17 de febrer del 2016

«Quina és la millor forma de promoure el veganisme?: La perspectiva d'un psicòleg»

 

El professor Casey Taft analitza en aquest article quina podria ser la forma més efectiva de difondre el veganisme en la societat des d'un punt de vista psicològic, partint de la seva pròpia experiència com a terapeuta. Penso que les seves reflexions poden ser útils per a millorar el nostre activisme en favor del respecte als altres animals i mereixen que les tinguem en compte.

*********************************

    "Quina és la millor forma de promoure el veganisme?: La perspectiva d'un psicòleg"

    Casey Taft, Ph.D.



He estat responsable d'una investigació clínica pionera en l'àmbit de la prevenció de la violència. He desenvolupat els únics programes que mostren com prevenir i acabar amb la violència domèstica per part de membres de l'exèrcit i aquests programes són ara aplicats en els hospitals de tot el país. He estat assessor de la Nacions Unides per a un projecte destinat a posar fi a la violència en països devastats per la guerra i he rebut premis internacionals per la meva feina. Actualment escric un llibre per a l'Associació Americana de Psicologia centrat en la prevenció del trauma i la violència.

Esmento aquestes credencials per suggerir que puc saber alguna cosa sobre com acabar amb la violència innecessària. De fet, hi ha un vast camp de coneixement sobre promoure el canvi en individus no motivats que ha estat llargament ignorat per molts activistes animalistes.

Ofereixo la meva perspectiva sobre promoure el canvi en una conducta violenta basant-me en la meva experiència amb la prevenció de violència i pel fet que hi ha una connexió amb els nostres esforços en promoure la no-violència cap als animals. Tinc certs coneixements sobre motivar el canvi de conducta entre grups considerats "resistents al canvi" perquè cada dia he observat canvis profunds durant la meva feina clínica, i vull exposar com es podria aplicar això en la nostra tasca de promoure el veganisme.

Les organitzacions animalistes fan un gran esforç per animar els no-vegans i ofereixen alternatives sense carn, promouen la campanya de dilluns Sense Carn i el "reducetarianisme"... però obliden el component més important de qualsevol estratègia per al canvi de conducta: un objectiu clarament definit. Resulta sorprenent que el veganisme tot just aparegui esmentat com a objectiu per part d'aquestes organitzacions. Com esperem aconseguir que la gent es faci vegana a gran escala i minimitzar totes les formes de violència envers els animals si el veganisme no apareix com l'objectiu que cerca el canvi de conducta? Difícilment aconseguirem que la gent es faci vegana animant-los a reduir el consum de carn o oferint-los deliciós menjar vegà, perquè aquest és un mètode més aviat inefectiu per aconseguir un canvi real a llarg termini. Si volem que acabi la violència innecessària cap els animals i veiem això com una qüestió de justícia, llavors el veganisme ha de ser promogut sense excuses.

No hi ha cap mètode per al canvi de conducta -o moviment social de justícia per al cas- que pateixi d'una falta de claredat sobre un objectiu definit com aquest. Si jo pensés que suggerir als meus pacients que una simple reducció de la violència cap a les dones, o que confiessin en estratègies per cometre menys abusos, fos alguna cosa acceptable i recomanable com a objectiu final, estaria fent un flac servei a les víctimes i mereixeria perdre la feina. Quan treballo amb aquells que estan involucrats amb la violència i l'abús, deixo molt clar i explícit que l'objectiu del nostre programa és ser no-abusius en cap forma i ho exposo d'una manera que sigui acceptable per a les persones amb qui treballo. Insisteixo que si volem veure un canvi de conducta específic i finalment acabar amb la violència i ajudar els que són afectats, necessitem ser clars sobre què és aquesta conducta i per què necessitem un canvi.

Alguns activistes i organitzacions tenen por de promoure el veganisme com a objectiu final perquè senten que si són molt "agressius" perdran completament la gent. Això és probablement el principal motiu pel qual no hi ha hagut un major canvi cultural cap al veganisme. De fet, és possible establir l'objectiu clar d'acabar amb la violència cap als animals i treballar amb no-vegans d'una forma productiva i no-agressiva per a produir un canvi de conducta.

Jo comprenc per què alguns activistes estan preocupats pel fet de perdre els no-vegans quan realitzen activisme. En la major part de les meves primeres investigacions clíniques -així com en l'enfocament de la meva dissertació doctoral- vaig mostrar la importància de la relació terapèutica per a tractar els responsables de violència domèstica. Vaig mostrar que com més gran sigui el llaç que uneix el pacient amb el terapeuta, i com més gran sigui l'àmbit d'objectius i activitats que comparteixin en el tractament, menor seria la violència dels pacients després del tractament. Com més col·laborem i donem suport amb la nostra feina a aquells que desitgem que canviïn de conducta, més gran serà el canvi que veurem com a resultat. Encara que això no vol dir que, alhora, fallem a l'hora d'establir un objectiu per a aquest canvi. Fer-ho seria completament contraproduent per a la teràpia.

En qualsevol estratègia de canvi és important ser honest, sincer i directe sobre allò que cal canviar, sense jutjar ni posar els altres a la defensiva. Sí, això és possible i en realitat és molt simple i terapèutic. Podem mostrar comprensió i empatia respecte d'un problema de conducta i el que motiva aquest comportament, i alhora mantenir la postura que tota violència ha d'acabar. Tots dos punts no són mútuament excloents i calen perquè el canvi succeeixi.

He comprovat que els meus pacients aprecien la meva honestedat quan observo que determinades conductes són abusives i problemàtiques. També tracto de reforçar els estímuls positius en els pacients quan tracten de controlar l'ira i afrontar millor les situacions, encara que no ho facin de manera perfecta. Per descomptat, quan reforcem la  conducta positiva, això té un impacte més poderós que si solament penalitzem la conducta negativa. No obstant això, mai hem de donar suport o excusar la conducta abusiva de cap manera, i hem d'assenyalar l'abús quan succeeix.

De la mateixa manera, en el nostre activisme, hem de promoure el veganisme i reforçar els passos cap a aquest objectiu. Eliminar la carn, eliminar els lactis... són passos en la direcció correcta cap al veganisme, i si volem promoure un canvi real hem de donar tot el suport que puguem a aquests passos. Però això ha de ser vist com a passos cap al veganisme i no com a fins en si mateixos.

En resum, el que en trec de les meves experiències de tants anys acabant i prevenint la violència amb els meus pacients és que hi ha dues claus per aconseguir el canvi real: [1] Ens cal tenir un objectiu clar -Acabar amb la violència- que és definit i expressat de manera absoluta i rotunda, i [2] Hem de mantenir una postura no-agressiva a l'hora de promoure l'objectiu final -Acabar amb la violència- assumint que l'individu pot dubtar sobre canviar la seva conducta, i recolzant els passos cap a aquest objectiu.

Algú pot argüir que allò que és efectiu en prevenir i acabar amb la violència interpersonal en pacients o grups no és rellevant per promoure canvis a gran escala pel que fa a la violència contra els animals. No obstant això, el tipus de gent amb la qual faig feina posseeix moltes similituds amb els que són qüestionats pel seu consum d'animals. Encara que molts són coaccionats legalment per a sotmetre's a teràpia, sovint no reconeixen la seva conducta com un problema, tendeixen a reaccionar de forma defensiva i irascible quan se'ls qüestiona, i esgrimeixen justificacions irracionals sobre el seu comportament. Més encara: a l'igual que l'activisme, la teràpia és una forma de persuasió social, i el nostre missatge en cada context té més similituds que diferències. Tan sols hem d'imaginar una campanya contra la violència domèstica que promogués un "dilluns sense abusos" o "un abús humanitari" per apreciar que determinats mètodes de persuasió emprats per l'activisme animalista no són lògics des del punt de vista de la justícia o de la psicologia.

El canvi de conducta segueix uns principis bàsics que s'apliquen en diversos problemes i grups. Ens cal un objectiu clar i una comunicació honesta i positiva. Tots dos punts poden i s'han d'acompanyar mútuament per a aconseguir una reducció a gran escala de la violència contra els animals. Amb l'auge social del veganisme i el suport ètic i científic que l'avala, ara més que mai tenim l'oportunitat d'aconseguir un gran canvi. Ens cal aprofitar aquesta oportunitat animant explícitament els altres que es facin vegans i recolzant els passos cap a aquest objectiu.

Article original en anglès: How Do We Best Promote Veganism?: A Psychologist's Perspective

******************************


Crec que l'enfocament del professor Casey Taft és molt encertat al posar l'èmfasi tan en l'ètica com en la psicologia. Al contrari del que sembla que pensen altres activistes, considero que és important que l'activisme s'ajusti als principis ètics, així com també hem de tenir en compte l'impacte psicològic que tenen les nostres accions en les persones. Hi ha estudis que apunten que apel·lar a valors morals ajuda a motivar una modificació en la conducta. Per això, la psicologia clínica pot servir-nos de gran ajuda per a millorar el nostre activisme, mentre que el nostre objectiu és generar la reflexió i el canvi en la gent.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada