Tot i el seu títol ens podem demanar: realment aquest llibre defensa l'alliberament animal? Una lectura atenta del text ens indicarà que hi ha motius sòlids per posar-ho molt en dubte.
Tot i el que el títol ens ho pogués fer pensar, realment aquest text no és representatiu ni de la filosofia ni del moviment de Drets Animals. És un llibre que té la base en un altre tipus de filosofia: l'utilitarisme. Aquesta és la ideologia que defensa l'autor: Peter Singer.
No pretenc al·legar que no sigui un text important o influent dins l'àmbit animalista. El que vull assenyalar és que aquest text no representa ni forma part de la filosofia ni el moviment de Drets Animals. L'utilitarisme i l'ètica de drets són dues posicions radicalment diferents.
Com que és un llibre publicat originalment l'any 1975, hom pot pensar que el contingut ja no és d'actualitat, però res més lluny de la realitat. S'ha revisat i reeditat diverses vegades; la darrera l'any 2009. I continua essent un llibre que ha exercit una gran influència en l'àmbit animalista i és un text de referència al món acadèmic quan es tracta la qüestió de l'ètica animal.
Tot i que l'anàlisi que fa Singer sobre alguns aspectes de l'especisme serien en principi encertats —al basar-se en el principi d'igualtat— també passa que altres aspectes ideològics del text no coincideixen amb les idees que sostenen la filosofia de Drets Animals, sinó que són afins o formen part de la doctrina de l'utilitarisme. L'utilitarisme ha predominat com a filosofia dins l'àmbit animalista, però no és el mateix que la filosofia de drets animals.
El mot animalista té un sentit molt general referit a qualsevol que mostri tenir una preocupació i dedicació pels interessos d'altres animals a més dels humans. No té un contingut més específic. Igual que el mot humanista es refereix a una mera preocupació moral pels éssers humans, sense més contingut. Dir que alguna cosa o algú és animalista no és més que un simple senyal per constatar que es refereix als animals —als altres animals que no són humans. L'animalisme és, per tant, un àmbit generalista en què coexisteixen diferents postures, de vegades incompatibles entre si.
És per això que podem dir que no hi ha un sol moviment animalista. Al contrari del que suggereix el nou subtítol que li han afegit al llibre de Peter Singer. L'utilitarisme i els Drets Animals són postures incompatibles per definició i no poden convergir en cap moviment coherent.
Sembla que alguns pretenen fer veure que hi ha un sol moviment del qual suposadament tots els animalistes en formen part, quan realment això no és cert. Sovint s'empra aquesta idea per intentar silenciar qualsevol tipus de crítica, al·legant que tots hem d'estar 'units' i una altra sèrie de consignes l'objectiu de les quals és continuar de mantenir l'actual statu quo de dominació especista en què el propi moviment animalista —si atenem a la majoria d'organitzacions i activistes— en constitueix una part activa.
Un moviment que rebutja la crítica es converteix en una extensió de la ideologia dominant. Per això, l'animalisme és, majoritàriament, res més que una altra versió més de l'antropocentrisme, en tant que no desafia la supremacia humana sobre els altres animals. El llibre de Peter Singer, malgrat el títol, pertany a aquesta tendència.
Penso que seria important no confondre el valor d'utilitat que pogués tenir un text a l'hora d'explicar certes qüestions —com són l'especisme i el principi ètic d'igualtat— amb els valors morals que aquest defensa. Això darrer és el que jo ara considero aquí. Un text que defensi l'especisme pot explicar correctament el que és l'especisme i els arguments que el rebaten.
El que es defensa al llibre de Peter Singer és una preocupació utilitarista pel benestar dels animals no humans que esclavitzem; però no es pretén en cap cas el seu alliberament del nostre domini —que és precisament el que defensa l'ideal de l'alliberament animal:
«Puc respectar les persones conscienciades que es preocupen de menjar solament la carn que procedeix d'aquests animals.» [capítol 6; pàgina 263; editorial Taurus; any 2011]
«Basant-nos en les raons aquí apuntades, jo no m'oposo en principi a la producció d'ous de corral.» [capítol 4, pàgina 205; edició Taurus; any 2011]
Sense cap mena de dubte recomano a tothom que llegeixi aquest llibre, sense excepció. I insisteixo que té parts que són encertades en l'anàlisi de l'especisme. Però aquest suggeriment de lectura no vol suggerir que aquest llibre representi una posició ètica legítima.
Peter Singer es posiciona a favor de l'ús d'animals no humans; a favor de la seva explotació. Això no és acceptable amb el fet de reconèixer que els animals tenen drets morals. L'objecció de Singer es refereix de manera exclusiva contra el patiment o contra el fet d'infligir patiment sense una apropiada justificació des del punt de vista utilitarista.
Sobre aquest llibre assenyala Tom Regan:
«Alliberament Animal és un llibre important, és clar. Però ni el llibre ni Singer defensen els Drets Animals. De fet, Singer ha negat explícitament i en repetides vegades que els animals tinguin drets. El mateix per a nosaltres, els humans: no tenim drets morals. A les meves obres, ja als anys setanta, he mantingut insistentment que altres animals tenen drets morals. Es poden reconciliar les nostres posicions? No ho crec. Per exemple, Singer pensa que algunes investigacions amb primats estan justificades. Un defensor seriós dels Drets Animals no estaria d'acord amb aquesta idea.» [Andrés Lomeña, Alienació Animal, 2010]
Sovint s'afirma que el llibre és valuós perquè ha conscienciat moltes persones que ignoraven el problema de l'especisme i l'explotació animal. Però, tot i ser cert, aquest fet per si mateix no pot implicar una defensa o justificació del seu contingut solament pel fet que tingués algunes conseqüències positives. Seria com intentar justificar la violència tan sols perquè algunes persones es van adonar de la injustícia que representa la violència arran d'haver-ne estat víctimes.
En definitiva, gran part del contingut del llibre Alliberament Animal és una defensa de l'esclavitud i una eina per a justificar l'explotació animal. I així és com s'ha usat en algunes ocasions, més enllà que a altres persones els hagi servit per qüestionar-se el propi especisme.
L'especisme no és l'únic problema a què ens enfrontem. L'altre problema és el benestarisme. El benestarisme és una extensió de l'utilitarisme i en comparteix tots els pressupostos bàsics. El benestarisme accepta i defensa fins i tot l'explotació dels animals no humans.
El veganisme és un principi radicalment contrari a qualsevol ús d'animals no humans. És per això que veganisme i benestarisme no poden ser compatibles. De fet, són plantejaments clarament oposats.
Si per alliberament animal entenem l'alliberament dels altres animals de la nostra opressió sobre ells, aleshores aquesta idea solament té sentit en el veganisme.
Veganisme significa reconèixer moralment que els animals no humans que senten són persones i que hem de deixar de fer-los servir per al nostre benefici i no sotmetre'ls més a la nostra dominació. Ells, com nosaltres, mereixen viure i gaudir de les pròpies vides en llibertat: lliures de la nostra explotació. Això és l'alliberament animal.
En conclusió, proposo que el llibre de Singer s'hauria de retitular: Contra L'Alliberament Animal.
Un plantejament moral basat en l'ètica de drets, que s'oposa i refuta els postulats utilitaristes proposats per Peter Singer, es pot llegir al llibre «Introducció als Drets Animals», escrit per Gary Francione.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada