*************
Després de dècades de campanyes contra la indústria pelletera, la pell ha tornat al comerç de la moda, malgrat els esforços dels defensors dels drets dels animals. Ara es promou la "pell ecològica" o la "pell humanitària" i es menysprea les alternatives sintètiques al·legant que explotar animals és més respectuós que el petroli. Com ha arribat a passar a això?
Objectius. Quins són els nostres objectius?
Per ser just, no li hem posat fàcil a la gent a l'hora de fer-li comprendre què és el que pretenem. Emprem un llenguatge que enfosqueix els nostres motius. Preferim exposar la dicotomia "cruel vs. humanitari" en comptes de demanar "la fi de l'ús d'animals". Els activistes en el moviment consideren una victòria el fet que els animals esclavitzats siguin assassinats en formes menys horribles. És això el que realment cerquem? No hauríem de deixar clar que demanem que cap animal sigui portat al món per ser usat i assassinat? No haurien, totes les persones que defensen els drets dels animals, de demanar la fi de l'ús dels animals i ser vegans?
És evident que el nostre llenguatge és poc clar. Un “vocabulari de motius” és un terme per descriure els lemes i els termes que la gent fa servir per a justificar els seus actes. Respecte d'un moviment social, com són els drets animals, aquest vocabulari explica per què existeix el moviment i per què la gent en forma part.
Els moviments socials depenen del compromís dels seus membres en aconseguir allò que es proposen, i per això és essencial que siguem clars sobre els nostres objectius.
Si el moviment de drets animals busca la fi de l'ús dels animals no humans, això requereix que els seus membres intentin aconseguir-la. Tot i això, amb l'actual llenguatge de "crueltat" i "humanitari" som molt lluny de fer entendre que la nostra finalitat és la fi de l'ús d'animals no humans. Difícilment podrem fer entendre a la gent per què el veganisme és una part essencial dels drets dels animals, si aquesta mateixa gent no desitja la fi de l'ús dels animals.
Cruel i humanitari: com la indústria pelletera fa servir el nostre propi llenguatge
Focalitzant en "la crueltat" de la indústria pelletera, i en les investigacions ocultes, s'ha aconseguit obrir un mercat per a la pell "humanitària". La indústria pelletera ha respost a les objeccions basades en demanar la "fi de la crueltat" i a "aturar l'abús contra els animals" posant a la venda productes que es publiciten amb aquests mateixos lemes.
Els vídeos i les descripcions de la crueltat són, per descomptat, reeixides en provocar respostes emocionals, i per a algunes persones això és motiu suficient per deixar de consumir animals. Tot i això, la manca de consistència en el vocabulari no aporta raons clares per les quals la gent hagi de canviar la seva forma de vida. L'auge de la pell "humanitària" mostra que molta gent ha assimilat el missatge que és important preocupar-se per la manera com els animals no-humans són tractats: "No cal ser vegà! Això és molt extremista. Podem preocupar-nos pels animals i portar la seva pell alhora."
La tendència a focalitzar en el tracte, i no en l'ús, es pot comprovar sobretot als països occidentals. Les enquestes a la Gran Bretanya, els Estats Units i Austràlia mostren que la gent està conscienciada respecte del benestar dels animals no-humans, encara que continua consumint-ne. Un cop més, la gent segueix els termes exposats per les figures prominents de l'àmbit animalista. L'èmfasi en la crueltat ha facilitat l'ús i comercialització del terme "humanitari" per part de la indústria d'explotació animal, que fa servir el llenguatge dels animalistes. Així doncs, algú se sorprèn que la gent no comprengui per què no consumim ous de “gallines criades al camp”?
Sostenibilitat i ecollenguatge
El nou gir de la indústria pelletera també s'apropia del fet que la gent està cada cop més conscienciada respecte de l'impacte ambiental dels materials sintètics. Sovint s'etiqueta el veganisme com a "ecològic" i la indústria pelletera ha entrat en aquest context presentant com a argument que "la indústria de producció de pells té com a objectiu mantenir a llarg termini l'equilibri ecològic".
No ens hauríem de sorprendre que la industrial pelletera faci servir mots com "sostenible", "ecològic" i "verd" per respondre als arguments presentats pels activistes contra l'explotació animal. El fet que qualificatius com a "sostenible" o "ecològic" siguin apropiadament usat per la indústria pelletera demostra la total incompetència dels arguments mediambientals per proporcionar raons clares i consistents en contra del consum de pell.
Hora de canviar el vocabulari
Si la pell ha ressorgit, especialment en la forma de pell "humanitària" i "ecològica" es deu parcialment a errors en el vocabulari que emprem. La indústria pelletera ha estat capaç d'assumir el llenguatge emprat pels animalistes i d'adoptar estratègies que responguin als arguments usats contra ella mateixa.
Si els activistes realment volem assolir la fi de l'ús dels animals no-humans, aleshores ens cal exposar clarament els nostres objectius. Les indústries que fan servir, confinen i assassinen els animals no humans han adoptat el nostre llenguatge i el parlen amb fluïdesa, com si fos la seva llengua materna. Tot i que alguns de nosaltres considerem que el significat dels mots ha estat manipulat i no reflecteix el significat que nosaltres pretenem donar-li. Però potser no és això el que passa quan rebutgem ser clars? No és el que passa quan amaguem els nostres objectius i intentem fer servir un llenguatge més indirecte i atractiu per al públic?
Tenint en compte tot el temps i els diners emprats a les campanyes anti-pell, potser és hora de reflexionar sobre quins són els objectius del nostre moviment i usar un llenguatge que de forma clara i exacta reflecteixi aquests objectius.
*****************
Encara que considero que les observacions de Schafer són encertades, també penso que el problema en l'activisme animalista no solament afecta el llenguatge sinó que es tracta d'un error complet d'enfocament.
Les campanyes monotemàtiques, és a dir, centrades en una forma d'explotació especista determinada —o en una determinada espècie d'animals no-humans— són injustes i no tenen cap efectivitat a l'hora d'aconseguir que els humans respectem els interessos dels no-humans.
No hi ha ningú que realment cregui que ens cal emprar altres animals per a poder vestir-nos. Aleshores, per què continua existint la indústria que explota altres animals per a vestimenta? Perquè no és una qüestió de necessitat: és un problema de prejudici. El prejudici especista és el que permet i motiva que això passi. A causa d'aquest prejudici, es considera socialment acceptable explotar altres animals per a satisfer els nostres capricis o per a obtenir un benefici econòmic.
Si ara mateix a la nostra societat no hi ha una explotació institucionalitzada de canibalisme o de pell humana és perquè no n'hi ha una demanda i perquè hi ha un rebuig massiu i generalitzat en contra d'aquesta explotació humana. L'explotació dels animals no s'aturarà mentre no s'aturi la demanda social, i aquesta no deixarà d'existir mentre a la nostra cultura romangui la idea que els altres animals són mitjans per a satisfer fins humans.
Així doncs, mentre no hi hagi prèviament una base social suficient de persones que doni suport a l'abolició de l'ús d'animals no-humans, resultarà impossible aconseguir lleis que protegeixin els interessos d'aquests animals, i continuaran essent considerats com a propietat dels humans.
Per tot això, els activistes no haurien de malgastar el temps i els esforços en campanyes monotemàtiques.
Aconseguir un canvi substancial en aquesta situació requereix com a primer pas una evolució del paradigma moral des de l'actual visió dels no-humans com a recursos dels humans cap a una visió dels no-humans com a persones amb drets. I aquest canvi tan sols es pot assolir a través de l'educació vegana.
L'actual situació dels animals no humans no canviarà mai realment mentre no hi hagi una majoria social de gent que rebutgi, a través del veganisme, el seu estatus de propietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada