No som la seva veu

"Els animals no solament són incapaços de defensar els seus drets sinó que són igualment incapaços de defensar-se dels qui professen defensar-los. A diferència de nosaltres, no poden desconèixer o rebutjar les declaracions que fan en nom seu." — Tom Regan

Em resulta problemàtica aquesta idea difosa per alguns grups animalistes que afirma que nosaltres som, o hem de ser, “la veu” dels altres animals. Em sembla controvertida per diverses raons.

    Primer; perquè ells no són muts ni inexpressius. Ja tenen la seva pròpia veu. Posseeixen el seu propi llenguatge i la seva forma d'expressió, encara que nosaltres no els puguem entendre.

   Segon; perquè ells no ens han elegit com a representants. Per tant, no en podem ser els portaveus legítims.

    Tercer; perquè allò que en realitat fem sempre és ser la veu dels nostres propis desitjos o de la nostra interpretació d'una teoria moral sobre allò que hem de fer i de la diferència entre el bé i el mal.

És possible que aquest lema que “som la seva veu” ens resulti molt evocador. Però el sol fet que alguna cosa ens agradi no comporta que estigui bé. A molta gent li agrada menjar animals i això no vol dir que estigui bé. Això no és un criteri vàlid. I no importa que la finalitat que es pretengui sigui suposadament bona. No som la seva veu i, per tant, no hauríem de creure ni dir que ho som.

No és correcte confondre la nostra voluntat o els nostres desitjos particulars amb la voluntat o els desitjos dels altres animals. El problema passa quan algunes persones sí que ho confonen: creuen que el que ells pensen i desitgen equival exactament al que altres animals pensen i desitgen en una circumstància particular. Però no és necessàriament així, ja que no podem conèixer el contingut concret de la voluntat i el pensament dels altres animals.

Sabem que els altres animals són éssers sentents; éssers dotats de consciència, éssers amb una ment que tenen voluntat i interessos propis.

Sabem que la lògica moral indica que la seva individualitat i els seus interessos no han d'estar supeditats als nostres desitjos i necessitats; i que ells tenen un valor inherent que no hem de violar per raons instrumentals.

Això, i tot allò directament relacionat amb això, és tot el que podem saber amb certesa. Es tracta de dades objectives que podem comprovar i demostrar. Més enllà d'això, considero que creure que nosaltres podem saber què pensen i desitgen altres animals sobre cada situació de la seva vida seria una simple especulació o una suplantació.

No podem saber què pensarien o opinarien sobre la seva situació específica. Ells no ens parlen ni ens comuniquen les idees en un llenguatge que puguem entendre.

Per tant, no som “la veu” ni els representants de la voluntat d'altres animals. L'única cosa que podem representar són els nostres propis desitjos o, a part, la nostra idea del que és moralment correcte i hem de fer.

Per tot això, penso que no hauríem de dir que som “la veu” o els representants de la voluntat d'altres animals. No actuem en nom d'altres animals, ni en som els portaveus. Tan sols actuem en el nostre propi nom o en allò que considerem que està bé i que estem moralment obligats a fer.