L'explotació dels animals no humans és en principi un problema de violència cultural. Hem assimilat la creença que els animals existeixen per a servir les necessitats i desitjos humans.
Aquesta violència es basa ideològicament en el prejudici de l'especisme, que exclou els animals de la comunitat moral per no pertànyer a l'espècie humana, i en la cosificació dels animals a través d'una doctrina que afirma que són éssers inferiors que habiten el món per tal de poder ser usats pels humans.
Aquesta mentalitat especista fonamenta tota una dinàmica de violència materialment estructurada contra els animals no humans a través dels costums, l'economia i les institucions socials.
Davant d'aquesta situació hi ha dues conductes bàsiques que podem i hauríem d'adoptar:
Primer; fomentar l'educació de les persones a través de la crítica sobre l'especisme i l'opressió contra els animals. És impossible pretendre un canvi en la nostra relació amb els altres animals si no hi ha un qüestionament seriós de les nostres creences i els nostres hàbits.
Segon; animar a la ruptura amb les dinàmiques de consum que donen suport a l'opressió especista als diferents estrats socials —individus, famílies, empreses— mitjançant la difusió educativa del veganisme. Explicar que és injust emprar els animals, i que podem viure saludablement sense fer-los servir, és una activitat fonamental per aconseguir aturar aquesta violència.
La violència contra els animals no és un cas aïllat sinó que és una activitat social que es practica sistemàticament. Els animals són violentats per a servir de menjar, de vestimenta, d'entreteniment, i una altra sèrie de fins per a benefici dels humans que els exploten.
La clau que acaba amb l'opressió sobre els animals és el veganisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada