L'altre cantó fosc de l'animalisme

«No podem resoldre un problema amb la mateixa manera de pensar que l'ha provocat» — Albert Einstein

 

Peter Singer i Paola Cavalieri són dos acadèmics especialistes en filosofia moral que han escrit diverses obres sobre la consideració moral dels animals. No fa gaire van publicar conjuntament un assaig titulat «L'altre costat fosc del COVID-19», en què proposen que es tanquin a nivell mundial els anomenats "mercats humits" [mercats on maten els animals per vendre'ls directament de menjar] perquè hi ha indicis clars que serveixen com a mitjà de transmissió de malalties d'animals cap als humans.

Aquest és un exemple, entre molts altres, en què podem veure animalistes aprofitant l'actual crisi del coronavirus per demanar que tanquin els mercats que maten animals perquè poden ser un focus d'infecció per als humans. Encara més, hi ha animalistes que demanen que deixem de criar i menjar animals per impedir radicalment que es produeixi la transmissió zoonòtica cap als humans.

Sigui quina sigui la mesura que es proposi, totes aquestes propostes tenen en comú que el subjecte de preocupació són els humans; no els animals. Tots els missatges en aquesta línia assumeixen la creença que els interessos humans són més importants que els interessos dels animals. Això és fomentar precisament allò que a l'article de Singer i Cavalieri es denuncia com «la presumpta superioritat de la nostra espècie». O dit altrament: directament reforcen l'antropocentrisme.

Quan proposem que els humans han de deixar d'infligir mal als animals perquè aquest mal pot perjudicar els humans el que fem solament és reforçar l'egocentrisme humà. Fins i tot encara que aquest dany sigui manifest, els humans no cercaran com deixar de danyar els animals sinó que cercaran una altra manera de continuar infligint aquest dany però sense un perjudici propi.

Hi ha animalistes que al·leguen que aconseguir tancar aquests mercats seria una acció positiva per als interessos dels animals. Em sembla que s'equivoquen. Tancar aquests mercats no evita que els animals continuïn essent explotats. Si aquests mercats es tanquen llavors el que faran serà obrir escorxadors amb controls sanitaris en comptes dels mercats. Això va ser el que va passar a Europa: van substituir els mercats públics d'animals per escorxadors controlats —van substituir una forma d'explotació animal per una altra. Així els humans eviten malalties mentre que els animals continuen essent massacrats. Els animals continuaran sent explotats i matats igualment. Els humans que exploten animals guanyen; els animals perden. Ni tan sols des d'un punt de vista purament pragmàtic es tracta d'una mesura que ajudi els animals.

Tendim a suposar que els animalistes pretenen defensar els interessos dels animals davant dels abusos dels humans. Tendim a suposar que els animalistes pretenen defensar que els animals siguin reconeguts com a membres de la comunitat moral, i que els humans deixem de discriminar i sacrificar els nostres interessos per motius instrumentals. Vist el que s'ha vist, aquesta suposició sembla arriscada de mantenir. El que realment veiem és que molts animalistes semblen més preocupats pels humans que exploten animals que no pas pels animals que són víctimes de l'explotació.

Proposar que deixem de practicar l'explotació animal perquè això beneficiaria els humans difon un missatge antropocèntric que assumeix que la vida i el benestar dels humans és més important que la de les nostres víctimes. Promoure una mentalitat especista —que ignora els interessos dels animals— és justament allò oposat al sentit que alguns considerem que hauria de tenir l'animalisme. Si l'animalisme no té com a objectiu defensar els interessos dels animals, aleshores l'animalisme és solament una altra versió de l'antropocentrisme.

Si el propi moviment animalista es dedica a reforçar encara més el nostre prejudici antropocèntric, ja de per si fortament arrelat, llavors ja no hi ha esperança que hi hagi justícia per als animals.