La veritat és una qüestió moral

El matemàtic i filòsof William K. Clifford defensava la noció que tenim una obligació ètica d'assegurar-nos que els nostres coneixements són realment certs –basats en evidències. La veritat és una qüestió moral. Perquè del que nosaltres creguem i difonguem com a veritat dependrà les decisions que prenguem, i aquestes decisions ens afecten directament a nosaltres i als altres.

Si aquesta postura és correcta, aleshores fer passar per veritable alguna cosa que no sabem amb certesa seria mentir.

Si jo afirmés, per exemple, que “la civilització inca va durar quatre segles”, estaria mentint. Encara que la dada fos objectivament certa. Perquè no tinc ni idea de quant de temps va durar, però tot i així intento fer passar per veritable alguna cosa que no sé ni m'he molestat a assabentar-me'n. És igual la veracitat de la dada; el que és important és la meva intenció.

A nivell purament factual, una proposició pot ser correcta o incorrecta segons concordi amb els fets. D'aquesta manera podrem dir que és certa o falsa. Però a nivell moral, el que és rellevant no és solament si el fet és objectivament correcte o no; sinó que la qüestió principal rau en la intenció i la conducta motivada per aquesta intenció.

Quan la informació sobre un tema és disponible i accessible però no obstant això hom diu coses que són objectivament falses, llavors està mentint sempre. No s'ha pres la molèstia d'esbrinar, i confirmar, que la seva creença o dades són verídiques. Un cas clar és la viabilitat nutricional de l'alimentació vegana. Els que diuen que no podem viure sense fer servir altres animals com a menjar -de la manera que sigui- menteixen sempre.

No vull dir que qualsevol error o falsedat que puguem enunciar en una declaració sigui automàticament una mentida. Però si afirmem alguna cosa falsa com a veritat perquè prèviament no ens hem esforçat a conèixer i confirmar si el que estem dient és realment veritable, aleshores estem mentint. Fins i tot encara que suposéssim que sigui veritat. L'honestedat intel·lectual ens obliga a verificar totes les nostres creences.

Tampoc parlo del cas que siguem enganyats. Si algú perpetra un engany i caiem al parany malgrat les nostres precaucions, llavors no estaríem mentint. Això tan sols és excusable si algú ha estat previngut. Prendre per veritat automàticament allò que altres ens diguin tal qual és una falta moral.

D'aquesta manera, l'ètica ens obliga a ser escèptics. Per ser escèptic no consisteix a “no creure en res”. Ser escèptic, des del punt de vista racional, implica no acceptar com a veritable res que no tingui clares evidències a favor seu. Ja siguin evidències lògiques i/o empíriques.

El que és correcte no consisteix a recopilar dades per a sostenir els nostres arguments preconcebuts sinó que primer hem d'acudir a les evidències i a partir d'aquí deduir-ne conclusions lògicament coherents. No pas al contrari: solament donar per bones les dades que coincideixin amb el nostre prejudici.

La veracitat es basa sols en la consistència objectiva de les proves que es presentin. Qui sigui la persona que presenti els arguments no és rellevant per a determinar si els arguments que es presenten són verídics.

Cal tenir en compte sempre que una evidència o una certesa no és una creença. El coneixement de les evidències és objectiu, universal i demostrable. En canvi, les creences són un coneixement derivat i susceptible de canvi, error i millora. Les creences, per ser racionals, han de basar-se en les evidències. Tan sols així es poden dirigir cap a la veritat.

El coneixement es fonamenta en els axiomes (la lògica), en les dades o evidències empíriques i, a partir d'aquí, sorgeixen racionalment les creences (idees, opinions). La ciència és el millor exemple d'aquest procés. Però no hi ha cap raó per la qual no puguem aplicar el mateix mètode a altres àmbits de coneixement, com l'ètica.

Per tant, no cal fer cap “acte de fe” per a conèixer la veracitat. Solament cal contrastar les dades i acudir a fonts paral·leles –prèvies i posteriors– per tal de veure si coincideixen els resultats.

L'ètica es basa en la veritat i és una obligació moral procurar que els nostres coneixements i creences es fonamentin i orientin cap a la veritat. Això implica també que ens hem d'atenir a la veritat sense importar si coincideix amb les nostres creences, desitjos o preferències.

Articles relacionats (en espanyol):

- El principi de Clifford

- Les meves creences són afirmacions molt probables?

- La càrrega de l'escepticisme (audiollibre)

- Una qüestió d'honestedat intel·lectual