L'assignatura pendent

En el següent vídeo podem veure algunes reflexions del científic Richard Dawkins sobre la relació entre ciència i moral. Sobre aquest mateix punt en concret ja vaig publicar una nota que versava sobre les idees de Sam Harris. Ara però, crec que pot ser interessant que escoltem el que Dawkins diu sobre aquests tema.

Aquests són alguns punts clau del discurs de Dawkins:

    1. La ciència no pot establir per si mateixa valors morals. La ciència tracta sobre com és el món, sobre com funciona. Però del que és no se'n pot derivar directament el que cal fer.

    2. La ciència sí que pot ajudar l'ètica a establir valors morals d'acord amb els criteris racionals propis de les dues disciplines: la lògica i els fets.

    3. La ciència ens mostra que tots els animals tenim un mateix passat evolutiu, i que tenim característiques similars, com ara la capacitat de sentir. Per tant, és irracional fer separacions radicals entre els animals, tal com fa aquella mentalitat que Dawkins anomena "absolutista", encara que en realitat seria més apropiat anomenar-la especista.

    4. Darrere de la ciència hi ha idees filosòfiques que són les que en condicionen l'objecte i la forma d'estudi. Crec que aquesta última idea l'explica detalladament el filòsof de la ciència, Mario Bunge.

Dawkins parla també sobre l'utilitarisme, una teoria amb què clarament simpatitza en la versió específica promoguda pel filòsof Peter Singer. La idea que és moralment bo sacrificar les vides d'uns quants individus si resulta útil per afavorir el benestar de molts altres no seria genuïnament especista sinó d'arrel utilitarista.

Un altre gran científic, el físic Richard Feynman, va promoure una iniciativa en què proposava que resumíssim el nucli més important del coneixement científic en una sola frase. En les respostes que van aparèixer resulta destacable apreciar que n'hi havia moltes que feien una apologia manifesta de l'antropocentrisme:

"Agafeu-vos les mans, mireu-vos als ulls i parleu recordant la nostra història evolutiva i la importància de la nostra espècie." ~ Marc Hauser

"Per això, l'objectiu dels esforços mediambientals no és tant salvar el planeta -que de totes maneres sobreviurà i crearà noves combinacions d'àtoms- com assegurar la prosperitat de la nostra pròpia espècie." ~ Carl Folke

“Sovint, la manera d'entendre un sistema complex és entenent-ne els components, però probablement no és així en el cas dels sistemes complexos més interessants: nosaltres.” ~ Robert Sapolsky

Sembla que en comptes de demanar-los una frase per resumir el més essencial i important del coneixement científic els haguessin reclamat una sentència que resumís el cor de l'antropocentrisme. I és que sovint fa la impressió que la major part del temps els humans ens dediquéssim a mirar-nos embadalits el melic i estudiéssim totes les altres coses solament perquè estan relacionades amb nosaltres mateixos.

Em demano, aleshores: com podem superar aquest antropocentrisme? Penso que ho podem aconseguir de la mateixa manera que hem superat la màgia, la bruixeria i el xamanisme. Aplicant la raó. Partint de la lògica i dels fets empírics de què tenim coneixement.

Una manera de pensar racional és la que ens proporciona allò que entenem per ciència. Construir teories basades en l'evidència empírica i aplicar els principis de la lògica són els que fonamenten la investigació i el coneixement científic.

Fins al segle XVIII la ciència era anomenada 'filosofia natural', és a dir, una part de la filosofia que estudia la naturalesa en els seus processos, en com funciona. I no va ser fins al segle XIX que va decidir anar-se'n pel seu compte. Com també li va passar a tantes altres disciplines: lògica, psicologia, sociologia...

Ara anomenem filosofia per una banda a la nostra visió del món i la reflexió general sobre els fonaments d'aquesta visió, i, de l'altra, la reflexió particular sobre cadascun dels aspectes concrets de la vida o sobre els nostres diferents sectors de coneixement.

Si una manera de pensar racional ens ha proporcionat la ciència moderna, també pot proporcionar-nos l'ètica. Encara que per això caldria superar prèviament l'antropocentrisme.

Si hem superat el prejudici humano-centrista en cosmologia [no som el centre de l'univers] i en biologia [no som el centre de la natura] tampoc no hi ha cap raó que justifiqui mantenir aquest mateix antropocentrisme en el context moral i suposar que exclusivament els humans mereixen consideració moral o que els humans estem legitimats a sotmetre altres individus si no estan classificats dins de l'espècie humana.

Alguns científics i divulgadors de la ciència i el pensament racional com és el cas de Carl Sagan ja van mostrar preocupació per aquest tema.

Si l'escepticisme racional és una part fonamental d'aquesta visió del món basada en la raó il·lustrada, i la postura racional defensa el principi lògic de la continuïtat de l'existència, aleshores no hi pot haver àmbits de la vida que estiguin radicalment separats. Ja es tracti de ciència, ideologia, economia (o qualsevol altra activitat) no és racional defensar que solament en algunes àrees és pertinent aplicar la raó. Ens hauríem d'esforçar per fer el mateix en tots els àmbits de la vida.

És per això que entenc que la raó hauria de ser aplicada igual també en el terreny de l'ètica. I per això estic plenament d'acord en el fet de denunciar que les discriminacions morals entre éssers humans basades en sexes, races o nacions és una cosa contraria a la raó.

La consideració moral no té cap relació amb la pertinença a determinada raça, sexe o nació. Sinó que té a veure amb el fet que som individus conscients i amb interessos propis que desitgem que se'ns respecti.

Tanmateix, també estic convençut que és una tasca pendent, no sols del moviment escèptic en particular sinó de la societat en general, reconèixer que, igual que el racisme o el sexisme, també l'especisme és una discriminació injusta. L'antropocentrisme moral —creure que solament els éssers humans mereixen la mateixa consideració moral i drets— és una ideologia radicalment irracional i fins i tot més perjudicial que tots els altres prejudicis junts.

Crec que aquest darrer punt mereix, almenys, una més que profunda reflexió per qualsevol persona que es consideri racional i que encara no en comprengui la gravetat o importància. Reconec que això en principi és força complicat, sobretot pel context social en què vivim, on és una idea corrent, i assumida per gairebé tots, la que tan sols els humans mereixem el mateix respecte i que estem per sobre dels altres animals, amb dret a usar-los per als nostres fins.

L'especisme es basa en aquesta mateixa dicotomia en què es basa el racisme o el nacionalisme, la dicotomia del nosaltres [els humans] per sobre d'ells [els altres animals].

La preeminència d'aquesta mentalitat fa que causem milers de milions de víctimes cada any. Sense que hi hagi tampoc cap argument racionalment basat en la necessitat o la utilitat que ho pugui justificar.

No sabem si estem sols a l'univers o bé si hi ha altres planetes que allotgen formes de vida i éssers conscients. Del que no hi ha cap dubte és que no estem sols en aquest planeta. Habitem aquest món juntament amb altres animals que tenen la capacitat de sentir, que tenen la seva pròpia voluntat i interessos.

Per què els nostres interessos han d'estar per sobre dels interessos dels altres animals, solament perquè no siguin humans? Qualsevol argument que es pretengui al·legar servirà igualment per a justificar fer el mateix amb altres humans.

Cal abandonar la irracionalitat i adoptar un canvi radical de perspectiva, i fonamentar la nostra ètica en la raó, és a dir, en les evidències i la lògica. Així, probablement reeixirem com ho ha fet la ciència i aconseguirem un coneixement clar sobre com ens hem de comportar, d'acord amb la raó.