El veganisme és un posicionament moral

The vegan spring 1951

En un bloc publicat pel mitjà El Salto va aparèixer un text titulat «És el veganisme un posicionament moral?» escrit per François Jouet, en què es respon a si mateix negant que el veganisme sigui un posicionament moral. En aquest assaig voldria explicar per què considero que el que argumenta Jouet és fonamentalment erroni.

L'única referència vàlida per definir el veganisme, segons Jouet, és allò que exposa el diccionari general. Tot i això, el diccionari general no estableix la definició dels mots. El diccionari tan sols recull els usos que els parlants fan dels mots. Per exemple, el diccionari diu que el mot persona és sinònim d'ésser humà, cosa que exclou la resta d'animals, perquè així el fan servir la gran majoria de parlants; no obstant això, comptem amb prou dades aportades per la investigació científica i amb arguments de la filosofia que apunten que el concepte de personalitat es pot aplicar encertadament a altres animals. Hem de rebutjar el reconeixement de la personalitat dels animals tan sols perquè el diccionari general digui que una persona és necessàriament un ésser humà? Fins fa poc el diccionari general no incloïa l'entrada especisme, vol dir això que l'especisme no tenia un significat abans que aparegués en aquest diccionari? Em sembla poc seriós basar-se en el diccionari general per esbrinar el significat d'un concepte. La postura de Jouet no es pot qualificar de raonable, ja que pretén, ni més ni menys, ignorar la tradició intel·lectual del veganisme i tot el que en diguin les pròpies associacions i activistes vegans.

El diccionari general afirma que el veganisme és “una actitud”. Una actitud és una disposició psicològica i no pas un posicionament moral. Però d'on prové aquesta actitud? No es pot donar una actitud sense una base que la motivi. La base d'aquesta actitud no pot ser altra que el convenciment moral que els animals no han de ser tractats com a objectes i recursos. En assajos anteriors he argumentat que solament el rebuig moral a la cosificació dels animals pot conduir a una actitud d'oposició a l'ús i consum d'animals. Cap altra posició moral, personal, ecològica, religiosa, o de qualsevol altra mena, sosté que hem de rebutjar l'ús d'animals en si mateix.

Per cert, ja que parlem d'actituds, imaginem que per definir el feminisme decidíssim ignorar tota la història del feminisme i el que van en escriure les pioneres del moviment. O encara pitjor, si és possible, imaginem que el terme feminisme hagués estat creat expressament i se li hagués afegit una definició concreta, però tot i així preferíssim ignorar-la i definir el feminisme com ens donés la gana, arbitràriament. Doncs aquesta actitud és precisament la que mostra Jouet respecte el veganisme.

Per cert, què passarà si d'aquí a un temps els acadèmics que redacten el diccionari general revisen la definició de veganisme, d'acord amb l'ús dels parlants, i el re-defineixen com una filosofia ètica, perquè n'és l'ús més generalitzat? Potser llavors en Jouet tirarà el diccionari a terra i dirà que tampoc no li sembla vàlid, perquè qualsevol fet que no encaixi amb les seves intencions prèvies, simplement, ja no val.

A l'hora de significar el veganisme se sol tenir en compte la definició de l'actual Associació Vegana [The Vegan Society], que defineix el veganisme d'una manera que a Jouet clarament no li agrada:

«El veganisme és una filosofia i una manera de vida que exclou -fins on sigui possible i pràctic- totes les formes d'explotació i crueltat sobre els animals per motiu d'alimentació, vestimenta, o qualsevol altre propòsit, i per extensió promou el desenvolupament i ús d'alternatives lliures d'animals per a benefici dels animals, els humans i el medi ambient».

A banda de si aquesta definició ens sembla coherent amb la definició original del veganisme, em sembla força evident que estem davant d'un posicionament moral, és a dir, un posicionament que considera que és moralment injust tractar els animals com a mitjans per als fins humans. Cal tenir en compte que encara que l'Associació Vegana no manté la definició original, sí que reconeix el llegat històric del moviment vegà; tot i que actualment és una empresa corporativa i no una organització activista.

A Jouet tampoc li val aquesta definició perquè és una definició que s'enquadra com un posicionament moral. Entenc que Jouet no vol esbrinar si el veganisme pot ser considerat com un posicionament moral sinó que tan sols vol defensar de bon principi que el veganisme no és un posicionament moral i després rebutja totes les evidències que contradiuen la seva tesi; que és pràcticament tota la història i l'anàlisi teòrica sobre el veganisme. Digueu-me malpensat si voleu, però tinc la sospita que Jouet assumeix una actitud fortament esbiaixada contra el veganisme.

El professor Gary Francione ha redactat un article sobre el terme veganisme que serà inclòs a la propera edició del prestigiós diccionari de filosofia Ferrater Mora i que defineix el veganisme com un posicionament moral. Aquí en cito alguns extractes:

«El veganisme entès com una filosofia ètica s'aplica a la pràctica de no menjar, portar ni fer servir productes d'origen animal ni participar en l'explotació animal, fins on sigui possible.

El 1949, Leslie J. Cross, un pioner i influent vicepresident de l'Associació Vegana, va escriure que el veganisme tractava sobre "l'abolició de l'explotació dels animals per la humanitat" i va exposar una definició de veganisme: "el principi de l'emancipació dels animals de l'explotació humana”. Ell va deixar clar que l'"emancipació" significa la fi de la domesticació. Ell argumentava que els animals tenien "drets relativament equivalents" als drets dels humans i que tota l'explotació animal en si mateixa, independentment del tracte, violava aquests drets.

Hi ha un moviment abolicionista que manté que el veganisme és una qüestió de justícia i reflecteix un imperatiu moral que no hem de menjar, vestir o fer servir els animals per a qualsevol propòsit humà. El moviment abolicionista promou la idea que l'objectiu és acabar amb l'ús d'animals, incloent-hi la domesticació, i no aconseguir una explotació animal més “humanitària”. Aquest moviment abraça així mateix el principi de la no-violència, i sosté que el rebuig a l'explotació animal és part del moviment que rebutja totes les formes de cosificació i discriminació, incloent-hi aquelles que afecten els humans.»

A Jouet no li importa res d'això senzillament perquè ell no vol acceptar que el veganisme és un posicionament moral i no perquè el veganisme com a terme sí que estigui associat històricament i actualment a un posicionament moral; que és el rebuig a la cosificació i instrumentalització dels animals no humans per a fins humans.

Per intentar defensar la seva tesi, Jouet al·lega que tindrà en compte l'"anàlisi conceptual", encara que no ens aclareix en cap moment a què es refereix amb això. A continuació, assenyala que el concepte de germà no es pot aplicar segons està definit perquè pel que sembla una hipotètica Isabel considera que el fill dels seus pares no és el seu germà:

«Imagini que se li ofereix fer la següent anàlisi del concepte de GERMÀ: X és el germà de Y si, i solament si, X té els mateixos pares que Y. Immediatament pensarà en un contraexemple: Isabel té els mateixos pares que Jim, però no és el seu germà. Aquesta definició no permet identificar les condicions en què s'aplica el concepte GERMÀ, perquè suposa que s'aplica a un cas al qual realment no s'aplica, el d'Isabel.»

Crec que el senyor Jouet està profundament confós. Si el concepte de germà es defineix pel fet de tenir els mateixos pares aleshores qui tingui els mateixos pares que aquesta Isabel serà el seu germà, sense importar el que la Isabel, o qualsevol altre, cregui o pensi o digui sobre això. La Isabel no està obligada a sentir afecte pel seu germà, o a tenir cap relació personal amb ell, però sí que està racionalment obligada a reconèixer la definició del concepte de germà. De la mateixa manera, Jouet està obligat racionalment a reconèixer el concepte de veganisme, encara que no li agradi o no li convingui.

Segons sembla, l'"anàlisi conceptual" de Jouet consisteix que cadascú accepta els conceptes segons li convingui; independentment del que els conceptes signifiquin en si mateixos. Crec que ara sí que comprenc el que ens vol dir Jouet. Ens proposa un exemple del que fa ell mateix amb els conceptes. El concepte de veganisme es refereix a un posicionament moral, però ell decideix rebutjar aquest concepte arbitràriament, de la mateixa manera que la seva amiga Isabel decideix rebutjar el concepte de germà; sense cap raó que ho justifiqui.

Jouet empra diverses vegades en el text l'expressió intuïtivament per després afirmar a continuació una cosa que no sabem d'on l'ha treta. Per exemple:

«Intuïtivament, però, vostè és vegà sigui quina sigui la raó que justifiqui el seu motiu de prescindir dels productes animals, sigui quina sigui la filosofia darrere aquesta decisió. Així que el veganisme no és una filosofia.»

"Intuïtivament"? Les intuïcions no són raons. Per què hauríem d'acudir a suposades intuïcions quan tenim evidències que assenyalen que el veganisme és un posicionament moral? "Intuïtivament" sona que no pot justificar amb raons el que afirma. Si bé, per altra banda, Jouet té raó en assenyalar que el veganisme no s'aplica solament a la dieta però, per la mateixa raó que el veganisme no es refereix solament a la dieta, tampoc no es refereix solament als productes d'origen animal sinó a qualsevol ús d'animals.

La veritat és que els que no assumeixen el veganisme com un posicionament moral ni tan sols compleixen amb el veganisme des d'una perspectiva pràctica sinó que sempre accepten i toleren determinats usos d'animals. Els qui pretenen limitar el veganisme a una qüestió exclusivament pràctica ni tan sols l'acaten sota aquesta perspectiva. Per això es van inventar termes com a 'flexitarià' o 'reducetarià', perquè ni tan sols el que practiquen podria ser considerat veganisme des d'un punt de vista purament pràctic.

Com ja vaig argumentar en assajos anteriors, és impossible mantenir la pràctica del veganisme sense assumir el veganisme com un principi ètic. La pràctica de rebutjar l'ús d'animals tan sols es pot sostenir des d'una posició ètica que considera que la instrumentalització dels animals és injusta. Cap altre enfocament pot fonamentar o motivar una pràctica com aquesta. Altres posicions solament consideraran potser que hi ha alguns usos d'animals que no són acceptables, que és inacceptable algunes maneres de fer-los servir, però de cap manera defensaran que tot ús d'animals és èticament rebutjable en si mateix.

Afirmar que el veganisme no és un posicionament moral implica afirmar implícitament que el veganisme no pot ser un imperatiu moral, és a dir, que no podem ni tan sols tenir l'obligació de no tractar els animals com a mitjans per a fins humans. Afirmar que el veganisme no és un posicionament moral significa afirmar que és moralment permissible fer servir els animals per servir-nos de menjar, vestimenta, entreteniment, experimentació o altres propòsits. Si el veganisme no és un posicionament moral, llavors no pot ser immoral explotar els animals.

A l'article, Jouet també aprofita per publicitar l'organització AnimaNaturalis, que s'ha destacat per promoure l'especisme i per donar suport a reformes de l'explotació animal que beneficien econòmicament els explotadors institucionals i tranquil·litzen la consciència dels consumidors de productes animals. Dubto moltíssim que les activitats d'AnimaNaturalis ajudin gens a dirigir la societat cap al veganisme.

Compte, lectors. Ara ve el cop de gràcia. Jouet argüeix que en un hipotètic futur en què s'ha prohibit l'ús d'animals tots seríem automàticament vegans!:

«[...] no tots els ciutadans estan convençuts que és immoral explotar els animals. Alguns ho dubten, però no obstant apliquen la llei al peu de la lletra. Intuïtivament, aquests ciutadans són vegans, cosa que confirma que el veganisme no és un principi moral.»

Afirmar que en una hipotètica situació en què fos il·legal explotar animals, tots els ciutadans que compleixen la llei són vegans i, per tant, això confirma que el veganisme no és un principi moral, resulta anàleg a afirmar que tots els ciutadans que compleixen amb la llei de no abusar de les dones són feministes i, per tant, això confirma que el feminisme no és un principi moral. El simple fet de no abusar de les dones per por de la llei et fa ser feminista? M'atreviria a afirmar que no hi ha ni una sola autora, activista o organització feminista que pugui estar d'acord amb aquest enfocament.

El que addueix Jouet incorre en una fal·làcia, ja que resulta molt obvi comprovar que fer X no equival a estar d'acord amb X. Un religiós fanàtic que es veu obligat a respectar el laïcisme no és laïcista sinó tot al contrari, encara que per circumstàncies no li quedi una altra opció que acatar el laïcisme vigent a la societat. D'altra banda, un vegà que puntualment hagi consumit productes d'origen animal condicionat per error o per engany continua essent vegà, encara que a la pràctica hagués vulnerat el principi del veganisme. Segons Jouet, algú en contra del veganisme ha de ser considerat vegà solament perquè decideix no usar els animals circumstancialment. El que exposa Jouet em recorda aquell acudit que diu que tots els humans som vegans quan dormim, ja que quan dormim no fem servir els animals. En general, tot el que escriu Jouet em sona a un mal acudit.

Suposo que a hores d'ara seria gairebé reiteratiu recalcar que considero que Jouet està completament equivocat. El que defineix el veganisme no és la conducta externa sinó el convenciment moral que no hem de tractar els animals com a mitjans per als nostres fins; el convenciment que és injust considerar els animals com a recursos per a benefici humà. La pràctica de no fer servir els animals és una conseqüència necessària i directa d'aquest convenciment moral. Insisteixo que no hi ha cap creença, doctrina o plantejament que pugui sostenir i conduir al rebuig de l'ús d'animals que no sigui el mateix veganisme com a principi ètic. Aquest principi es sosté en una sèrie de raons morals que he argumentat en altres assajos d'aquest bloc.

Jouet acaba el seu atac cap al veganisme regalant un atac als mateixos vegans, a qui acusa de tenir la mateixa incapacitat per definir el veganisme que la que té una balena:

 

«Igual que les balenes, les persones veganes poden no ser especialment capaces de definir el veganisme, a diferència del Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, que sap exactament què és un diccionari.»

 

Jouet sembla tenir alguna estranya obsessió amb les balenes. Al principi del seu text sorprenentment els acusava de creure's que són peixos [sic]. És possible que una balena no sigui capaç de conceptualitzar el veganisme, però no comprovo que els vegans siguin especialment incapaços de definir el veganisme, ja que si són vegans llavors segur que tenen una definició del veganisme, però el que sí que veig és que François Jouet no és especialment capaç d'oferir un únic argument raonable i que no incorri en alguna fal·làcia per sostenir la seva tesi que el veganisme no és un posicionament moral.

Tan sols si deixem de banda tota l'evidència històrica, la coherència lògica, el raonament moral, i els fets en general, aleshores, i solament aleshores, el que defensa Jouet podria tenir algun sentit. Segons sembla, els opositors al veganisme estan disposats a rebaixar-se fins a la irracionalitat més extrema perquè ja han constatat que no hi ha cap altra manera d'atacar el veganisme.

En conclusió, pretendre defensar que el veganisme no és un posicionament moral, en contra de la tradició històrica del veganisme i dels arguments exposats, tan sols es pot explicar des d'una posició que està a favor de l'ús d'animals i que pretén que el rebuig a aquest ús d'animals no hagi de ser considerat com un imperatiu moral. En definitiva es tracta d'algú que està a favor de l'ús d'animals i que no vol que els altres puguin contemplar que l'ús d'animals és immoral. Segons el meu punt de vista, és impossible explicar altrament els continus disbarats que conté el text de Jouet, que s'hauria d'haver titulat més encertadament: «No vull que el veganisme sigui considerat una posició moral».

Reconec que una mica ingènuament potser vaig arribar a pensar, veient alguna de les seves publicacions, que el diari El Salto podria contenir un espai preferent per a l'abolicionisme vegà dins d'un mitjà d'informació general, però fa la impressió que ha decidit escorar-se a promoure el benestarisme i la propaganda antivegana, igual que van fer altres publicacions considerades progressistes com Público i elDiario.es. No és una cosa de la qual sorprendre's, ja que els qui dirigeixen aquests mitjans són partícips i partidaris de l'explotació animal —encara que la seva consciència els incomodi al respecte— i per això el benestarisme els resulta molt més convenient que el veganisme.

El benestarisme és enemic del veganisme i els partidaris del benestarisme faran tot el possible per distorsionar, confondre i desacreditar el veganisme, ja que el veganisme els incordia per al seu propòsit de continuar sotmetent els animals sota la dominació humana.