Dr Charles Patterson
Quantes vegades hem sentit les crítiques que diuen que els activistes pels drets dels animals van errats i tenen les prioritats equivocades? D'això es dedueix que els qui es preocupen pels animals són reticents i fins i tot hostils als valors humans, essent l'opressió sobre els animals és la més antiga i encaridament defensada prerrogativa humana. Les persones que critiquen els drets dels animals es qüestionen, com pot ser que els interessos dels altres animals siguin, d'alguna manera, tan importants com els problemes humans: la guerra, la pobresa, la malaltia, la gana, el racisme, el genocidi?
Els que afirmen que les vides dels animals tenen poca o cap importància evidencien el profund especisme de la nostra societat. El que fan és defensar l'statu quo de la supremacia humana tan fervorosament com els qui defensaven l'esclavitud i la supremacia blanca, quan asseguraven que les vides dels esclaus tenien poca o cap importància.
Una altra profunda convicció de la nostra societat és aquella que afirma que, pel que fa a altres animals, el poder és allò que dóna la raó. L'activista Steven Simmons descrivia aquesta actitud de la manera següent:
"Els animals són les víctimes innocents d'aquesta visió que diu que algunes vides són més valuoses que altres, que els poderosos estan legitimats per explotar els febles, i que els menys capacitats han de ser sacrificats per un bé més gran."
Això no és res més que simple i cru feixisme. De fet, la major encarnació del feixisme, Adolf Hitler, va ser qui va afirmar: "Qui no té poder perd el seu dret a viure." Que irònic resulta que aquesta visió hitleriana ressorgeixi ara als Estats Units on bilions de porcs, vaques, ovelles, pollastres i altres animals innocents són assassinats cada dia perquè no es poden defensar contra el poder de l'espècie dominant.
La gran divisió entre els éssers humans i la resta d'animals va començar fa uns 11.000 anys a l'Orient Mitjà amb l'anomenada "domesticació" dels animals. L'esclavització de bous, ovelles, cabres i altres animals va donar pas ràpidament a tractar els humans igual que es tractava els altres animals mitjançant l'esclavització d'éssers humans. L'esclavitud va suposar un increment considerable de crueltat, opressió i conflicte en la història humana.
Aquesta pràctica també va donar pas a la caracterització i demonització d'altres éssers humans equiparant-los amb animals. Els europeus es referien als americans nadius com a bèsties, llops, serps. I els africans segrestats i portats a Amèrica per a ser venuts com a esclaus van ser tractats exactament com es tractava als animals domesticats. Durant la Segona Guerra Mundial, els nord-americans desqualificaven els japonesos anomenant-los micos grocs, gossos, rates i plaga que havia de ser exterminada. El procés de demonitzar éssers humans equiparant-los amb altres animals aconseguia que resultés molts més senzill assassinar-los pel fet que la majoria dels humans han estat adoctrinats des de nens per a tenir poca o cap consideració vers les vides dels animals.
A les memòries dels supervivents de l'Holocaust, la frase més reiterada és "ens tractaven com a animals". Les víctimes dels nazis van ser portades als camps d'extermini amuntegades en petits vagons i assassinades en sèrie, de la mateixa manera que s'assassinava els animals als escorxadors industrials dels Estats Units.
L'amarga però innegable veritat és que la nostra civilització està construïda sobre l'explotació i la matança dels animals; i a partir d'aquesta opressió fonamental deriven totes les altres atrocitats. L'abús cap als animals i la destrucció de la terra són les claus on resideixen els errors de la nostra societat.
Els que defensen els drets dels animals i lluiten per l'alliberament animal –activistes radicals en el sentit positiu de la paraula– estan incidint de la manera més directa i efectiva sobre les arrels de l'opressió humana. Afortunadament hi ha persones que intenten afrontar la causa central del problema mitjançant l'activisme. Tots i cadascun d'ells són herois i així és com seran jutjats al tribunal de la història.
M'agradaria recordar una observació que l'escriptora Harriet Beecher Stowe, autora de La cabana de l'oncle Tom (1852), va assenyalar fa més d'un segle: "La veritable qüestió és prendre partit pels febles en contra dels forts; una cosa que les bones persones sempre han fet."
No deixeu que ningú us digui que viure i lluitar a favor de l'alliberament dels animals, i contra els fonaments feixistes de la nostra societat, és una altra cosa que la tasca més important i urgent que hem d'emprendre. Res no és més important. I no us preocupeu massa per les queixes i les crítiques. Anireu a contracorrent del que la societat pensa, però, que així sigui. Com deia l'escriptor alemany Goethe: "El món solament progressa cap endavant gràcies als qui s'hi oposen."
Charles Patterson és autor del llibre Eterna Treblinka
Text original en anglès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada