Segon; es restringeix a textos escrits o traduïts al castellà, ja que em dirigeixo principalment a persones que no poden o no volen gestionar documentació en altres idiomes. [N dels T: no coneixem, encara, bibliografia en català]
Tercer; no incloc textos publicats en aquest blog sinó solament textos allotjats en pàgines externes.
Per a complementar aquesta bibliografia suggereixo consultar aquesta entrada sobre l'especisme, que inclou una selecció de textos específics sobre l'especisme, així com la recopilació de documents sobre la història del veganisme i també les traduccions d'autors que he publicat al bloc, com les de Tom Regan. També recomano consultar la llista bibliogràfica elaborada per Igor Sanz en el seu propi bloc.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA SOBRE FILOSOFIA MORAL
Fonamentació de la metafísica dels costums - Immanuel Kant [1785]
Aquesta obra canònica de la filosofia moral és la que comença el racionalisme moral contemporani. Tot i haver estat escrita fa diversos segles, es pot continuar llegint sense massa dificultat. A més, s'han publicat diversos estudis introductoris que ajuden a entendre'n millor el context. La idea que l'ètica solament pot i ha de fonamentar-se en la raó es remunta almenys a Sòcrates però és en Kant quan aconsegueix l'adultesa intel·lectual.
Enllaços en català: Secció primera del llibre.
El origen del conocimiento moral - Franz Brentano [1889]
Aquest brevíssim assaig aporta algunes nocions importants per a comprendre la connexió essencial entre racionalitat i moralitat. Brentano explica que el suport dels conceptes morals és de naturalesa lògica. L'actual lògica deòntica troba aquí la seva arrel filosòfica.
Principia Ethica - G.E. Moore; [1903]
Crec que no és fàcil trobar una obra escrita en el mateix segle que tingui tanta rellevància com la de Moore. Penso que no és possible comprendre bé de què tracta filosòficament l'ètica sense conèixer aquesta obra. Conceptes tan importants com són el bé, el valor intrínsec o la fal·làcia naturalista, són exposats per Moore amb un brillantor particular. La idea que les categories morals tenen una realitat autònoma, i la que el fi no justifica els mitjans, li deuen molt a la feina de Moore.
Enllaç a l'article del llibre a la Viquipèdia.
Lo correcto y lo bueno - W.D. Ross [1930]
Ross és deixeble de Moore i continua la seva feina analitzant la definició dels conceptes emprats en la filosofia moral; en el que es coneix com a tradició analítica. Com a punt peculiar, cal ressenyar que Ross reflexiona en alguns apartats sobre la moralitat del nostre tracte sobre els animals. Un tema ignorat per la gran majoria de moralistes anteriors, amb l'excepció de Leonard Nelson, que també subscriu el racionalisme moral i dedica part de la seva obra a argumentar que els animals han de ser subjectes de consideració moral i no simplement objectes de compassió.
La posibilidad del altruismo - Thomas Nagel [1970]
El moviment racionalista va estar diverses dècades letàrgic potser, en part, a causa d'esdeveniments tràgics com l'auge del feixisme, la guerra mundial o la preeminència d'altres corrents com el marxisme, el positivisme o l'existencialisme, que són molt poc amigues del racionalisme moral. Tot i això, en l'últim terç de segle comença de nou a rebrotar de la mà d'autors com Thomas Nagel, que tracta d'aportar nous arguments per a explicar com és possible fonamentar la moralitat exclusivament des de la raó sense haver de dependre dels sentiments o d'entitats externes com la religió, la tradició o els costums socials.
Compendio de ética - Diversos autors [1995]
Es tracta d'una enciclopèdia de termes morals. És adequada per a poder formar-se una idea senzilla de les nocions i doctrines que pertanyen a l'univers teòric de l'ètica, encara que òbviament insuficient per a poder entendre bé de què tracta cada categoria. Ens pot servir com un esbós o esquema per a començar a estudiar la filosofia moral però no per a gaire més.
Ética - Adela Cortina i Emilio Martínez [1996]
Potser és la millor obra escrita en castellà d'introducció a la filosofia moral. Adopta una perspectiva d'exposició enfocada en els conceptes més que en els pensadors concrets o els corrents de pensament. Els autors són dos professionals de l'ensenyament i això es nota molt en el seu to didàctic. Està dirigida a estudiants universitaris però pot resultar accessible a qualsevol persona interessada que tingui estudis bàsics. Em sembla una lectura imprescindible.
Las fuentes de la normatividad - Christine Korsgaard [1996]
Per si de cas algú creia que el pensament de Kant formava part d'un passat oblidat, la professora Christine Korsgaard ens ve a recordar que el llegat kantià és més viu que mai i que solament el racionalisme pot aspirar a construir una ètica universal sostinguda per raons objectives que són comprensibles i assumibles per qualsevol agent racional. Korsgaard ha dedicat la seva carrera intel·lectual a revisar i actualitzar la doctrina ètica de Kant a l'època moderna; incloent-hi la proposta que la comunitat moral ha d'incloure els animals com a subjectes.
Introducción a la filosofía moral - James Rachels [2003]
El filòsof James Rachels ens ofereix un repàs molt concentrat sobre les diverses escoles filosòfiques contemporànies que han defensat una teoria moral particular. El seu punt fort és incloure el tema de la nostra relació moral amb els animals i la seva excepcional claredat explicativa. Aquesta fou la seva darrera obra publicada i és el colofó d'una vida dedicada a l'ensenyament. És un text que tots els estudiosos de la filosofia apreciaran molt. El punt negatiu rau en la inclinació definitiva per la doctrina utilitarista. No podia ser tot bo.
Igualdad y discurso moral - Marcelo Alegre [2005]
El principi d'igualtat és la pedra de toc de l'ètica. Tan sols el concepte de valor inherent té una rellevància similar. Sense conèixer ben bé de què parlem quan parlem d'igualtat en el context moral és impossible no caure en la confusió permanent. Gairebé no té sentit reflexionar o discutir sobre la moralitat si no tenim mitjanament clar què és el principi d'igualtat i la seva importància fonamental.
Justícia ¿Hacemos lo que debemos? - Michael Sandel [2009]
Michael Sandel reprèn en la seva obra la idea que les diferents doctrines polítiques tenen una base moral sense la qual no poden ser compreses ni explicades. A l'igual que Ronald Dworkin explicava que no podem comprendre totalment la jurídica [també coneguda com el Dret] sense conèixer la seva arrel moral, el professor Sandel argumenta que darrere de tota política hi ha una concepció moral del món i que de fet, sovint, les decisions polítiques són una versió estesa dels judicis morals. Es tracta d'una altra obra que selecciono pel seu deliberat propòsit didàctic, cosa que la fa accessible al públic culte en general interessat per aquestes qüestions.
La dignidad, entre el escepticismo y el entusiasmo - Gustavo Ortiz Millán [2014]
El concepte de dignitat s'ha emprat abundantment en el context moral, però hi ha molta controvèrsia i confusió al respecte. S'ha acusat aquest concepte de ser vacu, imprecís i metafísic en sentit despectiu. S'ha acusat que s'apel·la a la dignitat per a evitar justificar determinats posicionaments morals. Potser hi hagi alguna cosa de veritat en això, i en ocasions podem comprovar que per justificar la discriminació especista s'apel·la que els humans posseeixen dignitat però els animals no. Malgrat tot, no és cert que el concepte de dignitat no pugui tenir una definició precisa i racionalment verificable ni que hagi de excloure els animals, tal com el professor Gustavo Ortiz Milllán argumenta en aquest assaig.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA SOBRE FILOSOFIA ANIMALISTA
Derechos animales, injusticias humanas - Tom Regan [1980]
Tom Regan va ser el filòsof animalista més destacat del segle XX, amb l'excepció de l'utilitarista Peter Singer, i és la referència intel·lectual pels que defensem una ètica de drets. El pensament de Regan és clau per a poder comprendre al que ens referim quan parlem de reconèixer que els animals posseeixen drets morals. La seva obra no sorgeix del no-res sinó que forma part de la tradició racionalista que ja hem assenyalat en autors anteriors com Immanuel Kant i G.E. Moore.
En defensa de los derechos animales - Tom Regan [1983]
El text canònic de Regan; el més extens, sofisticat, revisat i ampliat de tota la seva trajectòria. La resta de les seves publicacions es poden veure com a extensions d'aquest llibre. Cal dir que solament sota la perspectiva de Regan es pot parlar correctament de drets dels animals. La resta de posicions teòriques no defensen que els animals tinguin drets. No solament des d'una perspectiva moral sinó fins i tot legal o jurídica. Una cosa és que hi hagi teories que en efecte defensin estendre la consideració moral per a incloure els animals, però una altra cosa molt diferent és reconèixer drets als animals. Regan incorpora el concepte de dret desenvolupat per Ronald Dworkin per explicar el que particularitza a una ètica de drets enfront de la resta de teories.
Comunidad moral i derechos de los animales - Steven Sapontzis [1985]
Sapontzis explica en aquest assaig que els diversos requisits bàsics que s'al·leguen com a arguments per a justificar la consideració moral pels éssers humans, o són racionalment invàlids o necessàriament han de servir per incloure altres animals. Dit d'una altra manera, si algú al·lega que respectar els humans, i tenir en compte els seus interessos, es justifica sobre la base que són éssers racionals, aquest requisit no pot valer per a tots els humans, ja que hi ha humans que no tenen racionalitat. D'altra banda, hi ha animals que posseeixen una certa racionalitat. A més, si tenim consideració per a humans no és solament per la seva racionalitat sinó perquè poden sentir, patir i tenir desitjos; unes capacitats que també disposen altres animals. Aquestes greus deficiències de la posició antropocèntrica ha estat evidenciada en nombrosos assajos.
Animals, propietat i benestarisme legal - Gary Francione [1994]
No serà cap sorpresa per al lector habitual d'aquest bloc trobar-se amb el professor Gary Francione. La rellevància dels primers treballs filosòfics de Francione parteix de la seva condició professional de jurista. Francione s'adona que la submissió dels animals com a propietats dels humans ha pervertit radicalment la nostra visió sobre ells. D'aquesta manera, per a poder entendre i resoldre la violència que infligim als animals hem d'analitzar la forma en què la cosificació i instrumentalització dels animals ha penetrat en tots els àmbits humans i en particularment en l'àmbit jurídic, que és un reflex de les creences i costums socialment assumits.
Lluvia sin truenos - Gary Francione [1996]
Ens trobem amb una obra notablement polèmica i molt difosa entre activistes animalistes, en gran part pel fet que tracta sobre el propi activisme animalista. L'autor denuncia que el moviment animalista ha rebutjat la teoria dels drets -tot i que en els seus discursos parli retòricament de "drets dels animals"- per inclinar-se per la teoria benestarista de Peter Singer. Així mateix, el moviment animalista s'ha corporativizat de manera que està dirigit per organitzacions empresarials que promouen reformes menors de l'explotació animal en lloc de defensar l'abolició d'aquesta explotació.
El error de Bentham (y de Singer) - Gary Francione [1999]
Aquest assaig pretén refutar la concepció benestarista que els animals no tenen un interès genuí en continuar vivint. El benestarisme sosté que als animals solament els importa gaudir d'un cert benestar però que no els importa si els usem o els matem. Gary Francione, en oposició a Bentham i a Singer, argumenta que tots els éssers dotats de sensibilitat posseeixen un desig intrínsec d'evitar la mort i protegir la seva pròpia supervivència, a part del seu interès en gaudir d'un benestar.
Una concepción inherentista de los animales - Priscilla Cohn [1999]
Juntament amb el principi d'igualtat, la noció de valor inherent articula la visió moral del món. Totes les filosofies morals, per molt distants que siguin entre si, incorporen aquesta noció. La filòsofa Priscilla Cohn explica en aquest article que hem de reconèixer un valor inherent als animals i que només d'aquesta manera podem pretendre superar la violència que exercim sobre ells sistemàticament; derivada del fet d'haver considerat els animals en funció del valor instrumental que tenen per als nostres propòsits.
Las mujeres y los animales - Anna Charlton [1999]
Crec que no cal una anàlisi molt profunda per a percebre que l'opressió sobre els animals posseeix algunes característiques molt similars a l'opressió sobre les dones. La professora Anna Charlton argumenta que la subordinació de les dones als homes ha estat justificada sota idees molt semblants a les que s'esgrimeixen per intentar justificar la nostra dominació sobre els animals. A més, argumenta que solament la teoria de drets pot dotar-nos d'un cos teòric que aconsegueixi emancipar els animals i protegir els seus interessos.
Introducción a los Derechos Animales - Gary Francione [2000]
Aquest llibre té un valor especial per a mi. Va ser una lectura que em va causar una impressió molt profunda des de la primera vegada que el vaig llegir. És d'aquells llibres que et provoca un canvi de mentalitat. Es podria dir que és la meva referència per valorar la resta de manuscrits. No és un text perfecte però la seva gran qualitat intel·lectual li atorga un lloc privilegiat en la bibliografia animalista. Es tracta probablement del llibre més indicat per a persones que ja tenen coneixements bàsics sobre aquesta qüestió. Si estigués obligat a triar un llibre sobre ètica animalista, i solament un llibre, escolliria sens dubte aquesta obra.
Eterna Treblinka - Charles Patterson [2002]
L'historiador Charles Patterson exposa les terribles analogies entre l'opressió sobre els animals i l'opressió sobre éssers humans. La domesticació d'animals va ser un mètode de submissió que va servir de model per a l'esclavitud d'éssers humans i el patriarcat. Així també, l'especisme va servir de precedent per al masclisme i el racisme. Entre d'altres exemples, Patterson esmenta que a Mesopotàmia es van començar a fer servir els mateixos mots per a designar els esclaus i els animals domesticats, perquè tan uns com altres se'ls tractava de la mateixa manera.
Nosotros, los animales - Marc Bekoff [2003]
Marc Bekoff és un biòleg especialitzat en etologia que ha publicat abundant literatura acadèmica sobre la conducta dels animals. En la seva obra, Bekoff conjuga la ciència amb l'ètica; la investigació naturalista amb la defensa dels animals. El propòsit de Bekoff és que coneguem millor els animals i aprenguem a veure'ls com a individus que tenen una vida subjectiva i no com a simples exemplars d'una espècie o com a part d'un ecosistema. Malauradament, molt pocs dels seus treballs han estat traduïts al castellà. Penso que els lectors que cerquin una perspectiva científica de l'animalisme gaudiran molt llegint Bekoff.
Derechos animales y ética medioambiental - Tom Regan [2004]
Hi ha la creença que la posició animalista en general, i la teoria dels drets animals en particular, no pot oferir un plantejament que ens permeti analitzar els problemes mediambientals i les nostres relacions amb els ecosistemes per trobar solucions a la crisi ecològica que afrontem. En contra d'aquesta creença, el professor Tom Regan argumenta en aquest assaig que la filosofia dels drets animals no és aliena a la qüestió mediambiental i que, de fet, pot ajudar-nos a veure els errors que cometem i que altres posicions ni tan sols han advertit.
Jaulas vacías - Tom Regan [2004]
El mateix Tom Regan considerava que la seva obra canònica, que ja he ressenyat més amunt, podia ser massa densa per al públic normal, així que va decidir escriure un text que fos accessible per a lectors no iniciats en filosofia. Pot servir com una introducció més amena al pensament de Regan. El llibre inclou una gran part dedicada a l'activisme, pel que sembla específicament dirigit als animalistes i no tant a la gent en general.
Un derecho para todos - Gary Francione [2005]
Tots estem en contra de l'esclavitud... excepte quan es tracta dels animals. D'acord amb el missatge de la seva trajectòria anterior, el professor Francione ens ofereix aquest breu article divulgatiu publicat en mitjans generalistes per a fer-nos reflexionar sobre la situació d'esclavitud a la qual hem sotmès els animals. Francione defensa que hem de reconèixer com a mínim un dret fonamental a tots els éssers sentents: el dret a no ser propietat dels humans.
La extensión de la comunidad moral en Schopenhauer - Encarnación Ruiz [2007]
Arthur Schopenhauer és el filòsof de la compassió i en la seva obra poden trobar reflexions puntuals dedicades al patiment dels animals. Així, l'assaig d'Encarnación Ruiz explica que és perfectament possible construir un pensament animalista a partir de la filosofia schopenhaueriana. No obstant això, no trobarem ací un seguidisme apologètic del pensador alemany sinó una sèrie d'observacions crítiques que pretenen mostrar tant les seves virtuts com defectes a hora de reflexionar moralment sobre els animals i la nostra relació amb ells.
Por encima de su cadáver - Bob Torres [2007]
Ja vaig dedicar al blog una ressenya crítica sobre aquest llibre, que podeu llegir aquí, així que no diré gaire res més al respecte. Tan sols aviso que si ets marxista, anarquista d'esquerres o ecosocialista, aquest llibre et parlarà en un llenguatge que trobaràs molt familiar. Si tens un pensament de dretes, aquest llibre t'espantarà com l'all als vampirs.
Utilitarismo y bienestarismo - Ana María Aboglio [2007]
Ana María Aboglio és una de les primeres pensadores en castellà sobre la qüestió animalista. En els seus textos trobarem una perspectiva que s'allunya del corrent dominant en altres autors animalistes, que se centren en les condicions en què explotem els animals. Aboglio analitza els defectes que té la concepció benestarista respecte dels animals, que s'origina en la doctrina de l'utilitarisme, i la seva incapacitat per a reconèixer els animals com a subjectes de drets.
Animales: ¿propiedad o personas? - Gary Francione [2009]
Molts autors opinen que és possible incloure de manera justa els animals a la comunitat moral sense haver d'identificar-los com a persones. Molts consideren que el concepte de persona ha de ser reservat per als humans o si de cas també per a animals que tinguin característiques cognitives molt properes a la mitjana de l'adult humà en plenes facultats. Gary Francione no està d'acord amb aquest postulat. La seva teoria defensa que tots els éssers dotats de sensació han de ser reconeguts com a persones.
El marxisme i la qüestió de l'espècie - Renzo Llorente [2013]
El marxisme és una teoria molt singular però no ha estat diferent a altres filosofies en el fet d'haver ignorat i exclòs els animals. El marxisme és tan antropocèntric com les posicions que té més oposades i diferents. No obstant això, Renzo Llorente argumenta que les categories teòriques del marxisme permeten fàcilment identificar la situació dels animals com una injustícia i que en veritat no hi ha cap obstacle insalvable per a desenvolupar un marxisme animalista.
Come con consciencia - Anna Charlton i Gary Francione [2014]
Aquest llibret respon de forma ordenada i didàctica a totes les principals qüestions plantejades sobre el que suposa rebutjar l'ús d'animals per a aliment; abastant diferents punts de vista: ètic, nutricional, mediambiental. Per això es tracta potser el text més complet en la seva perspectiva que puguem trobar sobre aquest tema específic. L'objectiu d'el llibre és demostrar argumentativament que el rebuig a la utilització d'animals és l'única conclusió racional a la qual podem arribar si acceptem que els altres animals no són coses i posseeixen un valor moral, i que a més aquest rebuig no comporta perjudicar la nostra salut i qualitat de vida sinó que fins i tot pot millorar-la.
En defensa de los animales - Matthieu Ricard [2014]
Si algú em preguntés quin obra recomanaria per a algú que gairebé no sap res sobre animalisme, crec que li indicaria aquest llibre. El text de Ricard evidència que el seu autor s'ha documentat en profunditat i ha aconseguit construir un manual bàsic que aporta un panorama a nivell general sobre el problema moral en la nostra relació amb els altres animals. És ideal com a introducció per a qualsevol persona sense tenir coneixements previs sobre filosofia o qualsevol altra disciplina. He de reconèixer que em va sorprendre gratament la seva lectura, perquè m'imaginava una cosa molt diferent al que em vaig trobar.
Veganismo. Práctica de justicia e igualdad - Ana María Aboglio [2016]
Potser és el millor llibre escrit en castellà sobre veganisme perquè, entre altres punts forts, explica que el veganisme és un pensament ètic i no una dieta ni un estil de vida. He d'aclarir, però, que jo solament he llegit la primera edició. He posat la data de la tercera, i fins ara última edició, per ser la més actualitzada, però no estic al cas encara dels canvis que pogués incloure aquesta darrera. Respecte de la primera, hi ha alguns defectes com, per exemple, el d'incloure opinions de l'autora sobre remeis mèdics que no tenen relació amb el veganisme. Un llibre sobre veganisme no és el lloc per a explicar si tal planta és bona per al reuma, ni menys encara per parlar sobre perjudicis infundats de les radiacions de microones sobre la salut. Incloure opinions particulars sobre temes aliens al veganisme és tergiversar el sentit del veganisme. Si dic que, malgrat tot, aquest seria el millor llibre en castellà sobre veganisme, imaginin el que penso dels altres, que aprofiten l'etiqueta de veganisme per a publicacions sobre receptes de cuina o sabotatges anarquistes.
Contractualismo i derechos animales - Mario Orozco i Rebeca Solano [2017]
El bloc Difusión Vegana és agermanat amb aquest bloc i la seva parella d'autors han publicat una sèrie d'assajos de molt alta qualitat intel·lectual. He triat aquesta entrada per ser potser la més purament filosòfica, encara que podria haver inclòs qualsevol altra. Orozco i Solano expliquen concisament per què la posició moral contractualista és convergent amb la posició animalista, en contra de la idea que el contractualisme exclou automàticament els animals perquè ells no poden efectuar pactes o contractes amb nosaltres.
Tienen derechos los animales? - Gustavo Ortiz Millán [2017]
El professor Ortiz explica que els mateixos arguments filosòfics que sostenen la idea que els humans tenen drets obligarien lògicament a estendre aquests mateixos drets a altres animals. La sola diferència d'espècie no sosté una discriminació en aquest aspecte. El fet de reconèixer-drets a altres animals afegeix una dimensió ètica que va més enllà de simple fet de reconèixer-valor moral. Els drets són un element de protecció reforçada que impliquen que aquells béns o interessos protegits per aquests drets no poden ser vulnerats ni destruïts per raons instrumentals.
