El suport a les normatives de "Benestar Animal" per part de grups animalistes s'intenta justificar apel·lant a dos arguments principals: el primer és que aquestes mesures suposadament redueixen el patiment o milloren el benestar dels animals —la qual cosa és molt qüestionable a nivell empíric i a nivell moral—, i el segon és que aquestes mesures suposadament dificulten o impedeixen l'activitat d'explotació animal. Aquest segon argument és rebatut sistemàticament per la pròpia indústria d'explotació animal i els estaments polítics que vetllen per la continuïtat d'aquesta indústria.
************Defensors dels drets animals "benestaristes": un oxímoron
Joan Dunayer
Març de 2005
"Portem els pollastres a la cambra de gas!" Un imaginari cant de protesta, massa obscè per ser real. Tot i això, alguns grups animalistes, com PeTA i United Poultry Concerns, han demanat que els escorxadors gasin els pollastres en comptes de deixar-los conscients mentre són paralitzats elèctricament i després degollats. La matança massiva de pollastres és innecessària, injusta i indubtablement cruel. Però demanar que els pollastres passin per la cambra de gas suggereix el contrari. Suggereix que el problema és com se'ls mata. Una campanya per una matança menys cruel proposa una nova manera de cometre un assassinat massiu. Aquest tipus de campanya s'anomena 'benestarista'.
Les campanyes 'benestaristes' fomenten la noció que els animals que estan esclavitzats i són assassinats poden gaudir d'un benestar. Un benestar genuí és incompatible amb l'esclavitud, la mort i qualsevol altre abús, per això poso entre cometes el mot 'benestarisme' quan aquest s'empra en un context que fa referència al dany especista. Les campanyes benestaristes són antidrets. Aquestes donen suport a diferents formes de violació dels drets morals dels no-humans. Les suposades campanyes per una matança de forma humanitària promouen una manera diferent de violar el dret a viure dels no-humans. Les campanyes que tenen com a fi un confinament menys sever promouen una manera diferent de violar el dret a la llibertat dels animals no humans.
PeTA va pressionar McDonalds, Burger King i Wendy's perquè requerissin als seus proveïdors de carn i ous que el confinament dels animals fos menys cruel. Aquestes cadenes de restaurants ara han especificat, entre d'altres coses, que els proveïdors d'ous han d'augmentar de 48 polzades quadrades ((NdT: 119'38cm)) a 67 ((170'18cm)) l'espai proporcionat a cada gallina engabiada. Una gallina té el dret moral a no ser confinada ni en 48 ni en 67 polzades quadrades. Molts activistes han cridat: "Què és el que volem? Drets per als animals! Quan els volem? Ara!". Amb molta raó, cap activista no proclamaria mai: "Què és el que volem? ¡Gàbies una mica més grosses! Quan les volem? ¡En el moment en què McDonalds o algun altre gran abusador els ho demani als seus proveïdors!". Qualsevol intent de treballar amb, en comptes d'en contra de, indústries que abusen dels animals ha de fer hissar una gran bandera vermella. És moralment reprovable explotar els animals no humans, independentment de l'espai que tinguin, o de si són fora o dins d'una gàbia. Aquest és el missatge que els defensors dels animals han de transmetre.
No ens cal menjar parts del cos d'un pollastre matat a una cambra de gas o per algun altre mètode. No ens cal menjar ous de gallines que es troben captives dins d'una gàbia o d'alguna manera diferent. No ens cal menjar res que provingui d'animals no humans. En comptes de demanar una matança o un confinament menys cruel, cal promoure el veganisme. Simplement fent públiques les realitats de l'explotació animal podem aconseguir que molta gent es faci vegana. Persuadir altres persones a adoptar un estil de vida vegà redueix el nombre d'individus que pateixen i moren. També redueix el suport públic cap a la indústria càrnia, la vivisecció i altres formes d'explotació animal, fent més pròxim el dia en què aquestes seran finalment prohibides.
Alguns activistes assumeixen tant el 'benestarisme' com el veganisme. El seu 'benestarisme' impedeix la propagació del veganisme ja que implica que l'explotació animal és inevitable i, per tant, acceptable si es duu a terme d'una manera “humanitària”. El nostre missatge ha de ser clar i consistent: no és cap necessitat explotar els altres animals; la seva explotació és injusta i sempre causa patiment. De la mateixa manera que els models a seguir vegans s'han d'adherir al veganisme en el seu estil de vida, els portaveus pel veganisme s'han d'adherir al veganisme en la seva lluita. No tindria sentit que un defensor del veganisme portés sabates de pell de vaca o mengés la carn de porc. Tampoc no té sentit promoure el veganisme en un moment i al següent promoure la producció i el consum de carn i ous. Perquè la nostra veu sigui escoltada, la nostra oposició a l'explotació animal ha de ser forta i clara.
Nosaltres hem de promoure persistentment els drets dels no humans, és a dir, l'emancipació. Els 'benestaristes' que es diuen a si mateixos "activistes pels drets dels animals", saboten el concepte de drets per als no-humans. Confonen el públic fent-los pensar que l'engabiament, la matança i altres tipus d'abusos especistes poden ser consentits dins dels drets dels no-humans. Els benestaristes reemplacen el dret a viure dels no-humans per un "dret a ser assassinats amb menys terror i dolor." Redueixen el dret a la llibertat dels no-humans a un "dret a ser empresonats injustament en un espai més gros". En realitat, algú que no té els drets més bàsics —a la vida i la llibertat— deixa de posseir cap dret.
Mentre promovem una emancipació total, es poden assolir emancipacions parcials, a través de prohibicions abolicionistes. Totes aquestes prohibicions abolicionistes protegeixen almenys alguns animals d'alguna explotació. Aquestes eviten que alguns animals formin part de situacions explotadores i poden salvar víctimes d'aquesta situació. Una prohibició de la caça d'óssos prevé que hi hagi óssos ferits o matats: el que fa és prevenir, més que modificar-ne l'abús. Els activistes poden treballar per aconseguir qualsevol tipus de prohibició abolicionista, incloent prohibicions en productes pelleters, la clonació d'alguns animals de companyia i d'incloure mamífers marins a presons aquàtiques. De moment, les prohibicions abolicionistes no emanciparan tots els no-humans, però sí que emanciparan alguns i ens conduiran en la direcció correcta. No podem fer que es prohibeixin la majoria dels productes especistes més populars —com la carn dels peixos, la llet de vaca, els ous de gallina— fins que no creem una oposició pública cap a aquests productes.
Quan no podem assolir prohibicions abolicionistes, podem involucrar-nos en boicots abolicionistes. Encara que no tenen la força de la llei, els boicots poden ser altament efectius. Una campanya de boicot als ous pot fer més pròxima l'emancipació de les gallines. Si convencem el nostre entorn en deixar de consumir ous, podem fer disminuir el nombre de gallines que pateixen i augmentar l'oposició contra tota la indústria de l'ou. Similarment, un boicot a productes de bellesa que no estiguin lliures de crueltat pot reduir la vivisecció i augmentar la demanda de productes lliures de crueltat. A més de boicotar productes en particular, els activistes poden boicotar institucions especistes, com les carreres de cavalls i els zoos.
Els 'benestaristes' habitualment diuen: "Jo dono suport a qualsevol cosa que redueixi el patiment animal". Però a llarg termini les mesures 'benestaristes' incrementen el patiment perquè perpetuen l'explotació. Tinguem en compte l'Acta de Mètodes Humanitaris de Matança [HMSA per les sigles en anglès]. Si un està realment informat del que passa en un escorxador, sabrem que la HMSA completament falla en el fet de protegir els animals no-humans. Principalment, reforça el suport social a la matança ja que legitima la indústria càrnia, ja que dóna la falsa impressió que les víctimes són matades “humanitàriament”. Les mesures 'benestaristes' són inútils ja que deixen els animals en mans dels seus opressors. Solament les mesures emancipacionistes, que honren els drets morals dels animals, poden protegir adequadament els no-humans. Un benestar genuí per als no-humans requereix que estiguin lliures de tota explotació.
Text original en anglès: Animal Rights “Welfarists”: An Oxymoron
PeTA va pressionar McDonalds, Burger King i Wendy's perquè requerissin als seus proveïdors de carn i ous que el confinament dels animals fos menys cruel. Aquestes cadenes de restaurants ara han especificat, entre d'altres coses, que els proveïdors d'ous han d'augmentar de 48 polzades quadrades ((NdT: 119'38cm)) a 67 ((170'18cm)) l'espai proporcionat a cada gallina engabiada. Una gallina té el dret moral a no ser confinada ni en 48 ni en 67 polzades quadrades. Molts activistes han cridat: "Què és el que volem? Drets per als animals! Quan els volem? Ara!". Amb molta raó, cap activista no proclamaria mai: "Què és el que volem? ¡Gàbies una mica més grosses! Quan les volem? ¡En el moment en què McDonalds o algun altre gran abusador els ho demani als seus proveïdors!". Qualsevol intent de treballar amb, en comptes d'en contra de, indústries que abusen dels animals ha de fer hissar una gran bandera vermella. És moralment reprovable explotar els animals no humans, independentment de l'espai que tinguin, o de si són fora o dins d'una gàbia. Aquest és el missatge que els defensors dels animals han de transmetre.
No ens cal menjar parts del cos d'un pollastre matat a una cambra de gas o per algun altre mètode. No ens cal menjar ous de gallines que es troben captives dins d'una gàbia o d'alguna manera diferent. No ens cal menjar res que provingui d'animals no humans. En comptes de demanar una matança o un confinament menys cruel, cal promoure el veganisme. Simplement fent públiques les realitats de l'explotació animal podem aconseguir que molta gent es faci vegana. Persuadir altres persones a adoptar un estil de vida vegà redueix el nombre d'individus que pateixen i moren. També redueix el suport públic cap a la indústria càrnia, la vivisecció i altres formes d'explotació animal, fent més pròxim el dia en què aquestes seran finalment prohibides.
Alguns activistes assumeixen tant el 'benestarisme' com el veganisme. El seu 'benestarisme' impedeix la propagació del veganisme ja que implica que l'explotació animal és inevitable i, per tant, acceptable si es duu a terme d'una manera “humanitària”. El nostre missatge ha de ser clar i consistent: no és cap necessitat explotar els altres animals; la seva explotació és injusta i sempre causa patiment. De la mateixa manera que els models a seguir vegans s'han d'adherir al veganisme en el seu estil de vida, els portaveus pel veganisme s'han d'adherir al veganisme en la seva lluita. No tindria sentit que un defensor del veganisme portés sabates de pell de vaca o mengés la carn de porc. Tampoc no té sentit promoure el veganisme en un moment i al següent promoure la producció i el consum de carn i ous. Perquè la nostra veu sigui escoltada, la nostra oposició a l'explotació animal ha de ser forta i clara.
Nosaltres hem de promoure persistentment els drets dels no humans, és a dir, l'emancipació. Els 'benestaristes' que es diuen a si mateixos "activistes pels drets dels animals", saboten el concepte de drets per als no-humans. Confonen el públic fent-los pensar que l'engabiament, la matança i altres tipus d'abusos especistes poden ser consentits dins dels drets dels no-humans. Els benestaristes reemplacen el dret a viure dels no-humans per un "dret a ser assassinats amb menys terror i dolor." Redueixen el dret a la llibertat dels no-humans a un "dret a ser empresonats injustament en un espai més gros". En realitat, algú que no té els drets més bàsics —a la vida i la llibertat— deixa de posseir cap dret.
Mentre promovem una emancipació total, es poden assolir emancipacions parcials, a través de prohibicions abolicionistes. Totes aquestes prohibicions abolicionistes protegeixen almenys alguns animals d'alguna explotació. Aquestes eviten que alguns animals formin part de situacions explotadores i poden salvar víctimes d'aquesta situació. Una prohibició de la caça d'óssos prevé que hi hagi óssos ferits o matats: el que fa és prevenir, més que modificar-ne l'abús. Els activistes poden treballar per aconseguir qualsevol tipus de prohibició abolicionista, incloent prohibicions en productes pelleters, la clonació d'alguns animals de companyia i d'incloure mamífers marins a presons aquàtiques. De moment, les prohibicions abolicionistes no emanciparan tots els no-humans, però sí que emanciparan alguns i ens conduiran en la direcció correcta. No podem fer que es prohibeixin la majoria dels productes especistes més populars —com la carn dels peixos, la llet de vaca, els ous de gallina— fins que no creem una oposició pública cap a aquests productes.
Quan no podem assolir prohibicions abolicionistes, podem involucrar-nos en boicots abolicionistes. Encara que no tenen la força de la llei, els boicots poden ser altament efectius. Una campanya de boicot als ous pot fer més pròxima l'emancipació de les gallines. Si convencem el nostre entorn en deixar de consumir ous, podem fer disminuir el nombre de gallines que pateixen i augmentar l'oposició contra tota la indústria de l'ou. Similarment, un boicot a productes de bellesa que no estiguin lliures de crueltat pot reduir la vivisecció i augmentar la demanda de productes lliures de crueltat. A més de boicotar productes en particular, els activistes poden boicotar institucions especistes, com les carreres de cavalls i els zoos.
Els 'benestaristes' habitualment diuen: "Jo dono suport a qualsevol cosa que redueixi el patiment animal". Però a llarg termini les mesures 'benestaristes' incrementen el patiment perquè perpetuen l'explotació. Tinguem en compte l'Acta de Mètodes Humanitaris de Matança [HMSA per les sigles en anglès]. Si un està realment informat del que passa en un escorxador, sabrem que la HMSA completament falla en el fet de protegir els animals no-humans. Principalment, reforça el suport social a la matança ja que legitima la indústria càrnia, ja que dóna la falsa impressió que les víctimes són matades “humanitàriament”. Les mesures 'benestaristes' són inútils ja que deixen els animals en mans dels seus opressors. Solament les mesures emancipacionistes, que honren els drets morals dels animals, poden protegir adequadament els no-humans. Un benestar genuí per als no-humans requereix que estiguin lliures de tota explotació.
Text original en anglès: Animal Rights “Welfarists”: An Oxymoron
****************
M'agradaria assenyalar una precisió respecte del què exposa Dunayer al seu article.
Donar suport a una prohibició sobre determinat ús d'animals no sempre pot ser una opció que respecti els drets dels animals. Per exemple, hi ha prohibicions que simplement substitueixen unes víctimes per altres; així passa amb la prohibició d'usar primats en experiments, que el que suposa en realitat és que altres animals seran emprats en comptes d'aquests. D'altra banda, hi ha prohibicions que ni tan sols ho són realment, encara que siguin publicitades com a tals. Així va passar amb la suposada prohibició de la caça de balenes, la suposada prohibició dels circs amb animals o la coneguda prohibició de la tauromàquia a Catalunya, que el que va fer en realitat va ser eliminar les curses de braus per afavorir així la regulació i subvenció dels correbous. Sovint, les suposades prohibicions serveixen per a reforçar l'explotació dels animals. Per això, és convenient adoptar una postura crítica respecte d'aquestes prohibicions i no pensar automàticament que beneficien els animals.
Així que abans de donar suport a una prohibició caldria analitzar si realment aquesta prohibició suposa una diferència real per als animals o més aviat és el contrari. El professor Gary Francione exposà una proposta en el seu llibre Lluvia sin truenos per a determinar si una prohibició és compatible amb el respecte als drets dels animals, d'acord amb si compleix o no determinats requisits. Ara bé, la qüestió és que en el context actual és molt difícil, o gairebé impossible, aconseguir una prohibició d'aquesta magnitud. Per això, seria més efectiu centrar els nostres esforços en l'activisme educatiu per tal d'aconseguir un canvi generalitzat de mentalitat i costums a la nostra societat, mitjançant la difusió del veganisme, que erradiqui la idea que els animals són mitjans per als fins humans i passem a considerar-los com a persones no-humanes. Tan sols en aquest context l'ordenament legal podrà ser una eina útil per protegir els interessos dels animals.
Acabo llistant altres textos valuosos sobre la qüestió del Benestar Animal:
* Servint a l'abús: Promocionant productes d'origen animal; Joan Dunayer [2006]
* Els quatre problemes del Benestar Animal, en poques paraules; Gary Francione [2007]
* El cost ocult de vendre ous de "gallines lliures"; James LaVeck [2007]
* Fent negoci amb les reformes del Benestar Animal; Angel Flinn & Dan Cudahy [2011]
* Granges felices, alimentant el prejudici especista; Rebeca Solano & Mario Orozco [2017]
Donar suport a una prohibició sobre determinat ús d'animals no sempre pot ser una opció que respecti els drets dels animals. Per exemple, hi ha prohibicions que simplement substitueixen unes víctimes per altres; així passa amb la prohibició d'usar primats en experiments, que el que suposa en realitat és que altres animals seran emprats en comptes d'aquests. D'altra banda, hi ha prohibicions que ni tan sols ho són realment, encara que siguin publicitades com a tals. Així va passar amb la suposada prohibició de la caça de balenes, la suposada prohibició dels circs amb animals o la coneguda prohibició de la tauromàquia a Catalunya, que el que va fer en realitat va ser eliminar les curses de braus per afavorir així la regulació i subvenció dels correbous. Sovint, les suposades prohibicions serveixen per a reforçar l'explotació dels animals. Per això, és convenient adoptar una postura crítica respecte d'aquestes prohibicions i no pensar automàticament que beneficien els animals.
Així que abans de donar suport a una prohibició caldria analitzar si realment aquesta prohibició suposa una diferència real per als animals o més aviat és el contrari. El professor Gary Francione exposà una proposta en el seu llibre Lluvia sin truenos per a determinar si una prohibició és compatible amb el respecte als drets dels animals, d'acord amb si compleix o no determinats requisits. Ara bé, la qüestió és que en el context actual és molt difícil, o gairebé impossible, aconseguir una prohibició d'aquesta magnitud. Per això, seria més efectiu centrar els nostres esforços en l'activisme educatiu per tal d'aconseguir un canvi generalitzat de mentalitat i costums a la nostra societat, mitjançant la difusió del veganisme, que erradiqui la idea que els animals són mitjans per als fins humans i passem a considerar-los com a persones no-humanes. Tan sols en aquest context l'ordenament legal podrà ser una eina útil per protegir els interessos dels animals.
Acabo llistant altres textos valuosos sobre la qüestió del Benestar Animal:
* Servint a l'abús: Promocionant productes d'origen animal; Joan Dunayer [2006]
* Els quatre problemes del Benestar Animal, en poques paraules; Gary Francione [2007]
* El cost ocult de vendre ous de "gallines lliures"; James LaVeck [2007]
* Fent negoci amb les reformes del Benestar Animal; Angel Flinn & Dan Cudahy [2011]
* Granges felices, alimentant el prejudici especista; Rebeca Solano & Mario Orozco [2017]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada