Una qüestió moral

«No estic interessat en si la vivisecció produeix resultats profitosos per a l'espècie humana. El patiment que això causa a animals que no han donat el seu consentiment és el fonament de la meva oposició, i és per a mi suficient justificació per oposar-m'hi sense haver de cercar res més enllà.» ~ Mark Twain

 

Les vides de molts milions d'animals són esclavitzades i destruïdes als centres d'explotació animal. Això, és un fet.

En ciència hi ha discussions sobre tot o gairebé tot. Igual que a la filosofia. Al·legar que “no hi ha discussió” sobre un tema, a més de ser fals, és l'actitud més anticientífica i irracional que hi pugui haver. Tot ha d'estar sotmès a qüestionament i escrutini permanent. Per tant, sotmetem aquí a discussió la moralitat de l'ús d'animals no humans en ciència.

 

Un aclariment fonamental

És important deixar clar que el qüestionament de l'efectivitat, la utilitat o el benefici de l'experimentació animal és un tema a part del qüestionament ètic.

Algú pot qüestionar l'ús d'animals no humans per creure que és inefectiu per al progrés de la ciència, però això no vol dir que s'oposi moralment a l'explotació animal. I al contrari passa el mateix: algú es pot oposar a l'ús d'animals no humans per una raó ètica encara que reconegui que aquest ús ens pot beneficiar.

El més efectiu per al progrés científic des del punt de vista utilitari seria fer servir éssers humans de la mateixa manera que fem servir altres animals. Però, és clar, això causaria milions de víctimes humanes encara que molts altres milions d'humans segurament es beneficiarien d'aquesta investigació. Però el motiu per rebutjar moralment aquesta pràctica no té res a veure amb la utilitat o el benefici, sinó amb l'ètica.

Per tant, la utilitat que aquests experiments puguin tenir simplement no és una justificació moral.

Si el benefici fos una justificació aleshores es podria justificar gairebé qualsevol crim. Els qui cometen crims ho fan per obtenir un benefici —plaer, guany econòmic— i no per cap altre motiu.

 

Un enfocament erroni

Alguns grups animalistes estan entossudits en denunciar el que ells anomenen "el frau de la vivisecció", és a dir, la suposada inutilitat pràctica dels experiments i, per tant, la crueltat gratuïta que significa el fet d'emprar animals per a finalitats científiques. Penso que aquest enfocament és un error.

És un fet que es produeixen fraus en la ciència. És evident que molts experiments no tenen com a resultat aplicacions pràctiques d'utilitat. Però no és cert que l'ús d'animals no humans no hagi servit per al progrés científic i mèdic. Aquest àmbit no és pas un frau en absolut. Afirmar això és anar contra l'evidència. Afirmar això és exposar-se a una confrontació que està perduda per endavant.

A qui atorgarà més confiança la societat, als que representen els animals no humans o als que representen el progrés científic i mèdic? La gent sempre es veurà molt més persuadida pels que tenen la legitimitat institucional sobre un àmbit concret que els que hi van en contra.

A més, si els mateixos defensors dels Drets Animals no defensen el dret moral dels animals a no ser objectes d'experiments sense el seu consentiment, qui ho farà?

Si la preocupació central dels mateixos animalistes consisteix a provocar una confrontació sobre resultats científics que beneficien els humans en comptes d'educar la gent en el respecte cap als altres animals, i canviar la visió radicalment antropocentrista que predomina a la nostra societat, aleshores els animals no-humans no tenen cap esperança de canviar la seva situació actual.

Reforçar la mentalitat especista al·legant motius utilitaristes per rebutjar l'experimentació amb animals no educa les persones en la consideració moral dels animals no-humans. Al contrari: reforça la mentalitat que considera que les vides humanes són més importants que les dels altres animals.

El problema és que es discriminen els altres animals simplement per no ser humans.

La qüestió moral en tot aquest assumpte consisteix a determinar quina raó justifica èticament explotar altres animals per beneficiar-nos-en nosaltres. És a dir, com justifiquem el fet de fer a altres animals una cosa que no desitjaríem mai per a nosaltres mateixos? Dir que ells “no són humans” no és una raó. Això seria com dir que “ells no són blancs”. Els altres animals són éssers sentents que tenen interessos bàsics. El que és rellevant per a considerar algú no és el seu aspecte, mida o forma, sinó el fet que pugui sentir.

 

No estem en contra de la ciència.

La gran majoria dels que ens oposem a fer servir altres animals estem clarament a favor de la ciència. És una fal·làcia greu —la fal·làcia de l'home de palla— acusar els opositors a l'explotació animal d'estar en contra de la ciència. És com acusar els opositors a la violació d'estar en contra del sexe.

Solament estem en contra de forçar altres individus i emprar-los per al nostre benefici sense el seu consentiment. Ens oposem a l'explotació d'altres animals per les mateixes raons morals que ens oposem a l'explotació d'éssers humans.

Estar a favor de la ciència no justifica explotar altres individus. De la mateixa manera que no justifica explotar éssers humans, encara que això suposés beneficis per al progrés científic i per a la resta d'éssers humans que no es poguessin obtenir altrament.

L'ètica consisteix a respectar tots els individus com a fins en ells mateixos i considerar els interessos de tots al mateix nivell, precisament perquè són els mateixos interessos.

L'interès per evitar el patiment o l'interès en conservar la vida són bàsicament els mateixos en tots els individus independentment de característiques o classificacions com la raça, el sexe o l'espècie. Per això, les discriminacions que atempten contra la lògica són injustes perquè no s'ajusten al principi lògic d'identitat. És així com s'estableixen els raonaments morals.

 

L´experimentació animal no es basa en un conflicte d´interessos

En el tema de l'experimentació, com passa en altres àmbits com l'alimentació, la vestimenta o l'entreteniment, no hi ha un conflicte d'interessos.

Els animals no són enverinats i matats als laboratoris perquè ens estiguin atacant i haguem de defensar. El que passa és una situació d'opressió d'un grup sobre un altre.

Ens aprofitem de ser més intel·ligents o més poderosos que altres animals i els fem servir per a treure'n un benefici al preu de destruir-los la llibertat i la vida. Aquests són els fets. I totes les opressions sobre éssers humans han seguit aquest mateix patró.

Per tant, l'oposició ètica a l'ús d'animals no-humans no es basa en l'emotivitat, ni en el rebuig irracional a la ciència sinó en la lògica moral. Tractar altres individus que són subjectes —éssers conscients— com si fossin objectes atenta contra la lògica. Ignorar els interessos d'altres individus per característiques irrellevants com la sexe, raça, espècie en comptes de tenir en compte la capacitat comuna de sentir atenta contra la lògica.

 

L´explotació animal no es produeix per necessitat

Avui en dia ens podem alimentar, vestir, entretenir i satisfer totes les necessitats vitals sense haver d'usar els altres animals. I no obstant això, la majoria de la gent continua menjant i vestint animals.

Per això dedueixo que l'ús d'altres animals en experiments podria estar molt més motivat per la inèrcia i el prejudici que per la necessitat real.

Considero que la intel·ligència humana és capaç de desenvolupar una investigació científica que sigui alhora eficaç i ètica —sense explotar ningú.

Ja hi ha, avui en dia, diverses tècniques que anul·len l'argument que cal experimentar amb animals no-humans per a conèixer l'efecte de substàncies i fàrmacs en teixit viu.

Si els defensors de l'explotació animal tinguessin un desig sincer d'eliminar l'ús d'animals no-humans a la ciència, emprarien diners i esforços a potenciar aquestes noves tècniques en lloc de continuar explotant els altres animals. El problema de fons és que no el tenen, aquest desig. Si el tinguessin haurien començat per deixar de menjar-los.

En definitiva, si ens importen els altres animals, si ens importessin els seus interessos, el que hauríem de fer és deixar de fer-los servir i enfocar l'energia a trobar o desenvolupar tècniques que no requereixin l'ús d'altres animals. Molts investigadors parlen decididament a favor d'aquestes alternatives com una opció real i viable.

El problema no rau tant en poder-ho fer sinó en voler-ho fer. És exactament el mateix que quan es tracta de la qüestió de menjar animals i, en general, explotar-los per als nostres fins. Es tracta, en el fons, d'una qüestió moral.