres animals, o viceversa. Podem cuidar bé la nostra salut i explotar els altres animals, i al contrari. És molt evident que no són la mateixa qüestió.
Tant els que defensen o contaminen el medi ambient, així com els que es preocupen per la salut humana, i també aquells que rebutgen o exerceixen la violència contra éssers humans, tenen tots almenys alguna cosa en comú: l'especisme. - del qual deriven directament l'antropocentrisme i la doctrina del supremacisme humà. Tots ells, o majoritàriament, consideren que els humans tenim dret a fer servir els altres animals per satisfer les nostres necessitats i desitjos. Poden diferir potser en determinats punts, però tots coincidirien essencialment en aquesta mentalitat. L'efecte d'aquest prejudici és que esclavitzem i assassinem bilions d'animals innocents sense cap necessitat ni raó que ho justifiqui.
El veganisme va sorgir com a resposta a aquest greu i concret problema: la dominació humana sobre els altres animals. Igual que el feminisme va sorgir al seu moment com a resposta a la dominació patriarcal que patien, i encara pateixen, les dones. El veganisme no és una dieta; és un principi ètic que abasta tots els àmbits de la vida. El veganisme no existeix per millorar la salut humana ni per conservar el medi ambient sinó per a respectar els animals com a persones amb drets; començant pel dret més fonamental –el dret a no ser propietat.
Potser tot això vol dir d'alguna manera que solament ens hem de preocupar pel veganisme? Per descomptat que no és així necessàriament. El veganisme és compatible i coherent amb altres posicions morals sobre altres qüestions diferents. Però sí que ens hem de preocupar per assumir el veganisme com a base moral en la nostra mentalitat i en els nostres actes. Així mateix, hem d'intentar no incórrer en l'error categorial de continuar creient que problemes essencialment diferents es poden reduir a un de sol, o pensar que un principi o problema es pot relacionar amb altres que no pertanyen a la mateixa categoria.
Ryle assenyala que pensar que quan parlem de cossos i ments ens referim a entitats distants i singulars és el mateix que creure que quan parlem de ciència i quan parlem de química ens referim a coses totalment diferents. Òbviament no és així. La química forma part de la ciència i la ciència no es pot entendre sense la disciplina que estudia les propietats de la matèria. De la mateixa manera, la ment és una activitat del cos —situada concretament al cervell— i, alhora, el nostre cos no es pot sostenir per si mateix sense l'existència de la ment.
En què consisteix l'error aleshores? L'error és creure que els conceptes de ment i cos —o els de ciència i química— pertanyen a la mateixa categoria. Quan equiparem nocions que pertanyen a categories diferents incorrem en l'error categorial.
No és un error dir, per exemple, que nosaltres som humans, o que som animals, o que som ens, o que som persones, o que som catalans —si ho fóssim. L'error seria en el fet de creure que totes aquestes nocions, encara que es refereixin a una mateixa entitat material, s'identifiquen també dins d'una mateixa categoria. Totes aquestes categories es poden trobar en un mateix individu, però sens dubte no són la mateixa categoria ni són conceptes sinònims.
En tot cas, no és la meva intenció explicar detalladament o comentar aquests arguments de Ryle, amb què essencialment estic d'acord, sinó solament esmentar-los per, a partir d'ells, assenyalar certs errors categorials que es produeixen contínuament quan parlem de veganisme. Us recomano llegir el llibre de Ryle si voleu aprofundir en aquests temes.
Què té a veure tot això amb el veganisme? En la situació actual hi té molt a veure. Encara que per notar-ho hauríem de tenir mitjanament clar què és el veganisme.
El veganisme és un principi moral que afirma que els altres animals han de ser lliures de la nostra dominació i, per tant, condemna i rebutja que els usem per a les nostres finalitats. Aquesta és la raó per la qual el veganisme implica no consumir o participar en cap activitat o producte que impliqui emprar animals no humans.
Si assumim el principi del veganisme llavors se'n deriven una sèrie de pràctiques. Igual que si assumim el principi bàsic del feminisme haurem de deixar de donar suport o participar en qualsevol acció que impliqui forçar o sotmetre les dones a la voluntat dels homes i rebutjar aquesta opressió sexista.
Si tenim clar aquest punt aleshores ens resultarà relativament clar veure el següent. Però si algú pensa que el concepte de veganisme pot significar allò que a cadascú li sembli arbitràriament, llavors probablement no coincidirà amb res del que jo digui aquí; llevat que canviï de parer.
Intentant ser el més concís possible: si efectivament el veganisme és el reconeixement moral que els altres animals són persones no humanes i el rebuig de la nostra opressió especista sobre ells, aleshores no té cap sentit que diguem que el veganisme té a veure amb preservar el medi ambient o millorar la nostra salut humana o amb l'explotació d'éssers humans, o amb qualsevol altra qüestió que no sigui en si mateixa l'explotació d'animals —incorreríem en un error categorial. Confondríem temes que, encara que poguessin tenir alguna relació circumstancial entre ells, no pertanyen a la mateixa categoria.
Si veganisme significa la doctrina que els humans no hem d'explotar els animals aleshores aquest principi ètic no es pot justificar argumentant sobre la nostra salut personal, el medi ambient o la injustícia contra éssers humans.
És dolent per a la nostra salut assistir a un circ on es fan servir animals? És perjudicial per al medi ambient organitzar baralles de gossos? Seria contrari al respecte que mereixen els éssers humans el fet d'escorxar altres animals per vestir-nos amb trossos dels seus cossos? La resposta és un evident i rotund no en tots els casos. I per a altres de similars. El veganisme no existeix per beneficiar la nostra salut, per preservar el medi ambient o per fomentar el respecte pels éssers humans. Encara que el veganisme no és incompatible amb aquestes i altres qüestions morals, ni exclou preocupar-se'n també, però podem entendre que es tracta de qüestions categorialment diferents.
Per exemple, l'esclavatge d'éssers humans és un problema específic. Aquesta esclavitud no té com a causa, ni com a conseqüència inherent, la contaminació del medi ambient o un perjudici de salut als qui exerceixen aquesta esclavitud. Es tracta de situacions categorialment diferents. Podem esclavitzar éssers humans i alhora respectar el medi ambient o la nostra pròpia salut. Passa el mateix quan es tracta de l'opressió sobre els altres animals.
El veganisme solament es pot justificar racionalment tenint en compte el fet científicament comprovat que els altres animals són éssers sentents: són individus que tenen voluntat i interessos propis. Ells són subjectes; no són objectes i, per tant, no està justificat lògicament que els tractem com si fossin objectes, sotmetent-los a la nostra voluntat, reduint-los a la condició de recursos per al nostre benefici.
Hi ha un problema específic i peculiar a la nostra societat, a la nostra cultura: l'especisme. Més concretament: la creença que els altres animals existeixen per servir els interessos dels humans —el supremacisme humà. Aquest problema concret existeix a banda del perjudici al medi ambient, la preocupació per la nostra salut personal o la violència intraespecífica entre éssers humans. No comprendre que es tracta de qüestions diferents, o pensar que tot s'hi redueix, és un exemple d'error categorial. Podem respectar el medi ambient i explotar els altres animals, o viceversa. Podem cuidar bé la nostra salut i explotar els altres animals, i al contrari. És molt evident que no són la mateixa qüestió.
Tant els que defensen o contaminen el medi ambient, així com els que es preocupen per la salut humana, i també aquells que rebutgen o exerceixen la violència contra éssers humans, tenen tots almenys alguna cosa en comú: l'especisme. - del qual deriven directament l'antropocentrisme i la doctrina del supremacisme humà. Tots ells, o majoritàriament, consideren que els humans tenim dret a fer servir els altres animals per satisfer les nostres necessitats i desitjos. Poden diferir potser en determinats punts, però tots coincidirien essencialment en aquesta mentalitat. L'efecte d'aquest prejudici és que esclavitzem i assassinem bilions d'animals innocents sense cap necessitat ni raó que ho justifiqui.
El veganisme va sorgir com a resposta a aquest greu i concret problema: la dominació humana sobre els altres animals. Igual que el feminisme va sorgir al seu moment com a resposta a la dominació patriarcal que patien, i encara pateixen, les dones. El veganisme no és una dieta; és un principi ètic que abasta tots els àmbits de la vida. El veganisme no existeix per millorar la salut humana ni per conservar el medi ambient sinó per a respectar els animals com a persones amb drets; començant pel dret més fonamental –el dret a no ser propietat.
Potser tot això vol dir d'alguna manera que solament ens hem de preocupar pel veganisme? Per descomptat que no és així necessàriament. El veganisme és compatible i coherent amb altres posicions morals sobre altres qüestions diferents. Però sí que ens hem de preocupar per assumir el veganisme com a base moral en la nostra mentalitat i en els nostres actes. Així mateix, hem d'intentar no incórrer en l'error categorial de continuar creient que problemes essencialment diferents es poden reduir a un de sol, o pensar que un principi o problema es pot relacionar amb altres que no pertanyen a la mateixa categoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada