Una tria personal?

Com a resposta a l'argument que explotar animals és una tria personal, ja hi ha un article de l'activista Robert Grillo que considero que explica més o menys correctament la naturalesa moral d'aquesta objecció, però m'agradaria aportar-hi alguns aclariments específics que no estarien reflectits a l'article. En concret, tinc quatre punts per a assenyalar:

 

    Primer; crec que l'assumpte no està ben expressat. El que considerem personal pot ser tot allò referit a la persona. Dir «personal» no és un adjectiu gaire aclaridor. En canvi, seria més correcte dir privat. Això fa referència a aquell aspecte que concerneix exclusivament a l'àmbit íntim de la voluntat de l'individu i que no ha d'estar sotmès a criteris objectius o imparcials.

Per exemple, triar el color de les parets de casa meva és una elecció privada; perquè és una cosa que no ha de dependre de res més a part de la meva pròpia voluntat individual. Se m'acudeixen molts exemples, però l'important és tenir clar és que solament és privat l'àmbit que afecta exclusivament a un mateix.

 

    Segon; el costum de consumir animals, i d'explotar-los en general, no és un assumpte privat perquè no és fruit d'una decisió individual independent sinó que es tracta d'un hàbit heretat com a conseqüència d'haver viscut en una cultura determinada: una cultura antropocentrista que considera que els altres animals són éssers inferiors que existeixen per a satisfer les necessitats i els desitjos humans.

Així, l'hàbit de menjar animals no és una pràctica que haguem triat lliurement, sinó que ens l'han inculcat des de la infància. Encara que la nostra ment ho assumeix de forma inconscient com si nosaltres haguéssim triat voluntàriament aquesta conducta en algun moment de la nostra vida.

 

    Tercer; al·legar que no hem d'entrar en aquesta qüestió perquè és privada resulta ser una contradicció en els termes perquè els que consumeixen altres animals, quan decideixen usar-los, els envaeixen i destrueixen l'àmbit privat. Si explotem altres animals això implica sotmetre la llibertat i la vida per a satisfer els nostres desitjos.

Si nosaltres no volem que ningú envaeixi el nostre espai privat, el nostre cos i la nostra voluntat, sense el nostre consentiment exprés, aleshores, per lògica, no hauríem d'actuar sota aquest mateix criteri respecte els altres individus que tenen el mateixos interessos bàsics a ser respectats? I en referir-nos a altres individus això inclou necessàriament també als altres animals, que no són humans però que sí que són individus amb el seu propi cos i la seva pròpia voluntat.

 

    Quart; l'excusa que no hem de qüestionar la moralitat de l'explotació animal perquè és una activitat que correspon a l'àmbit privat, no solament la trobem aplicada a la qüestió de l'explotació animal. El mateix argument s'ha fet servir en el context humà per a intentar reprimir la crítica contra aquelles pràctiques que atemptaven contra els drets humans en situació vulnerable com és el cas de la violència masclista contra les dones, tal com expliquen Esperança Bosch Fiol i Victòria Ferrer Pérez:

«Quant a la violència domèstica, la seva consideració com a fenomen privat ha propiciat que durant segles es considerés, primer un dret del marit i una cosa normal, i, posteriorment una cosa que “desgraciadament” succeïa en algunes llars però que formava part de la vida privada de les parelles i en allò que per tant no calia intervenir.» Esperança Bosch Fiol i Victòria A. Ferrer Pérez; «La violència de gènere: De qüestió privada a problema social»

En el moment en què les nostres decisions afecten altres individus llavors ja no som en el terreny privat sinó en l'àmbit de la moral. Que prefereixi pintar les parets de color blau no atenta contra els interessos d'altres individus. Ara bé, si decideixo que vull decorar-les amb pells d'animals llavors estic atemptant contra els interessos dels animals que vull fer servir per al meu benefici.

Gairebé tots estem d'acord que les eleccions personals han d'ajustar-se a l'ètica bàsica; excepte quan es tracta d'altres animals. Això és una altra conseqüència més del prejudici que anomenem espesicisme.