14 de maig del 2009

La negació de l'holocaust

«Durant els set anys que van entre 1938 i 1945, 12 milions d'éssers humans van morir en l'Holocaust. El mateix nombre d'animals no humans és matat CADA 4 HORES solament als Estats Units.»
 

Alguns considerem que l'Holocaust no va començar l'any 1938 sinó molt més enrere. De fet, la mateixa paraula té milers d'anys d'antiguitat: la denominació d'holocaust fa referència a les matances d'animals que feien els humans com a sacrifici als déus.

Entenc que la negació de l'Holocaust no afecta solament a la denominada Xoà sinó també a l'intent de negació de l'holocaust interminable que ens envolta: l'holocaust d'animals no humans. No és casualitat que els centres d'extermini nazi d'humans fossin construïts prenent com a model els escorxadors industrials on s’assassinaven i es continuen assassinant els animals no humans, tal com explica l'historiador Charles Patterson.

Ara mateix i cada dia, milions d'animals són exterminats en aquests centres d'extermini anomenats granges i escorxadors. El grau de violència que els humans exerceixen sobre els animals és tan absurd que fins i tot excedeix conceptes com guerra o extermini. No obstant això, aquesta violència és negada com a tal o es disfressa amb expressions com "el cicle de la vida" o "la cadena alimentària" per tal d’intentar normalitzar la nostra opressió sobre els altres animals.

Per què ens sembla bé causar aquestes víctimes? Perquè "no són humans"? Perquè són "éssers inferiors"? S’esgrimeixen els mateixos motius que van emprar els que entre els humans es denominaven a si mateixos la raça superior. D'entre tots els animals, els humans ens creiem l'espècie superior i aquest especisme ens permet menysprear les nostres víctimes amb la mateixa mentalitat del racisme.

Si lamento les víctimes de l'Holocaust ho faig no perquè fossin jueves o perquè fossin humanes sinó perquè eren individus amb capacitat de sentir que desitjaven no ser sotmesos per altres i gaudir de les seves vides en llibertat. En què els diferencia això, a ells i a nosaltres, dels altres animals que poden sentir?

L'Holocaust continua succeint al cantó de casa nostra i se sosté per les nostres accions. Tal i com fa setanta anys. Tal i com fa set mil anys.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada