Fa uns dies va aparèixer la notícia que uns joves havien matat diversos garrins saltant-hi a sobre per divertir-se. Aquest fet s'ha condemnat socialment per ser d'una «crueltat gratuïta» i també s'ha perseguit legalment ja que es tracta d'un cas de «maltractament».
Tots condemnem que hagin causat la mort i un patiment innecessari a uns porcs rebentant-los a cops. Però en aquest escrit sostinc que si consumim animals llavors fem exactament el mateix que el què van fer aquets individus: infligim mal als animals sense una necessitat que ho justifiqui.
Si no els haguessin mort a cops, aquests porcs haurien conegut una mort horrible en un escorxador. Però tot aquest mal i aquesta mort a l'escorxador serien també innecessaris perquè no ens cal menjar animals.
El problema de fons és que considerem que els altres animals són la nostra propietat, així que quan el seu patiment innecessari ens produeix un benefici llavors diem que això està bé. Ara bé, quan el seu patiment innecessari ja no ens beneficia a nosaltres, aleshores diem que no està bé.
Però en tots dos casos, el mal i el patiment que els causem és innecessari. No hi ha cap diferència moral. De la mateixa manera que no hi ha diferència entre matar un ésser humà rebentant-lo a cops per divertir-nos o matar-lo per obtenir plaer menjant el seu cadàver. Els animals no desitgen patir ni morir rebentats a cops ni tampoc apunyalats en un escorxador. En aquest desig d'evitar el mal no hi ha diferència entre humans i altres animals.
El que passa és que nosaltres establim una diferència arbitrària segons valorem instrumentalment si els animals s'han fet servir d'una manera productiva o no. El patiment innecessari que condemnem és solament el patiment que no considerem beneficiós per a nosaltres. Si haguessin estat rebentats a cops en un laboratori amb l'excusa que això podria beneficiar la salut humana llavors ens semblaria bé.
Sigui quina sigui la perspectiva des de la qual ho analitzem, la conclusió és que no podem justificar moralment la nostra explotació sobre els animals.
- Des d'un punt de vista humanitari, hi ha un principi moral que diu que no està bé fer mal als animals innecessàriament, però resulta que als humans no ens cal consumir animals de la mateixa manera que no ens cal rebentar animals per a divertir-nos. En tots dos casos provoquem patiment i mort a altres animals innecessàriament, per mer plaer. Consumir animals és una acció que contradiu el principi moral humanitari que estableix que no hem d'infligir patiment innecessari als animals.
- Des del punt de vista de les víctimes, els animals són éssers conscients que no desitgen que els causem mal ni tenen interès en patir i morir pel nostre benefici. Els altres animals tenen un interès intrínsec en conservar la pròpia vida i intenten evitar el mal i la mort; igual que nosaltres.
- Des del punt de vista empíric; tots els éssers sentents són individus amb voluntat pròpia i que tenen una sèrie d'interessos entre els quals hi ha el desig de supervivència i de benestar. Per tant, des del punt de vista ètic, tractar un ésser sentent com un simple recurs és una violació dels principis ètics més elementals: el principi d'igualtat i el principi de valor inherent.
L'únic punt de vista que pot trobar acceptable allò que fem als altres animals és el punt de vista de l'egoisme antropocèntric que considera que podem usar els altres animals simplement perquè ells no són humans i perquè en fer-ho n'obtenim un benefici. Aquest és el punt de vista de l'especisme.
Aquests joves van rebentar els animals perquè els divertia fer-ho. Nosaltres mengem animals perquè ens fa plaer fer-ho. Si ells són abusadors, nosaltres també ho som.
Si participem en l'explotació animal, som abusadors d'animals. Pot ser que actuem així perquè seguim una tradició que ens han inculcat des de la infància però això que fem segueix essent un abús contra els animals.
Tots condemnem que hagin causat la mort i un patiment innecessari a uns porcs rebentant-los a cops. Però en aquest escrit sostinc que si consumim animals llavors fem exactament el mateix que el què van fer aquets individus: infligim mal als animals sense una necessitat que ho justifiqui.
Si no els haguessin mort a cops, aquests porcs haurien conegut una mort horrible en un escorxador. Però tot aquest mal i aquesta mort a l'escorxador serien també innecessaris perquè no ens cal menjar animals.
El problema de fons és que considerem que els altres animals són la nostra propietat, així que quan el seu patiment innecessari ens produeix un benefici llavors diem que això està bé. Ara bé, quan el seu patiment innecessari ja no ens beneficia a nosaltres, aleshores diem que no està bé.
Però en tots dos casos, el mal i el patiment que els causem és innecessari. No hi ha cap diferència moral. De la mateixa manera que no hi ha diferència entre matar un ésser humà rebentant-lo a cops per divertir-nos o matar-lo per obtenir plaer menjant el seu cadàver. Els animals no desitgen patir ni morir rebentats a cops ni tampoc apunyalats en un escorxador. En aquest desig d'evitar el mal no hi ha diferència entre humans i altres animals.
El que passa és que nosaltres establim una diferència arbitrària segons valorem instrumentalment si els animals s'han fet servir d'una manera productiva o no. El patiment innecessari que condemnem és solament el patiment que no considerem beneficiós per a nosaltres. Si haguessin estat rebentats a cops en un laboratori amb l'excusa que això podria beneficiar la salut humana llavors ens semblaria bé.
Sigui quina sigui la perspectiva des de la qual ho analitzem, la conclusió és que no podem justificar moralment la nostra explotació sobre els animals.
- Des d'un punt de vista humanitari, hi ha un principi moral que diu que no està bé fer mal als animals innecessàriament, però resulta que als humans no ens cal consumir animals de la mateixa manera que no ens cal rebentar animals per a divertir-nos. En tots dos casos provoquem patiment i mort a altres animals innecessàriament, per mer plaer. Consumir animals és una acció que contradiu el principi moral humanitari que estableix que no hem d'infligir patiment innecessari als animals.
- Des del punt de vista de les víctimes, els animals són éssers conscients que no desitgen que els causem mal ni tenen interès en patir i morir pel nostre benefici. Els altres animals tenen un interès intrínsec en conservar la pròpia vida i intenten evitar el mal i la mort; igual que nosaltres.
- Des del punt de vista empíric; tots els éssers sentents són individus amb voluntat pròpia i que tenen una sèrie d'interessos entre els quals hi ha el desig de supervivència i de benestar. Per tant, des del punt de vista ètic, tractar un ésser sentent com un simple recurs és una violació dels principis ètics més elementals: el principi d'igualtat i el principi de valor inherent.
L'únic punt de vista que pot trobar acceptable allò que fem als altres animals és el punt de vista de l'egoisme antropocèntric que considera que podem usar els altres animals simplement perquè ells no són humans i perquè en fer-ho n'obtenim un benefici. Aquest és el punt de vista de l'especisme.
Aquests joves van rebentar els animals perquè els divertia fer-ho. Nosaltres mengem animals perquè ens fa plaer fer-ho. Si ells són abusadors, nosaltres també ho som.
Si participem en l'explotació animal, som abusadors d'animals. Pot ser que actuem així perquè seguim una tradició que ens han inculcat des de la infància però això que fem segueix essent un abús contra els animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada