El que jo vull exposar en aquesta entrada és un breu vídeo publicat a Youtube en el que podem veure una nova versió d'aquest dilema amb la particularitat que està relacionat amb la qüestió del veganisme. La locució és en anglès però disposa de subtítols en espanyol:
El missatge del vídeo explica que davant de l'explotació animal tenim solament dues opcions: o hi continuem participant —i per tant som explotadors d'animals— o rebutgem formar part d'aquesta dinàmica opressora que infligeix patiment i mort als animals per una ancestral inèrcia que no es pot justificar excepte pel costum i el plaer.
Sense que calgui recórrer a la filosofia dels Drets Animals, podem justificar el rebuig a l'ús d'animals apel·lant solament a la nostra intuïció moral bàsica que diu que no està bé causar danys i patiments a altres animals quan no hi ha una necessitat que ho justifiqui i podem evitar-ho. Ara, si ni tan sols estem d'acord en aquest bàsic principi humanitari llavors senzillament no tenim moral i creiem que està bé fer mal a altres per simple diversió o plaer.
Gairebé tots els usos que fem dels animals són ara mateix innecessaris, prescindibles i substituïbles: no ens cal emprar altres animals per a alimentar-nos, vestir-nos, entretenir-nos i satisfer les nostres necessitats vitals.
És cert que essent vegans no evitem tot el mal que causem als altres animals. L'agricultura i la contaminació que produïm també els perjudica. Però el que sí que és clar és que essent vegans ja evitem almenys un dany concret, que és l'explotació animal. Aquesta objecció que afirma que no té sentit ser vegans perquè tot i ser-ho continuem causant mal als animals la vaig rebatre extensament en aquesta rèplica a la crítica de Claudio Bertonatti.
El fet que en aquest moment no puguem evitar tot el mal que causem als altres animals justifica que continuem explotant-los? També causem danys als éssers humans mitjançant, per exemple, la contaminació que provoquem: potser el fet que no puguem evitar tot el mal que causem als altres humans justificaria que continuéssim practicant el canibalisme i l'esclavitud?
L'argument que afirma que no té sentit ser vegans perquè no podem evitar tot el mal que causem en viure es basa en la fal·làcia del nirvana: «No podem viure de manera èticament perfecta, així doncs, no val la pena evitar el mal que sí que podem evitar».
Sembla moralment absurd que decidim no eliminar un mal que cometem, que podem eliminar ara, al·legant per això que no hem evitat o no podem evitar altres mals que també cometem.
L'únic argument que sosté el nostre costum d'explotar altres animals és que ens diverteix, ens fa plaer, ens reporta un benefici. Per tant, no hi hauria diferència moral entre la nostra conducta i les persones que cometen aquests abusos contra els animals que ens resulten tan detestables. És a dir, no hi hauria diferència entre nosaltres i els que es diverteixen, per exemple, maltractant o cremant gats. Ells també abusen dels animals per plaer, per diversió, per benefici —igual que fem nosaltres si participem en l'explotació animal.
Podem evitar ara mateix l'explotació animal si rebutgem de consumir substàncies i productes d'origen animal, i de participar en activitats que comportin l'ús d'animals. L'explotació d'animals implica infligir-los un mal que no cal i que no podem justificar moralment. L'explotació animal és contrària a l'ètica en el sentit més elemental.
La qüestió que quedaria per aclarir ara és: què decidirem fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada