 |
| Tenerife vegà |
En aquest nou article del psicòleg, terapeuta i professor Casey Taft, que he tingut l'oportunitat de llegir i traduir, s'analitza la propaganda benestarista sobre el tema de l'*efectivitat* des del punt de vista científic. Continua així amb el mateix tema desenvolupat en els seus anteriors assaigs, en què exposava amb perícia l'ús fraudulent per part dels grups benestaristes de conceptes científics per intentar presentar la seva forma de fer activisme com la més *eficaç* sense cap evidència objectiva i comprovable que demostri tal afirmació.
**************************
El mal ús del mot 'efectivitat' en l'activisme animalista
Casey Taft
Novembre de 2015
Des de fa un temps és habitual veure pronunciat el concepte 'efectivitat' als fòrums animalistes. Sobretot l'he vist en els discursos dels que afirmen que és més efectiu demanar a la gent que redueixi la seva participació en l'explotació animal en comptes d'eliminar-la. És a dir, el que realment afirmen és que no és efectiu demanar als altres que siguin vegans.
Com a exemple, aquest article de Tobias Leenaert que comença amb aquesta premissa:
«Assumim per un moment que demanar qualsevol altra cosa menys que veganisme és immoral —i que el veganisme és la base moral. Tot i això, suposarem alhora que demanar "una mica menys que veganisme" condueix a una major reducció de la mort i el patiment animal. En aquest cas, què hauríem de prioritzar: la moralitat del nostre activisme o el seu impacte? En altres paraules, hem —assumint que sabem que això és segur— d'usar un missatge menys efectiu perquè creiem que ha de ser un missatge moral?»
La resta de l'article continua amb aquesta premissa hipotètica que demanar als altres que redueixin el consum d'animals és més efectiu que demanar-los que es facin vegans. El problema és que no hi ha cap evidència científica publicada —ni tan sols alguna investigació no publicada que jo conegui— que indiqui que això és més efectiu, i es tracta d'una molt qüestionable especulació sobre el que seria més efectiu, que al meu parer contradiu el que els psicòlegs clínics coneixen des de fa temps sobre promoure un canvi de conducta.
Hi ha hagut una proliferació d'estudis esbiaixats sense publicació ni revisió per parells que he criticat recentment per ser pseudociència. El més preocupant sobre aquesta literatura és que la conclusió tendeix sempre a coincidir amb el mètode triat per les organitzacions animalistes, cosa que suggereix que hem de demanar als altres que simplement "redueixin" la seva explotació d'animals, encara que les dades no avalen aquesta conclusió. De fet, en un d'aquests estudis les dades indiquen justament el contrari: que promoure el veganisme condueix al canvi més gran a llarg termini.
També hi ha grups de Facebook que promouen l'activisme “eficaç”. En aquests fòrums, els qui promouen el veganisme com una qüestió de justícia són habitualment rebutjats i els que prefereixen tractar el veganisme com una dieta són els que dominen i solen estar d'acord que cal promoure el reducetarianisme. En qualsevol cas, no hi ha dades publicades i revisades que fonamentin les seves proclames sobre "l'eficàcia".
Altres grups com Animal Charity Evaluators suposadament ajuden els que volen donar diners a una organització animalista i els indiquen que organitzacions són més "efectives". Segons la declaració d'intencions:
«La missió d'ACE de trobar i promoure les oportunitats més efectives per a millorar les vides dels animals és allò que dirigeix el nostre programa de recerca. Cerquem comprendre la diversitat de l'activisme animalista a un nivell bàsic per identificar aquelles àrees que són més prometedores. Procedim a dur a terme una investigació profunda sobre les accions i les organitzacions dins d'aquestes àrees, per així identificar quines tenen més evidència d'eficiència.»
Si bé és un objectiu lloable, el problema és que no hi ha cap evidència científica mesurable i revisable que indiqui que qualsevol organització és més efectiva que una altra. D'aquesta manera ens trobem amb un escenari de 'brossa entra, brossa surt' en què les conclusions exposades tenen una validesa qüestionable pel fet que les dades que s'han fet servir per establir l'efectivitat són inexistents o absents. I de nou, els grups que promouen el veganisme com un assumpte de justícia social no han estat inclosos a la llista d'avaluació.
El panorama que es descobreix a partir de tot això és que pel que sembla aquestes proclames d''eficàcia' realment intenten donar suport a la idea que hem d'evitar demanar als altres que es facin vegans. Hem de tenir claredat de ment davant de l'origen d'aquest tipus de proclames. Si els grups d'activisme animalista poden afirmar que la seva promoció del reducetarianisme és 'efectiu', llavors poden actuar sense molestar els seus clients. En altres paraules, ells s'ho tallen i ells s'ho cusen. Poden persuadir tot l'àmbit animalista perquè cregui que el seu activisme és eficaç mentre que aconsegueixen més i més diners per part dels no-vegans agraïts que no els demanin que es facin vegans.
Jo no pretenc estar en possessió de cap coneixement profund sobre el veritable motiu pel qual es produeix aquest mal ús del terme 'efectivitat' en l'àmbit animalista, però sí que puc assegurar que això no ajuda els animals. Si volem parlar sobre l'efectivitat, cal dur a terme assajos clínics controlats i aleatoris per a determinar realment quins són els mètodes més efectius. Els recursos i els mètodes de recerca ja hi són. Tan sols ens cal que els grups activistes facin servir diners en comptes de mots si volen parlar sobre eficàcia. Hem de fer estudis honestos i rigorosos sobre l'activisme animalista o hem de deixar de parlar d'efectivitat.
També cal tenir en compte les limitacions dels mètodes d'estudi. Per exemple, seria possible demostrar que una forma d'activisme s'associa amb més reduccions a curt termini del consum de carn i lactis en determinats individus, però això no ens diu res que aquests individus es facin vegans a llarg termini. Possibilitar que hi hagi vegans de per vida ha de ser el nostre objectiu en tant que això és el que permet la minimització més gran del nostre dany cap als animals. Encara diria més, si continuem de promoure la noció que és acceptable explotar els animals moderadament, fallarem en el desafiament de les normes socials que permeten l'existència de l'explotació animal en les diverses formes, assegurant així que no acabi mai l'ús dels animals.
Text original en anglès: «Misuse of “Effectiveness” Language in Animal Advocacy»
«Assumim per un moment que demanar qualsevol altra cosa menys que veganisme és immoral —i que el veganisme és la base moral. Tot i això, suposarem alhora que demanar "una mica menys que veganisme" condueix a una major reducció de la mort i el patiment animal. En aquest cas, què hauríem de prioritzar: la moralitat del nostre activisme o el seu impacte? En altres paraules, hem —assumint que sabem que això és segur— d'usar un missatge menys efectiu perquè creiem que ha de ser un missatge moral?»
La resta de l'article continua amb aquesta premissa hipotètica que demanar als altres que redueixin el consum d'animals és més efectiu que demanar-los que es facin vegans. El problema és que no hi ha cap evidència científica publicada —ni tan sols alguna investigació no publicada que jo conegui— que indiqui que això és més efectiu, i es tracta d'una molt qüestionable especulació sobre el que seria més efectiu, que al meu parer contradiu el que els psicòlegs clínics coneixen des de fa temps sobre promoure un canvi de conducta.
Hi ha hagut una proliferació d'estudis esbiaixats sense publicació ni revisió per parells que he criticat recentment per ser pseudociència. El més preocupant sobre aquesta literatura és que la conclusió tendeix sempre a coincidir amb el mètode triat per les organitzacions animalistes, cosa que suggereix que hem de demanar als altres que simplement "redueixin" la seva explotació d'animals, encara que les dades no avalen aquesta conclusió. De fet, en un d'aquests estudis les dades indiquen justament el contrari: que promoure el veganisme condueix al canvi més gran a llarg termini.
També hi ha grups de Facebook que promouen l'activisme “eficaç”. En aquests fòrums, els qui promouen el veganisme com una qüestió de justícia són habitualment rebutjats i els que prefereixen tractar el veganisme com una dieta són els que dominen i solen estar d'acord que cal promoure el reducetarianisme. En qualsevol cas, no hi ha dades publicades i revisades que fonamentin les seves proclames sobre "l'eficàcia".
Altres grups com Animal Charity Evaluators suposadament ajuden els que volen donar diners a una organització animalista i els indiquen que organitzacions són més "efectives". Segons la declaració d'intencions:
«La missió d'ACE de trobar i promoure les oportunitats més efectives per a millorar les vides dels animals és allò que dirigeix el nostre programa de recerca. Cerquem comprendre la diversitat de l'activisme animalista a un nivell bàsic per identificar aquelles àrees que són més prometedores. Procedim a dur a terme una investigació profunda sobre les accions i les organitzacions dins d'aquestes àrees, per així identificar quines tenen més evidència d'eficiència.»
Si bé és un objectiu lloable, el problema és que no hi ha cap evidència científica mesurable i revisable que indiqui que qualsevol organització és més efectiva que una altra. D'aquesta manera ens trobem amb un escenari de 'brossa entra, brossa surt' en què les conclusions exposades tenen una validesa qüestionable pel fet que les dades que s'han fet servir per establir l'efectivitat són inexistents o absents. I de nou, els grups que promouen el veganisme com un assumpte de justícia social no han estat inclosos a la llista d'avaluació.
El panorama que es descobreix a partir de tot això és que pel que sembla aquestes proclames d''eficàcia' realment intenten donar suport a la idea que hem d'evitar demanar als altres que es facin vegans. Hem de tenir claredat de ment davant de l'origen d'aquest tipus de proclames. Si els grups d'activisme animalista poden afirmar que la seva promoció del reducetarianisme és 'efectiu', llavors poden actuar sense molestar els seus clients. En altres paraules, ells s'ho tallen i ells s'ho cusen. Poden persuadir tot l'àmbit animalista perquè cregui que el seu activisme és eficaç mentre que aconsegueixen més i més diners per part dels no-vegans agraïts que no els demanin que es facin vegans.
Jo no pretenc estar en possessió de cap coneixement profund sobre el veritable motiu pel qual es produeix aquest mal ús del terme 'efectivitat' en l'àmbit animalista, però sí que puc assegurar que això no ajuda els animals. Si volem parlar sobre l'efectivitat, cal dur a terme assajos clínics controlats i aleatoris per a determinar realment quins són els mètodes més efectius. Els recursos i els mètodes de recerca ja hi són. Tan sols ens cal que els grups activistes facin servir diners en comptes de mots si volen parlar sobre eficàcia. Hem de fer estudis honestos i rigorosos sobre l'activisme animalista o hem de deixar de parlar d'efectivitat.
També cal tenir en compte les limitacions dels mètodes d'estudi. Per exemple, seria possible demostrar que una forma d'activisme s'associa amb més reduccions a curt termini del consum de carn i lactis en determinats individus, però això no ens diu res que aquests individus es facin vegans a llarg termini. Possibilitar que hi hagi vegans de per vida ha de ser el nostre objectiu en tant que això és el que permet la minimització més gran del nostre dany cap als animals. Encara diria més, si continuem de promoure la noció que és acceptable explotar els animals moderadament, fallarem en el desafiament de les normes socials que permeten l'existència de l'explotació animal en les diverses formes, assegurant així que no acabi mai l'ús dels animals.
Text original en anglès: «Misuse of “Effectiveness” Language in Animal Advocacy»
********************
Amb l'ajut de l'anàlisi del professor Taft comprovem el què ha passat: els propis benestaristes creen organitzacions que diuen servir per a avaluar l'activisme però la veritable intenció que tenen és poder donar-se premis a si mateixos al·legant que ells són els activistes més eficaços però sense cap evidència real que ho provi. Ens trobem, doncs, davant d'un frau. Per desgràcia, mentir i enganyar és un comportament normal en persones que creuen que la finalitat justifica els mitjans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada