A l'hora de rebutjar l'ús d'animals en la ciència, molts activistes solen fer força èmfasi, com a argument per a rebutjar aquesta pràctica, en la inutilitat de molts experiments. Però aquest no pot ser un argument vàlid en defensa dels drets dels animals no humans.
En primer lloc; no és cert que aquesta experimentació no tingui utilitat. Sí que la té i ha servit per avançar el coneixement científic i les seves aplicacions pràctiques posteriors. De fet, si estigués permesa l'experimentació lliure amb humans, tindríem, molt probablement, millors coneixements i teràpies (una qüestió que es planteja a la pel·lícula En creuar el límit).
També és cert que alguns científics distorsionen o exageren els èxits que es poden aconseguir amb l'experimentació: promeses sobre una cura del càncer (o millor dit, els càncers), trobar teràpies per a moltes altres malalties incurables avui en dia sense cap prova que demostri una mínima probabilitat de trobar-les... La necessitat de l'ús d'animals no humans no és un fet demostrat. No és el mateix que alguna cosa sigui útil o beneficiosa al fet que sigui necessària.
Exposant la inutilitat de determinada experimentació científica podem fer veure la poca credibilitat de certs científics que procuren exagerar i encobrir els grans errors que també té l'activitat que exerceixen, la conseqüència de la qual és el sofriment i la mort per a milions d'animals innocents cada any. Però aquest no és un argument moral per a no forçar altres animals (ja sigui humans o no-humans).
L'argument moral per a rebutjar l'experimentació amb animals és que els animals tenen interès en viure i en no ser danyats, i aquest interès no pot ser destruït per altres encara que amb això en traguem algun benefici.
Per molt que ens beneficiï l'explotació d'altres animals no estem justificats a fer-ho si ens atenim al principi d'igual consideració: no fer als altres el que no volem que ens facin a nosaltres, sense discriminació de raça, sexe, espècie o qualsevol altra característica irrellevant pel que fa a la capacitat de sentir i de voler viure.
La vida dels éssers sentents té un valor inherent per a ells mateixos. No hi ha cap justificació moral per a destruir una vida sentent per a beneficiar uns altres.
Els animals no humans no són culpables de les malalties que ens afecten als humans, per tant, no n’han de pagar el preu. Una altra cosa és que siguem capaços de fer-ho veure a la resta de la gent. Jo ja ho veig, i tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada