Una mesura recent ha tingut molta difusió i ha estat celebrada com un "èxit per als animals". La notícia diu així:
«L'Ajuntament de West Hollywood ha aprovat una llei que prohibeix la venda de roba i complements fets amb pells d'animal.»
Deixant de banda triomfalismes injustificats, analitzem el que aquesta mesura suposa.
En primer lloc, entenc que es tracta d'una mesura inútil, ja que resulta evident que qui vulgui comprar roba feta amb pells tan sols les haurà d'encarregar a distància o comprar-les en una altra ciutat.
A més, és una mesura injusta ja que protegeix solament certs animals, i no pas tots, i els protegeix tan sols d'una determinada forma d'explotació, i no de totes. Perquè una mesura legal fos justa hauria d'incloure tots els animals no humans sense distinció i protegir-los de qualsevol intent de fer-los servir per al nostre benefici.
D'altra banda, per a aconseguir que s'aprovés aquesta mesura s'han emprat una quantitat ingent de recursos —energia, temps, diners— que es podrien haver emprat molt millor en campanyes actives per a difondre el veganisme. Si s'hagués optat per a això, segurament s'hauria aconseguit que hi hagués més vegans al món: que alhora promourien el veganisme. En canvi, l'única cosa que han aconseguit amb això és reforçar el prejudici que hi ha maneres d'explotar els animals que són pitjors que d'altres. Això és contraproduent per a un moviment que vol abolir l'explotació animal.
Algunes persones semblen convençudes que promoure mesures legislatives veritablement justes per als altres animals és una cosa difícil o impossible. Una mica "utòpic". I, en efecte, continuarà essent utòpic per sempre mentre continuem dedicant els esforços en campanyes errònies com la que ens ocupa en comptes de centrar-nos en un activisme educatiu que canviï la manera de pensar i actuar de la gent.
Solament canviant els individus i la societat podran després prosperar mesures legislatives que de debò, i per primera vegada, protegeixin tots els animals no humans.
Així ho explica Gary Francione:
«El sistema legal mai no respondrà de manera diferent a qüestions relacionades amb animals llevat que hi hagi un canvi social significatiu de manera que hi hagi més gent que accepti la legitimitat de l'abolició —el veganisme— en la seva vida quotidiana. Solament aleshores el sistema legal començarà a ser una eina útil per a la lluita.»
Les campanyes reformistes o prohibicionistes no denuncien l'explotació dels animals, tan sols denuncien un tipus concret d'explotació. Aquest és l'error: focalitzar l'activisme en una activitat concreta per a prestar-li més atenció que a qualsevol altra manera d'emprar els altres animals per al nostre benefici.
El missatge hauria de ser que l'ús dels animals no humans és injust en si mateix i que tot allò que prové de la seva explotació ha de ser rebutjat; i no sols les pells. La manera d'aplicar aquest principi és la pràctica del veganisme.
No està justificat, per tant, fer una campanya del tema de la vestimenta referint-se solament a les pells i ignorant la resta de productes animals: llana, cuir, seda, plomes... Tot el que prové dels altres animals és conseqüència de la mateixa injustícia i, per tant, tot això és igualment immoral i rebutjable.
En el millor dels casos, l'activisme de campanyes monotemàtiques és benintencionat però erroni en tota la resta. En el pitjor, sembla estar motivat per un pragmatisme que solament cerca un suposat benefici immediat de moralitat inconsistent i efectivitat dubtosa. Tal com assenyala Fernando Alberto Garcia:
«El pragmàtic és l'oportunista de sempre que es mou pel benefici immediat com a primari, ignorant o defugint les conseqüències de les seves accions. Així, sacrifica tot valor i tot sentit i acumula les contradiccions que després s'abatran també sobre ell mateix. […] “Succés” és el mot màgic del pragmàtic, que millor li sonarà com més gran o més ràpid sigui aquest reeiximent. I també és la vara amb què mesuren la seva vida i la dels altres.»
Amb tot això, he d'aclarir que no estic criticant ningú —cap persona. Tan sols analitzo una determinada manera d'enfocar el problema que considero equivocada per les raons exposades aquí.
Hi ha un greu problema generalitzat de desinformació a la societat sobre la qüestió moral dels animals i la realitat de la seva explotació. Per això és tan important centrar l'activisme en educar sobre el veganisme a tothom: sense veganisme no hi ha ni hi pot haver justícia per als animals. Cal un replantejament profund en la nostra manera d'afrontar com a activistes el problema que pateixen els animals.
Promoure el veganisme no és simplement una manera determinada de fer activisme. El veganisme ha de ser la base de qualsevol iniciativa perquè sigui justa i eficaç. Aplicar el veganisme a la vida pràctica és l'única manera de respectar els altres animals; i entenc que això inclou també el nostre activisme.
La indústria que explota els altres animals no és el problema en si mateix. És la conseqüència del problema. El problema de base és la nostra relació moral amb els animals no humans. La veritable arrel del problema és la mentalitat que considera que els altres animals existeixen per al nostre ús i benefici. Solament canviant aquesta mentalitat, —a través de l'educació— és com solucionarem eficaçment, i d'una manera justa, aquest problema.
Gastem recursos en campanyes monotemàtiques, injustes i inútils quan podríem acabar amb tota l'explotació animal difonent el veganisme.
Articles relacionats: (En espanyol)
- Tall i confecció
- La gran victòria del neobenestarisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada