Cada cert temps apareix als mitjans informatius la notícia que s'han fet progressos per a aconseguir carn animal produïda al laboratori.
Hi ha gent conscienciada sobre la qüestió moral dels animals que creu que aquesta tècnica pot servir per a evitar que es consumeixi tanta carn provinent de granges industrials i així es redueixi l'explotació animal que cal per a obtenir-la.
No obstant això, considero que aquesta creença és errònia a diversos nivells. Tal i com ho veig jo, la carn in vitro no seria en realitat cap solució.
La carn in-vitro és immoral
En primer lloc, per a la producció d'aquest producte cal emprar animals no humans. Per a la producció de carn de laboratori cal l'existència d'una reserva d'animals no humans esclavitzats per a poder extreure'n cèl·lules periòdicament i cultivar-ne la carn. La clonació de cèl·lules mare és una tècnica molt limitada, així que cal extreure de forma rutinària cèl·lules dels individus.
Pel procés de producció de carn in vitro cal que continuïn existint animals esclavitzats. Encara que potser fos menys dolent que hi hagi milers d'esclaus en lloc de milions d'esclaus, això no treu el fet que hi continua havent víctimes. Donar suport a una iniciativa com la carn in-vitro és donar suport a l'explotació animal.
És cert que l'ús d'animals en l'alimentació és el més nombrós de tots, però totes les víctimes d'una mateixa injustícia mereixen la mateixa atenció sense importar si la seva explotació és massiva o no.
Enfocar-nos exclusivament en l'ús d'animals per a produir carn és incórrer en la fal·làcia vegetariana: una fal·làcia que consisteix a creure que la carn és el problema més important. Això és un prejudici injustificat que no solament ignora la resta de l'explotació animal [làctics, ous, vestimenta, experimentació, entreteniment] sinó que també ignora la mateixa causa essencial del problema —el prejudici que considera acceptable que emprem altres animals per al nostre propi benefici: l'especisme.
La qüestió de fons no és la manera com s'explota els animals, ni el nombre d'explotats, sinó que és el fet mateix que explotem altres animals. L'explotació és en si mateixa immoral, a part de com de cruel o massiva sigui. De la mateixa manera que la violació sexual és immoral en si mateixa, i totalment rebutjable, independentment de la crueltat amb què es cometi o del nombre de víctimes que causi.
La carn in-vitro és innecessària
Deixaré de banda el fet que que no s'ha pogut demostrar encara que la carn de laboratori sigui un producte econòmicament viable, després de diverses dècades lapidant temps i diners en una cosa que a més és innecessària i immoral.
Hi ha gent conscienciada sobre la qüestió moral dels animals que creu que aquesta tècnica pot servir per a evitar que es consumeixi tanta carn provinent de granges industrials i així es redueixi l'explotació animal que cal per a obtenir-la.
No obstant això, considero que aquesta creença és errònia a diversos nivells. Tal i com ho veig jo, la carn in vitro no seria en realitat cap solució.
La carn in-vitro és immoral
En primer lloc, per a la producció d'aquest producte cal emprar animals no humans. Per a la producció de carn de laboratori cal l'existència d'una reserva d'animals no humans esclavitzats per a poder extreure'n cèl·lules periòdicament i cultivar-ne la carn. La clonació de cèl·lules mare és una tècnica molt limitada, així que cal extreure de forma rutinària cèl·lules dels individus.
Pel procés de producció de carn in vitro cal que continuïn existint animals esclavitzats. Encara que potser fos menys dolent que hi hagi milers d'esclaus en lloc de milions d'esclaus, això no treu el fet que hi continua havent víctimes. Donar suport a una iniciativa com la carn in-vitro és donar suport a l'explotació animal.
És cert que l'ús d'animals en l'alimentació és el més nombrós de tots, però totes les víctimes d'una mateixa injustícia mereixen la mateixa atenció sense importar si la seva explotació és massiva o no.
Enfocar-nos exclusivament en l'ús d'animals per a produir carn és incórrer en la fal·làcia vegetariana: una fal·làcia que consisteix a creure que la carn és el problema més important. Això és un prejudici injustificat que no solament ignora la resta de l'explotació animal [làctics, ous, vestimenta, experimentació, entreteniment] sinó que també ignora la mateixa causa essencial del problema —el prejudici que considera acceptable que emprem altres animals per al nostre propi benefici: l'especisme.
La qüestió de fons no és la manera com s'explota els animals, ni el nombre d'explotats, sinó que és el fet mateix que explotem altres animals. L'explotació és en si mateixa immoral, a part de com de cruel o massiva sigui. De la mateixa manera que la violació sexual és immoral en si mateixa, i totalment rebutjable, independentment de la crueltat amb què es cometi o del nombre de víctimes que causi.
La carn in-vitro és innecessària
Deixaré de banda el fet que que no s'ha pogut demostrar encara que la carn de laboratori sigui un producte econòmicament viable, després de diverses dècades lapidant temps i diners en una cosa que a més és innecessària i immoral.
A vegades sembla que ens oblidem que ja existeix la carn vegetal, entre molts altres productes aptes per a vegans, la qual és perfectament apta per al consum i econòmicament assequible. Per tant, tota la iniciativa de la carn in-vitro em sembla no solament problemàtica des del punt de vista moral sinó que a més treu atenció i recursos als productes vegans, com la carn vegetal, no que impliquen explotar els animals.
Els productes vegans poden competir efectivament al mercat, i de fet ja ho fan, tot i que la quota de mercat que tenen és encara molt petita. Segons vagi augmentant la demanda, la seva competitivitat serà cada vegada més gran i més eficient.
D'altra banda, els aliments vegans també poden competir en gust amb els que no ho són. Ja fa força anys que sóc vegà i ni tan sols trobo a faltar el que abans menjava que provenia d'animals. La veritat és que ara gaudeixo molt més del menjar, gràcies a la quantitat d'aliments i gustos nous que he conegut. I tinc constància que no sóc l'únic, ni de bon tros, que li passa el mateix.
Lamento que la visió d'algunes persones sigui tan limitada per creure que els aliments vegans no poden competir en tots els aspectes amb els productes de l'explotació animal. També cal lamentar que prefereixin donar suport a la carn de laboratori, que implica explotació animal, en lloc de donar suport als productes vegans com la carn vegetal que poden substituir la carn animal en tots els sentits.
L'existència de productes vegans que poden substituir i millorar en tots els aspectes els productes d'origen animal no serà un factor que motivi a eliminar l'explotació animal, perquè aquesta eliminació depèn de la nostra voluntat de respectar els animals, però sí que serà un element que ajudi a facilitar la transició a una vida sense explotació animal.
No ens cal menjar animals, per tant, tot el mal i patiment que els causem per aquest motiu, per petit que sigui, és innecessari i gratuït.
La carn in-vitro és perjudicial
Si la nostra intenció és fomentar el veganisme aleshores defensant la carn de laboratori estaríem fent tot el contrari.
En donar suport a la carn de laboratori fomentaríem l'explotació animal; fomentaríem la idea que està bé explotar animals; reforçaríem la creença que ens cal consumir animals per a viure. Així promovem la idea que està bé viure ignorant el veganisme.
En donar suport a la carn de laboratori fem un mal terrible al veganisme i a tots els esforços que fem en promoure'l.
Algunes persones creuen que la conscienciació moral no pot reeixir en aconseguir canviar la mentalitat especista imperant en la societat. Però penso que no hem de generalitzar equivocadament sobre allò que la gent sent i pensa.
La gran majoria de persones que conec estan preocupades per la situació dels altres animals i són perfectament capaces d'adonar-se de la injustícia que cometem. Una altra qüestió diferent és que els falti motivació per a canviar o que estiguin condicionats per la inèrcia social i l'educació que han rebut.
Tinc constància que cada dia hi ha gent plantejant-se el veganisme o que directament es fa vegana. El veganisme s'ha converit en una creixent realitat social, com poden testificar les persones que porten més anys involucrades en l'activisme.
Per descomptat, ningú creu que tothom es faci vegà. De la mateixa manera que avui dia no tothom està en contra de la pederàstia —si fos així aquesta no existiria.
No em sembla casualitat que els qui donen suport a iniciatives com la carn in-vitro tinguin una postura clarament pessimista respecte del succés de l'activisme de conscienciació social, malgrat que la realitat contradiu aquest pessimisme.
És raonable suposar que una gran majoria de persones es farien veganes en el futur proper —gràcies a l'activisme educatiu— i amb això s'aconseguirà que l'explotació animal deixi d'existir com a activitat institucionalitzada i acceptada socialment. El mateix que passa avui dia amb activitats com l'esclavitud humana o l'assassinat. No cal que tothom es faci vegà per a abolir l'explotació especista sinó que tan sols cal que sigui vegà un percentatge determinat de la població per a aconseguir progressivament aquesta abolició.
Crec que ens equivoquem del tot si creiem que la gent no té consciència moral. Que potser no en tenim nosaltres? Les enquestes assenyalen que la majoria de la gent tenen una preocupació moral pels altres animals. El problema és que les organitzacions animalistes han estat durant dos segles llençant un missatge sobre regular les condicions de l'esclavitud en lloc d'abolir-la. Els animalistes han estat fins ara una part del problema i mai la solució a la injustícia que pateixen els no-humans.
Se suposa que la gent que dona suport a aquest projecte d'alguna manera li importen o preocupen els animals no humans. Si és així, aleshores el que aquesta gent que encara no és vegana hauria de fer és triar el veganisme i promoure'l. El que no haurien de fer és defensar projectes que exploten els animals.
També hi ha uns quants grups i persones que es diuen "vegans" i que donen suport a la carn de laboratori, tot i sabent que implica explotar animals, perquè al·leguen que això suposadament podria "reduir el patiment". Però no són vegans sinó benestaristes. L'organització benestarista PETA n'és un dels exemples més notoris.
Els productes vegans poden competir efectivament al mercat, i de fet ja ho fan, tot i que la quota de mercat que tenen és encara molt petita. Segons vagi augmentant la demanda, la seva competitivitat serà cada vegada més gran i més eficient.
D'altra banda, els aliments vegans també poden competir en gust amb els que no ho són. Ja fa força anys que sóc vegà i ni tan sols trobo a faltar el que abans menjava que provenia d'animals. La veritat és que ara gaudeixo molt més del menjar, gràcies a la quantitat d'aliments i gustos nous que he conegut. I tinc constància que no sóc l'únic, ni de bon tros, que li passa el mateix.
Lamento que la visió d'algunes persones sigui tan limitada per creure que els aliments vegans no poden competir en tots els aspectes amb els productes de l'explotació animal. També cal lamentar que prefereixin donar suport a la carn de laboratori, que implica explotació animal, en lloc de donar suport als productes vegans com la carn vegetal que poden substituir la carn animal en tots els sentits.
L'existència de productes vegans que poden substituir i millorar en tots els aspectes els productes d'origen animal no serà un factor que motivi a eliminar l'explotació animal, perquè aquesta eliminació depèn de la nostra voluntat de respectar els animals, però sí que serà un element que ajudi a facilitar la transició a una vida sense explotació animal.
No ens cal menjar animals, per tant, tot el mal i patiment que els causem per aquest motiu, per petit que sigui, és innecessari i gratuït.
La carn in-vitro és perjudicial
Si la nostra intenció és fomentar el veganisme aleshores defensant la carn de laboratori estaríem fent tot el contrari.
En donar suport a la carn de laboratori fomentaríem l'explotació animal; fomentaríem la idea que està bé explotar animals; reforçaríem la creença que ens cal consumir animals per a viure. Així promovem la idea que està bé viure ignorant el veganisme.
En donar suport a la carn de laboratori fem un mal terrible al veganisme i a tots els esforços que fem en promoure'l.
Algunes persones creuen que la conscienciació moral no pot reeixir en aconseguir canviar la mentalitat especista imperant en la societat. Però penso que no hem de generalitzar equivocadament sobre allò que la gent sent i pensa.
La gran majoria de persones que conec estan preocupades per la situació dels altres animals i són perfectament capaces d'adonar-se de la injustícia que cometem. Una altra qüestió diferent és que els falti motivació per a canviar o que estiguin condicionats per la inèrcia social i l'educació que han rebut.
Tinc constància que cada dia hi ha gent plantejant-se el veganisme o que directament es fa vegana. El veganisme s'ha converit en una creixent realitat social, com poden testificar les persones que porten més anys involucrades en l'activisme.
Per descomptat, ningú creu que tothom es faci vegà. De la mateixa manera que avui dia no tothom està en contra de la pederàstia —si fos així aquesta no existiria.
No em sembla casualitat que els qui donen suport a iniciatives com la carn in-vitro tinguin una postura clarament pessimista respecte del succés de l'activisme de conscienciació social, malgrat que la realitat contradiu aquest pessimisme.
És raonable suposar que una gran majoria de persones es farien veganes en el futur proper —gràcies a l'activisme educatiu— i amb això s'aconseguirà que l'explotació animal deixi d'existir com a activitat institucionalitzada i acceptada socialment. El mateix que passa avui dia amb activitats com l'esclavitud humana o l'assassinat. No cal que tothom es faci vegà per a abolir l'explotació especista sinó que tan sols cal que sigui vegà un percentatge determinat de la població per a aconseguir progressivament aquesta abolició.
Crec que ens equivoquem del tot si creiem que la gent no té consciència moral. Que potser no en tenim nosaltres? Les enquestes assenyalen que la majoria de la gent tenen una preocupació moral pels altres animals. El problema és que les organitzacions animalistes han estat durant dos segles llençant un missatge sobre regular les condicions de l'esclavitud en lloc d'abolir-la. Els animalistes han estat fins ara una part del problema i mai la solució a la injustícia que pateixen els no-humans.
Se suposa que la gent que dona suport a aquest projecte d'alguna manera li importen o preocupen els animals no humans. Si és així, aleshores el que aquesta gent que encara no és vegana hauria de fer és triar el veganisme i promoure'l. El que no haurien de fer és defensar projectes que exploten els animals.
També hi ha uns quants grups i persones que es diuen "vegans" i que donen suport a la carn de laboratori, tot i sabent que implica explotar animals, perquè al·leguen que això suposadament podria "reduir el patiment". Però no són vegans sinó benestaristes. L'organització benestarista PETA n'és un dels exemples més notoris.
El fi no justifica els mitjans. No importa quines suposades conseqüències puguem aconseguir a canvi d'esclavitzar i assassinar innocents. No hi ha justificació moral que excusi de cometre un crim.
Els partidaris de l'ús d'animals per a experimentació argumenten —igual que els defensors de la carn de laboratori— que aquest ús pot servir per a salvar vides o per a reduir el patiment. De fet, la carn de laboratori és una forma d'experimentació amb animals. Defensar la carn de laboratori és defensar l'experimentació sobre animals en particular i l'explotació d'animals en general.
El conseqüencialisme —la idea que les finalitats justifiquen els mitjans i que els mitjans poden ser incoherents amb les nostres finalitats— és una ideologia que serveix per a justificar qualsevol crim amb l'excusa que es pretén aconseguir un suposat noble fi. Els mitjans que emprem han de ser coherents i ajustats al mateix criteri ètic que els fins.
La solució és el veganisme
En definitiva, podem comprovar com d'absurd resulta que s'estiguin gastant recursos en un projecte que a més d'immoral és innecessari i nociu.
Considero que no hi ha res de positiu ni de bo en aquesta iniciativa. No solament no és cap solució al problema de l'explotació animal, sinó que a més distreu l'atenció del problema veritable: la mentalitat especista que justifica l'explotació sobre els animals no humans.
Si el problema és en la nostra manera de pensar sobre els altres animals, aleshores podrem concloure que és en l'activisme educatiu on s'haurien d'enfocar els recursos per a canviar aquesta mentalitat.
Si volem eliminar l'explotació animal aleshores l'opció ètica i efectiva és l'educació vegana; així com donar suport a les alternatives pràctiques a l'explotació animal a fi d'aconseguir que cada cop hi hagi menys excuses vàlides per a continuar intentant justificar l'ús d'animals no humans.
Els partidaris de l'ús d'animals per a experimentació argumenten —igual que els defensors de la carn de laboratori— que aquest ús pot servir per a salvar vides o per a reduir el patiment. De fet, la carn de laboratori és una forma d'experimentació amb animals. Defensar la carn de laboratori és defensar l'experimentació sobre animals en particular i l'explotació d'animals en general.
El conseqüencialisme —la idea que les finalitats justifiquen els mitjans i que els mitjans poden ser incoherents amb les nostres finalitats— és una ideologia que serveix per a justificar qualsevol crim amb l'excusa que es pretén aconseguir un suposat noble fi. Els mitjans que emprem han de ser coherents i ajustats al mateix criteri ètic que els fins.
La solució és el veganisme
En definitiva, podem comprovar com d'absurd resulta que s'estiguin gastant recursos en un projecte que a més d'immoral és innecessari i nociu.
Considero que no hi ha res de positiu ni de bo en aquesta iniciativa. No solament no és cap solució al problema de l'explotació animal, sinó que a més distreu l'atenció del problema veritable: la mentalitat especista que justifica l'explotació sobre els animals no humans.
Si el problema és en la nostra manera de pensar sobre els altres animals, aleshores podrem concloure que és en l'activisme educatiu on s'haurien d'enfocar els recursos per a canviar aquesta mentalitat.
Si volem eliminar l'explotació animal aleshores l'opció ètica i efectiva és l'educació vegana; així com donar suport a les alternatives pràctiques a l'explotació animal a fi d'aconseguir que cada cop hi hagi menys excuses vàlides per a continuar intentant justificar l'ús d'animals no humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada