Fa uns dies apareixia al programa de divulgació Redes un capítol dedicat a la qüestió de la violència. Visionar-lo és especialment recomanable per a tothom, i especialment per als qui són conscients del greu problema que és la violència.
Fins i tot després de veure el programa i comprovar que els arguments exposats semblen convincents ens podem qüestionar: realment ha declinat la violència?
Cal tenir en compte que l'anàlisi que fa Steven Pinker es limita a la violència entre éssers humans; més concretament a la violència entre col·lectius humans: tribus, comunitats, nacions o violència interpersonal, però no té en compte la violència de l'ésser humà contra els altres animals.
Aquesta darrera forma de violència no sembla que hagi disminuït substancialment. De fet, pel que fa al nombre de víctimes ha augmentat greument, alhora que ha augmentat també el nombre de la població humana i la industrialització de l'explotació animal. Els éssers humans continuem emprant els altres animals per a tota mena de fins des d'alimentació fins a entreteniment, i el nombre de víctimes d'animals esclavitzats i assassinats puja a milers de milions cada any.
Crec que seria bo reflexionar sobre el fet que no solament els éssers humans són víctimes de la violència sinó també altres animals. Si entenem que no està bé fer a altres allò que no desitgem per a nosaltres mateixos; és a dir, oprimir, agredir o treure la vida a un altre humà, també podrem veure que a part dels humans els altres animals tampoc volen ser sotmesos, ni danyats, ni que destrueixin la seva vida.
Potser el prejudici més arrelat a la ment humana és la idea que som essencialment diferents i superiors als altres animals i que tenim el dret d'usar-los per al nostre benefici, és a dir, l'antropocentrisme. No solament és el prejudici més arrelat sinó també el més inadvertit ja que realment molt pocs l'han qüestionat seriosament.
Durant un segment de la conversa, Punset comenta que li resulta curiós que la reducció de la violència a la societat humana no s'hagi acompanyat d'un augment paral·lel del vegetarianisme. Pinker replica que preocupar-se pel benestar dels animals no condueix necessàriament al vegetarianisme perquè encara que ens fem vegetarians les altres persones continuaran menjant animals i podem millorar el benestar dels animals mitjançant regulacions que assegurin una certa qualitat de vida i una mort indolora.
Plantegem aquestes rèpliques al context humà: no és potser la nostra obligació moral respectar els éssers humans encara que hi hagi molts altres humans que no ho facin? No és la nostra obligació moral respectar les dones encara que hi hagi molta gent que no ho faci? L'objecció de Pinker resulta èticament absurda, ja que al·lega que està bé cometre un mal simplement perquè hi ha molts que el cometen. A banda del fet que tots els canvis socials comencen sempre per un grapat de persones abans de convertir-se en moviments massius.
D'altra banda, si no hi ha cap raó ni necessitat que justifiqui fer servir d'aliment els animals, aleshores preocupar-nos per la condició en què els usem i els matem no resol el problema moral que infligim mal als animals injustificadament. Extrapolem una vegada més el cas al context humà: és correcte emprar de menjar éssers humans si ens preocupem per proporcionar-los unes condicions confortables i una mort indolora?
Penso que cal tenir en compte que la violència no es limita solament a l'agressió física. El fet de tractar un individu com si fos una cosa, com un simple mitjà per aconseguir els nostres fins, també és violència ja que és una violació del respecte que mereix com a persona.
Fins i tot després de veure el programa i comprovar que els arguments exposats semblen convincents ens podem qüestionar: realment ha declinat la violència?
Cal tenir en compte que l'anàlisi que fa Steven Pinker es limita a la violència entre éssers humans; més concretament a la violència entre col·lectius humans: tribus, comunitats, nacions o violència interpersonal, però no té en compte la violència de l'ésser humà contra els altres animals.
Aquesta darrera forma de violència no sembla que hagi disminuït substancialment. De fet, pel que fa al nombre de víctimes ha augmentat greument, alhora que ha augmentat també el nombre de la població humana i la industrialització de l'explotació animal. Els éssers humans continuem emprant els altres animals per a tota mena de fins des d'alimentació fins a entreteniment, i el nombre de víctimes d'animals esclavitzats i assassinats puja a milers de milions cada any.
Crec que seria bo reflexionar sobre el fet que no solament els éssers humans són víctimes de la violència sinó també altres animals. Si entenem que no està bé fer a altres allò que no desitgem per a nosaltres mateixos; és a dir, oprimir, agredir o treure la vida a un altre humà, també podrem veure que a part dels humans els altres animals tampoc volen ser sotmesos, ni danyats, ni que destrueixin la seva vida.
Potser el prejudici més arrelat a la ment humana és la idea que som essencialment diferents i superiors als altres animals i que tenim el dret d'usar-los per al nostre benefici, és a dir, l'antropocentrisme. No solament és el prejudici més arrelat sinó també el més inadvertit ja que realment molt pocs l'han qüestionat seriosament.
Durant un segment de la conversa, Punset comenta que li resulta curiós que la reducció de la violència a la societat humana no s'hagi acompanyat d'un augment paral·lel del vegetarianisme. Pinker replica que preocupar-se pel benestar dels animals no condueix necessàriament al vegetarianisme perquè encara que ens fem vegetarians les altres persones continuaran menjant animals i podem millorar el benestar dels animals mitjançant regulacions que assegurin una certa qualitat de vida i una mort indolora.
Plantegem aquestes rèpliques al context humà: no és potser la nostra obligació moral respectar els éssers humans encara que hi hagi molts altres humans que no ho facin? No és la nostra obligació moral respectar les dones encara que hi hagi molta gent que no ho faci? L'objecció de Pinker resulta èticament absurda, ja que al·lega que està bé cometre un mal simplement perquè hi ha molts que el cometen. A banda del fet que tots els canvis socials comencen sempre per un grapat de persones abans de convertir-se en moviments massius.
D'altra banda, si no hi ha cap raó ni necessitat que justifiqui fer servir d'aliment els animals, aleshores preocupar-nos per la condició en què els usem i els matem no resol el problema moral que infligim mal als animals injustificadament. Extrapolem una vegada més el cas al context humà: és correcte emprar de menjar éssers humans si ens preocupem per proporcionar-los unes condicions confortables i una mort indolora?
Penso que cal tenir en compte que la violència no es limita solament a l'agressió física. El fet de tractar un individu com si fos una cosa, com un simple mitjà per aconseguir els nostres fins, també és violència ja que és una violació del respecte que mereix com a persona.
Per acabar, m'agradaria comentar un últim detall. Durant el programa es diu que a Anglaterra s'ha prohibit la caça de la guineu, però això és fals. L'única cosa que s'ha prohibit és cert ús de gossos en aquesta pràctica, però la caça de la guineu continua existint i és completament legal. Es pot consultar com la legislació diu clarament que la caça és legal mentre no es facin servir gossos per a certes comeses, tal com es pot comprovar a la següent notícia:
«La llei prohibeix l'ús de gossos en les captures, encara que es poden fer servir per a seguir el rastre de la peça.»
He trobat un vídeo del 2008 on es pot veure uns activistes a Anglaterra salvant una guineu de ser capturada. No deien que l'havien prohibit?
És a dir, tot continua igual tret que no es poden usar gossos anomenats "de presa" però sí els "de rastreig". Es tracta, doncs, d'un frau moral i pràctic, com són totes les lleis que regulen l'explotació dels animals.
Com acabo d'assenyalar, la violència no es refereix tan sols a l'agressió física, sinó també al fet de cosificar éssers sensibles. Així mateix, també hi ha una altra versió de la violència que consisteix en la violència contra la veritat, és a dir, la mentida. Potser això es deu a una confusió. Però no és poc habitual trobar-nos amb el fet que es manipula o tergiversa la veritat amb l'objectiu d'aconseguir certs fins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada