El principi d'igualtat

L'especisme és una creença assumida i quotidiana a la nostra societat. A gairebé tots ens han educat sobre la base d'aquest prejudici. Tanmateix, també és cert que tenim la capacitat de qüestionar i canviar les creences i els hàbits que ens han estat inculcats. Si ho fem, potser podem veure que l'especisme és una injustícia greu que causa directament bilions de víctimes innocents.

Al llarg de la història s'ha considerat normal tenir en compte solament els individus que eren del nostre mateix grup particular [raça, sexe, nació...] i discriminar els que eren d'un altre grup diferent. Però aquesta manera de pensar és injusta per dues raons fonamentals.

Primer; perquè ni la raça ni el sexe afecten la capacitat de sentir. Aquesta és l'única característica que importa a l'hora de reconèixer que algú és subjecte de consideració moral. Tots els individus amb sistema nerviós centralitzat podem sentir i, per tant, tenim voluntat i interessos propis.

Segon; perquè si apliquem la lògica a la consideració moral aleshores els interessos dels uns han de ser considerats de la mateixa manera que els mateixos interessos dels altres, precisament perquè són els mateixos interessos, encara que apareguin en individus diferents.

La lògica és la base de l'ètica. En realitat, la lògica és la base de tot coneixement, ja que qualsevol cosa sense una base lògica no podria ni ser compresa ni percebuda de cap manera.

El principi moral d'igualtat exigeix que tots els individus, i els seus interessos rellevants, siguin considerats de manera igual –al mateix nivell– perquè són els mateixos interessos encara que es donin en individus diferents. Així ho explica el professor James Rachels:

«Els individus han de ser tractats de la mateixa manera tret que hi hagi una diferència rellevant entre ells que justifiqui una diferència de tracte. [...] Qualsevol diferència entre individus que justifiqui una diferència de tracte depèn del tipus de tractament en qüestió. Una diferència que justifiqui alguna mena de diferència de tracte no necessàriament en justifica una altra.» [James Rachels, Created from Animals; capítol 5]

Les diferències que hi ha entre humans i animals no justifiquen discriminar els animals de la comunitat moral i tractar-los com si fossin coses que solament tenen un valor instrumental en funció dels nostres desitjos i necessitats.

Per exemple, no té rellevància el fet que altres animals no siguin capaços de tenir responsabilitats i obligacions morals, o que no siguin capaços de comprendre què és l'ètica, per a ser reconeguts com a membres de la comunitat moral. Molts altres éssers humans tampoc no són capaços de comprendre la responsabilitat moral i tot i així comprenem que mereixen un respecte bàsic i no ser tractats com a mers recursos. M'estic referint als nadons, a persones amb discapacitat mental, a ancians senils.

Hi ha molts éssers humans que no poden tenir obligacions i tot i així mereixen el mateix respecte que nosaltres, perquè la raó per respectar un individu no té a veure amb les seves capacitats intel·lectives, sinó que està directament relacionat amb la possessió de la capacitat de sentir. Els altres animals experimenten sensacions i tenen interessos. Això és l'únic que importa a l'hora de reconèixer un valor moral. No l'espècie, ni la raça, ni el sexe, ni cap altra característica irrellevant a la capacitat de sentir.

No hi ha cap diferència qualitativa entre éssers humans i els altres animals que justifiqui el fet que els discriminem del mateix respecte moral bàsic que reconeixem els humans.

L'explotació que els humans cometem sobre els animals no humans s'intenta justificar de la mateixa manera que s'ha intentat justificar l'explotació i la matança sobre altres éssers humans; apel·lant que eren diferents de nosaltres perquè no tenien alguna qualitat determinada que no té relació amb el fet de sentir, de tenir consciència i interessos. Aquesta pràctica injustament discriminatòria es basa en allò que altres autors han anomenat com «el principi màfia», és a dir, la discriminació i violència sobre altres individus que no pertanyen al nostre grup social particular.

La mateixa dinàmica es repeteix quan discriminem segons l'espècie. Preferim ignorar que els altres animals senten, pateixen i volen viure; amb l'excusa que són 'inferiors' perquè no són humans o perquè no són tan intel·ligents com nosaltres. Quan actuem així demostrem que no hem après res dels greus errors del passat.

En això consisteix la igualtat en sentit moral: que totes les entitats moralment rellevants que siguin iguals han de ser reconegudes i tractades moralment de manera igual. Així ho explica el professor Tom Regan:

«Aquest principi declara que els desitjos, necessitats, esperances... de diferents individus, quan són d'igual importància per a aquests individus, són d'igual importància o valor sense importar qui siguin els individus: príncep o indigent, geni o idiota, blanc o negre, masculí o femení, humà o animal. Aquest principi d'igualtat d'interessos sembla proporcionar un fonament filosòfic per evitar les més grolleres formes de prejudici, inclosos el racisme, el sexisme i, seguint Ryder i Singer, l'especisme.» [Tom Regan, Drets Animals, Injustícies Humanes, 1980]

Per tant, el principi moral d'igualtat ens exigeix reconèixer com a iguals tots els éssers sentents en el seu valor inherent. Tots els éssers dotats de sensació són individus amb voluntat i interessos propis; són éssers conscients. Això vol dir que valoren la seva pròpia supervivència i benestar. D'aquesta manera, tots els éssers conscients tenen un valor intrínsec.

Si tots els éssers sentents posseeixen igualment un valor inherent llavors mereixen la mateixa consideració moral bàsica; la qual cosa implica, entre altres coses, no fer-los servir com a mers recursos per a satisfer els nostres fins, és a dir, no fer-los servir com a menjar, vestimenta, transport o subjectes forçats d'experimentació o entreteniment. Expressat mitjançant una fórmula kantiana: no tractar-los com a simples mitjans per als nostres fins.

El principi d'igualtat ens exigeix de la mateixa manera que eradiquem l'estatus de propietat a què hem sotmès els animals. Continuar considerant els no-humans com les nostres propietats suposa supeditar els seus interessos als nostres apel·lant simplement perquè ells no són humans.

Si tots els individus són iguals en tant que individus, llavors discriminar els moralment en funció de l'espècie és tan injust com discriminar sobre la base de la raça. Així doncs, tots els animals mereixen el mateix respecte bàsic, i aquest respecte implica que no fem servir ningú com la nostra propietat, com un mer recurs per a satisfer els nostres desitjos. Hauríem de respectar cada individu com un fi en si mateix i no tractar-lo com un simple mitjà per a una finalitat.

A més, no tenim cap necessitat que ens obligui emprar altres animals. Podem viure perfectament amb una alimentació vegana —sense substàncies d'origen animal i podem satisfer totes les altres necessitats [vestimenta, higiene, lleure...] sense haver d'usar altres animals.

L'explotació que exercim sobre els altres animals no és solament una activitat injustificable, i terriblement perjudicial, sinó que a més és innecessària en qualsevol sentit raonable del terme.

Per a qui vulgui conèixer una explicació més extensa i detallada sobre el principi moral d'igualtat, recomano encaridament la lectura del llibre «Introducció als Drets Animals»