La indulgència animalista

He perdut el compte de les vegades que altres persones han al·legat "fer molt pels animals" per intentar excusar el suport que donen a l'explotació dels animals. Això que diuen fer es refereix principalment a donar diners; ja siguin diners donats a associacions animalistes o pagats per a productes d'origen animal que portin un segell de "benestar animal". Pel que sembla, així arriben a la conclusió que no hi ha cap problema en explotar animals perquè els exploten d'una manera que consideren "humanitària".

El sistema de les donacions funciona de la mateixa manera que les butlles i indulgències de l'església catòlica. La gent paga uns diners a una associació animalista per així alleujar la consciència respecte del mal que comet; d'aquesta manera poden continuar participant en l'explotació animal amb menys remordiments —es tracta d'un estratagema mental descrit pel psicòleg Albert Bandura.

A través dels diners, hom es convenç que "ajuda" els animals, i que ja no s'ha de responsabilitzar de les pròpies accions ni canviar d'idees i costums. Aquesta actitud està fomentada des del propi animalisme, tal com adverteix el professor Gary Francione quan assenyala que “tot el moviment de l'explotació feliç és sobre comprar indulgència per a la participació en un comportament moralment injustificable”. Les corporacions animalistes animen la gent a consumir productes de l'explotació animal avalats amb el seu propi segell de “benestar animal”.

Segons explica Francione, els grups corporatius animalistes es financen en gran part amb la venda d'indulgències; atorgant perdons a canvi de diners. Així se sosté el negoci de les etiquetes de productes animals obtinguts "sense crueltat". Així assumim la creença que no hem de corregir res en la nostra forma de vida; tan sols hem de fer donacions als grups animalistes, i comprar productes amb l'etiqueta de “benestar animal”, i màgicament es resol el problema moral en la nostra relació amb els altres animals; podem continuar explotant aquests animals perquè suposadament s'ha reduït la nostra crueltat i el patiment que els infligim:

«Desafortunadament, les organitzacions animalistes s'han convertit en modernes venedores d'indulgències, similars a l'Església Catòlica medieval. Algunes persones, potser la majoria de la gent, tenen un cert grau de preocupació per l'assumpte de l'explotació animal. Moltes tenen una culpa insistent sobre continuar consumint productes animals. Moltes adoren els seus companys no humans i els tracten com a membres de la seva família, però claven la forquilla en altres animals i, en algun nivell, reconeixen la incoherència moral. Però no cal preocupar-se. Feu una donació i aquests grups faran el millor que es pugui fer. Ells “minimitzaran” el patiment animal; ells “aboliran” els pitjors abusos.»

Jo em demano si la mateixa forma de pensament es pot aplicar als humans. Ens sembla correcte explotar altres humans si periòdicament donem diners a organitzacions humanitàries i comprem productes que portin un segell de «comerç just»? Aquesta conducta assumeix que és lícit explotar éssers humans si en paguem un preu monetari, que és exactament el que passa amb l'explotació dels animals avalada per segells de "benestar animal" i els grups animalistes que promouen l'explotació animal "feliç". Hi ha alguna quantitat monetària que pugui fer que conductes com l'esclavitud, el canibalisme o la violació siguin moralment acceptables? Si no és així, per què creiem que sí que n'hi hauria quan es tracta d'infligir el mateix mal en els animals?

Lluny de lliurar els animals de la violència, aquesta dinàmica de la indulgència té l'efecte de reforçar la creença que els animals són mitjans per a fins humans i que les vides dels animals solament tenen un valor instrumental en funció dels interessos humans. Aquí hi ha el centre de la qüestió: si creiem que els animals no tenen un valor moral inherent —i tan sols tenen un valor extrínsec o econòmic— llavors deduirem que no hi ha mal que imposem als animals que no pugui ser justificat segons el benefici que obtinguem d'això o segons el cost monetari que estiguem disposats a assumir.

És compatible la consideració moral dels éssers humans amb el fet d'usar-los com a menjar i mers recursos? Aleshores, com serà compatible la consideració moral dels animals amb el fet d'usar-los com a menjar i mers recursos? Si entenem l'ètica com la consideració dels interessos dels individus, aleshores menjar animals és una pràctica moralment equivalent al canibalisme, perquè tant humans com animals són individus que tenen un interès genuí a conservar la seva vida i evitar el mal.

La pràctica d'explotar animals no és simplement un error moral. Si cometem alguna cosa dolenta sabent que està malament, és a dir, cometem aquest mal deliberadament, no coincideix potser aquest comportament amb la definició de maldat? L'única opció moralment acceptable és deixar de cometre el mal. Tota la resta és ser indulgents amb la maldat; que és el que promouen les organitzacions benestaristes. En paraules del professor Francione:

«Entenc que, així com comprar una indulgència de l´Església no els mantindrà fora de l´infern en cas que l´infern existeixi, comprar unes quotes de compassió a una organització, representades en ous de gallines “lliures de gàbia», no mantindrà els animals fora de l'infern que certament existeix per a la majoria d'ells i on pateixen i moren cada dia. Ens cal canviar la manera com els humans pensem en els no-humans; ens cal canviar la manera com els humans pensem sobre la violència. Ja es tracti de violència per assolir la pau, o de sexisme per assolir la igualtat de gènere, o de tortures d'animals més “humanitàries” per assolir una major conscienciació sobre ells, ens cal desafiar la pròpia noció que la violència pot ser usada com un mitjà per a un fi lloable.»

Els grups benestaristes promouen la idea que no hem d'assumir el veganisme; solament hem de comprar productes amb un segell de "benestar animal" i donar diners a les organitzacions corporatives perquè elles "ajudin" els animals. Els benestaristes no demanaran que la gent deixi d'explotar animals perquè deixar d'explotar els animals significaria el final del seu negoci que consisteix a demanar diners contínuament amb l'excusa d'acabar amb les crueltats i els maltractaments que són intrínsecs al propi sistema d'explotació animal.

El propòsit del moviment benestarista no és altre que intentar sufocar el nostre sentit moral que ens alerta que està mal fet esclavitzar els animals, així com ens indica que està malament esclavitzar éssers humans. Regular l'explotació animal amb segells de “benestar animal” tan sols és una estratègia per a normalitzar i perpetuar la violència institucionalitzada que representa la indústria d'explotació animal. Si ens importen els altres animals, i no ens limitem a dir que ens importen, aleshores no hauríem de participar a la seva explotació.

La violència sobre els altres animals es manifesta en diverses formes i maneres, però totes tenen una mateixa causa: la creença que els animals són éssers inferiors que existeixen per a servir els desitjos humans. Aquesta creença és motivada pel prejudici de l'especisme. Però la diferència d'espècie no és moralment més rellevant que la diferència de raça o de sexe. Si els éssers conscients tenen un valor moral inherent llavors estem obligats a considerar-los com a fins en si mateixos i mai com a simples mitjans per a satisfer els nostres fins.

 

Henry Salt i la lògica del vegetarianisme

Recentment l'editorial Amaniel ha publicat la traducció a l'espanyol d'un clàssic de la literatura animalista en anglès escrit per Henry Stephens Salt l'any 1899 i titulat «La lògica del vegetarianisme». Salt és un autor molt conegut per a qualsevol interessat en la filosofia de l'animalisme, les idees del qual ja vaig comentar en una entrada anterior del bloc.

Aquesta obra de Salt té una indubtable importància històrica i filosòfica, i solament per això ja mereix ser llegida. Penso que el mèrit de Salt rau principalment en el fet de provar que el rebuig al consum d'animals pot ser una posició defensada racionalment amb arguments elaborats; prescindint d'haver d'apel·lar a la compassió o preferència subjectiva.

Aquest llibre que aquí ressenyo pretén precisament replicar totes les objeccions contra el vegetarianisme que intenten defensar el consum d'animals. Alguns dels arguments esgrimits per Salt per a respondre a determinades objeccions continuen tenint validesa lògica i ens poden ajudar a millorar el nostre raonament. Per exemple, Salt replica encertadament contra la idea que menjar animals és una pràctica acceptable perquè és natural: si allò natural fos un criteri moral llavors hauríem d'acceptar pràctiques com el canibalisme. Així mateix, la idea que matar animals per fer-los servir de menjar és acceptable perquè ja matem animals per a defensar-nos, o per accident, no resulta més vàlida que la idea que és acceptable matar humans per fer-los servir de menjar perquè de vegades matem humans per defensar-nos d'ells o per accident. Altres fal·làcies similars són intel·ligentment rebatudes per Salt al llarg del llibre.

Així doncs, el més valuós de l'aportació de Salt és, segons el meu parer, que ens estimula a pensar, reflexionar i raonar. No hem d'estar d'acord amb totes les tesis o conclusions que l'autor exposa. Jo, per descomptat, no hi estic, ja que penso que el vegetarianisme és un error i que Salt erra en alguns punts, com defensar una reforma 'humanitària' de l'explotació animal. Les reformes i regulacions sobre l'esclavatge dels animals no ajuden a eliminar la violència contra ells sinó que el seu efecte real és millorar l'eficiència de l'explotació animal aconseguint així que aquesta activitat sigui econòmicament més rendible per als explotadors; a més d'alleujar la consciència dels consumidors, que pensen que la crueltat ha estat eliminada o reduïda. Pot ser comprensible fins a cert punt que Salt cregués, en el seu moment històric i amb la limitada informació de què disposava, que aquestes reformes poguessin tenir algun efecte positiu per als interessos dels animals; però que avui en dia —amb tota la informació disponible que tenim sobre el frau que és el 'benestar animal'— continuï havent-hi activistes que hi donin suport no em sembla que tingui excusa ni disculpa. L'obra de Salt mereix sens dubte ser coneguda i estudiada; cosa que no comporta concordar en general amb totes les seves idees o propostes.

D'altra banda, la tesi implícita a l'obra de Salt que necessàriament la gent ha de passar pel vegetarianisme abans d'arribar al veganisme —que necessàriament la gent ha de començar per deixar de consumir carn animal abans que rebutjar la resta d'usos de animals— resulta anàloga a creure que necessàriament hem de passar pel sufragi censatari per arribar al sufragi universal. Al començament del parlamentarisme tan sols podien votar els que pagaven impostos, els que tenien propietats, i el vot era negat a les dones. Si al nostre país no hi hagués democràcia no caldria que passéssim obligatòriament per aquestes fases esbiaixades per arribar al sufragi universal. Podríem anar directament al sufragi universal. De la mateixa manera, podem anar directament al veganisme i no hem de passar per alguna suposada fase prèvia de manera obligatòria. Podem admirar la democràcia de l'Antiga Grècia, pel seu valor històric i polític, però no l'hem d'imitar per aplicar la democràcia al nostre temps. No hem d'imitar els seus defectes, com el fet que solament hi poguessin participar els homes. Per la mateixa raó, no hem d'assumir ni defensar el vegetarianisme per assolir la consideració moral envers els animals.

Considero que la lògica moral exigeix que rebutgem el vegetarianisme i que comprenguem que, per a comportar-nos èticament, la consideració dels interessos dels animals implica que assumim el veganisme com a principi moral.

 

Tractar bé els nostres esclaus o deixar de tenir esclaus?

Hi ha dues postures: una considera que hem de regular i reformar l'explotació animal i l'altra, que l'ús d'animals és moralment incorrecte per si mateix i ha de ser abolit, ja que és anàleg a l'esclavatge humà.

En aquest breu assaig tinc la intenció d'exposar uns arguments bàsics que fonamenten la idea que no hem de millorar o restringir la forma en què fem servir els animals sinó que el que hem de fer és deixar d'usar-los.

Als animals solament els importa evitar el patiment?

Sabem que els animals poden sentir, és a dir, que tenen la capacitat per experimentar percepcions conscients o experiències subjectives. Això és un fet, tan cert com sabem que humans poden sentir. La investigació científica així ho indica. Tot i això, la majoria dels qui es preocupen pels animals tan sols es preocupen pel patiment que pateixen els animals i ignoren els altres interessos que posseeixen ells pel fet de ser éssers conscients.

A diferència dels minerals i els vegetals, els animals tenen la capacitat de sentir, és a dir, experimenten dolor, plaer i altres sensacions. Tenen desitjos i intencions. Tenen consciència de la seva existència mitjançant emocions i sentiments. Tot i això, tractem els animals com a objectes a la nostra disposició, tal i com vam fer amb altres humans que consideràvem com a 'inferiors'. És inevitable que mitjançant aquesta manera de pensar s'hagi organitzat tota una estructura social i una indústria que es basa en explotar i matar animals. Això no està motivat per cap suposada necessitat real d'usar els animals sinó que es basa en el prejudici i el lucre que obtenim a expenses de sacrificar forçadament els animals per al nostre benefici.

Els animals no solament tenen un interès per evitar el patiment —entès com a dolor, angoixa, ansietat— sinó que també tenen altres interessos igualment bàsics, com l'interès a protegir la integritat del seu propi cos, l'interès a continuar existint, o l'interès a poder actuar lliurement segons la seva voluntat. Aquests interessos existeixen a banda de l'interès per evitar el patiment. I, de fet, els animals poden avantposar els altres interessos a l'interès per evitar el patiment, tal com explica el professor Gary Francione.

Humans i animals compartim els mateixos interessos bàsics. Compartim el fet de ser subjectes. Som éssers conscients. No hi ha cap raó que justifiqui una discriminació basada en l'espècie pel que fa a la consideració moral. Tot el problema rau originàriament en aquest error —l'error de creure que els altres animals no mereixen el mateix respecte bàsic que nosaltres pel sol fet de no ser humans. La nostra relació amb els altres animals està moralment viciada a la seva arrel en estar basada en aquesta discriminació. La violència que exercim sistemàticament sobre ells té la base en aquesta mentalitat. L'explotació institucionalitzada sobre els animals té el fonament en l'exclusió dels animals de la comunitat moral.

Els qui tan sols es preocupen pel patiment dels animals pretenen promoure iniciatives per evitar o reduir aquest patiment però ignoren sovint els altres interessos dels animals. Així mateix, també ignoren que els altres animals són discriminats pel simple fet de no pertànyer a l'espècie humana —un tipus de discriminació que anomenem especisme— i que estan sotmesos a la condició de propietats, és a dir, que han estat cosificats com a recursos per a ús i benefici dels humans. Aquesta perspectiva focalitzada en el patiment és el que anomenem benestarisme.

La intenció d'alleujar el patiment que causem els animals pot ser en si mateixa com una bona intenció, però deixa de ser-ho en el moment en què aquesta intenció suposa donar suport a la causa que provoca el patiment, o si implica ignorar o vulnerar els altres interessos dels animals. Oi que no jutjaríem com a bona la intenció d'alleujar el patiment dels humans si això comportés fomentar l'esclavitud o l'assassinat d'éssers humans? Per tant, no ho hauríem de jutjar de manera diferent sols perquè les víctimes siguin d'una altra espècie.

Les persones que assumeixen la perspectiva benestarista promouen reformar les condicions en què els animals són explotats amb la intenció de 'millorar-les' i suposadament alleujar el patiment de les víctimes. Això no obstant, no qüestionen que els animals siguin discriminats per no ser humans; no qüestionen que els animals siguin emprats com a mitjans per a fins humans; no qüestionen el fet que els animals siguin sotmesos a la dominació humana. No qüestionen la causa originària del patiment que infligim sobre els animals. Tan sols pretenen alleujar els símptomes. Fins i tot, aquestes mesures que promouen no serveixen a la pràctica per alleujar el patiment de les víctimes sinó que, més aviat, ajuden a agreujar-lo i perpetuar-lo indefinitdament. El benestarisme reforça la creença que està bé explotar animals sempre que ens preocupem per evitar o reduir el patiment que comporta explotar-los.

Esclavitud humanitària?

La mercantilització dels animals, així com tota mena de violències que els infligim sistemàticament, és conseqüència directa de la nostra creença que els animals existeixen per ser usats en el nostre benefici. Cosifiquem els animals com a recursos per a diversos fins, ja sigui alimentació, vestimenta, entreteniment, o qualsevol altre propòsit. Això comporta necessàriament que els causem tota mena de danys i patiments.

Als animals tan sols se'ls reconeix un valor instrumental en funció de les necessitats i els desitjos humans. Per això les seves vides tenen un preu assignat que serveix per poder vendre'ls i comprar-los, i comerciar en general amb els cossos.

Sota aquesta perspectiva, que gairebé tothom assumeix i accepta, sembla coherent que quan un animal ja no serveix per a la funció que se li ha assignat llavors sigui destruït o rebutjat. Això és el que es fa amb els animals usats per servir de companyia; els anomenats com a «mascotes», siguin sistemàticament abandonats. Actuem de la mateixa manera amb la resta d'éssers que tenen un valor instrumental: mobles, màquines, estris...

El problema és que sabem que els animals tenen la peculiaritat que tenen sensibilitat. No són exactament com la resta d'éssers que tenen un valor econòmic purament. Els animals poden experimentar sensacions, emocions i desitjos. Són éssers sensibles. Sabem que poden experimentar el mal i el patiment, així com poden experimentar plaer i felicitat. Per això sentim una preocupació per la manera com els tractem que sobrepassa l'àmbit d'instrumentalitat que els hem assignat.

A més de la utilitat i de l'afectivitat, també hi ha la moralitat. Ens preocupa infligir mal a altres individus a banda de la utilitat que poguessin tenir per a nosaltres o de l'afecte que poguéssim tenir cap a ells. Ens sembla malament que es faci mal a un ésser sensible sense una raó que ho justifiqui, encara que no tingui utilitat per a nosaltres o encara que no el coneguem de res ni sentim afectivitat envers ell.

Així, podem entendre que a banda del valor instrumental o utilitari, i del valor sentimental o afectiu, també hi ha el valor moral. Molts pensem que els animals tenen un valor moral, és a dir, la seva individualitat i els seus interessos mereixen una consideració a part de la utilitat o l'afecte que tinguin per a nosaltres.

Si no hi ha raó que justifiqui discriminar els altres animals de la nostra consideració moral, aleshores el fet que ells estiguin sotmesos a la condició de propietat pot ser qualificat apropiadament com a esclavitud. Els abolicionistes de l'esclavatge humà no promovien reformar l'esclavatge per millorar les condicions dels humans esclavitzats sinó que en defensaven l'abolició. No pretenien assolir una esclavitud "humanitària" sinó eliminar l'esclavitud. Avui en dia entenem que l'esclavatge no és acceptable en cap forma o manera, ja fos més o menys cruel. Per què se suposa que l'esclavatge dels animals hauria de merèixer una resposta diferent?

Aquells que defensen reformar l'esclavitud dels animals realment alimenten  el prejudici que està bé esclavitzar els animals si ho fem sense crueltat i d'aquesta manera soscaven la possibilitat de conscienciar la gent en contra de l'esclavitud animal. Si aquells que s'identifiquen com a animalistes defensen que és correcte l'ús d'animals sota certes condicions, aleshores la resta de la societat es veurà amb més motivació per a continuar pensant que l'explotació animal és una situació apropiada i que no es tracta d'una relació immoral. Com ja he assenyalat al  principi d'aquest escrit, hi ha el prejudici que als altres animals tan sols els importa evitar el dolor i aconseguir el plaer, i els benestaristes alimenten aquest prejudici. Aquest prejudici està unit a la idea que tenim dret a fer servir els animals.

Els animals no tenen cap interès a patir cap mena de dany —ja sigui un dany contra la seva salut, la seva llibertat o la seva vida— per servir-nos com a recursos. Així mateix, com ja hem vist, tenen diversos interessos bàsics referits a llibertat, integritat i continuïtat. Per tant, estem equivocats en pensar que tan sols els importa el dolor i el plaer. A més, si en efecte ells són subjectes llavors no és lògicament correcte tractar-los com a objectes, és a dir, com a recursos, mercaderies o propietats. El fet mateix de tractar els animals no humans com a mitjans per a fins humans és la injustícia fonamental que resideix en la relació que hi hem establert. Una relació basada en la dominació i el sotmetiment.

Què hauríem de fer?

Si comprenem que l'esclavitud dels animals és un error moral llavors hem de deixar de participar-hi, en primer lloc, fent-nos vegans, i fomentar la presa de consciència sobre aquest problema a tots els nivells de la societat.

El que no hauríem de fer és intentar reformar l'esclavatge amb l'excusa de "millorar les condicions" de les víctimes, perquè això realment no serveix per a beneficiar els interessos dels animals sinó que té com a efecte reforçar la creença que els animals són recursos, i a qui beneficia en realitat és a la indústria d'explotació animal. Les campanyes benestaristes que demanen ampliar les gàbies, o que es facin servir anestèsics abans de mutilar els animals, tan sols serveixen per garantir que els animals continuïn sent explotats.

La indústria d'explotació animal se sosté gràcies al consum. L'única manera d'aturar-la és aturar el consum dels seus productes. Com més gent rebutgi aquest consum, més pressió tindrà la indústria per deixar d'emprar els animals i més motivada es veurà per substituir l'ús d'animals per vegetals i sintètics.

Discriminar els altres animals simplement per ser una altra espècie diferent de la humana és una discriminació injusta. L'especisme és un argument no més vàlid que el racisme o el sexisme. Conscienciar sobre aquesta discriminació és fonamental per a aconseguir una comprensió del problema fonamental que hi ha en la nostra relació amb els altres animals.

Abolir l'esclavitud dels animals és una tasca àrdua, però és impossible assolir l'objectiu de l'abolició total si no comencem ara per explicar i difondre que el que hem de fer és abolir, i no regular ni reformar, aquesta esclavitud. Aquesta abolició comença necessàriament pel veganisme.

 

«Dominion [Domini]»

[N dels T]: Podeu veure el documentari clicant aquí. També el trobareu en altres idiomes al Youtube (cal justificar que s'és major d'edat) i a Netflix. 

 

Acaben d'estrenar en obert el documentari "Dominion". Es pot veure en diverses plataformes audiovisuals i disposa de subtítols en castellà.

La meva primera impressió va ser que en tot moment tenia la sensació de veure una versió d'"Earthlings". Fins i tot apareix Joaquin Phoenix locutant algunes imatges. El documentari s'ha filmat en diversos centres d'explotació animal d'Austràlia, principalment en granges de la indústria càrnia, i va mostrant i explicant la realitat que pateixen els animals allà. Això és bàsicament gairebé tot. Qui sàpiga el que passa rutinàriament en aquests llocs ja pot fer-se una idea del que veurà. No preveig que gaire gent aguanti veure el documentari sencer a causa de la brutalitat de les imatges.

A la fi del documentari es reserva una concisa reflexió dividida en dues parts. D'una banda, es posiciona en contra de la idea que l'explotació dels animals pugui ser "humanitària". Diversos autors com Gary Francione i Joan Dunayer, entre altres, han explicat per què no és possible que l'explotació animal pugui ser compatible amb l'ètica o l'humanitarisme. El documentari també exposa un al·legat per tal que reconsiderem la creença que els humans som "superiors" i que estem legitimats a dominar els altres animals. Però crec recordar que fins i tot a Earthlings es dedicava més espai a la reflexió. El documentari Dominion dura dues hores i la part reflexiva no em sembla que sumi més de deu minuts en total. Algú pot comptar els minuts exactes si ho desitja; a mi m'ha semblat extremadament breu. De fet, ni tan sols s'esmenta l'especisme. No és que sigui obligatori esmentar el terme per a criticar la violència contra els animals, però no hauria pas sobrat que el documentari ajudés a conscienciar sobre l'existència d'aquest prejudici sense por de nomenar-lo. És com intentar criticar el sexisme sense usar el terme sexisme. És clar que es pot fer, però no veig cap raó per a ometre el terme deliberadament.

En conclusió, amb aquest títol un podria haver esperat o desitjat presenciar un documentari que incidís molt més en l'aspecte ideològic de la nostra relació amb els animals en lloc de predominar cada detall del què passa en granges i escorxadors. Al meu entendre, no són els detalls d'aquesta violència que comporta l'explotació animal el que revela el problema fonamental en la nostra relació amb els altres animals, sinó que és el fet mateix de considerar els animals com a objectes a la nostra disposició, com a recursos, i com la nostra propietat, que és precisament el que motiva i sustenta tota aquesta violència que exposa el documentari.

Parlant de documentaris, n'hi ha un molt interessant titulat "The Superior Human?" que té un enfocament més centrat en la qüestió filosòfica, però que malauradament no disposa de subtítols en castellà (ni català). També podem trobar "Live and Let Live" [Viu i Deixa Viure] que sí que disposa de subtítols en castellà, encara que solament en opcions de pagament. Aquest darrer documentari  suposadament tracta sobre veganisme però en realitat té un enfocament més genèric i ofereix diverses perspectives sobre la qüestió animalista. D'altra banda, l'organització abolicionista Tribe of Heart disposa d'una variada aportació de documents gràfics subtitulats al castellà.

 

«Defensors dels drets animals "benestaristes": un oxímoron»

El suport a les normatives de "Benestar Animal" per part de grups animalistes s'intenta justificar apel·lant a dos arguments principals: el primer és que aquestes mesures suposadament redueixen el patiment o milloren el benestar dels animals —la qual cosa és molt qüestionable a nivell empíric i a nivell moral—, i el segon és que aquestes mesures suposadament dificulten o impedeixen l'activitat d'explotació animal. Aquest segon argument és rebatut sistemàticament per la pròpia indústria d'explotació animal i els estaments polítics que vetllen per la continuïtat d'aquesta indústria.

************

Defensors dels drets animals "benestaristes": un oxímoron

Joan Dunayer

Març de 2005

"Portem els pollastres a la cambra de gas!" Un imaginari cant de protesta, massa obscè per ser real. Tot i això, alguns grups animalistes, com PeTA i United Poultry Concerns, han demanat que els escorxadors gasin els pollastres en comptes de deixar-los conscients mentre són paralitzats elèctricament i després degollats. La matança massiva de pollastres és innecessària, injusta i indubtablement cruel. Però demanar que els pollastres passin per la cambra de gas suggereix el contrari. Suggereix que el problema és com se'ls mata. Una campanya per una matança menys cruel proposa una nova manera de cometre un assassinat massiu. Aquest tipus de campanya s'anomena 'benestarista'.

Les campanyes 'benestaristes' fomenten la noció que els animals que estan esclavitzats i són assassinats poden gaudir d'un benestar. Un benestar genuí és incompatible amb l'esclavitud, la mort i qualsevol altre abús, per això poso entre cometes el mot 'benestarisme' quan aquest s'empra en un context que fa referència al dany especista. Les campanyes benestaristes són antidrets. Aquestes donen suport a diferents formes de violació dels drets morals dels no-humans. Les suposades campanyes per una matança de forma humanitària promouen una manera diferent de violar el dret a viure dels no-humans. Les campanyes que tenen com a fi un confinament menys sever promouen una manera diferent de violar el dret a la llibertat dels animals no humans.

PeTA va pressionar McDonalds, Burger King i Wendy's perquè requerissin als seus proveïdors de carn i ous que el confinament dels animals fos menys cruel. Aquestes cadenes de restaurants ara han especificat, entre d'altres coses, que els proveïdors d'ous han d'augmentar de 48 polzades quadrades ((NdT: 119'38cm)) a 67 ((170'18cm)) l'espai proporcionat a cada gallina engabiada. Una gallina té el dret moral a no ser confinada ni en 48 ni en 67 polzades quadrades. Molts activistes han cridat: "Què és el que volem? Drets per als animals! Quan els volem? Ara!". Amb molta raó, cap activista no proclamaria mai: "Què és el que volem? ¡Gàbies una mica més grosses! Quan les volem? ¡En el moment en què McDonalds o algun altre gran abusador els ho demani als seus proveïdors!". Qualsevol intent de treballar amb, en comptes d'en contra de, indústries que abusen dels animals ha de fer hissar una gran bandera vermella. És moralment reprovable explotar els animals no humans, independentment de l'espai que tinguin, o de si són fora o dins d'una gàbia. Aquest és el missatge que els defensors dels animals han de transmetre.

No ens cal menjar parts del cos d'un pollastre matat a una cambra de gas o per algun altre mètode. No ens cal menjar ous de gallines que es troben captives dins d'una gàbia o d'alguna manera diferent. No ens cal menjar res que provingui d'animals no humans. En comptes de demanar una matança o un confinament menys cruel, cal promoure el veganisme. Simplement fent públiques les realitats de l'explotació animal podem aconseguir que molta gent es faci vegana. Persuadir altres persones a adoptar un estil de vida vegà redueix el nombre d'individus que pateixen i moren. També redueix el suport públic cap a la indústria càrnia, la vivisecció i altres formes d'explotació animal, fent més pròxim el dia en què aquestes seran finalment prohibides.

Alguns activistes assumeixen tant el 'benestarisme' com el veganisme. El seu 'benestarisme' impedeix la propagació del veganisme ja que implica que l'explotació animal és inevitable i, per tant, acceptable si es duu a terme d'una manera “humanitària”. El nostre missatge ha de ser clar i consistent: no és cap necessitat explotar els altres animals; la seva explotació és injusta i sempre causa patiment. De la mateixa manera que els models a seguir vegans s'han d'adherir al veganisme en el seu estil de vida, els portaveus pel veganisme s'han d'adherir al veganisme en la seva lluita. No tindria sentit que un defensor del veganisme portés sabates de pell de vaca o mengés la carn de porc. Tampoc no té sentit promoure el veganisme en un moment i al següent promoure la producció i el consum de carn i ous. Perquè la nostra veu sigui escoltada, la nostra oposició a l'explotació animal ha de ser forta i clara.

Nosaltres hem de promoure persistentment els drets dels no humans, és a dir, l'emancipació. Els 'benestaristes' que es diuen a si mateixos "activistes pels drets dels animals", saboten el concepte de drets per als no-humans. Confonen el públic fent-los pensar que l'engabiament, la matança i altres tipus d'abusos especistes poden ser consentits dins dels drets dels no-humans. Els benestaristes reemplacen el dret a viure dels no-humans per un "dret a ser assassinats amb menys terror i dolor." Redueixen el dret a la llibertat dels no-humans a un "dret a ser empresonats injustament en un espai més gros". En realitat, algú que no té els drets més bàsics —a la vida i la llibertat— deixa de posseir cap dret.

Mentre promovem una emancipació total, es poden assolir emancipacions parcials, a través de prohibicions abolicionistes. Totes aquestes prohibicions abolicionistes protegeixen almenys alguns animals d'alguna explotació. Aquestes eviten que alguns animals formin part de situacions explotadores i poden salvar víctimes d'aquesta situació. Una prohibició de la caça d'óssos prevé que hi hagi óssos ferits o matats: el que fa és prevenir, més que modificar-ne l'abús. Els activistes poden treballar per aconseguir qualsevol tipus de prohibició abolicionista, incloent prohibicions en productes pelleters, la clonació d'alguns animals de companyia i d'incloure mamífers marins a presons aquàtiques. De moment, les prohibicions abolicionistes no emanciparan tots els no-humans, però sí que emanciparan alguns i ens conduiran en la direcció correcta. No podem fer que es prohibeixin la majoria dels productes especistes més populars —com la carn dels peixos, la llet de vaca, els ous de gallina— fins que no creem una oposició pública cap a aquests productes.

Quan no podem assolir prohibicions abolicionistes, podem involucrar-nos en boicots abolicionistes. Encara que no tenen la força de la llei, els boicots poden ser altament efectius. Una campanya de boicot als ous pot fer més pròxima l'emancipació de les gallines. Si convencem el nostre entorn en deixar de consumir ous, podem fer disminuir el nombre de gallines que pateixen i augmentar l'oposició contra tota la indústria de l'ou. Similarment, un boicot a productes de bellesa que no estiguin lliures de crueltat pot reduir la vivisecció i augmentar la demanda de productes lliures de crueltat. A més de boicotar productes en particular, els activistes poden boicotar institucions especistes, com les carreres de cavalls i els zoos.

Els 'benestaristes' habitualment diuen: "Jo dono suport a qualsevol cosa que redueixi el patiment animal". Però a llarg termini les mesures 'benestaristes' incrementen el patiment perquè perpetuen l'explotació. Tinguem en compte l'Acta de Mètodes Humanitaris de Matança [HMSA per les sigles en anglès]. Si un està realment informat del que passa en un escorxador, sabrem que la HMSA completament falla en el fet de protegir els animals no-humans. Principalment, reforça el suport social a la matança ja que legitima la indústria càrnia, ja que dóna la falsa impressió que les víctimes són matades “humanitàriament”. Les mesures 'benestaristes' són inútils ja que deixen els animals en mans dels seus opressors. Solament les mesures emancipacionistes, que honren els drets morals dels animals, poden protegir adequadament els no-humans. Un benestar genuí per als no-humans requereix que estiguin lliures de tota explotació.

Text original en anglès: Animal Rights “Welfarists”: An Oxymoron

****************

M'agradaria assenyalar una precisió respecte del què exposa Dunayer al seu article.

Donar suport a una prohibició sobre determinat ús d'animals no sempre pot ser una opció que respecti els drets dels animals. Per exemple, hi ha prohibicions que simplement substitueixen unes víctimes per altres; així passa amb la prohibició d'usar primats en experiments, que el que suposa en realitat és que altres animals seran emprats en comptes d'aquests. D'altra banda, hi ha prohibicions que ni tan sols ho són realment, encara que siguin publicitades com a tals. Així va passar amb la suposada prohibició de la caça de balenes, la suposada prohibició dels circs amb animals o la coneguda prohibició de la tauromàquia a Catalunya, que el que va fer en realitat va ser eliminar les curses de braus per afavorir així la regulació i subvenció dels correbous. Sovint, les suposades prohibicions serveixen per a reforçar l'explotació dels animals. Per això, és convenient adoptar una postura crítica respecte d'aquestes prohibicions i no pensar automàticament que beneficien els animals.

Així que abans de donar suport a una prohibició caldria analitzar si realment aquesta prohibició suposa una diferència real per als animals o més aviat és el contrari. El professor Gary Francione exposà una proposta en el seu llibre Lluvia sin truenos per a determinar si una prohibició és compatible amb el respecte als drets dels animals, d'acord amb si compleix o no determinats requisits. Ara bé, la qüestió és que en el context actual és molt difícil, o gairebé impossible, aconseguir una prohibició d'aquesta magnitud. Per això, seria més efectiu centrar els nostres esforços en l'activisme educatiu per tal d'aconseguir un canvi generalitzat de mentalitat i costums a la nostra societat, mitjançant la difusió del veganisme, que erradiqui la idea que els animals són mitjans per als fins humans i passem a considerar-los com a persones no-humanes. Tan sols en aquest context l'ordenament legal podrà ser una eina útil per protegir els interessos dels animals.

Acabo llistant altres textos valuosos sobre la qüestió del Benestar Animal:

* Servint a l'abús: Promocionant productes d'origen animal; Joan Dunayer [2006]

* Els quatre problemes del Benestar Animal, en poques paraules; Gary Francione [2007]

* El cost ocult de vendre ous de "gallines lliures"; James LaVeck [2007]

* Fent negoci amb les reformes del Benestar Animal; Angel Flinn & Dan Cudahy [2011]

* Granges felices, alimentant el prejudici especista; Rebeca Solano & Mario Orozco [2017]

 

Estem sols a l'Univers?

Carl Sagan

 

Estem sols a l'univers? Aquesta qüestió es refereix a plantejar la possibilitat que hi hagi éssers extraterrestres i intel·ligents a altres planetes i els humans no siguem els únics éssers conscients que existeixen. Una qüestió que ha estat investigada en l'àmbit de la ciència en diverses ocasions sense deduccions concloents fins al moment. Ara, sobre aquesta qüestió, m'agradaria aportar un parell de reflexions.

La primera és que quan es diu que "estem sols" habitualment ens referim als humans, però, en realitat, els humans no estem sols a l'univers sinó que estem acompanyats per altres individus: els altres animals d'aquest planeta. El problema és que ni ens n’adonem perquè els hem discriminat i cosificat de tal manera que ni tan sols els considerem individus, tot i que sabem científicament que són éssers conscients.

La segona reflexió és que, així com va plantejar en alguna ocasió Stephen Hawking, potser no seria cap bona notícia que una espècie alienígena tecnològica i intel·lectivament molt desenvolupada pogués trobar i arribar al nostre planeta. Per què? Perquè solament cal comprovar com hem tractat els altres animals que poblen aquest planeta. Els hem discriminat, esclavitzat i exterminat de totes les maneres imaginables, i el nombre de víctimes s'ha incrementat exponencialment segons augmentava el desenvolupament de la nostra tecnologia. Què ens fa pensar que una altra espècie intel·lectivament superior no actuaria de la mateixa manera sobre nosaltres, utilitzant-nos com a esclaus, tal i com nosaltres hem sotmès els altres animals aprofitant-nos del nostre poder?

Si la Humanitat serà una espècie cruel i esclavista, podent triar no ser-ho, perquè no estem obligats a comportar-nos d'aquesta manera, potser no mereixi que valorem la nostra supervivència com a espècie, tret que canviem profundament. Això no és misantropia; és simplement permetre que l'ètica ocupi un criteri per jutjar i dirigir les nostres vides en lloc de regir-nos col·lectivament per aquest egocentrisme trasbalsat que és l'antropocentrisme.

No estem sols a l'Univers. El que passa és que ens hem alienat culturalment de tal manera respecte la resta d'animals que sembla que visquem mentalment en una mena d'autisme antropocèntric que ens impedeix reconèixer al nostre voltant existència evident d'altres éssers sensibles i intel·ligents: els altres animals.

Bibliografia bàsica

 

Al llarg dels anys, m'han demanat en nombroses ocasions una llista d'articles i llibres sobre filosofia moral i ètica animalista, així que he pensat que seria d'interès general publicar una concisa bibliografia al bloc. He ordenat la llista de manera cronològica perquè el pensament filosòfic es desenvolupa de forma seqüencial. Però, abans de procedir, he d'aclarir alguns punts sobre aquesta llista:

Primer; aquesta bibliografia no pretén ser exhaustiva sinó que es limita als textos que, segons la meva perspectiva, considero més importants i necessaris, i no inclou pas tots els que existeixen.  

Segon; es restringeix a textos escrits o traduïts al castellà, ja que em dirigeixo principalment a persones que no poden o no volen gestionar documentació en altres idiomes. [N dels T: no coneixem, encara, bibliografia en català]  

Tercer; no incloc textos publicats en aquest blog sinó solament textos allotjats en pàgines externes.

Per a complementar aquesta bibliografia suggereixo consultar aquesta entrada sobre l'especisme, que inclou una selecció de textos específics sobre l'especisme, així com la recopilació de documents sobre la història del veganisme i també les traduccions d'autors que he publicat al bloc, com les de Tom Regan. També recomano consultar la llista bibliogràfica elaborada per Igor Sanz en el seu propi bloc.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA SOBRE FILOSOFIA MORAL

Fonamentació de la metafísica dels costums - Immanuel Kant [1785]

Aquesta obra canònica de la filosofia moral és la que comença el racionalisme moral contemporani. Tot i haver estat escrita fa diversos segles, es pot continuar llegint sense massa dificultat. A més, s'han publicat diversos estudis introductoris que ajuden a entendre'n millor el context. La idea que l'ètica solament pot i ha de fonamentar-se en la raó es remunta almenys a Sòcrates però és en Kant quan aconsegueix l'adultesa intel·lectual.

Enllaços en català: Secció primera del llibre.

El origen del conocimiento moral - Franz Brentano [1889]

Aquest brevíssim assaig aporta algunes nocions importants per a comprendre la connexió essencial entre racionalitat i moralitat. Brentano explica que el suport dels conceptes morals és de naturalesa lògica. L'actual lògica deòntica troba aquí la seva arrel filosòfica.

Principia Ethica - G.E. Moore; [1903]

Crec que no és fàcil trobar una obra escrita en el mateix segle que tingui tanta rellevància com la de Moore. Penso que no és possible comprendre bé de què tracta filosòficament l'ètica sense conèixer aquesta obra. Conceptes tan importants com són el bé, el valor intrínsec o la fal·làcia naturalista, són exposats per Moore amb un brillantor particular. La idea que les categories morals tenen una realitat autònoma, i la que el fi no justifica els mitjans, li deuen molt a la feina de Moore.

Enllaç a l'article del llibre a la Viquipèdia.
 

Lo correcto y lo bueno - W.D. Ross [1930]

Ross és deixeble de Moore i continua la seva feina analitzant la definició dels conceptes emprats en la filosofia moral; en el que es coneix com a tradició analítica. Com a punt peculiar, cal ressenyar que Ross reflexiona en alguns apartats sobre la moralitat del nostre tracte sobre els animals. Un tema ignorat per la gran majoria de moralistes anteriors, amb l'excepció de Leonard Nelson, que també subscriu el racionalisme moral i dedica part de la seva obra a argumentar que els animals han de ser subjectes de consideració moral i no simplement objectes de compassió.

La posibilidad del altruismo - Thomas Nagel [1970]

El moviment racionalista va estar diverses dècades letàrgic potser, en part, a causa d'esdeveniments tràgics com l'auge del feixisme, la guerra mundial o la preeminència d'altres corrents com el marxisme, el positivisme o l'existencialisme, que són molt poc amigues del racionalisme moral. Tot i això, en l'últim terç de segle comença de nou a rebrotar de la mà d'autors com Thomas Nagel, que tracta d'aportar nous arguments per a explicar com és possible fonamentar la moralitat exclusivament des de la raó sense haver de dependre dels sentiments o d'entitats externes com la religió, la tradició o els costums socials.

Compendio de ética - Diversos autors [1995]

Es tracta d'una enciclopèdia de termes morals. És adequada per a poder formar-se una idea senzilla de les nocions i doctrines que pertanyen a l'univers teòric de l'ètica, encara que òbviament insuficient per a poder entendre bé de què tracta cada categoria. Ens pot servir com un esbós o esquema per a començar a estudiar la filosofia moral però no per a gaire més.
 

Ética - Adela Cortina i Emilio Martínez [1996]

Potser és la millor obra escrita en castellà d'introducció a la filosofia moral. Adopta una perspectiva d'exposició enfocada en els conceptes més que en els pensadors concrets o els corrents de pensament. Els autors són dos professionals de l'ensenyament i això es nota molt en el seu to didàctic. Està dirigida a estudiants universitaris però pot resultar accessible a qualsevol persona interessada que tingui estudis bàsics. Em sembla una lectura imprescindible.

Las fuentes de la normatividad - Christine Korsgaard [1996]

Per si de cas algú creia que el pensament de Kant formava part d'un passat oblidat, la professora Christine Korsgaard ens ve a recordar que el llegat kantià és més viu que mai i que solament el racionalisme pot aspirar a construir una ètica universal sostinguda per raons objectives que són comprensibles i assumibles per qualsevol agent racional. Korsgaard ha dedicat la seva carrera intel·lectual a revisar i actualitzar la doctrina ètica de Kant a l'època moderna; incloent-hi la proposta que la comunitat moral ha d'incloure els animals com a subjectes.

Introducción a la filosofía moral - James Rachels [2003]

El filòsof James Rachels ens ofereix un repàs molt concentrat sobre les diverses escoles filosòfiques contemporànies que han defensat una teoria moral particular. El seu punt fort és incloure el tema de la nostra relació moral amb els animals i la seva excepcional claredat explicativa. Aquesta fou la seva darrera obra publicada i és el colofó ​​d'una vida dedicada a l'ensenyament. És un text que tots els estudiosos de la filosofia apreciaran molt. El punt negatiu rau en la inclinació definitiva per la doctrina utilitarista. No podia ser tot bo.

Igualdad y discurso moral - Marcelo Alegre [2005]

El principi d'igualtat és la pedra de toc de l'ètica. Tan sols el concepte de valor inherent té una rellevància similar. Sense conèixer ben bé de què parlem quan parlem d'igualtat en el context moral és impossible no caure en la confusió permanent. Gairebé no té sentit reflexionar o discutir sobre la moralitat si no tenim mitjanament clar què és el principi d'igualtat i la seva importància fonamental.

Justícia ¿Hacemos lo que debemos? - Michael Sandel [2009]

Michael Sandel reprèn en la seva obra la idea que les diferents doctrines polítiques tenen una base moral sense la qual no poden ser compreses ni explicades. A l'igual que Ronald Dworkin explicava que no podem comprendre totalment la jurídica [també coneguda com el Dret] sense conèixer la seva arrel moral, el professor Sandel argumenta que darrere de tota política hi ha una concepció moral del món i que de fet, sovint, les decisions polítiques són una versió estesa dels judicis morals. Es tracta d'una altra obra que selecciono pel seu deliberat propòsit didàctic, cosa que la fa accessible al públic culte en general interessat per aquestes qüestions.

La dignidad, entre el escepticismo y el entusiasmo - Gustavo Ortiz Millán [2014]

El concepte de dignitat s'ha emprat abundantment en el context moral, però hi ha molta controvèrsia i confusió al respecte. S'ha acusat aquest concepte de ser vacu, imprecís i metafísic en sentit despectiu. S'ha acusat que s'apel·la a la dignitat per a evitar justificar determinats posicionaments morals. Potser hi hagi alguna cosa de veritat en això, i en ocasions podem comprovar que per justificar la discriminació especista s'apel·la que els humans posseeixen dignitat però els animals no. Malgrat tot, no és cert que el concepte de dignitat no pugui tenir una definició precisa i racionalment verificable ni que hagi de excloure els animals, tal com el professor Gustavo Ortiz Milllán argumenta en aquest assaig.

 

BIBLIOGRAFIA BÀSICA SOBRE FILOSOFIA ANIMALISTA

Derechos animales, injusticias humanas - Tom Regan [1980]

Tom Regan va ser el filòsof animalista més destacat del segle XX, amb l'excepció de l'utilitarista Peter Singer, i és la referència intel·lectual pels que defensem una ètica de drets. El pensament de Regan és clau per a poder comprendre al que ens referim quan parlem de reconèixer que els animals posseeixen drets morals. La seva obra no sorgeix del no-res sinó que forma part de la tradició racionalista que ja hem assenyalat en autors anteriors com Immanuel Kant i G.E. Moore.

En defensa de los derechos animales - Tom Regan [1983]

El text canònic de Regan; el més extens, sofisticat, revisat i ampliat de tota la seva trajectòria. La resta de les seves publicacions es poden veure com a extensions d'aquest llibre. Cal dir que solament sota la perspectiva de Regan es pot parlar correctament de drets dels animals. La resta de posicions teòriques no defensen que els animals tinguin drets. No solament des d'una perspectiva moral sinó fins i tot legal o jurídica. Una cosa és que hi hagi teories que en efecte defensin estendre la consideració moral per a incloure els animals, però una altra cosa molt diferent és reconèixer drets als animals. Regan incorpora el concepte de dret desenvolupat per Ronald Dworkin per explicar el que particularitza a una ètica de drets enfront de la resta de teories.

Comunidad moral i derechos de los animales - Steven Sapontzis [1985]

Sapontzis explica en aquest assaig que els diversos requisits bàsics que s'al·leguen com a arguments per a justificar la consideració moral pels éssers humans, o són racionalment invàlids o necessàriament han de servir per incloure altres animals. Dit d'una altra manera, si algú al·lega que respectar els humans, i tenir en compte els seus interessos, es justifica sobre la base que són éssers racionals, aquest requisit no pot valer per a tots els humans, ja que hi ha humans que no tenen racionalitat. D'altra banda, hi ha animals que posseeixen una certa racionalitat. A més, si tenim consideració per a humans no és solament per la seva racionalitat sinó perquè poden sentir, patir i tenir desitjos; unes capacitats que també disposen altres animals. Aquestes greus deficiències de la posició antropocèntrica ha estat evidenciada en nombrosos assajos.

Animals, propietat i benestarisme legal - Gary Francione [1994]

No serà cap sorpresa per al lector habitual d'aquest bloc trobar-se amb el professor Gary Francione. La rellevància dels primers treballs filosòfics de Francione parteix de la seva condició professional de jurista. Francione s'adona que la submissió dels animals com a propietats dels humans ha pervertit radicalment la nostra visió sobre ells. D'aquesta manera, per a poder entendre i resoldre la violència que infligim als animals hem d'analitzar la forma en què la cosificació i instrumentalització dels animals ha penetrat en tots els àmbits humans i en particularment en l'àmbit jurídic, que és un reflex de les creences i costums socialment assumits.

Lluvia sin truenos - Gary Francione [1996]

Ens trobem amb una obra notablement polèmica i molt difosa entre activistes animalistes, en gran part pel fet que tracta sobre el propi activisme animalista. L'autor denuncia que el moviment animalista ha rebutjat la teoria dels drets -tot i que en els seus discursos parli retòricament de "drets dels animals"- per inclinar-se per la teoria benestarista de Peter Singer. Així mateix, el moviment animalista s'ha corporativizat de manera que està dirigit per organitzacions empresarials que promouen reformes menors de l'explotació animal en lloc de defensar l'abolició d'aquesta explotació.

El error de Bentham (y de Singer) - Gary Francione [1999]

Aquest assaig pretén refutar la concepció benestarista que els animals no tenen un interès genuí en continuar vivint. El benestarisme sosté que als animals solament els importa gaudir d'un cert benestar però que no els importa si els usem o els matem. Gary Francione, en oposició a Bentham i a Singer, argumenta que tots els éssers dotats de sensibilitat posseeixen un desig intrínsec d'evitar la mort i protegir la seva pròpia supervivència, a part del seu interès en gaudir d'un benestar.

Una concepción inherentista de los animales - Priscilla Cohn [1999]

Juntament amb el principi d'igualtat, la noció de valor inherent articula la visió moral del món. Totes les filosofies morals, per molt distants que siguin entre si, incorporen aquesta noció. La filòsofa Priscilla Cohn explica en aquest article que hem de reconèixer un valor inherent als animals i que només d'aquesta manera podem pretendre superar la violència que exercim sobre ells sistemàticament; derivada del fet d'haver considerat els animals en funció del valor instrumental que tenen per als nostres propòsits.

Las mujeres y los animales - Anna Charlton [1999]

Crec que no cal una anàlisi molt profunda per a percebre que l'opressió sobre els animals posseeix algunes característiques molt similars a l'opressió sobre les dones. La professora Anna Charlton argumenta que la subordinació de les dones als homes ha estat justificada sota idees molt semblants a les que s'esgrimeixen per intentar justificar la nostra dominació sobre els animals. A més, argumenta que solament la teoria de drets pot dotar-nos d'un cos teòric que aconsegueixi emancipar els animals i protegir els seus interessos.

Introducción a los Derechos Animales - Gary Francione [2000]

Aquest llibre té un valor especial per a mi. Va ser una lectura que em va causar una impressió molt profunda des de la primera vegada que el vaig llegir. És d'aquells llibres que et provoca un canvi de mentalitat. Es podria dir que és la meva referència per valorar la resta de manuscrits. No és un text perfecte però la seva gran qualitat intel·lectual li atorga un lloc privilegiat en la bibliografia animalista. Es tracta probablement del llibre més indicat per a persones que ja tenen coneixements bàsics sobre aquesta qüestió. Si estigués obligat a triar un llibre sobre ètica animalista, i solament un llibre, escolliria sens dubte aquesta obra.

Eterna Treblinka - Charles Patterson [2002]

L'historiador Charles Patterson exposa les terribles analogies entre l'opressió sobre els animals i l'opressió sobre éssers humans. La domesticació d'animals va ser un mètode de submissió que va servir de model per a l'esclavitud d'éssers humans i el patriarcat. Així també, l'especisme va servir de precedent per al masclisme i el racisme. Entre d'altres exemples, Patterson esmenta que a Mesopotàmia es van començar a fer servir els mateixos mots per a designar els esclaus i els animals domesticats, perquè tan uns com altres se'ls tractava de la mateixa manera.

Nosotros, los animales - Marc Bekoff [2003]

Marc Bekoff és un biòleg especialitzat en etologia que ha publicat abundant literatura acadèmica sobre la conducta dels animals. En la seva obra, Bekoff conjuga la ciència amb l'ètica; la investigació naturalista amb la defensa dels animals. El propòsit de Bekoff és que coneguem millor els animals i aprenguem a veure'ls com a individus que tenen una vida subjectiva i no com a simples exemplars d'una espècie o com a part d'un ecosistema. Malauradament, molt pocs dels seus treballs han estat traduïts al castellà. Penso que els lectors que cerquin una perspectiva científica de l'animalisme gaudiran molt llegint Bekoff.

Derechos animales y ética medioambiental - Tom Regan [2004]

Hi ha la creença que la posició animalista en general, i la teoria dels drets animals en particular, no pot oferir un plantejament que ens permeti analitzar els problemes mediambientals i les nostres relacions amb els ecosistemes per trobar solucions a la crisi ecològica que afrontem. En contra d'aquesta creença, el professor Tom Regan argumenta en aquest assaig que la filosofia dels drets animals no és aliena a la qüestió mediambiental i que, de fet, pot ajudar-nos a veure els errors que cometem i que altres posicions ni tan sols han advertit.

Jaulas vacías - Tom Regan [2004]

El mateix Tom Regan considerava que la seva obra canònica, que ja he ressenyat més amunt, podia ser massa densa per al públic normal, així que va decidir escriure un text que fos accessible per a lectors no iniciats en filosofia. Pot servir com una introducció més amena al pensament de Regan. El llibre inclou una gran part dedicada a l'activisme, pel que sembla específicament dirigit als animalistes i no tant a la gent en general.

Un derecho para todos - Gary Francione [2005]

Tots estem en contra de l'esclavitud... excepte quan es tracta dels animals. D'acord amb el missatge de la seva trajectòria anterior, el professor Francione ens ofereix aquest breu article divulgatiu publicat en mitjans generalistes per a fer-nos reflexionar sobre la situació d'esclavitud a la qual hem sotmès els animals. Francione defensa que hem de reconèixer com a mínim un dret fonamental a tots els éssers sentents: el dret a no ser propietat dels humans.

La extensión de la comunidad moral en Schopenhauer - Encarnación Ruiz [2007]

Arthur Schopenhauer és el filòsof de la compassió i en la seva obra poden trobar reflexions puntuals dedicades al patiment dels animals. Així, l'assaig d'Encarnación Ruiz explica que és perfectament possible construir un pensament animalista a partir de la filosofia schopenhaueriana. No obstant això, no trobarem ací un seguidisme apologètic del pensador alemany sinó una sèrie d'observacions crítiques que pretenen mostrar tant les seves virtuts com defectes a hora de reflexionar moralment sobre els animals i la nostra relació amb ells.

Por encima de su cadáver - Bob Torres [2007]

Ja vaig dedicar al blog una ressenya crítica sobre aquest llibre, que podeu llegir aquí, així que no diré gaire res més al respecte. Tan sols aviso que si ets marxista, anarquista d'esquerres o ecosocialista, aquest llibre et parlarà en un llenguatge que trobaràs molt familiar. Si tens un pensament de dretes, aquest llibre t'espantarà com l'all als vampirs.

Utilitarismo y bienestarismo - Ana María Aboglio [2007]

Ana María Aboglio és una de les primeres pensadores en castellà sobre la qüestió animalista. En els seus textos trobarem una perspectiva que s'allunya del corrent dominant en altres autors animalistes, que se centren en les condicions en què explotem els animals. Aboglio analitza els defectes que té la concepció benestarista respecte dels animals, que s'origina en la doctrina de l'utilitarisme, i la seva incapacitat per a reconèixer els animals com a subjectes de drets.

Animales: ¿propiedad o personas? - Gary Francione [2009]

Molts autors opinen que és possible incloure de manera justa els animals a la comunitat moral sense haver d'identificar-los com a persones. Molts consideren que el concepte de persona ha de ser reservat per als humans o si de cas també per a animals que tinguin característiques cognitives molt properes a la mitjana de l'adult humà en plenes facultats. Gary Francione no està d'acord amb aquest postulat. La seva teoria defensa que tots els éssers dotats de sensació han de ser reconeguts com a persones.

El marxisme i la qüestió de l'espècie - Renzo Llorente [2013]

El marxisme és una teoria molt singular però no ha estat diferent a altres filosofies en el fet d'haver ignorat i exclòs els animals. El marxisme és tan antropocèntric com les posicions que té més oposades i diferents. No obstant això, Renzo Llorente argumenta que les categories teòriques del marxisme permeten fàcilment identificar la situació dels animals com una injustícia i que en veritat no hi ha cap obstacle insalvable per a desenvolupar un marxisme animalista.

Come con consciencia - Anna Charlton i Gary Francione [2014]

Aquest llibret respon de forma ordenada i didàctica a totes les principals qüestions plantejades sobre el que suposa rebutjar l'ús d'animals per a aliment; abastant diferents punts de vista: ètic, nutricional, mediambiental. Per això es tracta potser el text més complet en la seva perspectiva que puguem trobar sobre aquest tema específic. L'objectiu d'el llibre és demostrar argumentativament que el rebuig a la utilització d'animals és l'única conclusió racional a la qual podem arribar si acceptem que els altres animals no són coses i posseeixen un valor moral, i que a més aquest rebuig no comporta perjudicar la nostra salut i qualitat de vida sinó que fins i tot pot millorar-la.

En defensa de los animales - Matthieu Ricard [2014]

Si algú em preguntés quin obra recomanaria per a algú que gairebé no sap res sobre animalisme, crec que li indicaria aquest llibre. El text de Ricard evidència que el seu autor s'ha documentat en profunditat i ha aconseguit construir un manual bàsic que aporta un panorama a nivell general sobre el problema moral en la nostra relació amb els altres animals. És ideal com a introducció per a qualsevol persona sense tenir coneixements previs sobre filosofia o qualsevol altra disciplina. He de reconèixer que em va sorprendre gratament la seva lectura, perquè m'imaginava una cosa molt diferent al que em vaig trobar.

Veganismo. Práctica de justicia e igualdad - Ana María Aboglio [2016]

Potser és el millor llibre escrit en castellà sobre veganisme perquè, entre altres punts forts, explica que el veganisme és un pensament ètic i no una dieta ni un estil de vida. He d'aclarir, però, que jo solament he llegit la primera edició. He posat la data de la tercera, i fins ara última edició, per ser la més actualitzada, però no estic al cas encara dels canvis que pogués incloure aquesta darrera. Respecte de la primera, hi ha alguns defectes com, per exemple, el d'incloure opinions de l'autora sobre remeis mèdics que no tenen relació amb el veganisme. Un llibre sobre veganisme no és el lloc per a explicar si tal planta és bona per al reuma, ni menys encara per parlar sobre perjudicis infundats de les radiacions de microones sobre la salut. Incloure opinions particulars sobre temes aliens al veganisme és tergiversar el sentit del veganisme. Si dic que, malgrat tot, aquest seria el millor llibre en castellà sobre veganisme, imaginin el que penso dels altres, que aprofiten l'etiqueta de veganisme per a publicacions sobre receptes de cuina o sabotatges anarquistes.

Contractualismo i derechos animales - Mario Orozco i Rebeca Solano [2017]

El bloc Difusión Vegana és agermanat amb aquest bloc i la seva parella d'autors han publicat una sèrie d'assajos de molt alta qualitat intel·lectual. He triat aquesta entrada per ser potser la més purament filosòfica, encara que podria haver inclòs qualsevol altra. Orozco i Solano expliquen concisament per què la posició moral contractualista és convergent amb la posició animalista, en contra de la idea que el contractualisme exclou automàticament els animals perquè ells no poden efectuar pactes o contractes amb nosaltres.

Tienen derechos los animales? - Gustavo Ortiz Millán [2017]

El professor Ortiz explica que els mateixos arguments filosòfics que sostenen la idea que els humans tenen drets obligarien lògicament a estendre aquests mateixos drets a altres animals. La sola diferència d'espècie no sosté una discriminació en aquest aspecte. El fet de reconèixer-drets a altres animals afegeix una dimensió ètica que va més enllà de simple fet de reconèixer-valor moral. Els drets són un element de protecció reforçada que impliquen que aquells béns o interessos protegits per aquests drets no poden ser vulnerats ni destruïts per raons instrumentals.