Tinc per costum intentar no publicar entrades al bloc sobre temes que ja hagin estat tractats en entrades anteriors, per així no multiplicar excessivament el nombre d'articles, però puntualment faig excepcions.
En aquest cas, tractaré l'especialment polèmic tema de l'esterilització d'animals —que sovint es refereix eufemísticament a la castració, perquè parlar de mutilació de genitals no sona bé— replicant un discurs d'una activista anomenada Elizabeth Collins, que és bilingüe i autora d'un podcast en anglès i castellà, i que pretén defensar que ser abolicionista no solament és compatible amb esterilitzar animals sinó que fins i tot és un deure. Per descomptat, jo estic en desacord amb l'esterilització d'animals, com ja vaig argumentar en un assaig anterior, i no em centraré ara en explicar per què aquesta pràctica no és moralment acceptable excepte per estrictes raons mèdiques, sinó que em centraré en sintetitzar per què aquesta posició és radicalment incompatible amb l'enfocament abolicionista dels drets dels animals.
En l'article de Gary Francione que enllaça Collins no diu res en favor de l'esterilització. El que diu Francione en aquest article és que hem d'aturar la domesticació d'animals, però d'aquí no es dedueix que l'esterilització sigui moralment acceptable. Encara que el professor Francione sigui qui ha desenvolupat teòricament l'enfocament abolicionista, allò rellevant no és el fet de si es posiciona a favor o en contra de tal cosa sinó els arguments que exposa al respecte.
Esterilitzar els animals és un atemptat contra la seva integritat física. Els animals tenen un interès bàsic en protegir la integritat del seu cos, així com tenen un interès en continuar vivint, en evitar el dany o en gaudir d'un benestar. Si ells tinguessin alguna consciència que els volen esterilitzar segurament s'hi oposarien amb totes les seves forces, tal i com els humans s'oposen a ser esterilitzats sense el seu consentiment. Estar en contra de l'esterilització perquè atempta indegudament contra la integritat física dels animals no és producte d'"un sentiment noble", sinó que és una qüestió de responsabilitat moral.
Esterilitzar els animals no és cap "feina dura". Això no suposa cap feina, ni esforç ni perjudici per al qui ho realitza. Més aviat sembla tot el contrari; mitjançant l'esterilització ens quedem amb la consciència tranquil·la perquè ens autocovencem que hem fet una "feina dura". Els que s'oposen a l'esterilització no es posicionen així perquè pretenen evitar "tacar-se les mans" sinó perquè consideren que és immoral, que viola els interessos dels animals, a més que en cap en cas és una mesura que serveixi per aturar la domesticació. Tan se val quants animals aconsegueixis esterilitzar; això no evitarà en res que continuï la cria i compravenda i abandonament d'animals. Aquesta pràctica no incideix ni gens ni mica en la causa de la injustícia que pateixen els animals.
Mai no he llegit ni sentit a cap abolicionista que estigui en contra de l'esterilització dir que la situació dels animals domèstics "no és el seu problema" o que es poden desentendre de la situació dels animals perquè ells "no han causat el problema". Gairebé tots els abolicionistes que he conegut tenen o han tingut animals adoptats i per descomptat que estan d'acord que tenim una obligació de tenir cura dels animals que estan al món per causes humanes i que hem d'evitar que la domesticació d'animals continuï. Però, és clar, sempre és un bon moment per a demonitzar els que pensen de manera contrària, oi? Les afirmacions de Collins no tenen cap suport en la realitat. Sembla que intenta presentar malintencionadament a l'abolicionista contrari a l'esterilització com una mena de sàdic.
Els que estan en contra de l'esterilització no estan a favor d'"aïllar" els animals. No sé amb qui se suposa que ha parlat Collins, però crec que o ho ha entès malament o tergiversa l'assumpte. El que es proposa en realitat per a evitar la reproducció és no ajuntar en el mateix espai a individus de la mateixa espècie però diferent sexe, per evitar així que procreïn. El que es proposa és que individus d'una mateixa espècie però diferent sexe puguin interactuar ocasionalment sempre de manera que això no comporti la reproducció. Això no vol dir que calgui "aïllar".
Acusar els que estan en contra de l'esterilització de "torturar" els animals és la mateixa acusació que fan els bienestaristes contra els abolicionistes perquè els abolicionistes s'oposen a qualsevol mesura de "benestar animal". Crec que és important fixar-se que Collins empra exactament els mateixos arguments dels bienestaristes als quals sempre ha dit oposar-se rotundament. Arguments fal·laços, d'altra banda. Collins insisteix en què que tot allò relacionat amb els animals domesticats "està malament" i per tant és impossible fer el bé. Exactament el mateix raonament que fan servir els partidaris de la reforma benestarista quan diuen que com que no podem alliberar els animals ara mateix llavors està bé que donem suport a reformar la seva esclavitud amb l'excusa d'intentar reduir el seu sofriment.
Collins intenta justificar l'esterilització dels ratolins mascles al·legant que no poden conviure junts perquè "es maten" literalment. Això no té cap sosteniment en l'evidència científica. Els ratolins mascles poden tenir frecs entre ells però no necessàriament han d'agredir-se fins a la mort. Aquests frecs s'eviten permetent que convisquin en gàbies més grans o si algun és especialment irascible pot tenir la seva gàbia individual al cantó de la gàbia dels altres. Hi ha guies especialitzades sobre la convivència de ratolins, però jo crec que Collins no s'ha informat degudament i ha optat per la solució més fàcil i convenient.
Un argument que esgrimeix Collins en les rèpliques a la meva crítica és que el fet de limitar la llibertat dels animals és equivalent a llevar-los una part del seu cos. No ho és de cap manera. Per començar, limitar l'exercici d'un interès, com és el desig de moure's i actuar, no és equivalent a destruir una part del cos. Algú pensa que limitar la llibertat d'un nen petit que està sota la nostra tutela per evitar que es faci mal o danyi a altres és anàleg a arrencar-li els genitals? Limitar no és el mateix que destruir. Limitar no és el mateix que anul·lar. Fins i tot quan limitem la seva llibertat per a evitar que es reprodueixin ho fem per a evitar que continuï el mal que és la domesticació. Que no et permetin caminar per un determinat sender, per raons justificades, no és equivalent al fet que et tallin les cames.
Limitar la llibertat dels animals que hem adoptat no és equivalent a mutilar els seus genitals. Limitem la seva llibertat exclusivament en el seu propi benefici com a individus amb la intenció de salvaguardar la seva vida, la seva salut i el seu benestar. No ho fem per aconseguir cap propòsit aliè als seus interessos. És el mateix que limitar la llibertat dels nens petits que estan sota la nostra tutela. No violem la seva llibertat perquè no contradiem els seus interessos per tal d'obtenir-ne un benefici o per a aconseguir alguna finalitat externa. No els usem en aquest cas. Però a l'esterilitzar els animals sí que els emprem per a aconseguir l'objectiu de controlar la població d'animals domesticats, o per intentar evitar que continuï existint la domesticació, o perquè nosaltres estiguem més còmodes cuidant-los, que són objectius aliens als interessos dels animals i per als quals ells no han donat consentiment per a ser emprats.
Gairebé no percebo arguments raonats en la diatriba de Collins contra els abolicionistes que s'oposen a l'esterilització. Tot el seu discurs es basa en pautes emocionals. Per exemple, proclama que "odia la domesticació", com si l'odi fos alguna mena de justificació del que fem. El que nosaltres odiem no és argument ni justificació de res. Més aviat, el fet d'odiar alguna cosa demostra un fort biaix emocional que impedeix raonar amb claredat; respectant la lògica i els fets.
Fer servir el cos dels animals per a aconseguir qualsevol propòsit, fins i tot l'objectiu d'aconseguir l'abolició, és totalment contrari al principi del veganisme i es basa en la idea que la fi justifica els mitjans. Aquesta és una idea central al benestarisme. Proclama Collins que els abolicionistes que estan en contra de l'esterilització haurien de deixar d'anomenar-se abolicionistes, però jo crec que és més aviat al contrari, perquè defensar l'esterilització és contrari a l'abolicionisme, en tant que adopta una postura instrumentalista sobre els animals.
Un apunt històric. Abans d'aconseguir l'abolició legal de l'esclavitud humana al segle XIX, els abolicionistes havien aconseguit que es prohibís el comerç d'esclaus. Això va ser una patacada terrible sobre l'esclavisme, perquè impedia portar nous esclaus de l'Àfrica, de manera que l'única manera de continuar tenint esclaus era mitjançant la reproducció dels propis esclaus; els fills dels quals al néixer automàticament eren considerats també esclaus. S'imagina algú els abolicionistes d'aquellaa època promovent que se'ls esterilitzés forçadament per així impedir que tinguessin fills i que continués existint l'esclavitud?
L'abolicionisme de l'esclavitud considera que les persones mai han de ser tractades com a simples mitjans per a aconseguir una finalitat; que les persones no són coses, ni objectes, ni mers recursos. Tant li fa quina suposada i meravellosa finalitat pretenguis amb això —mai és lícit instrumentalitzar les persones. L'abolicionisme tradicional solament considerava persones els éssers humans però ara l'abolicionisme s'ha ampliat als altres animals, a tots els éssers conscients. D'això tracta el veganisme. Defensar l'esterilització dels animals no és més èticament acceptable que defensar l'esterilització forçada dels humans amb el mateix propòsit. Establir un criteri diferent sobre la base de l'espècie no és més que un altre símptoma d'especisme.
Ja que a l'inici d'aquesta entrada Collins enllaçava un article de Gary Francione, jo enllaço un altre sobre la coherència entre fins i mitjans.
Emprar el cos dels animals amb el suposat propòsit d'aconseguir l'abolició no és abolicionisme sinó que és explotació animal. El cos dels animals no és un mitjà per a obtenir res que nosaltres desitgem o estimem. Estar a favor de l'esterilització és adoptar una posició conseqüencialista que considera que els animals són mitjans per a aconseguir alguna finalitat. Això és totalment oposat al veganisme i a l'enfocament abolicionista.
Adoptar els animals és una mesura pal·liativa que pot beneficiar a aquests individus que adoptem però de cap manera pot servir per a aconseguir l'abolició de l'explotació animal. L'única cosa que pot servir per aconseguir aquest objectiu és promoure el veganisme. A part que esterilitzar els animals tampoc té cap utilitat per a aturar la seva domesticació, ni per aconseguir l'abolició de l'explotació animal. Quan algú proclama que està bé usar el cos dels animals per aconseguir l'abolició no està complint amb el veganisme sinó que promou la cosificació dels animals.
Diu Collins que no pretén ofendre ningú amb les seves paraules. Sempre queda bé quedar-te a gust deixant anar barbaritats i després dir que no pretenies ofendre a ningú. Acusa els abolicionistes que s'oposen a l'esterilització de despreocupar-se completament dels animals o fins i tot de "torturar-los", però després diu que no volia ofendre ningú i assumpte arreglat. A mi les seves paraules no m'ofenen, encara que sí que crec que ofenen la veritat i l'ètica elemental. Afirma també Collins que li decep que hi hagi abolicionistes que s'oposen a l'esterilització. La veritat és que les seves paraules no em deceben, perquè no esperava trobar-me cap argument raonat en el seu discurs, com així ha resultat.
