Els nostres cosins germans

Hauríem de donar suport a iniciatives com la de The Great Ape Project (Projecte Gran Simi) (Proyecto Gran Simio) que demanen reconèixer la personalitat solament per a alguns primats no humans? Sóc de l'opinió que no hauríem donar-hi suport.

Aquest tipus de campanyes denoten un biaix antropocèntric que ens preocupa tan sols perquè aquells animals s'assemblen més als humans en aspecte i capacitats cognitives. Jo considero que tots els éssers conscients haurien de ser subjectes de consideració moral; independentment de si s'assemblen o no a nosaltres, els humans.

L'argument de l'afinitat genètica és un argument inconsistent i propi d'una mentalitat antropocèntrica. Pretendre que solament mereixin consideració moral aquells que són més propers genèticament a nosaltres és com pretendre que sols aquells humans que siguin afins genèticament a nosaltres mereixin tenir drets, i la resta d'humans puguin ser usats com a simples recursos. Així ho assenyala el professor Emiliano Bruner:

«Cal reconèixer dignitat i drets a tots, existeixin o no les races. I el mateix val per a qualsevol forma de vida que suposadament tingui una complexitat biològica suficient per a poder ser conscient de la seva pròpia existència: no em cal saber quants gens compartim amb un ximpanzé per decidir si torturar-lo o exterminar-lo. Paradoxalment, una posició que defensa respecte i dret solament en nom del grau de parentiu és tan racista [o especista] com les alternatives a les que pretén enfrontar-se.»

El fonament en què s'ha de basar el reconeixement moral i legal dels altres animals com a subjectes de drets no ha de ser la proximitat genètica amb l'espècie humana, ni tampoc la intel·ligència, sinó solament la capacitat de sentir. Els altres animals senten, pateixen igual que nosaltres, desitgen viure i gaudir de les seves vides en llibertat. Cadascun és un individu únic amb voluntat i interessos propis.

La consideració moral que mereixen els altres animals se'ls nega per una mentalitat especista i antropocèntrica predominant en la nostra societat que no reconeix en igualtat els interessos d'altres animals. I els defensors dels animals són els primers que haurien de superar, en ells mateixos, aquest tipus de mentalitat.

 

La qüestió del sofriment

 

«En el cas dels animals, el dolor no pot ser l'únic criteri que determini la nostra coexistència, també cal tenir en compte la valoració dels seus interessos.» ~ Encarnación Ruiz

Centrar-se exclusivament en la qüestió del sofriment dels animals pot suposar relegar altres àmbits que també són moralment importants a considerar.

Alguns humans encara afirmen que els altres animals no tenen raciocini ni tampoc consciència o que la seva sensibilitat és molt 'inferior' a la humana. No obstant això, les evidències indiquen més aviat el contrari. Hi ha proves etològiques i neurofisiològiques que indiquen que els altres animals pensen, raonen, tenen sentiments i posseeixen la capacitat d'aprendre i memoritzar.

Quan la qüestió se centra exclusivament en el tema del sofriment, alguns pensadors que han tractat la qüestió moral dels animals no humans, com és el cas del filòsof Jeremy Bentham i el seu seguidor Peter Singer, han considerat que la capacitat de patir és l'única característica moralment rellevant sobre els animals no humans: l'única que fa que s’assemblin a nosaltres els humans, mentre que les seves altres facultats són tan per sota de les nostres que no mereixen ni tan sols ser tingudes en compte. Per tant, creuen acceptable el fet d'usar els animals no humans per al nostre benefici, i els sembla acceptable matar-los i menjar-los sempre que es faci sense sofriment o al menys amb el menor sofriment possible.

Aquests filòsofs al·leguen aquests mateixos motius que jo he posat en dubte al principi: els animals no humans no tenen consciència de si mateixos, no tenen identitat pròpia ni posseeixen records del passat ni tampoc previsió de futur, així que no els fem cap mal fent-los servir com a  recursos ni tampoc matant-los, perquè a ells realment no els importa ni poden tenir cap noció que els estiguem fent cap mal quan ho fem. Ells afirmen que els animals no humans no són persones i que per tant podem reemplaçant-los a voluntat per al nostre benefici: criar-los, usar-los i matar-los a caprici. 

S'ha demostrat, mitjançant la investigació científica, que totes aquestes suposicions sobre els animals no humans són totalment falses i són simples prejudicis especistes. Pot ser que alguns animals no humans no arribin a desenvolupar de manera tan sofisticada com nosaltres les seves facultats però s'ha evidenciat que les tenen totes igualment i que la diferència és tan sols de grau, no de classe.

D'altra banda, diversos estudis al respecte han posat de manifest la destacada intel·ligència d'abelles, dofins i elefants, intel·ligència que supera, en una comparació contextual, a la de molts humans; o la tremenda capacitat sensitiva de les foques, els gossos o les vaques, capacitats que nosaltres els humans no posseïm o tenim molt poc desenvolupades. Òbviament, hi ha diferències entre espècies, de la mateixa manera que n’hi ha entre els mateixos humans, però aquestes diferències no són moralment rellevants.

La característica moralment rellevant és la sentença: la capacitat de sentir. Però aquesta facultat inclou moltes experiències a part de la de voler evitar el dolor i el sofriment. Els animals, tant humans com no humans, tenim altres interessos a més del de no patir: volem gaudir de les nostres vides, de l'experiència de viure, de l'alegria, de la satisfacció de complir els nostres desitjos i de desenvolupar les nostres facultats. Viure és molt més que intentar evitar el dolor.

Per tot això és moralment inacceptable que coartem la llibertat i la vida d'altres animals mitjançant l'explotació: ser emprats com a simples mitjans per als nostres fins -com a mers recursos, com a esclaus. Això vol dir que l'esclavitud i l'assassinat són rebutjables i condemnables, encara que no impliquessin, (cosa difícil), dolor o sofriment per als individus que el pateixen. Tant si assassinem un humà, com un porc o una gallina, destruïm un ésser conscient per al nostre benefici i al matar-lo violem el seu interès en conservar la seva existència i continuar vivint.

Les vaques criden i ploren quan les porten a l'escorxador, com molts altres animals, i no solament perquè pateixen el maltractament dels matancers sinó perquè saben que les assassinaran. Elles no volen que els facin mal, de la mateixa manera que cap de nosaltres vol que l'assassinin. Tots els animals volem viure. Aquest desig, aquest interès en continuar existint és moralment rellevant en si mateix, a part de la qüestió del sofriment.

 

Com bé aclareix Lee Hall, l'objectiu dels Drets Animals no és reduir el patiment dels animals. L'objectiu és alliberar-los de la dominació humana perquè visquin i prosperin pels seus propis mitjans en la llibertat de la natura.

Eufemismes

 

 Sacrifici brutal de porcs a Egipte

"Porc manipulat bruscament, El Caire. Aixecar animals grossos d'aquesta manera va contra els lineaments de l'OIE sobre maneig humanitari - directrius amb què Egipte va estar d'acord l'any 2005" © REUTERS / Asmaa Waguih, maig de 2008

 

Una altra llei sobre "benestar animal" que no es compleix. Per què continua passant això?

Potser perquè pretendre que hi hagi "pràctiques humanitàries" en un sistema d'explotació que considera els animals com a recursos econòmics i que en realitat consisteix en una violació constant i flagrant dels seus interessos fonamentals [el seu interès a seguir vius, el seu interès en la integritat física, el seu interès a ser lliures] és com prescriure lleis que pretenguin que els abusadors de nens no s'acarnissin amb les seves víctimes sinó que n'abusin intentant causar-los el menor patiment possible. És ineficaç i és immoral.

Aquest tipus d'enfocament benestarista, totalment ineficaç i inútil per a protegir els interessos dels animals, li fa el joc als explotadors i sembla que es burli de les milions de víctimes diàries torturades i assassinades en l'explotació animal. El fet mateix d'anomenar "sacrifici" al que és un assassinat és un eufemisme per a disfressar la matança d'animals.

Un document històric

NOTÍCIES VEGANES

NOVEMBRE DE 1944

Els recents articles i cartes a The Vegetarian Messenger sobre la qüestió del consum de productes làctics han posat de manifest la innegable evidència que la producció d’aquests aliments implica crueltat i explotació de la vida sentent desenvolupada. L’excusa que no és necessari matar per a obtenir productes làctics ja no és sostenible per a tots aquells que coneixen els mètodes emprats en les granges i la dura competència que fins i tot els grangers més humanitaris han d’afrontar si volen romandre actius en el negoci.

Com a lacto-vegetarians hem sabut durant molts anys que la indústria càrnica i la indústria làctica estaven relacionades i que en certa manera es complementaven l’una amb l’altra. Sabíem, per tant, que el motiu basat en fonaments morals per a rebutjar els seus productes era excepcionalment fort i esperàvem que tard o d’hora una crisi de consciència ens en lliurés.

Per a nosaltres ja ha arribat aquest moment. Havent seguit una dieta lliure d'aliments d'origen animal durant períodes que van d'unes poques setmanes, en alguns casos, fins a diversos anys en altres, creiem que les nostres idees i experiències són suficientment madures per a servir com a prova. La inqüestionable crueltat implicada en la producció de llet fa evident que el lacto-vegetarianisme es troba a mig camí entre el consum de cadàvers i una dieta vertaderament humanitària i civilitzada, així que durant la nostra vida en aquesta terra hem d’intentar evolucionar prou com per a recórrer del tot aquest camí.

Podem veure clarament com la nostra civilització actual està basada en l’explotació d’animals de la mateixa manera que les civilitzacions del passat van estar fundades en l’explotació d’esclaus, i creiem que el destí espiritual de l’ésser humà farà que en el futur contemplem amb horror el fet que l’home s’alimentés de productes fets amb els cossos d’altres animals.

Tot i no tenir-ne una evidència científica, sospitem que el gran impediment per al desenvolupament moral de l'home rau en la seva condició de paràsit d'altres formes de vida animal. La investigació sobre les propietats immaterials dels aliments tot just acaba de començar i no sembla que els usuals mètodes materialistes d'investigació puguin aclarir-nos-en gaire res. Però, que potser no seria possible que eliminant totes les vibracions animals de la nostra dieta, que descobrim el camí no solament cap a un estil de vida saludable sinó també cap a un avanç en la nostra capacitat intuïtiva i psíquica desconeguda fins al present?

Se'ns sol al·legar habitualment com a crítica el fet que la nostra època encara no és prou madura per al canvi que proposem. Però és que hi ha hagut mai cap època que ha estat prou madura per a un canvi sense que fos preparada prèviament mitjançant la determinació d'alguns individus? És que potser Wilberforce va esperar que la seva època "madurés" abans de començar a combatre l'esclavitud? És que Edwin Chadwick, Lord Shaftesbury i Charles Kingsley van esperar que arribés un inexistent moment abans d'intentar convèncer l'opinió pública sobre els avantatges de tenir banys i aigües netes? Solament si haguessin declarat la intenció d'enverinar tothom haurien pogut trobar una major oposició.

Hi ha un perill evident en deixar la consecució dels nostres ideals a la posteritat, perquè la posteritat pot ser que ja no tingui els nostres ideals. L'evolució pot ser tant regressiva com progressiva: de fet, sembla haver-hi sempre una poderosa tendència a escollir el camí equivocat abans que els cànons siguin establerts i les noves visions respectades. Per aquest motiu hem creat el nostre grup, el primer de la seva naturalesa, suposem, al nostre país o en qualsevol altre.

 

ORGANITZACIÓ DEL GRUP

Els nostres 25 membres estan àmplia i llunyanament dispersos, per la qual cosa formar un comitè no resulta possible. A causa de l'absència de voluntaris he pres disposició dels càrrecs de secretari, tresorer i auditor. Si aquesta per a res democràtica organització pogués ofendre algú, estic obert a suggeriments de qualsevol tipus que em permetessin, ja fos intencionadament o no, malversar els fons disponibles amb subscripcions d’un xíling a l'any!

La nostra feina estarà, en principi, limitada a la propaganda continguda al butlletí. S'ha despertat un gran interès pel que fa als nostres arguments, i sembla probable que el butlletí serà llegit àmpliament. Ja hem rebut moltes peticions de subscripció pels primers quatre números, i n’arribaran més quan ens publicitem. Mr J. W. Robertson Scott, editor de The Countryman, ens ha escrit:

"M'encantaria saber l'èxit que heu tingut en convèncer consumidors que rebutgin els productes lactis. Sempre he sentit que el punt de vista vegetarià es trobava en una posició il·lògica, ja que els ous no poden ser produïts sense matar els pollets, ni els productes lactis poden ser econòmicament rendibles sense la col·laboració de l'escorxador."

La claredat amb què els vegetarians veuen aquesta qüestió està ben reflectida en el resultat d'un recent debat organitzat per la Societat Vegetariana de Croydon quan fou aprovada gairebé per unanimitat la proposta: "Els vegetarians han de tenir com a meta l’eliminar tot producte lacti". Si recordem bé la votació va ser de 30 vots a favor i 2 en contra. 

Els nostres membres són pronunciadament individualistes, no s’intimiden fàcilment davant la crítica i estan plens de l'esperit dels pioners, i estic segur que mai permetran que la seva revista degeneri en un mer producte secretarial. Esteu tots convidats a escriure alguna cosa periòdicament per fer la revista interessant, útil i provocadora. Què us sembla una sèrie d'articles (al voltant d’unes 600 paraules) amb el títol: "La meva filosofia espiritual"? Articles, cartes, receptes, dietes, articles de premsa, suggeriments sobre conrear, notes sobre la cura de nens, anuncis (gratuïts per als socis)... tot serà benvingut. Les cartes d'aquells que siguin crítics amb nosaltres també seran publicades. Es tracta d'un treball veritablement pioner i si tots cooperem veurem amb tota seguretat un avanç en la pràctica humanitària, i potser revelarem veritats nutricionals que d'altra manera haurien romàs inaccessibles.

Recordem que una gran part de la investigació nutricional moderna ha estat determinada per interessos establerts i realitzats en laboratoris de vivisecció, motiu pel qual no tenim dades que fan referència als avantatges d'una dieta lliure de productes d'origen animal. Sabem que els animals domesticats estan gairebé tots malalts, per tant el 99.9999% de la població consumeix els productes d'aquests cossos malalts. Com podem arribar a mesurar l'efecte que aquests aliments causen? Milers de persones vivint amb una estricta dieta lliure de productes animals durant molts anys ens atorgaran dades d'inestimable valor! El Govern ha concedit subvencions per a treballs socials de molta menor utilitat!

 

CERCAR UN NOM

Hem de considerar acuradament quin ha de ser el nom de la nostra organització, el de la nostra revista, i com hauríem de denominar-nos a nosaltres mateixos.

"No-lactos" s'ha convertit en un terme col·loquial, però és un terme negatiu. A més, no explicita que també ens oposem a l'ús dels ous com a aliment. Necessitem un nom que suggereixi el tipus d'alimentació i, si és possible, que comuniqui la idea que excloent qualsevol aliment d'origen animal, la Natura continua oferint una aclaparadora varietat entre la qual triar. "Vegetarià" i "fruitarià" es poden associar amb dietes que permeten els "fruits" (!) de vaques i aus, per tant sembla que hem de crear i emprar un terme nou i més apropiat. Com es pot veure en aquest primer número del nostre butlletí, he fet servir el títol "Notícies Veganes".

Aquest és el terme que hem d'adoptar, la nostra dieta serà coneguda com una dieta VEGANA, i nosaltres coneguts com a VEGANS. Els suggeriments d'altres membres al respecte són benvinguts. L'avantatge de tenir un nom curt és ben conegut per aquells que com a secretaris de societats vegetarianes han hagut de teclejar aquest nom diversos milers de cops cada any!

 

LA NOSTRA RELACIÓ AMB ELS LACTO-VEGETARIANS

 L'objectiu de la nostra organització és establir les condicions per a un canvi que considerem moral, saludable i lògic. Per això manifestarem obertament per què condemnem el consum de productes lactis i ous. Estem segurs que per això rebrem crítiques. No ens importa si per aquest motiu fallem a l'hora de convèncer altres, més aviat hem de pensar que és una cosa que els hi ha d'importar a ells si, en el més profund de si mateixos, saben que tenim raó.

En tot cas, no hi hauria d'haver animositat entre nosaltres i els "lactos". Acceptem que el lacto-vegetarianisme és un pas encertat en l'evolució dietètica, i per aquesta raó molts de nosaltres en el passat hem emprat gran part del nostre temps treballant pel lacto-vegetarianisme. Durant els darrers anys les dues societats vegetarianes nacionals han dedicat molt d’espai en les seves revistes a la qüestió de l'ús de productes lactis, i tenim raons per creure que li donaran importància a la nostra tasca i que ocasionalment n’informaran. (Abans de formar la nostra organització, es va suggerir a la Societat Vegetariana el fet de crear una secció específica com a part de la Societat. Aquest suggeriment va ser vist amb simpatia pel Comitè que, no obstant, va decidir que totes les energies de la de Societat haurien de continuar aplicant-se a abolir el consum de carn, i que qualsevol altre enfocament hauria, per tant, de sentir-se lliure d'actuar com un cos independent.

La necessitat de provar que és possible viure sense consumir productes lactis és una cosa molt important a tenir en compte per a qualsevol lacto-vegetarià. Resignar-se un mateix al lacto-vegetarianisme com una solució satisfactòria al problema de l'alimentació significa acceptar els corrals i els escorxadors com a part d'un inevitable pla diví. Això significaria també acceptar l'espectacle d'un home adult xuclant les mamelles d'una vaca com a part d'un propòsit digne i racional de la Natura!

Sense necessitat de fer proclames sobre la nostra pròpia certesa, sentim que ens trobem en una posició forta per a criticar el lacto-vegetarianisme, perquè el pitjor que podem dir no és sinó una repetició de la crítica que ja ens hem fet a nosaltres mateixos. Per tant, expressarem la veritat tal i com la veiem i sentim, i tot i que els nostres amics lacto-vegetarians rebutgin les nostres idees, si volen, desitgem que no ens rebutgin també a nosaltres per comunicar-los-les.

 

SOBRE NOSALTRES MATEIXOS

Fins on sabem, cada membre del nostre grup ha rebutjat l'ús de lactis per raons ètiques. Estem al cas de les teories nutricionals predominants i a l'exercitar la nostra convicció moral trobarem com refutar-les. Ho farem sense por perquè sentim que una filosofia moral combinada amb una mica de sentit comú és una guia més racional que les teories sortides dels laboratoris de vivisecció. Nosaltres no acceptem que per a obtenir una nutrició adequada ens calgui transgredir la consciència. Posem en qüestió a qualsevol nutricionista que lloï les virtuts de les proteïnes animals sense haver experimentat una dieta equilibrada lliure d'aquestes proteïnes, ja que llavors no entenem com pot ser capaç de realitzar aquests judicis.

Sabem que l'anatomia de l'ésser humà és indubtablement frugívora. Ens adonem que el consum de llet per part d'adults és un absurd que no es dóna en la Naturalesa. Sabem que podem estar al menys igual de bé sense productes lactis que amb ells. Sabem que almenys el quaranta per cent de les vaques pateixen de tuberculosi. Sabem que la pasteurització permet als productors vendre llet amb diversos dies d'antiguitat. Sabem el que passa amb aquells que consumeixen "nutritives proteïnes de primera classe" recomanades per nutricionistes ortodoxos: gairebé tots ells moren d'horribles i malignes malalties. Que el cel ens auxiliï si la nostra dieta ens provoqués res de semblant!

A part de dir: "Molt bé, gràcies" quan ens preguntin com estem, considerem que ara mateix és una cosa prematura anunciar l'avantatge fisiològic de la nostra dieta. Humilment, aquest secretari vostre és capaç de recórrer 230 milles en bicicleta en un dia [N dels T: 370 km], mentre que fa anys quan s’embotia llet i ous ja estava a punt per a anar-se'n a dormir després de recórrer la meitat d'aquesta distància. També pot dur a terme les tasques quotidianes durant deu hores al dia sense sentir-se fatigat el dia següent. Amb tot, hem de tenir cura amb el que diem no fos cas que a la resta del món li arribessin notícies nostres i esperin trobar-se amb robustos i musculosos gegants de dos metres immunes a totes les malalties.

Que no ens sorprengui tampoc que fins i tot la més insignificant incidència que ens sorgeixi en el marc de la nostra bona salut serà vist als ulls dels altres com una evident prova de la nostra irresponsabilitat per no seguir una "dieta adequada". Mentrestant, totes les altres malalties que assolen els membres de la societat civilitzada que segueix una "dieta adequada" no comptaran per a res en contra seu. Hem d'estar preparats per fer front a les crítiques! En els nostres moments més reflexius no hem d'alimentar el pensament que hi ha grans riscos per a la vida al viure a base d'amanides, fruits, llavors i cereals integrals. Tampoc se'ns pot considerar com uns gegants morals al triar una dieta que tan òbviament ens afavoreix.

Suposant que alguns membres segurament es voldran cartejar amb altres, ens proposem publicar una llista amb els seus noms i adreces en el proper butlletí. Si algun membre prefereix no ser inclòs a la llista que ens ho faci saber.

Hem sentit que fa 40 anys un especialista de Harley Street va escriure un pamflet en contra del consum de lactis. Algun membre del grup ha tingut notícia d’aquesta publicació?

 

SOBRE AQUELLS QUE NO SÓN ENCARA AMB NOSALTRES

Reconeixem que eliminar tots els productes lactis crea algunes dificultats personals que varien de magnitud segons l'individu. També ens adonem que el moment present no és el més adequat per a aquest canvi, però creiem que si fundem ara el nostre moviment molts se'ns hi afegiran tot cercant una "arma per a la pau". Sabem que hi ha una particular inquietud entre els vegetarians sobre l'ús de quall en l'elaboració de formatges, i en això es mostra la més manifesta contradicció del lacto-vegetarianisme, per la qual cosa suggerim que facin el mateix que hem fet nosaltres i eliminin el formatge de la seva dieta.

El nostre amic i company Dugald Semple ens explica que mai li ha agradat el formatge, per tant no pot ser considerat com una “exquisitesa” essencial per al cos i la ment! Els següents passatges extrets de l'editorial de l'últim butlletí de The Vegetarian News no deixen lloc per a gaires arguments:

"La majoria dels vegetarians són sens dubte conscients que l'ús de quall de vedell en l'elaboració de formatge ha presentat sempre un problema per a qualsevol persona amb principis humanitaris, ja que cal matar el vedell per a obtenir el quall. En la suposada absència d’un substitut vegetarià per al quall, alguns vegetarians s'abstenen completament del consum de formatge, excepte en certes varietats, mentre que la majoria dels vegetarians prenen la seva ració de formatge habitualment i intenten oblidar l'incident del quall de vedell en l’elaboració."

És correcte que les persones amb consciència moral malgastin la seva energia en tractar d'oblidar aquests fets?

Durant la guerra tots els ous han desaparegut i se n’ha pogut prescindir fàcilment sense problema i sense cap sentiment de pèrdua si un pensa en el fet que són, en la seva major part, fetus i menstruacions! Eliminar la llet suposa indubtablement una major dificultat. La llet d'ametlles és un bon substitut, tot i que no va gaire bé pel te (així que... elimina el te i afegeix uns altres deu anys a la teva vida!).

Aquells que hem viscut llargs períodes sense làctis podem afirmar que estem sans i forts; que gaudim del menjar com mai i que una vegada que la nova dieta ha començat, la visió i l'olor de la llet desapareixen de la nostra ment ràpidament.

 

    67 Evesham Road,
    Leicester.
    24 novembre 1944
    Donald Watson

 

Text original en anglès: The vegan news

 

VEGÀ

 

Ser vegà no és ser “perfecte”; és ser mínimament decent amb els altres animals. Si no som vegans llavors no som decents amb ells perquè els explotem.

La millor manera que tenim d'ajudar a respectar els drets dels animals és adoptar el veganisme i difondre'l de manera educativa.

Així ajudem tots els animals víctimes de l'explotació i no solament uns quants. Així incidim en l'arrel del problema en lloc de limitar-nos a intentar reprimir-ne les conseqüències.

 

«Per què no n'hi ha prou amb el vegetarianisme»

"El text que hi ha a continuació és un extracte de la segona edició del nostre llibre, que es publicarà el setembre de 2009. L'hem escrit per a tots aquells que encara continueu amb la postura ovo-lacto vegetariana: esperem que feu un pas cap al veganisme. És més, creiem que l’hauríeu de fer! Així que, si us voleu convèncer, continueu llegint."

Bob i Jenna Torres

Fins i tot estant d'acord amb les idees que sustenten l'ètica del veganisme a nivell filosòfic, alguns de vosaltres penseu que el veganisme va massa enllà, que costa massa esforç i que resulta comdemnadament molest dur-lo a la pràctica. A l'hora de comprometre-us preferiu fer-vos vegetarians perquè sembla una solució molt més raonable. I, a més, mai podríeu tan sols imaginar-vos prescindint del formatge, de la crema al cafè, dels ous remenats, o de qualsevol altre producte animal que consumiu habitualment.

Nosaltres vam estar en la mateixa situació que vosaltres però creiem fermament que heu de fer un pas més si de veritat us importen els animals. El vegetarianisme és una situació còmoda mentre s'arriba a la postura dels Drets Animals, però implica hàbits de consum que provoquen condicions d'extrema misèria i mort a aquells animals pels que dieu preocupar-vos. 

Espereu! No mateu al missatger: durant molt de temps, nosaltres vam ser uns orgullosos i presumptuosos ovo-lacto vegetarians ètics, motiu ple qual entenem perfectament la vostra manera de pensar. Crèiem que fèiem alguna cosa bona amb el nostre vegetarianisme, però en realitat érem part del problema, i si vosaltres sou dels vegetarians que consumeixen ous i lactis i altres productes d'origen animal, llavors també formeu part del problema.

Sí, ja sabem que dir-vos això us resulta una mica molest, però abans que tanqueu el llibre i us enfadeu amb nosaltres per ser uns maleïts vegans radicals, considereu dues raons de pes per les quals el vegetarianisme és una pobra resposta al problema de l’explotació animal.

Raó de pes #1: Mentre que el menjar carn implica directament la mort d'animals, molts vegetarians assumeixen que el consumir ous i lactis no mata animals. D'acord amb aquest raonament és moralment acceptable consumir aquests productes perquè cap vida és destruïda. Aquest punt de vista és profundament equivocat perquè no té en compte el funcionament de la producció agrícola intensiva moderna.

El que mai s'ha d'oblidar és que l'explotació animal és un negoci globalitzat que procura maximitzar els seus beneficis a costa dels animals, cercant aconseguir la major eficiència possible. Tenint en compte sempre els escassos marges de benefici de la indústria, els explotadors no poden permetre malbaratar res, i podeu estar segurs que no mantindran amb vida els animals que no siguin productius. Per tant, primer de tot, això significa que les gallines que ponen ous seran assassinades quan la seva producció decaigui per sota de certa mesura. La indústria d'explotació animal disposa de cruels maneres d’ocupar-se de les gallines "gastades", que van des de petites cambres de gas passant per l'electrocució fins al trencament de coll.

De la mateixa manera, les vaques que produeixen llet troben el seu final quan fallen a l'hora de "complir" amb la mitjana estipulada per al seu grup: això passa a causa de l'edat, a causa d'algun tipus d'infecció o per malaltia. La majoria de les vaques lleteres que arriben a la fi de la seva vida útil acaben assassinades a l'escorxador, molts anys abans que acabés la seva vida natural, després de la qual són esquarterades com a carn.

Una altra cosa evident sobre la qual ningú sol pensar és la qüestió dels animals mascles implicats en aquest procés. Ja que tan les gallines com les vaques són femelles. Tenint en compte que els animals solen néixer tant mascles com femelles en proporció del 50 per cent, què passa llavors amb el cinquanta per cent de mascles?

En el cas de les gallines, els pollastres mascle són totalment inaprofitables per l'explotador. Si no poden pondre ous i no poden ser convertits en carn, criar-los suposa una pèrdua de diners, i cap explotador, ja sigui intensiu o extensiu, orgànic o no, està en aquest negoci per perdre diners fent de la seva granja un refugi per a animals no productius. Per tant, els pollets són freqüentment descartats al néixer i se'ls massacra vius per a ser emprats com a proteïna natural, o se'ls tira a les escombraries per deixar-los morir lentament de fam i asfíxia, en un acte de crueltat extrema.

En el cas de les vaques lleteres, els vedells s'enfronten a un final semblant. Els mascles no poden produir llet, i per tant no resulten més útils per a l'explotador de la indústria làctia, que, a l'igual que l'explotador avícola, no desitja que hi hagi a la seva granja improductives boques per alimentar. Els vedells són separats de les seves mares i venuts als pocs dies després de néixer; sovint acaben convertits en filets de carn. Profundament confosos i probablement terroritzats per l'absència de les seves mares, aquests nens amb prou feines tenen temps de contemplar el món abans de ser encadenats al coll, sols, dins d'estrets calaixos en els quals amb prou feines es poden moure, per evitar que els seus músculs puguin desenvolupar-se. 

A causa que la carn de vedella arribi a alts preus en el mercat, aquests pobres animals -animals que posseeixen una evident capacitat de sentir, que poden sentir i comprendre el món que els envolta- passaran tota la seva curta vida d'aquesta manera, sofrint, confosos, sotmesos a viure un infern, i tot per culpa d'un suposadament "no perjudicial" sistema de producció làctia que proveeix llet als vegetarians.

Així que com podeu veure els ous i la llet sense patiment és una fantasia total, i si sou vegetarians és hora que us n’adoneu i que deixeu de viure en la mentida. Podeu intentar tranquil·litzar la vostra consciència amb excuses com que no podeu canviar, però aquestes excuses no fan res per ajudar els animals pels quals com a "vegetarià amant dels animals" dieu preocupar-vos.

Raó de pes #2: L'altra raó de pes per la qual el vegetarianisme no té sentit té a veure amb el problema essencial de la relació de domini dels humans sobre altres animals. El veganisme és un moviment social -i si volem prendre'ns seriosament el veganisme, hem de construir un moviment que vagi més enllà del simple consum- que cerca redefinir la manera en què els humans consideren els altres animals.

Ser vegà vol dir exigir que els animals tinguin drets que no puguin ser violats per simples raons de conveniència, gust o tradició. Molts dels drets fonamentals pels quals lluiten els abolicionistes vegans són molt similars als que tots valorem, incloent el dret a no ser propietat, el dret a la integritat física i a la seguretat, i el dret a no ser emprat merament com a mitjà per fins d'altres -tractarem extensament aquests drets en el següent capítol. Per dir-ho en poques paraules: volem abolir l'esclavitud animal atorgant als animals una sèrie de drets inalienables.

Per tant, fins i tot si fos possible d'alguna manera produir llet i ous que no provoquessin la mort de milers de milions d'animals cada any, l'explotador hauria de continuar encara confinant i controlant els animals a fi d'obtenir aquests productes per als seus consumidors: consumidors entre els quals es troba una legió d’ovo-lacto vegetarians.

Com propietat dels seus amos, els animals implicats en aquestes formes d'explotació són per als seus propietaris poc més que màquines que produeixen beneficis, esclaus per als quals cada dia de la seva vida és un patiment continu provocat per satisfer demandes alienes als seus propis desitjos i necessitats. Tot i que les característiques particulars de confinament i esclavitud poden diferir lleugerament segons el lloc, la mateixa dinàmica bàsica es manté sigui quin sigui el producte que venguin, ja sigui ecològic, orgànic, de pagès o de corral. El mite d'una explotació animal compassiva és simplement això: un mite.

Com a persones que ens preocupem pels animals, suportem una càrrega pesada que requereix tota la nostra atenció i els nostres millors esforços. L’enormitat de la tasca és aclaparadora, però tots podem començar a aconseguir un canvi si treballem junts. Les bones notícies són que esteu en posició de fer alguna cosa al respecte i d'assolir més canvis positius en la vostra vida que reconeguin el valor inherent dels altres animals com els nostres iguals.

Les males notícies són que milers de milions -sí, milers de milions- d'animals moren cada any, de manera que no podem permetre autoindulgentes mitges tintes i excuses sense consistència que condemnen els animals a una vida i una mort en la misèria total. En comptes de cercar el camí més fàcil, hem d’apoderar-nos i ser exemples vivents.  

Hem de treballar constantment per a redefinir i repensar la relació entre humans i la resta d'animals, i crear canvis en aquesta relació per a tots aquells que ens envolten en la nostra vida quotidiana. Això és el que com a mínim els devem a aquells pels quals diem preocupar-nos, aquells que no poden parlar per si mateixos. Això vol dir que si us importen les vides dels animals i rebutgeu el seu innecessari sofriment i mort, heu de deixar en primer lloc de donar suport a la dinàmica que explota els animals. Com a forma de protesta, el veganisme és l'expressió d'aquest desig de justícia, una visceral i lògica reacció davant els horrors visitats per altres en el nostre nom.

És hora d'abandonar aquesta arcaica relíquia que és el vegetarianisme i fer el primer i més essencial pas per combatre el sistema que tracta els animals no com criatures que poden sentir, estimar i pensar, sinó com a màquines de producció de les quals obtenir benefici. És hora de fer aquest pas i fer-se vegà.

Escrit per Bob i Jenna Torres i traduït a partir d'un extracte del llibre Being Vegan in a Non-Vegan World -segona edició.

La negació de l'holocaust

«Durant els set anys que van entre 1938 i 1945, 12 milions d'éssers humans van morir en l'Holocaust. El mateix nombre d'animals no humans és matat CADA 4 HORES solament als Estats Units.»

 

Alguns considerem que l'Holocaust no va començar l'any 1938 sinó molt més enrere. De fet, la mateixa paraula té milers d'anys d'antiguitat: la denominació d'holocaust fa referència a les matances d'animals que feien els humans com a sacrifici als déus.

Entenc que la negació de l'Holocaust no afecta solament a la denominada Xoà sinó també a l'intent de negació de l'holocaust interminable que ens envolta: l'holocaust d'animals no humans. No és casualitat que els centres d'extermini nazi d'humans fossin construïts prenent com a model els escorxadors industrials on s’assassinaven i es continuen assassinant els animals no humans, tal com explica l'historiador Charles Patterson.

Ara mateix i cada dia, milions d'animals són exterminats en aquests centres d'extermini anomenats granges i escorxadors. El grau de violència que els humans exerceixen sobre els animals és tan absurd que fins i tot excedeix conceptes com guerra o extermini. No obstant això, aquesta violència és negada com a tal o es disfressa amb expressions com "el cicle de la vida" o "la cadena alimentària" per tal d’intentar normalitzar la nostra opressió sobre els altres animals.

Per què ens sembla bé causar aquestes víctimes? Perquè "no són humans"? Perquè són "éssers inferiors"? S’esgrimeixen els mateixos motius que van emprar els que entre els humans es denominaven a si mateixos la raça superior. D'entre tots els animals, els humans ens creiem l'espècie superior i aquest especisme ens permet menysprear les nostres víctimes amb la mateixa mentalitat del racisme.

Si lamento les víctimes de l'Holocaust ho faig no perquè fossin jueves o perquè fossin humanes sinó perquè eren individus amb capacitat de sentir que desitjaven no ser sotmesos per altres i gaudir de les seves vides en llibertat. En què els diferencia això, a ells i a nosaltres, dels altres animals que poden sentir?

L'Holocaust continua succeint al cantó de casa nostra i se sosté per les nostres accions. Tal i com fa setanta anys. Tal i com fa set mil anys.

 

Una qüestió moral

«No estic interessat en si la vivisecció produeix resultats profitosos per a l'espècie humana. El patiment que això causa a animals que no han donat el seu consentiment és el fonament de la meva oposició, i és per a mi suficient justificació per oposar-m'hi sense haver de cercar res més enllà.» ~ Mark Twain

 

Les vides de molts milions d'animals són esclavitzades i destruïdes als centres d'explotació animal. Això, és un fet.

En ciència hi ha discussions sobre tot o gairebé tot. Igual que a la filosofia. Al·legar que “no hi ha discussió” sobre un tema, a més de ser fals, és l'actitud més anticientífica i irracional que hi pugui haver. Tot ha d'estar sotmès a qüestionament i escrutini permanent. Per tant, sotmetem aquí a discussió la moralitat de l'ús d'animals no humans en ciència.

 

Un aclariment fonamental

És important deixar clar que el qüestionament de l'efectivitat, la utilitat o el benefici de l'experimentació animal és un tema a part del qüestionament ètic.

Algú pot qüestionar l'ús d'animals no humans per creure que és inefectiu per al progrés de la ciència, però això no vol dir que s'oposi moralment a l'explotació animal. I al contrari passa el mateix: algú es pot oposar a l'ús d'animals no humans per una raó ètica encara que reconegui que aquest ús ens pot beneficiar.

El més efectiu per al progrés científic des del punt de vista utilitari seria fer servir éssers humans de la mateixa manera que fem servir altres animals. Però, és clar, això causaria milions de víctimes humanes encara que molts altres milions d'humans segurament es beneficiarien d'aquesta investigació. Però el motiu per rebutjar moralment aquesta pràctica no té res a veure amb la utilitat o el benefici, sinó amb l'ètica.

Per tant, la utilitat que aquests experiments puguin tenir simplement no és una justificació moral.

Si el benefici fos una justificació aleshores es podria justificar gairebé qualsevol crim. Els qui cometen crims ho fan per obtenir un benefici —plaer, guany econòmic— i no per cap altre motiu.

 

Un enfocament erroni

Alguns grups animalistes estan entossudits en denunciar el que ells anomenen "el frau de la vivisecció", és a dir, la suposada inutilitat pràctica dels experiments i, per tant, la crueltat gratuïta que significa el fet d'emprar animals per a finalitats científiques. Penso que aquest enfocament és un error.

És un fet que es produeixen fraus en la ciència. És evident que molts experiments no tenen com a resultat aplicacions pràctiques d'utilitat. Però no és cert que l'ús d'animals no humans no hagi servit per al progrés científic i mèdic. Aquest àmbit no és pas un frau en absolut. Afirmar això és anar contra l'evidència. Afirmar això és exposar-se a una confrontació que està perduda per endavant.

A qui atorgarà més confiança la societat, als que representen els animals no humans o als que representen el progrés científic i mèdic? La gent sempre es veurà molt més persuadida pels que tenen la legitimitat institucional sobre un àmbit concret que els que hi van en contra.

A més, si els mateixos defensors dels Drets Animals no defensen el dret moral dels animals a no ser objectes d'experiments sense el seu consentiment, qui ho farà?

Si la preocupació central dels mateixos animalistes consisteix a provocar una confrontació sobre resultats científics que beneficien els humans en comptes d'educar la gent en el respecte cap als altres animals, i canviar la visió radicalment antropocentrista que predomina a la nostra societat, aleshores els animals no-humans no tenen cap esperança de canviar la seva situació actual.

Reforçar la mentalitat especista al·legant motius utilitaristes per rebutjar l'experimentació amb animals no educa les persones en la consideració moral dels animals no-humans. Al contrari: reforça la mentalitat que considera que les vides humanes són més importants que les dels altres animals.

El problema és que es discriminen els altres animals simplement per no ser humans.

La qüestió moral en tot aquest assumpte consisteix a determinar quina raó justifica èticament explotar altres animals per beneficiar-nos-en nosaltres. És a dir, com justifiquem el fet de fer a altres animals una cosa que no desitjaríem mai per a nosaltres mateixos? Dir que ells “no són humans” no és una raó. Això seria com dir que “ells no són blancs”. Els altres animals són éssers sentents que tenen interessos bàsics. El que és rellevant per a considerar algú no és el seu aspecte, mida o forma, sinó el fet que pugui sentir.

 

No estem en contra de la ciència.

La gran majoria dels que ens oposem a fer servir altres animals estem clarament a favor de la ciència. És una fal·làcia greu —la fal·làcia de l'home de palla— acusar els opositors a l'explotació animal d'estar en contra de la ciència. És com acusar els opositors a la violació d'estar en contra del sexe.

Solament estem en contra de forçar altres individus i emprar-los per al nostre benefici sense el seu consentiment. Ens oposem a l'explotació d'altres animals per les mateixes raons morals que ens oposem a l'explotació d'éssers humans.

Estar a favor de la ciència no justifica explotar altres individus. De la mateixa manera que no justifica explotar éssers humans, encara que això suposés beneficis per al progrés científic i per a la resta d'éssers humans que no es poguessin obtenir altrament.

L'ètica consisteix a respectar tots els individus com a fins en ells mateixos i considerar els interessos de tots al mateix nivell, precisament perquè són els mateixos interessos.

L'interès per evitar el patiment o l'interès en conservar la vida són bàsicament els mateixos en tots els individus independentment de característiques o classificacions com la raça, el sexe o l'espècie. Per això, les discriminacions que atempten contra la lògica són injustes perquè no s'ajusten al principi lògic d'identitat. És així com s'estableixen els raonaments morals.

 

L´experimentació animal no es basa en un conflicte d´interessos

En el tema de l'experimentació, com passa en altres àmbits com l'alimentació, la vestimenta o l'entreteniment, no hi ha un conflicte d'interessos.

Els animals no són enverinats i matats als laboratoris perquè ens estiguin atacant i haguem de defensar. El que passa és una situació d'opressió d'un grup sobre un altre.

Ens aprofitem de ser més intel·ligents o més poderosos que altres animals i els fem servir per a treure'n un benefici al preu de destruir-los la llibertat i la vida. Aquests són els fets. I totes les opressions sobre éssers humans han seguit aquest mateix patró.

Per tant, l'oposició ètica a l'ús d'animals no-humans no es basa en l'emotivitat, ni en el rebuig irracional a la ciència sinó en la lògica moral. Tractar altres individus que són subjectes —éssers conscients— com si fossin objectes atenta contra la lògica. Ignorar els interessos d'altres individus per característiques irrellevants com la sexe, raça, espècie en comptes de tenir en compte la capacitat comuna de sentir atenta contra la lògica.

 

L´explotació animal no es produeix per necessitat

Avui en dia ens podem alimentar, vestir, entretenir i satisfer totes les necessitats vitals sense haver d'usar els altres animals. I no obstant això, la majoria de la gent continua menjant i vestint animals.

Per això dedueixo que l'ús d'altres animals en experiments podria estar molt més motivat per la inèrcia i el prejudici que per la necessitat real.

Considero que la intel·ligència humana és capaç de desenvolupar una investigació científica que sigui alhora eficaç i ètica —sense explotar ningú.

Ja hi ha, avui en dia, diverses tècniques que anul·len l'argument que cal experimentar amb animals no-humans per a conèixer l'efecte de substàncies i fàrmacs en teixit viu.

Si els defensors de l'explotació animal tinguessin un desig sincer d'eliminar l'ús d'animals no-humans a la ciència, emprarien diners i esforços a potenciar aquestes noves tècniques en lloc de continuar explotant els altres animals. El problema de fons és que no el tenen, aquest desig. Si el tinguessin haurien començat per deixar de menjar-los.

En definitiva, si ens importen els altres animals, si ens importessin els seus interessos, el que hauríem de fer és deixar de fer-los servir i enfocar l'energia a trobar o desenvolupar tècniques que no requereixin l'ús d'altres animals. Molts investigadors parlen decididament a favor d'aquestes alternatives com una opció real i viable.

El problema no rau tant en poder-ho fer sinó en voler-ho fer. És exactament el mateix que quan es tracta de la qüestió de menjar animals i, en general, explotar-los per als nostres fins. Es tracta, en el fons, d'una qüestió moral.

 

Animals no humans

 

Per què el veganisme centra l'interès en els animals no humans encara que el seu enfocament moral inclou tots els animals, inclosos els humans?

    Primer; perquè els humans tenim el poder de sotmetre els altres animals. Aquest fet suposa una contínua transgressió dels interessos dels individus no humans a través de l'esclavitud i l'explotació animal, pràctiques institucionalitzades en la nostra societat humana.

    Segon; perquè els humans tenim profundament arrelada una mentalitat especista que discrimina els animals no humans i els infravalora o directament els exclou de la nostra esfera moral.

    Tercer; perquè en el nostre cànon moral, els humans tenen reconeguts els seus interessos fonamentals amb reflex en la legalitat mitjançant el reconeixement legal d'uns drets fonamentals i inalienables. Els animals no humans no tenen reconeguda la seva consideració moral ni gaudeixen de protecció legal. Són considerats coses i propietats —esclaus.

Si no som especistes ens adonarem que la gran majoria de les víctimes de crims perpetrats per humans són els animals no humans. I llavors hauríem d'actuar en conseqüència.

 

Priscilla Cohn: "Una concepció inherentista dels animals"

  

 
«Hauria de ser ja obvi que tota la nostra cultura es basa en el dolor i la mort animal. Usem els animals gairebé totes i en cadascuna de les hores de la nostra vida: des del moment en què ens llevem i ens raspallem les dents -potser amb un raspall fet amb cerres naturals d'un animal- i fem servir pasta de dents, que també conté ingredients animals i ha estat provada en animals, fins que ens fiquem al llit i recolzem el cap sobre un coixí de plomes i ens tapem amb una manta de llana esquilada d'una ovella, o potser amb una funda nòrdica feta amb plomes o plomissol arrencat de diferents aus.»

-----------------

«Fem un aclariment: la idea que un animal dotat de sensació ha de ser un membre de la comunitat moral es basa en una noció intel·lectual de justícia, no en l'emoció. Algú pot ser un defensor dels drets dels animals, o inherentista, i no estar particularment orgullós dels animals.

L'afecte que tinguem respecte els animals no és un criteri necessari per a creure que hem de considerar l'interès dels animals. Similarment, un pot ser amant dels animals sense ser un defensor dels drets dels animals o un inherentista. Molta gent estima el seu gos o el seu gat, però continua menjant carn de vedella sense pensar en el sofriment de la vedella abans de convertir-se, en el seu plat, en una costella.

Per descomptat, un pot ser alhora un defensor dels drets dels animals o un inherentista i un amant dels animals. No estic argumentant, ni de bon tros, que tothom hagi de tenir un gos a casa. El que dic és que si som consistents, hem de considerar els drets dels animals. La consistència és una part de la racionalitat de la qual els humans estem tan orgullosos.»

-------------------

«A l'asseverar que els animals tenen un valor inherent, vull dir que el seu valor és independent dels nostres judicis respecte de la seva utilitat, bellesa i així successivament. Dir que els animals tenen un valor inherent significa llavors que el seu valor no és instrumental, o que no són merament mitjans per els nostres fins humans.»

Descarregar l’article sencer en PDF (en castellà) 

 

Llenguatge i especisme

 

L'especisme no solament ha corromput la nostra empatia i raonament moral sinó que, com ha succeït amb prejudicis com el racisme i sexisme, ens ha corromput el llenguatge.

El nostre llenguatge és ple d'especisme. Vivim en una cultura i una mentalitat especista que reflecteix aquest prejudici no solament en les actituds i comportaments sinó també en el llenguatge. Fem servir el llenguatge especista sovint sense ni tan sols ser-ne conscients. I a més de ser menyspreador per als animals no humans, recau en nombrosos errors i confusions objectives.

Vegem-ne alguns casos representatius.

El propi mot animal és el millor exemple de com l'especisme distorsiona la forma d'expressar-nos. Els humans som animals però anomenem animals tan sols els altres animals que no són humans. Potser ho fem com una manera de separar-nos-en, d'establir-nos com una categoria separada o superior. Per si fos poc, fem servir el terme també com a insult per menysprear un ésser humà volent dir que és beneit o maldestre.

Si els humans som en efecte animals, llavors per lògica és erroni dir "animals" per referir-nos específicament als que no són humans; encara que gairebé tothom s'expressi d'aquesta manera. El correcte seria emprar qualificatius com "animals no humans" o "els no-humans" si ens referim específicament a ells.

Dir "animals" en oposició a éssers humans seria tan erroni com dir "humans" per referir-nos solament als humans que són homes en oposició als humans que són dones. No té sentit lògic.

[He corregit la meva postura sobre aquesta qüestió. Vegeu l'article: «Nova Revisió sobre el Llenguatge»]

De fet, el mot home significa originàriament ésser humà encara que s'associï solament amb els humans homes. La causa d'aquesta manera de parlar té relació amb l'ancestral menyspreu i discriminació patriarcal cap a les dones. La cultura masclista ha considerat que l'ideal de ser humà és ser home.

De la mateixa manera, l'origen que diguem animals per a referir-nos solament als no-humans pot tenir la causa en l'antropocentrisme i la idea que els humans som éssers especials i a part de la resta d'animals, quan en realitat som animals amb característiques específiques, igual que els altres animals tenen les seves pròpies característiques. No hi ha cap qualitat que sigui exclusivament o intrínseca dels humans. Les diferències sempre són de grau; no de qualitat.

Hi ha un cas específic que crec que il·lustra bé la nostra mentalitat cosificadora sobre els altres animals.

Heu pensat per què a les extremitats inferiors del cos humà les anomenem cames mentre que les dels altres animals són anomenades potes tot i que les dues articulacions són totalment anàlogues i realitzen exactament la mateixa funció?

No hi ha cap diferència biològica rellevant entre les extremitats dels humans i les dels altres animals. Totes elles tenen essencialment la mateixa forma i la mateixa funció. No hi ha cap raó objectiva per a diferenciar-les.

No té cap sentit fer servir un terme per a designar l'ull dels humans i un altre de diferent per a designar el mateix òrgan en els no-humans. De la mateixa manera no té sentit fer servir un terme per a les cames dels humans i usar un altre de diferent per a les cames dels no-humans solament perquè ells no siguin humans.

No és casualitat que parlem de potes quan ens referim als suports d'objectes inanimats, com les taules o les cadires. Com que tractem els altres animals com si fossin objectes és raonable suposar que aquesta cosificació s'ha reflectit en el nostre llenguatge.

Aquesta discriminació no solament és injustificada, i atenta contra el principi de simplicitat, sinó que a més denota clarament una actitud cosificadora. Les extremitats dels objectes s'anomenen potes i segurament de manera inconscient aquesta mentalitat ha motivat el fet d'anomenar potes a les cames dels no-humans. És l'única hipòtesi que explica la diferència en l'ús lingüístic.

Un terme que solem emprar habitualment és el de carn per a referir-nos al cadàver d'un animal. No diem el mateix per parlar d'un cadàver humà perquè no mengem humans. Aquest terme és especista en el sentit que cosifica el resultat de la mort d'un individu i el converteix en una cosa acceptable com a aliment. Carn connota aliment i prescindeix de tot el rerefons d'explotació i sofriment que hi ha al darrere. Carn és un eufemisme per denominar el cadàver de les nostres víctimes.

Fixem-nos com el llenguatge especista sempre tracta de distorsionar la realitat canviant el sentit dels termes.

Per exemple, resulta que els animals emprats en experiments no se'ls reconeix com a víctimes ni com a esclaus sinó que se'ls qualifica d'"herois".

Tampoc es reconeix que els animals siguin esclavitzats ni forçats sinó que es diu que "col·laboren" per ser explotats. De la mateixa manera que es diu que els animals sotmesos a les granges són "feliços" i els podem explotar de manera "humanitària".

A les víctimes de l'explotació especista també se les anomena "màrtirs" en favor del progrés humà. Imaginem que els nazis haguessin anomenat a les seves víctimes "màrtirs en favor d'un món més ari". Sabem que això és un eufemisme. Un màrtir seria algú que s'immola voluntàriament en favor d'una causa. Però els animals no humans no es presenten voluntaris ni donen el seu consentiment per a ser usats, torturats i assassinats per a benefici de l'ésser humà.

Algunes determinades ideologies no empren el llenguatge per a descriure objectivament la realitat sinó per a adequar-la i forçar-la perquè coincideixi amb els seus prejudicis.

Pensem-hi un moment: per què fem servir el terme persona com a sinònim equivalent d'ésser humà? És que els altres animals no tenen personalitat? No tenen potser una ment pròpia i una experiència subjectiva de la vida?

No és correcte discriminar la resta d'animals pel que fa a la condició de personalitat. Ells també són persones en tant que són individus singulars amb capacitat de sentir i de raonar; conscients de si mateixos i amb interessos propis. És per això que considerem que els animals no humans també són persones.

Si considerem que els altres animals són persones, llavors hem de reflectir aquesta noció en la nostra conducta i en la nostra forma d'expressar-nos, oposant-nos a tota forma d'opressió sobre ells.

En tot cas, no es defensa aquí que fer servir termes diferents per a humans i no-humans sigui intrínsecament dolent. El que està malament és fer discriminacions sense una justificació raonable. I en aquests casos concrets que he assenyalat crec que no hi hauria aquesta justificació.

 

L'error moral i pràctic del regulacionisme

 

Molts defensors dels animals intenten actuar agosaradament en el sistema polític per a aconseguir solucions a la crueltat que s'aplica als animals no humans explotats per part de l'home.

Aquests activistes creuen que es pot regular aquesta explotació de manera que el patiment sigui minimitzat. No obstant això, les evidències mostren que aquestes regulacions són ineficaces per la pròpia naturalesa del sistema d'explotació, (en què els animals no humans són considerats recursos econòmics, simples "coses"), i l'ús de les quals s'aplica d'acord amb el valor econòmic que tenen.

Els interessos dels animals explotats no poden ésser tinguts en consideració; perquè si això pogués ser així, en primer lloc els animals no serien emprats com a recursos i no es donarien les situacions que els provoquen el patiment i la mort.

El problema tant moral com pràctic és intentar regular el crim en lloc d'abolir-lo.

Crims com la tortura, la violació i l'assassinat no han de ser regulats sinó prohibits i combatuts amb tots els mitjans educatius i legals al nostre abast. Tractar de regular-los no solament és immoral i ineficaç per combatre'ls sinó que degrada moralment el propi sistema legislatiu.

La matança de foques que es duu a terme aquests dies és un crim legal que no ha de ser regulat sinó prohibit. Però també és un crim legal el que passa cada dia dins de les granges, els escorxadors i els laboratoris d'experimentació. Un silenciat i incessant holocaust d'éssers innocents.

 

No desesperem (III)

 

El nostre compromís és acabar amb l'especisme que oprimeix els animals no humans. 

La nostra responsabilitat és lluitar contra això tot conscienciant i educant. 

Som culpables de no emprar les nostres energies, temps i recursos en ajudar els oprimits. 

Encara que no siguem responsables de la seva situació, ens solidaritzem activament i actuem en conseqüència. 

Molts dels responsables d'aquesta calamitat que és l'explotació animal ni tan sols són conscients del que fan, la seva manera de viure és producte de l'especisme en el qual hem estat educats tots. 

Hem de ser molt creatius i molt obstinats per a aconseguir resultats eficaços. 

Tant se val si la causa que defensem es complirà en el futur. Som responsables d'esforçar-nos-hi del tot. Aquesta responsabilitat recau per sempre sobre la nostra consciència.

 

La compassió

 

La compassió no és debilitat. És debilitat quan la compassió et disminueix l’energia i l’ànim. És força quan la compassió t’agermana amb els altres i et permet de veure que tots els animals sentim per igual, que no som sols en el món sinó que tots compartim plaer i dolor, alegria i patiment. Com-padir és co-sentir: sentir amb els altres. La com-passió ens fa co-apassionats i ens dóna encara més força per a continuar endavant en la defensa del respecte radical cap a la vida sentent.

Arguments vàlids

A l'hora de rebutjar l'ús d'animals en la ciència, molts activistes solen fer força èmfasi, com a argument per a rebutjar aquesta pràctica, en la inutilitat de molts experiments. Però aquest no pot ser un argument vàlid en defensa dels drets dels animals no humans.

En primer lloc; no és cert que aquesta experimentació no tingui utilitat. Sí que la té i ha servit per avançar el coneixement científic i les seves aplicacions pràctiques posteriors. De fet, si estigués permesa l'experimentació lliure amb humans, tindríem, molt probablement, millors coneixements i teràpies (una qüestió que es planteja a la pel·lícula En creuar el límit).

També és cert que alguns científics distorsionen o exageren els èxits que es poden aconseguir amb l'experimentació: promeses sobre una cura del càncer (o millor dit, els càncers), trobar teràpies per a moltes altres malalties incurables avui en dia sense cap prova que demostri una mínima probabilitat de trobar-les... La necessitat de l'ús d'animals no humans no és un fet demostrat. No és el mateix que alguna cosa sigui útil o beneficiosa al fet que sigui necessària.

Exposant la inutilitat de determinada experimentació científica podem fer veure la poca credibilitat de certs científics que procuren exagerar i encobrir els grans errors que també té l'activitat que exerceixen, la conseqüència de la qual és el sofriment i la mort per a milions d'animals innocents cada any. Però aquest no és un argument moral per a no forçar altres animals (ja sigui humans o no-humans).

L'argument moral per a rebutjar l'experimentació amb animals és que els animals tenen interès en viure i en no ser danyats, i aquest interès no pot ser destruït per altres encara que amb això en traguem algun benefici.

Per molt que ens beneficiï l'explotació d'altres animals no estem justificats a fer-ho si ens atenim al principi d'igual consideració: no fer als altres el que no volem que ens facin a nosaltres, sense discriminació de raça, sexe, espècie o qualsevol altra característica irrellevant pel que fa a la capacitat de sentir i de voler viure.

La vida dels éssers sentents té un valor inherent per a ells mateixos. No hi ha cap justificació moral per a destruir una vida sentent per a beneficiar uns altres.

Els animals no humans no són culpables de les malalties que ens afecten als humans, per tant, no n’han de pagar el preu. Una altra cosa és que siguem capaços de fer-ho veure a la resta de la gent. Jo ja ho veig, i tu?