M'he trobat unes declaracions de Noam Chomsky que deien el següent:
Davant d'això podríem dir de seguida el següent: allò que has afirmat sense raons, pot ser igualment rebutjat sense raons. Per tant, podríem rebutjar aquestes declaracions legítimament.
Quan algú diu que un tema "ni tan sols s'hauria de discutir" el que vol dir és que ell no vol que es raoni ni que es presentin arguments per aportar. Tan sols vol imposar el punt de vista sense que hi hagi cap discussió ni raonament. Això gairebé sembla alguna mena de feixisme. Com pot ser que un intel·lectual antiautoritari i de prestigi com Chomsky arribi a expressar una declaració com aquesta?
D'altra banda, si fos cert que a la pornografia les dones són reduïdes a objectes, aleshores això implicaria que no se'ls demana el seu consentiment explícit ni tampoc es tenen en compte els seus interessos, però crec que això no passa a la pornografia. Entenc que els qui hi participen ho fan amb ple consentiment i sense que cap dels seus interessos sigui vulnerat. Les dones adultes són conscients dels seus actes i tenen dret a triar lliurement què cal fer amb la seva vida, sempre que no impliqui violar els drets de ningú —ni els d'elles mateixes.
Fins on jo sé, la pornografia consisteix bàsicament a filmar relacions sexuals entre adults i comerciar amb les imatges obtingudes. Relacions que no són diferents del que passa a l'àmbit privat on els adults tenen sexe consentit. Vol dir això que el fet de tenir relacions sexuals amb dones és reduir-les a objectes? No té cap sentit. O potser el problema és el fet de publicar o comerciar aquestes imatges? I per què això hauria de ser un problema si es produeix amb el consentiment d'adults i no implica danyar ningú?
Si algú sosté que en consumir pornografia estaríem cosificant les dones, quina és la diferència en consumir qualsevol altre tipus de cinematografia? De fet, quina diferència moral hi ha entre consumir pornografia i consumir qualsevol altre servei que proveeixin adults de manera consentida i sense vulnerar els drets de ningú? No cosificaríem els participants? La cosificació implica que les persones són tractades com a objectes —s'ignora la voluntat, es vulneren els interessos. Si l'activitat es duu a terme entre adults responsables, i no es viola cap interès, aleshores no hi pot haver cosificació.
A banda d'això, en general tot l'enfocament d'aquesta crítica contra la pornografia em resulta, a més a més, eminentment sexista ja que està focalitzada exclusivament en les dones. Els homes no són 'humiliats i degradats' a la pornografia? Per què? Se'm fa difícil prendre'm seriosament totes aquestes objeccions sense fonament, que semblen estar motivades per algun tipus de puritanisme que considera el sexe com una cosa dolenta en si mateixa —o més concretament el sexe heterosexual.
No veig arguments ni raons per part dels que condemnen així la pornografia. Tan sols veig judicis de valor no raonats. Les declaracions de Chomsky són un exemple entre molts altres que es podrien triar. Fa uns quants anys que intento comprendre per què hi ha persones que condemnen moralment la pornografia. M'interessa conèixer les raons per les quals una activitat determinada implica violar els drets individuals, per així poder evitar-la i rebutjar-la. Però en aquest cas concret, no hi veig raons. Veig prejudicis, emocions, dogmes religiosos... però ni una sola anàlisi argumentada des del punt de vista racional.
Però, que potser no pot passar que en el context de la pornografia succeeixin abusos contra persones? Per descomptat que sí. Com en qualsevol altre àmbit. Els que treballin de cambrers, traductors, policies, infermers, professors... també poden ser abusats pels seus caps o companys de feina. Però això no implica que hi hagi intrínsecament alguna cosa dolenta en les seves activitats.
El fons de l'assumpte no és defensar, o condemnar, la pornografia com a tal. El que em resulta inacceptable és que algú rebutgi o condemni una determinada activitat sense aportar raons i arguments de pes que en justifiquin l'actitud. Aquest és el centre de la qüestió que pretenc denunciar. Perquè quan renunciem a raonar sobre un tema, realment renunciem a la lògica i al diàleg i diem que ens hem de limitar a actuar simplement per desitjos personals i imposar el nostre parer als altres mitjançant la força. Això és ni més ni menys que el principi de la coacció i la violència.
En aquestes mateixes declaracions, Chomsky també afirma que la pornografia seria comparable a l'abús sexual a nens i que, per tant, no hauríem de millorar les condicions de l'abús sinó directament eliminar-lo.
En aquest darrer punt estic totalment d'acord: allò que està malament ha de ser rebutjat i anul·lat; no tolerat ni reformat.
Ara bé: per què la pederàstia és un abús sexual? Perquè es fa sense el consentiment informat i explícit de les persones menors que es veurien implicades en aquests actes. Els infants no poden tenir una comprensió cabal del que fan i prendre una decisió responsable. Encara no tenen la capacitat per entendre i enjudiciar tots els elements i les conseqüències que formen part d'una relació sexual.
Així ho explica el professor Tom Regan al seu assaig «Per què el sexe amb altres animals és una violació dels seus drets», en què argumenta que la raó per la qual el sexe entre nens i adults no és una conducta moralment acceptable és la mateixa per la qual tampoc no és acceptable que tinguem sexe amb altres animals. I, en definitiva, també és la raó per la qual usar-los per als nostres fins és sempre immoral: ells no poden donar el seu consentiment explícit i informat. L'ús d´animals no humans és una violació dels seus drets.
En definitiva, aquesta suposada polèmica sobre la pornografia ha estat merament un exemple mitjançant el qual assenyalar, d'una banda, la necessitat moral de la raó i, de l'altra, que les raons que hi ha per reprovar l'abús contra éssers humans no són diferents, sinó que són les mateixes, que reproven l'abús contra altres animals. Qualsevol ús d'animals no humans és un abús, perquè es fa sense el seu consentiment, contra la seva voluntat i a expenses de vulnerar els interessos bàsics de l'animal.
Considero que qui no accepti aquest criteri ètic universal per a la nostra relació —com a agents morals— amb tots els éssers sentents, i al·legui que els animals no humans han de ser exclosos de la consideració moral pel que fa al respecte bàsic per la seva individualitat i els seus interessos, estaria simplement expressant un prejudici irracional, al que anomenem especisme.
«La pornografia és la humiliació i la degradació de les dones. Una activitat amb què no vull tenir res a veure. Solament cal mirar les imatges. Les dones són reduïdes a vulgars objectes sexuals. Això no és el que som els éssers humans. Ni tan sols veig que hi hagi res a discutir. Si per a alguns això és erotisme: és el problema. Si ells obtenen satisfacció amb la humiliació de les dones, tenen un problema.»
Davant d'això podríem dir de seguida el següent: allò que has afirmat sense raons, pot ser igualment rebutjat sense raons. Per tant, podríem rebutjar aquestes declaracions legítimament.
Quan algú diu que un tema "ni tan sols s'hauria de discutir" el que vol dir és que ell no vol que es raoni ni que es presentin arguments per aportar. Tan sols vol imposar el punt de vista sense que hi hagi cap discussió ni raonament. Això gairebé sembla alguna mena de feixisme. Com pot ser que un intel·lectual antiautoritari i de prestigi com Chomsky arribi a expressar una declaració com aquesta?
D'altra banda, si fos cert que a la pornografia les dones són reduïdes a objectes, aleshores això implicaria que no se'ls demana el seu consentiment explícit ni tampoc es tenen en compte els seus interessos, però crec que això no passa a la pornografia. Entenc que els qui hi participen ho fan amb ple consentiment i sense que cap dels seus interessos sigui vulnerat. Les dones adultes són conscients dels seus actes i tenen dret a triar lliurement què cal fer amb la seva vida, sempre que no impliqui violar els drets de ningú —ni els d'elles mateixes.
Fins on jo sé, la pornografia consisteix bàsicament a filmar relacions sexuals entre adults i comerciar amb les imatges obtingudes. Relacions que no són diferents del que passa a l'àmbit privat on els adults tenen sexe consentit. Vol dir això que el fet de tenir relacions sexuals amb dones és reduir-les a objectes? No té cap sentit. O potser el problema és el fet de publicar o comerciar aquestes imatges? I per què això hauria de ser un problema si es produeix amb el consentiment d'adults i no implica danyar ningú?
Si algú sosté que en consumir pornografia estaríem cosificant les dones, quina és la diferència en consumir qualsevol altre tipus de cinematografia? De fet, quina diferència moral hi ha entre consumir pornografia i consumir qualsevol altre servei que proveeixin adults de manera consentida i sense vulnerar els drets de ningú? No cosificaríem els participants? La cosificació implica que les persones són tractades com a objectes —s'ignora la voluntat, es vulneren els interessos. Si l'activitat es duu a terme entre adults responsables, i no es viola cap interès, aleshores no hi pot haver cosificació.
A banda d'això, en general tot l'enfocament d'aquesta crítica contra la pornografia em resulta, a més a més, eminentment sexista ja que està focalitzada exclusivament en les dones. Els homes no són 'humiliats i degradats' a la pornografia? Per què? Se'm fa difícil prendre'm seriosament totes aquestes objeccions sense fonament, que semblen estar motivades per algun tipus de puritanisme que considera el sexe com una cosa dolenta en si mateixa —o més concretament el sexe heterosexual.
No veig arguments ni raons per part dels que condemnen així la pornografia. Tan sols veig judicis de valor no raonats. Les declaracions de Chomsky són un exemple entre molts altres que es podrien triar. Fa uns quants anys que intento comprendre per què hi ha persones que condemnen moralment la pornografia. M'interessa conèixer les raons per les quals una activitat determinada implica violar els drets individuals, per així poder evitar-la i rebutjar-la. Però en aquest cas concret, no hi veig raons. Veig prejudicis, emocions, dogmes religiosos... però ni una sola anàlisi argumentada des del punt de vista racional.
Però, que potser no pot passar que en el context de la pornografia succeeixin abusos contra persones? Per descomptat que sí. Com en qualsevol altre àmbit. Els que treballin de cambrers, traductors, policies, infermers, professors... també poden ser abusats pels seus caps o companys de feina. Però això no implica que hi hagi intrínsecament alguna cosa dolenta en les seves activitats.
El fons de l'assumpte no és defensar, o condemnar, la pornografia com a tal. El que em resulta inacceptable és que algú rebutgi o condemni una determinada activitat sense aportar raons i arguments de pes que en justifiquin l'actitud. Aquest és el centre de la qüestió que pretenc denunciar. Perquè quan renunciem a raonar sobre un tema, realment renunciem a la lògica i al diàleg i diem que ens hem de limitar a actuar simplement per desitjos personals i imposar el nostre parer als altres mitjançant la força. Això és ni més ni menys que el principi de la coacció i la violència.
En aquestes mateixes declaracions, Chomsky també afirma que la pornografia seria comparable a l'abús sexual a nens i que, per tant, no hauríem de millorar les condicions de l'abús sinó directament eliminar-lo.
En aquest darrer punt estic totalment d'acord: allò que està malament ha de ser rebutjat i anul·lat; no tolerat ni reformat.
Ara bé: per què la pederàstia és un abús sexual? Perquè es fa sense el consentiment informat i explícit de les persones menors que es veurien implicades en aquests actes. Els infants no poden tenir una comprensió cabal del que fan i prendre una decisió responsable. Encara no tenen la capacitat per entendre i enjudiciar tots els elements i les conseqüències que formen part d'una relació sexual.
Així ho explica el professor Tom Regan al seu assaig «Per què el sexe amb altres animals és una violació dels seus drets», en què argumenta que la raó per la qual el sexe entre nens i adults no és una conducta moralment acceptable és la mateixa per la qual tampoc no és acceptable que tinguem sexe amb altres animals. I, en definitiva, també és la raó per la qual usar-los per als nostres fins és sempre immoral: ells no poden donar el seu consentiment explícit i informat. L'ús d´animals no humans és una violació dels seus drets.
En definitiva, aquesta suposada polèmica sobre la pornografia ha estat merament un exemple mitjançant el qual assenyalar, d'una banda, la necessitat moral de la raó i, de l'altra, que les raons que hi ha per reprovar l'abús contra éssers humans no són diferents, sinó que són les mateixes, que reproven l'abús contra altres animals. Qualsevol ús d'animals no humans és un abús, perquè es fa sense el seu consentiment, contra la seva voluntat i a expenses de vulnerar els interessos bàsics de l'animal.
Considero que qui no accepti aquest criteri ètic universal per a la nostra relació —com a agents morals— amb tots els éssers sentents, i al·legui que els animals no humans han de ser exclosos de la consideració moral pel que fa al respecte bàsic per la seva individualitat i els seus interessos, estaria simplement expressant un prejudici irracional, al que anomenem especisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada