Aquest text és una resposta a determinades crítiques que he vist fer darrerament en contra d'usar el mot nohumà o no-humà per a referir-nos als altres animals que no són humans. Crítiques motivades, pel que sembla, per una comprensió errònia del que és l'especisme.
Hi ha persones que consideren que fer qualsevol distinció entre humans i altres animals és especista. Tanmateix, l'especisme tan sols existeix en el terreny moral. Si el sentit del nostre llenguatge és purament descriptiu o científic, llavors no hi pot haver especisme. No és especista diferenciar taxonòmicament entre humans i dofins, o entre peixos i papallones, d'acord amb les semblances genètiques.
És important aclarir que la condició d'ésser humà és purament biològica. Per tant, dir que altres individus no són humans és una mera referència biològica. No implica excloure'ls ni discriminar-los de la consideració moral. La discriminació moral succeeix, per exemple quan pensem que solament els éssers que són humans mereixen ser respectats com a persones. En aquest cas evidenciarem un prejudici especista.
L'especisme tan sols es produeix quan fem una discriminació moral motivada per la diferència d'espècie. Però això no passa quan diferenciem biològicament entre humans i no-humans. Perquè no és una diferenciació moral. Exactament el mateix que quan diferenciem entre homes i dones, o entre nens i adults, o entre blancs i negres. Ens basem en diferències biològiques. Però aquesta diferenciació no implica ni postula una discriminació excloent pel que fa a la consideració moral bàsica. Encara que pot ser que nosaltres sí que fem aquesta discriminació moral entre diferents tipus biològics, però llavors estarem en una altra categoria diferent. Estarem en el context moral.
D'acord amb el prejudici especista, els altres animals són moralment discriminats per no ésser humans. Recalcar el fet que no són humans apel·la al motiu pel qual són discriminats. Parlar dels no-humans, i demanar el mateix respecte per a tots ells, no sols no és especista sinó que, justament al contrari, es tracta d'un desafiament a l'especisme predominant.
En demanar respecte pels no-humans es posa èmfasi que el fet de no formar part de l'espècie humana no és motiu raonable per a discriminar injustament ningú. Per això, a parer meu, parlar dels altres animals com els no-humans més aviat ajuda a combatre i eradicar l'especisme.
El que sí que resultaria especista és qualificar els no-humans com a "animals", excloent d'aquesta categoria els humans; com si nosaltres no fóssim també animals. No solament és científicament incorrecte sinó que és un ús lingüístic que reflecteix aquesta mentalitat antropocentrista que pretén col·locar els humans en una categoria radicalment diferent i separada ("superior") de la resta d'animals. [Nota: He rectificat aquest argument en un altre assaig]
Qualificar els altres animals com a animals no humans, o no-humans, no seria especista perquè aquest tipus d'expressió no els exclou ni els discrimina de cap categoria o consideració moral.
L'especisme és una discriminació moral sobre la base de l'espècie. Però assenyalar que altres animals no són humans —i que precisament per no ser humans se'ls discrimina injustament— no implica ni constitueix cap mena d'exclusió moral.
Certament la partícula "no" implica una negació. Però una negació no implica exclusió ni discriminació. Negar que els éssers sentents siguin esclavitzats és, en efecte, una negació. Però no implica excloure ni discriminar ningú. La negació té la funció de delimitar àmbits. Per exemple, quan diem que no hem d'explotar els éssers sentents, la negació no comporta excloure ni discriminar injustament.
Quan parlem d'homes i dones, o de blancs i negres, usem mots que delimiten els individus, però això no implica que tingui necessàriament un sentit identitari, sinó que tenen una funció purament descriptiva.
El fet que els humans siguem humans és un tret circumstancial. Tot i que és clar que aquesta afinitat genètica ens permet comunicar-nos entre nosaltres i constituir lliurement una societat. Cosa que amb altres animals no podem fer.
Tot i això, la comunitat social no és equivalent a la comunitat moral.
La comunitat social inclou tots aquells individus que formem part d'una mateixa societat i ens relacionem entre nosaltres. La comunitat moral s'estén a tots els éssers dotats de sensació independentment de la seva espècie.
És important no confondre ambdues categories, i no caure el prejudici del contractualisme: la creença que solament aquells individus que poden formar voluntàriament una comunitat o associació amb nosaltres mereixen consideració moral per ells mateixos.
Podem veure que el terme no-violència fa referència a un concepte que s'ha constituït com a terme positiu malgrat que sorgeix a partir de la negació i rebuig de la violència com a forma legítima de solucionar conflictes. El mateix podria passar amb el terme no-especisme si el fem servir per a referir-nos al rebuig de l'especisme i a favor d'una postura igualitària de consideració cap a tots els éssers sentents.
De la mateixa manera, el terme nohumà o no-humà és una forma positiva i abreujada per a referir-nos a tots aquells éssers sentents que no són humans, i no poden ser participants voluntaris de la nostra societat.
Els no-humans mereixen el mateix respecte bàsic que els humans, però el prejudici especista els relega a la categoria d'éssers inferiors, de recursos dels humans. Conscienciar sobre aquesta injustícia és la tasca bàsica del moviment de Drets Animals. Això també s'ha de reflectir en la nostra manera d'expressar-nos.
Quan expliquem que hi ha persones que no són humanes, i que aquests no-humans mereixen ser lliures de la nostra dominació el que fem és ajudar a eradicar l'especisme de la nostra mentalitat.
Hi ha persones que consideren que fer qualsevol distinció entre humans i altres animals és especista. Tanmateix, l'especisme tan sols existeix en el terreny moral. Si el sentit del nostre llenguatge és purament descriptiu o científic, llavors no hi pot haver especisme. No és especista diferenciar taxonòmicament entre humans i dofins, o entre peixos i papallones, d'acord amb les semblances genètiques.
És important aclarir que la condició d'ésser humà és purament biològica. Per tant, dir que altres individus no són humans és una mera referència biològica. No implica excloure'ls ni discriminar-los de la consideració moral. La discriminació moral succeeix, per exemple quan pensem que solament els éssers que són humans mereixen ser respectats com a persones. En aquest cas evidenciarem un prejudici especista.
L'especisme tan sols es produeix quan fem una discriminació moral motivada per la diferència d'espècie. Però això no passa quan diferenciem biològicament entre humans i no-humans. Perquè no és una diferenciació moral. Exactament el mateix que quan diferenciem entre homes i dones, o entre nens i adults, o entre blancs i negres. Ens basem en diferències biològiques. Però aquesta diferenciació no implica ni postula una discriminació excloent pel que fa a la consideració moral bàsica. Encara que pot ser que nosaltres sí que fem aquesta discriminació moral entre diferents tipus biològics, però llavors estarem en una altra categoria diferent. Estarem en el context moral.
D'acord amb el prejudici especista, els altres animals són moralment discriminats per no ésser humans. Recalcar el fet que no són humans apel·la al motiu pel qual són discriminats. Parlar dels no-humans, i demanar el mateix respecte per a tots ells, no sols no és especista sinó que, justament al contrari, es tracta d'un desafiament a l'especisme predominant.
En demanar respecte pels no-humans es posa èmfasi que el fet de no formar part de l'espècie humana no és motiu raonable per a discriminar injustament ningú. Per això, a parer meu, parlar dels altres animals com els no-humans més aviat ajuda a combatre i eradicar l'especisme.
Qualificar els altres animals com a animals no humans, o no-humans, no seria especista perquè aquest tipus d'expressió no els exclou ni els discrimina de cap categoria o consideració moral.
L'especisme és una discriminació moral sobre la base de l'espècie. Però assenyalar que altres animals no són humans —i que precisament per no ser humans se'ls discrimina injustament— no implica ni constitueix cap mena d'exclusió moral.
Certament la partícula "no" implica una negació. Però una negació no implica exclusió ni discriminació. Negar que els éssers sentents siguin esclavitzats és, en efecte, una negació. Però no implica excloure ni discriminar ningú. La negació té la funció de delimitar àmbits. Per exemple, quan diem que no hem d'explotar els éssers sentents, la negació no comporta excloure ni discriminar injustament.
Quan parlem d'homes i dones, o de blancs i negres, usem mots que delimiten els individus, però això no implica que tingui necessàriament un sentit identitari, sinó que tenen una funció purament descriptiva.
El fet que els humans siguem humans és un tret circumstancial. Tot i que és clar que aquesta afinitat genètica ens permet comunicar-nos entre nosaltres i constituir lliurement una societat. Cosa que amb altres animals no podem fer.
Tot i això, la comunitat social no és equivalent a la comunitat moral.
La comunitat social inclou tots aquells individus que formem part d'una mateixa societat i ens relacionem entre nosaltres. La comunitat moral s'estén a tots els éssers dotats de sensació independentment de la seva espècie.
És important no confondre ambdues categories, i no caure el prejudici del contractualisme: la creença que solament aquells individus que poden formar voluntàriament una comunitat o associació amb nosaltres mereixen consideració moral per ells mateixos.
Podem veure que el terme no-violència fa referència a un concepte que s'ha constituït com a terme positiu malgrat que sorgeix a partir de la negació i rebuig de la violència com a forma legítima de solucionar conflictes. El mateix podria passar amb el terme no-especisme si el fem servir per a referir-nos al rebuig de l'especisme i a favor d'una postura igualitària de consideració cap a tots els éssers sentents.
De la mateixa manera, el terme nohumà o no-humà és una forma positiva i abreujada per a referir-nos a tots aquells éssers sentents que no són humans, i no poden ser participants voluntaris de la nostra societat.
Els no-humans mereixen el mateix respecte bàsic que els humans, però el prejudici especista els relega a la categoria d'éssers inferiors, de recursos dels humans. Conscienciar sobre aquesta injustícia és la tasca bàsica del moviment de Drets Animals. Això també s'ha de reflectir en la nostra manera d'expressar-nos.
Quan expliquem que hi ha persones que no són humanes, i que aquests no-humans mereixen ser lliures de la nostra dominació el que fem és ajudar a eradicar l'especisme de la nostra mentalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada