D'aquí uns dies, a la celebració coneguda com a 'Rapa das Bestas' ["El rapat de les bèsties"], ens trobarem de nou amb un altre esdeveniment que consisteix en una escenificació festiva de la dominació de l'home sobre els altres animals.
L'acte de dominació és real i ritual alhora. Es representa com els humans sotmeten mitjançant la força uns animals lliures per cosificar-los com a instruments al servei dels humans; per esclavitzar-los. Al mateix sotmetiment exercit contra éssers humans que anomenem esclavitud, quan es tracta d'altres animals l'anomenem tradicionalment «domesticació».
La base de la nostra cultura s'assenta sobre aquest principi de dominació antropocèntrica, que considera els altres animals com a objectes, recursos i propietats dels éssers humans. A la nostra societat, als animals tan sols se'ls reconeix un valor instrumental: són mitjans per a fins humans. No se'ls reconeix un valor inherent que impediria que sacrifiquéssim la seva individualitat i els seus interessos per a benefici dels humans.
Aquest festival pertany a la mateixa categoria que altres escenificacions de dominació similars, com ara la tauromàquia. Tot i el seu caràcter festiu, no es tracta de simple entreteniment o diversió. El principal propòsit i sentit d'aquest tipus d'esdeveniments és exalçar la dominació humana sobre els altres animals i inculcar-nos la idea que els humans som superiors als altres animals i tenim legitimitat per esclavitzar-los per al nostre benefici.
Molts animalistes critiquen l'acte perquè els sembla una cosa 'cruel' però no qüestionen la creença que el fonamenta: la idea que els humans tenen dret a sotmetre els altres animals com a mitjans per a fins humans. Per exemple, al bloc El cavall de Nietzsche es denuncia exclusivament la 'brutalitat' en la manera com els cavalls són tractats. Així mateix, un reportatge del diari The New York Times sobre aquesta celebració recull l'opinió de Laura Duarte, una militant i candidata del partit animalista PACMA:
«No critiquem el que fan sinó com ho fan, perquè causa un terrible estrès als animals que viuen a la natura i no estan acostumats al contacte humà».
Més clar que l'aigua. És un altre exemple que mostra que els benestaristes no qüestionen la dominació humana sobre els altres animals. Ells no s'oposen a l'esclavatge animal. Només els preocupa les condicions en què es realitza aquesta esclavitud, en tant que comporti, al seu parer, un patiment excessiu als animals. Tota la resta els resulta secundari o fins i tot indiferent. A la mateixa línia se situen les organitzacions Libera! i la Fundació Franz Weber que recentment han proposat regular aquesta violència infligida sobre els animals.
En oposició a tot això, la perspectiva vegana, en el context de la filosofia dels Drets Animals, considera que el problema central d'aquestes accions no rau en la forma concreta com es duen a terme, ni tampoc en el patiment que causen, sinó que jutja que el fet mateix de coaccionar altres animals per al nostre benefici, i considerar-los com a mitjans per als nostres fins, ja és un error moral fonamental, independentment de les condicions particulars en què s'exerceixi.
Si estem d'acord que els animals tenen un valor moral inherent, doncs, l'única resposta coherent que hem d'oferir davant la injustícia que representa la dominació humana sobre els altres animals és exigir l'abolició, i no la regulació, d'aquesta esclavitud. Per descomptat que aquesta exigència no té òbviament força material si no té el suport de la societat, i és per això que la nostra energia s'hauria de centrar en l'educació vegana i l'activisme social per aconseguir així que l'opinió pública comprengui el greu error moral que és la nostra explotació sobre els animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada