La filòsofa Christine Korsgaard és una de les principals pensadores actuals que s'ha dedicat a reivindicar el pensament d'Immanuel Kant. Kant és considerat una de les ments més brillants de la història de la filosofia, i una de les seves aportacions més celebrades és precisament la teoria sobre l'ètica. Korsgaard és especialista acadèmica en filosofia moral i una part del seu treball ha estat enfocat a analitzar el nostre tracte sobre els animals partint del pensament kantià.
El meu objectiu en aquest assaig no és exposar o resumir la proposta de Koorsgaard sobre la nostra relació moral amb els animals. Per això ja hi ha altres articles en espanyol [veure: 1, 2 i 3] que realitzen bé aquesta tasca. La meva intenció aquí és analitzar concisament el plantejament de Korsgaard des d'un enfocament vegà. Per això em basaré en un article divulgatiu titulat «Explotar els animals: una protesta filosòfica» que la mateixa Korsgaard publica com a síntesi de la seva posició sobre la qüestió animalista i del qual en citaré alguns paràgrafs a continuació.
Què és el que proposa Korsgaard en pocs mots? Seguint la teoria de Kant, el que hem de fer és deixar de veure els animals com a mitjans per als fins humans i passar a veure'ls com a fins en si mateixos. Dit d'una altra manera: proposa que deixem de considerar-los com a éssers que tan sols tenen un valor instrumental i passem a considerar-los com a éssers que tenen un valor inherent. No obstant això, a diferència de Kant, Korsgaard no està d'acord que sigui solament la racionalitat allò que permet l'existència aquest valor intrínsec o valor inherent, sinó que allò que genera aquest valor és també la sensibilitat o la consciència sensitiva:
Korsgaard empra termes com ara 'naturalesa animal', 'preocupacions naturals' i 'afectes', però pel context deduïm clarament que es refereix a la sensibilitat o la sentença.
Fins aquí tot bé. De fet, res d'això no és realment nou. Ja trobem el mateix fonament filosòfic en altres autors com Tom Regan i Gary Francione; que a les respectives obres reconeixen la seva inspiració kantiana. Diguem que Korsgaard no exposa res que no s'hagi dit abans, encara que ho expressi amb els seus pròpis mots. Reconec que em va cridar molt l'atenció que en els seus textos no fes cap referència a aquests autors animalistes, ni gairebé a cap altre en general. Korsgaard es basa directament en Kant i sembla ignorar de manera deliberada qualsevol altra aportació teòrica o acadèmica sobre aquest tema.
L'ètica que proposa Kant —i segueix Korsgaard— no rebutja tal com l'ús d'altres individus com a mitjans per als nostres fins sinó que solament rebutja la seva instrumentalització forçada, és a dir, que els fem servir sense tenir en compte la seva voluntat i els seus interessos —que els tractem exclusivament com a mitjans per als nostres fins. Per això, un ús moralment acceptable d'altres individus requereix almenys el consentiment —un consentiment lliure, voluntari i informat— i que no es tracti d'un ús contrari als seus propis interessos i desitjos:
Quin és el problema doncs amb la teoria de Korsgaard? El problema és que no és coherent en les seves conclusions respecte dels propis fonaments teòrics. Si els animals són fins en si mateixos, llavors no hem d'instrumentalitzar-los en cap manera per a satisfer els nostres desitjos i necessitats, perquè ells no poden consentir. Tot i això, Korsgaard afirma que és acceptable que usem els animals sota certes condicions:
A parer meu, en aquest punt Korsgaard erra greument i contradiu el seu propi plantejament.
Proposar que és acceptable emprar els animals tot i que ells no poden consentir és equivalent a proposar que podem usar els humans encara que no donin el seu consentiment. Si un dels requisits bàsics que cal perquè la interacció instrumental amb altres individus sigui èticament acceptable és que ha de comptar amb el consentiment lliure, voluntari i informat dels individus implicats llavors és impossible que hi pugui haver un tracte instrumental dels animals que sigui èticament acceptable. Sabem que els animals tenen un interès a continuar existint, pretenen evitar el mal i la submissió, i volen gaudir d'un benestar; però ells no tenen cap interès a servir-nos de recursos als humans.
Al·legar que podem suplantar aquesta manca de consentiment dels animals amb la nostra pròpia voluntat no significa altra cosa que sotmetre els animals als nostres desitjos, és a dir, tractar-los com a simples mitjans per als nostres fins. Això contradiu tota l'argumentació kantiana que Korsgaard ha exposat per a reconèixer els animals com a fins en si mateixos i no com a mitjans per als nostres fins. Això no és ètica; és antropocentrisme. Al·legar que això és el que suposadament nosaltres decidiríem al seu lloc és apel·lar a la imaginació especulativa i no al raonament moral. L'absència de consentiment no equival en cap cas a l'expressió de consentiment. Els animals són éssers dotats de sensació, però també estan dotats de voluntat i d'interessos propis. No sols són éssers sentents sinó també agents —éssers intencionals. No hi ha evidència que indiqui que els animals tenen algun interès a servir de recursos als humans, de la manera que sigui.
Al·legar que podem substituir aquesta manca de consentiment mitjançant la provisió d'unes condicions materials perquè els animals explotats es trobin suposadament 'confortables' no és ètica; és benestarisme. En quina part dels textos de Kant es diu que és acceptable usar un altre subjecte sense el seu consentiment sempre que l'usem en condicions 'confortables'? Això és defensar que continuem sotmetent els animals a l'estatus de propietat; que és equivalent a l'esclavatge. Quan ens apropiem de les vides d'altres humans ho anomenem esclavitud i no hi ha raó per anomenar-ho de diferent manera quan les nostres víctimes són individus no humans. La filosofia moral kantiana és radicalment incompatible amb qualsevol forma d'esclavatge o explotació sobre els subjectes morals. Si els animals són subjectes de consideració moral llavors no hem d'apoderar-nos de cap manera de la seva vida ni tractar-los com a recursos o instruments per al nostre benefici.
Si reconeixem els animals com a fins en sí mateixos, és a dir, com a éssers que tenen un valor moral intrínsec, tan sols hi pot haver una conclusió lògica: hem de posar fi a tota forma de domesticació d'animals. L'ús d'animals tan sols es pot dur a terme instrumentalitzant-los forçadament i mai no pot comptar amb el seu consentiment. Com bé assenyala el professor Tom Regan; el nostre error fonamental en la relació amb els altres animals rau en el prejudici de considerar-los com a mitjans per a satisfer els fins humans. Esmenar aquest error requereix, per lògica, rebutjar qualsevol forma d'instrumentalització sobre els animals.
Encara més, no hi ha cap ús d'animals que no impliqui infligir coacció i dany als propis animals. Ja es tracti de fer-los servir de companyia o mascotes, o com si fossin màquines per produir llana. Tots els usos d'animals atempten contra els seus interessos bàsics: atempten contra la vida, la salut, la integritat física i la llibertat. La idea que hi pot haver una explotació animal 'humanitària' —que és el que està defensant Korsgaard quan parla proporcionar 'condicions confortables' als animals que emprem— ja s'ha demostrat que és una quimera. Les investigacions de James LaVeck i de Joanna Lucas, entre altres activistes, han denunciat l'engany que consisteix a creure que els animals poden ser tractats com a recursos i alhora gaudir d'una vida saludable i feliç d'acord amb els propis interessos.
La meva impressió és que Korsgaard mostra un desconeixement aclaparador sobre la realitat de l'explotació animal que pateixen les seves víctimes; així com sembla voler ignorar les dades i els arguments aportats per pensadors animalistes anteriors. Lamento especialment tots aquests defectes, ja que considero que el projecte intel·lectual de Korsgaard és ben interessant i el meu propi pensament moral és molt afí a la teoria kantiana. Estic d'acord amb el plantejament inicial que Korsgaard proposa però en notable desacord amb les seves conclusions.
En definitiva, he de jutjar la teoria de Korsgaard com un intent fallit d'adaptar la teoria de Kant a la nostra relació moral amb els animals. Penso que el seu article s'hauria d'haver titulat «Explotar els animals: una excusa filosòfica», perquè la seva autora sembla més aviat cercar excuses per a continuar justificant certa explotació dels animals i evitar les conclusions lògiques que comporta adaptar els postulats ètics kantians a la nostra relació moral amb els animals.
Què és el que proposa Korsgaard en pocs mots? Seguint la teoria de Kant, el que hem de fer és deixar de veure els animals com a mitjans per als fins humans i passar a veure'ls com a fins en si mateixos. Dit d'una altra manera: proposa que deixem de considerar-los com a éssers que tan sols tenen un valor instrumental i passem a considerar-los com a éssers que tenen un valor inherent. No obstant això, a diferència de Kant, Korsgaard no està d'acord que sigui solament la racionalitat allò que permet l'existència aquest valor intrínsec o valor inherent, sinó que allò que genera aquest valor és també la sensibilitat o la consciència sensitiva:
«[...] els altres animals estan en la mateixa posició que nosaltres: són éssers animats, amb una preocupació urgent, donada per naturalesa, per cuidar els seus propis interessos i els interessos d'aquells amb qui estan aferrats. Aquesta preocupació natural és l'origen de tot valor: hi ha coses en aquest món que són bones i dolentes, precisament perquè hi ha criatures per a qui les coses poden ser bones o dolentes. Aquells que comparteixen la preocupació natural per ells mateixos i les seves famílies, comparteixen, conseqüentment, la característica de la nostra naturalesa per la qual nosaltres demanem respecte. Ells, com nosaltres, són éssers per a qui les coses poden ser bones o dolentes. Els altres animals, per tant, tenen una exigència tant a la nostra raó com als nostres sentiments de solidaritat. Per tant, hem de respectar-los com fins en si mateixos.» [Explotar els animals: una protesta filosòfica; Christine Korsgaard, 2009]
Korsgaard empra termes com ara 'naturalesa animal', 'preocupacions naturals' i 'afectes', però pel context deduïm clarament que es refereix a la sensibilitat o la sentença.
Fins aquí tot bé. De fet, res d'això no és realment nou. Ja trobem el mateix fonament filosòfic en altres autors com Tom Regan i Gary Francione; que a les respectives obres reconeixen la seva inspiració kantiana. Diguem que Korsgaard no exposa res que no s'hagi dit abans, encara que ho expressi amb els seus pròpis mots. Reconec que em va cridar molt l'atenció que en els seus textos no fes cap referència a aquests autors animalistes, ni gairebé a cap altre en general. Korsgaard es basa directament en Kant i sembla ignorar de manera deliberada qualsevol altra aportació teòrica o acadèmica sobre aquest tema.
L'ètica que proposa Kant —i segueix Korsgaard— no rebutja tal com l'ús d'altres individus com a mitjans per als nostres fins sinó que solament rebutja la seva instrumentalització forçada, és a dir, que els fem servir sense tenir en compte la seva voluntat i els seus interessos —que els tractem exclusivament com a mitjans per als nostres fins. Per això, un ús moralment acceptable d'altres individus requereix almenys el consentiment —un consentiment lliure, voluntari i informat— i que no es tracti d'un ús contrari als seus propis interessos i desitjos:
«D'acord amb Kant, la diferencia entre explotar algú com un simple mitjà i fer-lo servir com un mitjà d'una manera moralment permissible, és el fet de tenir el seu consentiment informat i sense coerció. Servim els interessos dels altres donant el nostre consentiment per motius com el guany, l'amor, l'amistat o un esperit general de cooperació. Però els altres animals no ens poden donar el seu consentiment informat i sense coerció.» [Explotar els animals: una protesta filosòfica; Christine Korsgaard, 2009]
Quin és el problema doncs amb la teoria de Korsgaard? El problema és que no és coherent en les seves conclusions respecte dels propis fonaments teòrics. Si els animals són fins en si mateixos, llavors no hem d'instrumentalitzar-los en cap manera per a satisfer els nostres desitjos i necessitats, perquè ells no poden consentir. Tot i això, Korsgaard afirma que és acceptable que usem els animals sota certes condicions:
«Si els proveïm de condicions confortables per a viure, en les quals ells siguin capaços de portar una cosa raonablement semblant al seu propi tipus de vida, el seu ús com a animals de companyia probablement pot ser justificat. És possible que també es pugui justificar l'ús com a auxiliars per als minusvàlids i la policia, com a treballadors en recerca i rescat, guardians, si aquestes tasques poden ser dutes a terme de manera compatible amb una vida confortable i natural. Sobre si poden consentir proveir-nos de llana, productes lactis o ous, dependrà de si hi ha mètodes per recol·lectar aquests productes que són genuïnament compatibles amb una forma de vida normal i feliç per als animals.» [Explotar els animals: una protesta filosòfica; Christine Korsgaard, 2009]
A parer meu, en aquest punt Korsgaard erra greument i contradiu el seu propi plantejament.
Proposar que és acceptable emprar els animals tot i que ells no poden consentir és equivalent a proposar que podem usar els humans encara que no donin el seu consentiment. Si un dels requisits bàsics que cal perquè la interacció instrumental amb altres individus sigui èticament acceptable és que ha de comptar amb el consentiment lliure, voluntari i informat dels individus implicats llavors és impossible que hi pugui haver un tracte instrumental dels animals que sigui èticament acceptable. Sabem que els animals tenen un interès a continuar existint, pretenen evitar el mal i la submissió, i volen gaudir d'un benestar; però ells no tenen cap interès a servir-nos de recursos als humans.
Al·legar que podem suplantar aquesta manca de consentiment dels animals amb la nostra pròpia voluntat no significa altra cosa que sotmetre els animals als nostres desitjos, és a dir, tractar-los com a simples mitjans per als nostres fins. Això contradiu tota l'argumentació kantiana que Korsgaard ha exposat per a reconèixer els animals com a fins en si mateixos i no com a mitjans per als nostres fins. Això no és ètica; és antropocentrisme. Al·legar que això és el que suposadament nosaltres decidiríem al seu lloc és apel·lar a la imaginació especulativa i no al raonament moral. L'absència de consentiment no equival en cap cas a l'expressió de consentiment. Els animals són éssers dotats de sensació, però també estan dotats de voluntat i d'interessos propis. No sols són éssers sentents sinó també agents —éssers intencionals. No hi ha evidència que indiqui que els animals tenen algun interès a servir de recursos als humans, de la manera que sigui.
Al·legar que podem substituir aquesta manca de consentiment mitjançant la provisió d'unes condicions materials perquè els animals explotats es trobin suposadament 'confortables' no és ètica; és benestarisme. En quina part dels textos de Kant es diu que és acceptable usar un altre subjecte sense el seu consentiment sempre que l'usem en condicions 'confortables'? Això és defensar que continuem sotmetent els animals a l'estatus de propietat; que és equivalent a l'esclavatge. Quan ens apropiem de les vides d'altres humans ho anomenem esclavitud i no hi ha raó per anomenar-ho de diferent manera quan les nostres víctimes són individus no humans. La filosofia moral kantiana és radicalment incompatible amb qualsevol forma d'esclavatge o explotació sobre els subjectes morals. Si els animals són subjectes de consideració moral llavors no hem d'apoderar-nos de cap manera de la seva vida ni tractar-los com a recursos o instruments per al nostre benefici.
Si reconeixem els animals com a fins en sí mateixos, és a dir, com a éssers que tenen un valor moral intrínsec, tan sols hi pot haver una conclusió lògica: hem de posar fi a tota forma de domesticació d'animals. L'ús d'animals tan sols es pot dur a terme instrumentalitzant-los forçadament i mai no pot comptar amb el seu consentiment. Com bé assenyala el professor Tom Regan; el nostre error fonamental en la relació amb els altres animals rau en el prejudici de considerar-los com a mitjans per a satisfer els fins humans. Esmenar aquest error requereix, per lògica, rebutjar qualsevol forma d'instrumentalització sobre els animals.
Encara més, no hi ha cap ús d'animals que no impliqui infligir coacció i dany als propis animals. Ja es tracti de fer-los servir de companyia o mascotes, o com si fossin màquines per produir llana. Tots els usos d'animals atempten contra els seus interessos bàsics: atempten contra la vida, la salut, la integritat física i la llibertat. La idea que hi pot haver una explotació animal 'humanitària' —que és el que està defensant Korsgaard quan parla proporcionar 'condicions confortables' als animals que emprem— ja s'ha demostrat que és una quimera. Les investigacions de James LaVeck i de Joanna Lucas, entre altres activistes, han denunciat l'engany que consisteix a creure que els animals poden ser tractats com a recursos i alhora gaudir d'una vida saludable i feliç d'acord amb els propis interessos.
La meva impressió és que Korsgaard mostra un desconeixement aclaparador sobre la realitat de l'explotació animal que pateixen les seves víctimes; així com sembla voler ignorar les dades i els arguments aportats per pensadors animalistes anteriors. Lamento especialment tots aquests defectes, ja que considero que el projecte intel·lectual de Korsgaard és ben interessant i el meu propi pensament moral és molt afí a la teoria kantiana. Estic d'acord amb el plantejament inicial que Korsgaard proposa però en notable desacord amb les seves conclusions.
En definitiva, he de jutjar la teoria de Korsgaard com un intent fallit d'adaptar la teoria de Kant a la nostra relació moral amb els animals. Penso que el seu article s'hauria d'haver titulat «Explotar els animals: una excusa filosòfica», perquè la seva autora sembla més aviat cercar excuses per a continuar justificant certa explotació dels animals i evitar les conclusions lògiques que comporta adaptar els postulats ètics kantians a la nostra relació moral amb els animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada