Al bloc de divulgació científica Digitácora vaig trobar una entrada sobre un vídeo del programa Redes para la Ciencia en el que es tractava sobre la suposada singularitat de l'ésser humà com a espècie. Aquí podem contemplar un bon exemple, segons el meu parer, de com els prejudicis antropocentristes han dominat la nostra cultura.
He de reconèixer que alguns dels arguments que es fan servir per a intentar justificar l'"excepcionalitat humana" són francament xocants. Per exemple, igual que els ximpanzés, jo tampoc mai podré pilotar un avió ni gaudir d'un partit de beisbol. Però se suposa que això és un argument seriós per a establir alguna diferència radical entre l'ésser humà i els altres animals? Aleshores hi deu haver una diferència radical entre jo mateix i altres humans: si és així, dec ser especial i únic.
Entre individus humans som molt diferents. Es podria dir que cadascú de nosaltres és un individu únic i singular. Però, encara que fóssim únics i diferents dels altres, això no implica que uns estiguin justificats a explotar els altres —a tractar-los com a objectes i simples recursos. Aleshores, per què el suposat fet que els humans fossin únics i excepcionals justificaria que explotessin altres animals? No ho justifica.
El senyor Gazzaniga, —defensor de l'excepcionalitat humana— afirma que l'ésser humà és l'únic animal que té la capacitat de descobrir l'estat d'ànim d'altres individus. Però tot seguit diu que alguns ximpanzés poden fer alguna cosa semblant però a "molt baix nivell". És a dir, que tenen la mateixa capacitat però de manera més bàsica. Es contradiu a si mateix. Sembla que s'oblida que hi ha un percentatge d'éssers humans que no tenen empatia pels altres: els psicòpates (NdT: Els psicòpates representen l'1% de la població mundial). A més, hi ha evidències d'empatia en altres animals. També a Redes van dedicar un programa concret a aquest tema.
D'altra banda, l'argument de l'art també és força inconsistent. L'art es pot reduir al seu fonament bàsic que no és res més que el joc. Si per art entenem la representació d'una ficció, aleshores estem parlant del joc. I s'ha demostrat que els altres animals també juguen. I juguen precisament pel mateix motiu que Gazzaniga afirma que nosaltres fem art, és a dir, per millorar la nostra manera d'enfrontar-nos al món. I si per art entenem també el gaudi dels sentits per la bellesa també s'ha demostrat que altres animals sentents gaudeixen en veure determinades formes i colors.
Fins ara veiem que ha resultat francament difícil, per no dir impossible, trobar alguna característica única a l'ésser humà; una cosa que depengui de la qualitat, no de la quantitat, que el diferenciï de la resta d'animals. Ara bé, sí que podem, en canvi, trobar característiques que altres animals tenen de manera única i que no es troben en l'ésser humà. Per exemple, els ratpenats tenen la capacitat d'orientar-se per mitjà d'ultrasons. Nosaltres no tenim pas aquesta capacitat natural.
Un altre exemple: si els éssers humans construeixen objectes és perquè tenen la intenció conscient d'aconseguir una finalitat. Però si altres animals realitzen construccions llavors es diu que és solament “per instint”. És clar. I si valorem aquests fets de forma radicalment diferent és perquè assumim un prejudici especista que diu que cal discriminar entre humans i altres animals malgrat que no podem distingir els fets per una altra cosa que no sigui l'espècie.
Així doncs, resulta que l'ésser humà no és especial. I si fos suposadament únic no ho seria menys que altres animals que també tenen capacitats singulars, que nosaltres no tenim. En tot cas, són els individus els que existeixen com a ens reals, i els que serien únics. L'espècie com a tal no deixa de ser un concepte taxonòmic inventat per nosaltres.
En els altres animals trobem cultura, trobem llenguatge, trobem que usen eines, fins i tot trobem també que alguns tenen un cert sentit moral. Probablement el que sembla ser únic a l'ésser humà és la seva pretensió de diferenciar-se de la resta d'animals.
Els defensors de l'excepcionalitat humana, com el senyor Gaganizza, volen creure que l'ésser humà és únic i "especial", i no importa saber si això és realment cert, ja que aquesta creença resulta gratificant i satisfactòria per si mateixa independentment de la seva veracitat. I, a més, aquest tipus de pensament és el que fonamenta també el prejudici moral de la superioritat humana.
Tanmateix, el suposat fet que els humans fóssim éssers excepcionals no justificaria que discriminem i explotem altres animals. L'única característica moralment rellevant és la sentença.
Si un ésser està dotat de sensació, llavors és un individu conscient, és un subjecte, que té valor moral intrínsec i, per tant, mereix ser inclòs a la comunitat moral com a persona, sense importar cap altra característica.
Per cert, al mateix programa de Redes ja s'havia ofert un episodi anterior en què es rebatia precisament la pretensió de l'excepcionalisme humà.
La ciència mostra que les acusacions d'“antropomorfització” eren equivocades. El veritable error era l'antropocentrisme. Els humans ens creiem especials però no ho som. Els altres animals també senten, pateixen, pensen, desitgen... Tenen una vida subjectiva que els importa tant com a nosaltres ens importa la nostra.
He de reconèixer que alguns dels arguments que es fan servir per a intentar justificar l'"excepcionalitat humana" són francament xocants. Per exemple, igual que els ximpanzés, jo tampoc mai podré pilotar un avió ni gaudir d'un partit de beisbol. Però se suposa que això és un argument seriós per a establir alguna diferència radical entre l'ésser humà i els altres animals? Aleshores hi deu haver una diferència radical entre jo mateix i altres humans: si és així, dec ser especial i únic.
Entre individus humans som molt diferents. Es podria dir que cadascú de nosaltres és un individu únic i singular. Però, encara que fóssim únics i diferents dels altres, això no implica que uns estiguin justificats a explotar els altres —a tractar-los com a objectes i simples recursos. Aleshores, per què el suposat fet que els humans fossin únics i excepcionals justificaria que explotessin altres animals? No ho justifica.
El senyor Gazzaniga, —defensor de l'excepcionalitat humana— afirma que l'ésser humà és l'únic animal que té la capacitat de descobrir l'estat d'ànim d'altres individus. Però tot seguit diu que alguns ximpanzés poden fer alguna cosa semblant però a "molt baix nivell". És a dir, que tenen la mateixa capacitat però de manera més bàsica. Es contradiu a si mateix. Sembla que s'oblida que hi ha un percentatge d'éssers humans que no tenen empatia pels altres: els psicòpates (NdT: Els psicòpates representen l'1% de la població mundial). A més, hi ha evidències d'empatia en altres animals. També a Redes van dedicar un programa concret a aquest tema.
D'altra banda, l'argument de l'art també és força inconsistent. L'art es pot reduir al seu fonament bàsic que no és res més que el joc. Si per art entenem la representació d'una ficció, aleshores estem parlant del joc. I s'ha demostrat que els altres animals també juguen. I juguen precisament pel mateix motiu que Gazzaniga afirma que nosaltres fem art, és a dir, per millorar la nostra manera d'enfrontar-nos al món. I si per art entenem també el gaudi dels sentits per la bellesa també s'ha demostrat que altres animals sentents gaudeixen en veure determinades formes i colors.
Fins ara veiem que ha resultat francament difícil, per no dir impossible, trobar alguna característica única a l'ésser humà; una cosa que depengui de la qualitat, no de la quantitat, que el diferenciï de la resta d'animals. Ara bé, sí que podem, en canvi, trobar característiques que altres animals tenen de manera única i que no es troben en l'ésser humà. Per exemple, els ratpenats tenen la capacitat d'orientar-se per mitjà d'ultrasons. Nosaltres no tenim pas aquesta capacitat natural.
 |
| Altres animals també es lamenten davant de la pèrdua dels seus éssers estimats. Tampoc no és una característica exclusiva dels éssers humans. |
Un altre exemple: si els éssers humans construeixen objectes és perquè tenen la intenció conscient d'aconseguir una finalitat. Però si altres animals realitzen construccions llavors es diu que és solament “per instint”. És clar. I si valorem aquests fets de forma radicalment diferent és perquè assumim un prejudici especista que diu que cal discriminar entre humans i altres animals malgrat que no podem distingir els fets per una altra cosa que no sigui l'espècie.
Així doncs, resulta que l'ésser humà no és especial. I si fos suposadament únic no ho seria menys que altres animals que també tenen capacitats singulars, que nosaltres no tenim. En tot cas, són els individus els que existeixen com a ens reals, i els que serien únics. L'espècie com a tal no deixa de ser un concepte taxonòmic inventat per nosaltres.
En els altres animals trobem cultura, trobem llenguatge, trobem que usen eines, fins i tot trobem també que alguns tenen un cert sentit moral. Probablement el que sembla ser únic a l'ésser humà és la seva pretensió de diferenciar-se de la resta d'animals.
Els defensors de l'excepcionalitat humana, com el senyor Gaganizza, volen creure que l'ésser humà és únic i "especial", i no importa saber si això és realment cert, ja que aquesta creença resulta gratificant i satisfactòria per si mateixa independentment de la seva veracitat. I, a més, aquest tipus de pensament és el que fonamenta també el prejudici moral de la superioritat humana.
Tanmateix, el suposat fet que els humans fóssim éssers excepcionals no justificaria que discriminem i explotem altres animals. L'única característica moralment rellevant és la sentença.
Si un ésser està dotat de sensació, llavors és un individu conscient, és un subjecte, que té valor moral intrínsec i, per tant, mereix ser inclòs a la comunitat moral com a persona, sense importar cap altra característica.
Per cert, al mateix programa de Redes ja s'havia ofert un episodi anterior en què es rebatia precisament la pretensió de l'excepcionalisme humà.
La ciència mostra que les acusacions d'“antropomorfització” eren equivocades. El veritable error era l'antropocentrisme. Els humans ens creiem especials però no ho som. Els altres animals també senten, pateixen, pensen, desitgen... Tenen una vida subjectiva que els importa tant com a nosaltres ens importa la nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada