Prohibicionisme no és abolicionisme

 

«Crec que això ens hauria de fer reflexionar sobre si els esforços que fem estan ben encaminats, i si les polítiques que hem implementat es fonamenten en una correcta comprensió del fenomen que volem combatre. O si, al contrari, ens deixem portar per llocs comuns, opinions subjectives o, pitjor encara, fonamentalismes.» ~ Marta Iglesias

Què és l'abolicionisme?

Per abolicionisme entenem, en general, una postura i un moviment que pretén fer desaparèixer aquella pràctica general que és contrària als principis morals bàsics. L'exemple més representatiu és l'abolicionisme de l'esclavatge. L'esclavatge és una institució que implica una violació flagrant del respecte moral bàsic que tota persona mereix. És una pràctica que tracta subjectes com si fossin mers objectes al servei dels altres. L'esclavatge cosifica unes persones reduint-les a ser propietat d'altres.

L'abolicionisme pretén erradicar completament, des de l'arrel, allò que considera un error moral i no simplement prohibir determinades pràctiques dins aquest error. Així, una postura abolicionista pretén erradicar l'esclavatge i no solament una determinada forma d'esclavatge.

No obstant això, el terme abolicionista és usat incorrectament en l'àmbit animalista —pel moviment antitaurí en especial— per a fer referència a un enfocament determinat; el qual lluny de ser abolicionista resulta ser merament prohibicionista. No és abolicionisme allò que defensen sinó el prohibicionisme. No pretenen abolir la institució de l'esclavitud animal, sinó només prohibir una pràctica determinada dins del context de l'explotació dels animals.

Les mesures habitualment anomenades com abolicionistes no són tals en realitat, sinó que són merament prohibicionistes. Una mesura abolicionista per definició ha d'implicar el cessament absolut de la institució que empara determinades pràctiques. És a dir, l'abolició de l'esclavatge com a tal i no tan sols d'un tipus d'esclavatge concret. Si l'ús d'animals és moralment equivalent a l'esclavitud humana, aleshores l'abolicionisme en el context animalista solament pot ser reconegut com a tal quan es fonamenta en l'oposició a l'ús dels animals i no limitat a un ús determinat.

El prohibicionisme: una altra manera de reformar l'explotació animal

Un exemple molt clar on el prohibicionisme es confon amb l'abolicionisme el podem trobar en el cas de la suposada abolició de la tauromàquia de Catalunya. Una tauromàquia que no va ser abolida, ja que els correbous són tauromàquia i continuen existint a Catalunya. No sols existeixen sinó que a més han estat legalitzats, subvencionats i protegits. El que va passar a Catalunya va ser simplement una prohibició d'una forma de tauromàquia molt determinada però que alhora emparava una altra forma diferent de tauromàquia.

Prohibir les curses de bous a Catalunya ha comportat que els correbous siguin legalitzats, subvencionats i protegits com a patrimoni cultural. El nombre de correbous que se celebren, i les víctimes, han augmentat. En definitiva, s'ha substituït una forma d'explotació per una altra. Els correbous no eren regulats per llei abans de la prohibició de les curses. I per tant no podien ser subvencionats ni protegits. Ara sí que ho són. Els polítics, amb el vist-i-plau dels animalistes antitaurins, van votar a favor de prohibir les curses de braus excloent expressament els correbous d'aquesta prohibició per tal de legalitzar-los i promocionar-los per considerar-la una activitat pròpia de la cultura catalana.

L'abolició implica erradicar la institució de l'esclavatge. Per tant, en relació amb els no-humans, l'abolició consisteix en erradicar el seu estatus de propietat, és a dir, el fet que siguin considerats recursos per a satisfer els interessos humans. Prohibir una determinada forma concreta d'explotació animal no té res a veure amb l'abolició de la seva esclavitud, ja que no altera gens el fet que continuen essent considerats propietats d'humans. Prohibicionisme no és abolicionisme.

Els mitjans han de ser coherents amb els fins, ja que tots dos han d'ajustar-se per igual a un mateix criteri. I, per tant, resulta incoherent dir que donem suport a l'abolició de l'esclavitud dels no-humans mentre que alhora donem suport a una reforma legal que continua considerant-los com la nostra propietat.

A més, promoure o participar en campanyes prohibicionistes significa treure recursos [temps, energia, diners] que es podrien emprar en campanyes veganes/abolicionistes. D'aquesta manera simplement estem impedint o perjudicant la difusió del veganisme.

Les prohibicions protegeixen els animals no humans?

La prohibició de l'ús d'animals a circs és un exemple clar dels errors del prohibicionisme: [1] Aquestes prohibicions són, gairebé sempre, especistes, ja que en realitat no prohibeixen l'ús d'animals [les prohibicions sobre els circs prohibeixen l'ús d'animals considerats "salvatges" però permeten l'ús d'animals considerats "domèstics"]; [2] no impedeixen que els circs segueixin operant encara que sigui en altres ciutats o països; [3] malbaraten recursos que es podrien emprar en campanyes veganes; [4] discriminen a la gran majoria dels animals esclavitzats; [5] en la majoria dels casos, els animals als quals afecten aquestes mesures resulten abandonats, assassinats, o se'ls usa per a altres fins d'explotació.

Hi ha una quantitat ingent d'exemples publicats que demostren que les prohibicions no serveixen per a evitar la violència contra els animals. Les prohibicions no erradiquen l'estatus de propietat dels animals; no protegeixen els seus interessos bàsics; i ni tan sols ofereixen una protecció consistent en el temps. Si la mentalitat no canvia, les conseqüències que provoca aquesta mentalitat tampoc no deixaran de produir-se d'una manera o altra. L'única cosa que evitarà la violència serà un canvi cultural massiu, precedit necessàriament per nombrosos canvis individuals.

Les corporacions animalistes no solen explicar la veritat sobre els efectes que tenen les prohibicions que impulsen per a reformar l'explotació animal. Tan sols els interessa vendre "victòries!" i "èxits" per tal de fer-se publicitat, guanyar diners i aconseguir socis. Reformar l'explotació animal amb regulacions i prohibicions solament perpetua aquesta violència sobre els animals.

No és poc habitual que les prohibicions siguin derogades al cap d'un temps. És un fet que el prohibicionisme no serveix per protegir els no-humans i els seus interessos. Tan sols serveix per fer creure a la gent que el problema és la crueltat contra els altres animals i que amb aquestes mesures ja s'aconsegueix prohibir l'abús —i no l'ús. És exactament el mateix efecte autocomplaent que té com a objectiu el regulacionisme tradicional.

La creença que les prohibicions legals protegeixen els animals o que aquestes prohibicions són un pas cap a l'abolició de l'explotació animal és una creença que està a la mateixa categoria que la creença que la Terra és plana. Tenen la mateixa evidència a favor seu i la mateixa connexió amb la realitat. Mentre els no-humans siguin considerats propietat, els seus interessos estaran sempre supeditats i anul·lats davant dels interessos humans.

Quan els abolicionistes intentem explicar a la gent que no hi ha diferència moral entre el determinat ús d'animals que es pretén prohibir -per exemple, la tauromàquia- i la resta de formes d'explotació animal, les respostes que es donen són d'aquest tipus: "no és el mateix perquè allò es fa per diversió"; o "sí, però primer cal abolir els pitjors abusos i després ja ho veurem". Les campanyes prohibicionistes ajuden a marginar el veganisme entre la gent i a desviar l'atenció sobre la moralitat de l'ús d'animals cap a les condicions de l'ús.

Les prohibicions no condueixen a l'abolició

No hi ha evidència que demostri que prohibir una determinada pràctica concreta d'explotació animal condueixi necessàriament cap a l'abolició de la resta de l'explotació animal. A països com Gran Bretanya o l'Argentina, la tauromàquia es va prohibir al segle XIX. Fa gairebé 200 anys. Però des de llavors no hi ha hagut cap progrés significatiu. Els animals continuen essent considerats propietat i són explotats massivament en tot tipus d'àmbits provocant milers de milions de víctimes cada any.

L'estratègia d'atacar tota forma d'opressió especista d'una en una fins acabar amb totes s'ha demostrat que no funciona. Per cada granja o escorxador que s'aconsegueixi tancar, n'obriran de nous per satisfer la demanda. Per cada activitat prohibida, sorgeix una altra nova forma d'explotació animal [experimentació genètica, mascotes exòtiques...]. Per cada espècie animal que és protegida d'alguna forma específica d'explotació, una altra espècie diferent és posada al seu lloc —en comptes de menjar gossos ara menjaran pollastres; en comptes de menjar dofins es mengen tonyines; en comptes d'emprar animals 'salvatges' als circs ara es fan servir animals 'domèstics': cavalls... Així, el prohibicionisme encoratja un miratge de progrés que no afavoreix els interessos dels animals i entorpeix l'objectiu de l'abolicionisme.

L'opció veritablement abolicionista: el veganisme

Per això considero que l'enfocament prohibicionista no seria la manera correcta d'afrontar el problema que és l'explotació animal.

En conclusió, quina seria l'estratègia que una perspectiva abolicionista hauria de desenvolupar per tal d'afrontar adequadament el problema de l'especisme i de l'explotació animal? El primer i més fonamental hauria de ser conscienciar la gent. Mentre la gent no prengui consciència del problema, i mentre no rebutgi voluntàriament l'especisme i l'explotació animal, de manera progressiva però ferma, les mesures legislatives correctes i eficaces seran completament irrealitzables en un context especista que considera els animals com a objectes i recursos per satisfer els desitjos humans. Les mesures legislatives que es puguin dur a terme —com intentar prohibir la tauromàquia— seran directament inútils o contraproduents per als interessos dels animals.

L'arrel del problema consisteix en veure els altres animals com a éssers inferiors; com a objectes o recursos per al nostre benefici. Tots els mals que infligim als animals deriven d'aquí. Per tant, un activisme ètic i efectiu s'hauria d'enfocar a erradicar aquest prejudici a través de l'educació, informant i conscienciant la societat —cadascun dels seus membres— perquè comprengui la injustícia de l'especisme i canviï la mentalitat i l'actitud en el dia a dia.

La difusió del veganisme comportaria l'eliminació progressiva de qualsevol ús d'animals. La mateixa societat donaria suport a aquesta eliminació, també a nivell legal, com a conseqüència del canvi de mentalitat. Però pretendre la prohibició com a primer pas, sense que hi hagi hagut un canvi individual i social i cultural en favor de l'alliberament animal, és com començar a construir una casa per la teulada. Si estem en contra de tota explotació animal, perquè tota explotació sobre éssers sentents és injusta sense importar com es faci, aleshores hauríem de fer campanyes contra l'explotació animal en si mateixa i no contra un tipus específic d'explotació.

L'abolició de l'opressió que exercim sistemàticament contra els altres animals comença en el veganisme. Deixant de participar en qualsevol ús o consum que impliqui l'ús d'animals nohumans i triant opcions lliures d'esclavatge.

Així doncs, l'abolició comença en tots i cadascun de nosaltres, aplicant el principi abolicionista a la nostra pròpia vida, i erradicant el nostre suport a l'ús d'animals.

Quan siguem una majoria de persones la que rebutgem la discriminació especista i l'ús dels animals, aleshores, i solament aleshores, podrem aspirar realment que les lleis protegeixin els interessos dels individus no humans. Per això cal primer que el seu estatus de propietat sigui abolit.

Tots podem abolir l'explotació animal a les nostres vides triant el veganisme. És una cosa que tots podem fer ara mateix sense necessitat esperar futurs canvis socials ni mesures legals. L'únic requisit necessari és tenir consciència moral i prendre'ns seriosament la consideració dels animals com a individus que tenen interessos propis.