En aquesta ocasió m'agradaria parlar d'una filosofia poc coneguda i encara menys entesa. Em refereixo a l'Objectivisme, un sistema filosòfic exposat per Ayn Rand durant el segle XX. És una manera de pensar que s'oposa a moltes creences acceptades socialment i que sempre provoca polèmica. No sóc partidari de l'Objectivisme ni pretenc defensar-lo com a tal. Tot i això, sí que considero que pot ser molt profitós prestar-li almenys una mica d'atenció.
En altres ocasions, he parlat directament o indirectament del pensament de Jeremy Bentham, Peter Singer, Gary Francione i altres pensadors, que tracten la qüestió moral dels animals, sense estar necessàriament d'acord amb moltes de les seves idees i conclusions. Aquesta vegada surto una mica d'aquest àmbit concret per dirigir la mirada cap a una perspectiva més general.
Exposaré una sèrie de punts positius i negatius que, al meu entendre, podem treure d'aquesta filosofia. Sense cap intenció de ser complet ni exhaustiu.
Què hi ha de bo a l'Objectivisme
* Reconeix el principi d'identitat [establert per Parmènides fa 2500 anys a l'Antiga Grècia, encara que recollit posteriorment per altres filòsofs com Aristòtil, de qui Ayn Rand pren aquest principi] com a base de la seva filosofia. En tots els aspectes: ontològic, epistemològic i ètic. Això significa que l'ésser -l'existència- és la realitat que necessàriament reconeixem evident en si mateixa, i que no es pot negar sense caure en contradicció.
* Afirma que l'individu és l'únic ens real, i que tot grup, col·lectiu [ja sigui la raça, la nació, la tribu...] són abstraccions que solament tenen el seu fonament real en els individus que el conformen. Cap individu no ha d'estar obligat a sacrificar la seva vida en benefici dels altres.
* Defensa l'existència de drets morals que suposen una protecció absoluta de l'individu i els seus interessos davant de la ingerència d'altres individus. Tot home té dret a viure la seva pròpia vida tenint com a únic límit el respecte dels drets dels altres.
* S'oposa radicalment a qualsevol forma d'irracionalitat, en particular contra la religió per considerar-la un atac directe a la lògica fonamental i una total contradicció amb el que coneixem de la realitat a través de la raó.
* Posa èmfasi en la importància absoluta que tota relació entre individus ha d'estar basada en la voluntat lliure, l'acord racional i el benefici mutu. Es rebutja rotundament l'ús de la força com a mitjà per a establir relacions d'un individu davant d'altres.
Què hi ha de dolent a l'Objectivisme
* Parteix de la base que tan sols l'ésser humà ja nascut és digne de consideració i respecte. Excloent qualsevol nonat i excloent la resta d'animals que no són humans. Aquest punt de partida és dogmàtic i no té cap explicació racional que ho justifiqui. L'antropocentrisme moral és una discriminació arbitrària, com ho és igualment el racisme, el sexisme, o qualsevol altra similar.
* Té la tendència a realitzar anàlisis i conclusions sobre qüestions complexes a partir de molt poques dades, de manera que sovint comet errors i contradiccions contra les evidències i contra la seva pròpia filosofia.
* Ignora completament qualsevol qüestió que tingui relació amb la conservació del medi ambient com a forma de limitar l'acció de l'individu. Però si tenim en compte que el medi ambient és la base que fa possible la nostra vida, aleshores hauríem de reconèixer que estaríem atemptant contra la vida de tots els individus –humans i no humans– que necessiten aquest medi ambient per a la seva subsistència.
* Rebutja el concepte moral de deure considerant que la causalitat per si mateixa, i el reconeixement de l'individu, és suficient per a establir valors morals. Tanmateix, és més que evident que respectar els drets morals implica un deure moral. Així com altres accions, per exemple: la responsabilitat que contraiem amb les persones que portem el món. Amb la qual cosa aquesta negació del deure com a principi moral resulta absurda.
Quina és la relació directa de l'Objectivisme amb el Veganisme
Hi ha almenys una coincidència molt clara entre les dues filosofies: la radical oposició a l'explotació dels individus. Encara que l'Objectivisme limita la consideració moral als éssers humans nascuts, mentre que el Veganisme abasta tota vida sentent com a mereixedora de respecte.
L'explotació com a activitat immoral, és a dir, emprar individus com a simples mitjans per a aconseguir un fi, ignorant i violant la seva condició de persones. L'explotació dels individus és el mal fonamental contra l'ètica bàsica.
Espero que aquest resum hagi resultat d'interès. En general, animo a conèixer l'Objectivisme, com també animo a conèixer tots els sistemes de pensament que han aparegut al llarg de la història de la Filosofia, sense entrar a valorar la veracitat o utilitat de cadascun. De tots es poden aprendre coses profitoses, especialment dels seus errors.
I també animo que els que se senten identificats i donen suport a l'Objectivisme reconeguin que l'especisme és un fonament irracional de la consideració moral.
La sentença és l'única característica que pot determinar quins éssers han de ser inclosos dins l'àmbit de consideració moral en igualtat de condicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada